Siete prunes, siete.
Ah, jo m'ho vaig a aprendre d'ahir, eh?
Com vas a aprendre, eh? Bones tardes.
Hola, com estàs?
Bones tardes.
Però tu saps el que fa la memòria moltes vegades?
Home, esclar.
Tu és que ja teòricament saps, però...
T'ha agradat això del maginet?
Molt, molt, molt.
Bé, doncs mira, avui seguirem una altra vegada
i tornem a sentir en Josep Maria Terrassa parlant...
Sí, ja entrem, no hem de fer cinema ni res d'això.
No, mira, això també volia dir-ho.
Normalment aquest programa jo sabem que és de cinema clàssic,
però com que vam començar amb els contes que s'havien fet en cinema
i hem seguit amb els infantons,
perquè aquest dia és tot dedicat per ells també,
doncs ens hem escapat una miqueta
i hem aprofitat per fer aquest humil homenatge
amb aquest gran locutor que va ser i persona,
que va ser en Josep Maria Terrassa
i el seu popular maginet.
Llavors, ahir vam començar,
i en Josep Maria Terrassa,
amb unes gravacions que es van fer l'any 1992,
per fer una gravació amb tota la recopilació de cançons
per obres benèfiques,
doncs d'aquesta mateixa gravació tenim ara una altra introducció
del Josep Maria Terrassa,
parlant dels anys del temps en franquisme
que van aconseguir gravar unes coses en català,
unes nadalenques, i aquí ens ho presentarà.
Per tant, anem a sentir,
amb aquest gran Josep Maria Terrassa
i el seu maginet,
amb algunes de les seves interpretacions d'aquells anys.
Com emplau escoltar de fons
aquest arrenjament modern
fet amb motiu de les Olimpiades Interbarris 1991,
d'aquella melodia, inolvidable,
deguda al mestre Antoni Alberdi,
que servia de sintonia
abans de començar els nostres programes.
I, segons els entesos,
dèiem que tenia un regust de música basca.
Bé, no m'estranya,
ja que Alberdi era basc.
Jo que a la primera part
he parlat del mestre Torrents,
aquí voldria deixar constància
d'altres mestres i orquestres
que figuren en aquest caset
com són el mestre Codonyer
en el món artístic,
mestre Lito,
valencià ell,
autor de la majoria de cançons
de Carmen Morell i Pepe Blanco,
autor de Lección Musical de Maginet
i viva el disco dedicado.
Per cert,
en aquesta cançó
ens acompanyen
les famoses germanes Lússers.
I amb la lliçó musical,
com ho feu també
amb l'examen de Maginet,
Don Ramon,
el professor de Maginet,
la gran creació irrepetible
del que fóu locutor de Ràdio Tarragona
i bon amic,
Josep Rovira.
També vull destacar
el mestre Crespo,
pianista de l'orquestra de Raúl Abril,
aquest gran cantant
i recordat
i estimat amic
que ja no és entre nosaltres,
que tan magil·lar,
ja que la seva orquestra
m'acompanyarà en el sueño de Maginet
i Carta a Sus Magistadis.
Totes dues
de l'esmentat pianista
professor Crespo.
Jo crec
que en aquest caset,
si té la sortida
que esperen
els seus promotors,
independentment
de la finalitat benèfica,
únic motiu
que els ha motivat,
que els ha mogut
amb la seva iniciativa,
servirà també com a record
per a les generacions
que van viure
aquella època daurada
tan exemplar
i pels joves i petits
que no ho van viure,
que comprenguin
que amb diversió
es pot fer
un bé al pròxim.
Tant de bo
ho puguin aconseguir.
I sense molestar ningú.
I ara,
seguint amb la selecció de cançons,
l'única mostra discogràfica
en català
que van poder aconseguir
donades moltes dificultats,
entre d'altres
la falta
de la seva comercialització,
però que al final
vam guanyar,
va ser
el que ara van
escoltar immediatament,
la nadalenca
de Maginet.
que li darem,
com en el noi
de la mare,
què li darem
que li sàpiga bo?
Pances i figues
i nous i olives,
pances i figues
i mel i mató.
Liderem pances
amb unes balances,
liderem figues
amb un panaret,
tanpa-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tal-tan-tan-tan-tan-tan-tan-plan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-tan-
Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran el dia del rap.
Una cançó jo també cantaria, una cançó ben bonica d'amor
i que n'és treta d'una donzelleta, que n'és la verge mare del senyor.
Libertem panses amb unes balances,
libertem figues amb un panaret.
Tampatam, tampatam, les figues són verdes,
tampatam, tampatam, ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran el dia del rap.
Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran el dia del rap.
Doncs aquesta era la Nadala, que ens portava el Maginet, i n'hem acabat amb ell, eh?
No, no, no, perquè ara en tenim una altra també molt cuca i molt apropiada per aquestes dates,
que és carta a los reyes.
Què passa, que jo no sé sent el dia que és, Andrés, el dia 4, no sé si arribarà aquesta carta, eh?
Sí, sí, sí, perquè és per les zones, i això va molt ràpid.
Doncs vinga, ràpid, ràpid, la carta de Maginet.
Maginet, ¿has terminado ya la carta, sus majestades?
Me falta solo una cosa.
¿Cuál?
Poner unas cuantas haches.
No digas tonterias.
¿Y qué les pides?
Escuche usted y lo sabrá.
Mis queridos reyes magos, aunque soy algo travieso,
Me atrevo a solicitaros, me mandéis todo eso.
Yo quisiera una buena bicicleta, pues el pedal me roba el corazón.
Y quisiera también una trompeta, que causara en el hot y gran sensación.
Yo quisiera un balón de reglamento, para actuar en el onze nacional,
Y el medio de arreglar en un momento, las penas de un travieso colegial.
Más aún no he terminado, muy queridos reyes míos,
Pues debo cederos algo, para mis amados tíos.
Quisiera para ti a ser afina, para calmar sus nervios de mujer,
De hierro una vacía de cocina, totalmente imposible de romper.
Para ti, oh Juanito, yo quisiera, pues en casa no puede gobernar,
Un garrote muy grande de manera, que logre a su costilla dominar,
Y esperando tener vuestro favor,
Con respeto os saluda majestades,
Maillín, el travieso locutor.
Veus? Aquesta era la carta que ens fa't del Maginet,
i sí que arribarà, eh?
Jo ho crec.
Sí que arribarà, Maginet.
Jo desitjo que tots els nens tinguin els joguets
que es mereixin per el seu comportament,
i si us està agradant Maginet,
acabarem amb Maginet el divendres,
perquè estigueu tots feliços i contents.
Perquè demà hem de dir que estarem pendents de la cavalcada del rei.
Exacte.
i que farem d'altres coses,
no podrem estar amb l'Andrés,
perquè ell també ha de sortir a veure cavalcada del rei.
Jo també tinc la meva carta enviada amb el rei,
perquè jo sóc molt petitet,
jo sóc molt petitet,
i posaré les sabatetes al balcó,
veiem si s'emmullen,
i dic que aviam si deixen juguets.
Ets un pipiolint, tu, eh?
Ets un pipiolint,
que s'ha anat al parc infantil de Nadal aquests dies, Andrés.
Sí, i tant, i tant.
Que no t'ho he preguntat.
I tant.
Fins divendres.
Deixem-ho, deixem-ho.
Fins divendres.
Adéu.
Adéu-siau.