L'obscuritat és la llum de l'univers.
I l'oriment...
L'oriment...
L'oriment...
L'oriment...
L'oriment...
L'oriment...
Benvinguts una setmana més a Nou com Avui.
Un programa on estem aquí per parlar de coses que passen durant la setmana.
Coses, descobriments, invents...
No venim a parlar de les males notícies de la setmana,
tot i que sí que bé ens marquen més d'una vegada com és el tema d'avui.
Per fer tot això, podem gaudir de la companyia de l'Anna.
Bona nit, Abel.
Bona nit, Anna.
Del Xavi.
Bona nit, Abel.
I també a l'altre cantó del vidre de la Núria i de mon germà,
que també està allà, preparant i pensant les coses i donant-nos un cop de mà cada setmana.
Som Nou com Avui.
Benvinguts.
Aixecat.
I molt bé.
Aixecatimota, secció per parlar de notícies, de notícies científiques,
de coses, descobriments, cosetes de la setmana,
tot relacionat amb la ciència i noves tecnologies, oi que sí, Anna?
Sí, i tant.
Jo et veig... avui et veig diferent.
No sé per què, però jo et veig diferent.
Seran les ulleres.
Potser és això.
Pot ser.
Bé, no es veu, però...
Bé, hi ha uns investigadors israelians, comencem ja.
Uns investigadors israelians han ideat una màquina per mesurar el grau de bellesa,
però el grau de bellesa de les dones.
I des del punt de vista de la gent d'aquell país.
Però bé, és un invent.
Per això t'has posat les ulleres avui, per relacionar-ho amb la notícia.
Sí, perquè ho he mirat i la gent d'aquell país, mira, prefereix les noies amb ulleres, jo amb ulleres.
Bé, això és mentida.
Era una gràcia, però no, no.
A veure, l'ordinador responsable de fer les valoracions s'ha basat en els resultats d'una investigació que s'ha fet amb 30 homes,
que tampoc dius, tampoc és molta gent, però bé...
Doncs no, la veritat és que no, perquè els meus gustos poden ser diferents als seus.
S'ha fet amb 30 homes israelians, i se'ls va demanar que classifiquessin 100 fotos de cares de dones,
de la que més els agradava, la que menys.
I llavors, amb les dades recollides, la màquina crea un model de base, una dona model,
i llavors, cada dona que es fiqui davant d'aquest aparell,
doncs, basant-se en els elements que ell té amagatzemats,
i el color del cabell, i tota la pell, per exemple,
doncs decidirà el seu grau de bellesa.
O sigui, ara les noies ja passaran directament per un ordinador,
ja diran, doncs mira, tu vals per ser model, tu no vals per ser model...
Però a Israel, si vols anar a Israel a fer de model,
perquè hi ha aquests 30 homes, és que jo no ho veig molt viable.
No, jo tampoc.
Però de moment l'ordinador diu que prefereix les roses,
les castanyes més o menys li agraden,
i de les morenes, doncs, no li criden molt l'atenció.
Bé, de totes maneres, no et preocupis,
no crec que sigui la teva intenció lligar amb un ordinador, oi?
No, no, tampoc.
Doncs llavors no et preocupis el que pugui dir l'ordinador.
Ni la de molta gent, em sembla.
Jo suposo que si la investigació s'hagués fet a Suècia,
que tots són rossos, les morenes haurien triomfat allí.
Doncs mira, és possible.
És possible.
És possible, coses que poden passar.
I anem a un petit descobriment que s'ha fet,
deixem estar els ordinadors en aquest cas,
tot i que segur que també hi han intervingut d'una manera o una altra,
i anem a parlar d'un nou planeta extrasolar,
que no se sabia qui era,
doncs s'ha trobat un nou planeta nou,
que s'ha descobert fa poc.
Aquest planeta és una cinquena part de Plutó
i es troba donant voltes a un púlser,
o sigui, una estrella de neutrons.
Són estrelles relativament petites,
que van molt, molt, molt de pressa,
tenen una rotació molt alta
i tenen un radi promitzo d'11 quilòmetres.
Això d'extrasolar què és?
Que està fora del sistema solar.
Exactament.
Exactament.
Aquest planeta està en una òrbita
dintre un immens núvol de gas calent
que rodeja aquest púlser
i el sistema aquest es troba d'on sarrer,
aquí al costat, a 1.500 anys llum.
Mira, està apropet, no?
Sí, mira.
Fem el cotxe i no m'ho hem de fer.
Fem el cotxe.
Sí, sí, amb el cotxe sobretot
i arribem sense cap mena de problema.
És clar que sí.
S'ha fet una autopista cap allí.
Ha fet volar una...
Ah, sí? No ho sabia, això.
Aniria a fer un metro, també,
tot cap allí.
Sí, és que és una zona de molt de trànsit.
Sí, segur que hi ha vida, també.
Sí, no m'estanyaria.
Bueno, això no se sap.
No ho han trobat encara, no?
Encara no en diuen res,
però tu deixa'ls fer que hi ha algú ho trobaran, ja.
Aquest descobriment ha estat fet
de l'estat de Pensilvània
i de Massiex-Conakki.
Interessant nom.
Sí, de l'Institut Tecnològic de Califòrnia.
L'òrbita del nou planeta
és aproximadament a la distància
promig del nostre Sol,
el cinturó d'esteroides.
Bé, està per allà.
Està per allà.
I això va ser descobert
per al radiotelescopi
el radiotelescopi
de Arecibo,
a Puerto Rico.
Perquè ja n'hem parlat
alguna altra cosa.
Sí, no?
Sí, per això ho he dit, també.
Justament perquè, com que ja n'havíem parlat,
doncs va ser descobert
en aquest telescopi.
Mira, curiositats de la vida.
Un planeta nou.
Un planeta nou.
Bé, no, no,
descobert, que ara sabem què hi ha,
és que abans no ho sabíem.
Ja està.
Per allà hi era.
Bé, doncs podríem parlar
de les allaus.
Tothom quan...
Allaus.
Allaus.
Si us dic d'allaus,
de què pensaria?
De inundacions.
Doncs no.
Ah, era per fer la gràcia.
No, doncs parlarem d'allaus cerebrals.
Ah, vale.
Ara t'has quedat amb tots nosaltres,
jo pensava que tornaves a venir
amb l'escalfament global,
i resulta que no.
Això no es fa, xap.
Només vull que ho sàpigues.
Bé, allaus cerebrals.
Vinga.
Doncs, per exemple,
quan fa molt de temps
que no veiem un amic,
doncs, per exemple,
al veure'l,
diguem,
ens venen com a molts records.
Doncs això, diguéssim,
els científics
ho podríem anomenar
com una allau cerebral.
Llavors,
han estudiat allà
amb rates,
clar,
pobreta,
pobretes rates,
han seccionat
el que és el cervell,
i han vist
que les cèl·lules nervioses
del cervell
s'activen unes a altres,
amb el que els científics
anomenen aquest allau neuronal.
neuronal.
Llavors,
aquestes allau,
diguéssim,
és una forma
que té, diguéssim,
el cervell
per amagatzar-me coses,
amagatzar-me records
i coses.
Llavors,
han estat investigant
i llavors,
mitjançant
productes,
doncs,
neurosubstàncies,
podríem fer que,
diguéssim,
estimular l'activitat
del cervell
i llavors
fer
recordar coses.
que t'avinguin allaus,
provocar allaus.
Sí,
diguéssim,
persones amb problemes
de memòria
podrien,
diguéssim,
recobrar part
d'aquesta memòria.
Jo estava pensant
una cosa,
també un amic
i,
ai,
em vés de dir,
estic recordant
tots els nostres vells temps,
m'està venint
un allau cerebral
ara mateix.
I et quedes amb ell
que ja el veus trucant
a l'hospital
que portin una ambulància.
Aquest xiquet
li ha caigut un allau.
Sí,
que està fotut
a la cosa ja.
Sí.
Llavors,
bueno,
un allau,
diguéssim,
podríem,
sembla que sigui
alguna cosa
fora de control,
però la veritat
és que les allaus
estan governades
per equacions.
O sigui,
que diries,
no pot ser,
doncs sí.
Pot ser.
Aquestes mateixes
equacions
són les que controlen
fenòmens
aparentment relacionats
com,
per exemple,
els focs forestals
i els terratrèmols.
Així com alguna part
de l'activitat
neuronal del cervell
que, diguéssim,
que és el que
s'està intentant
de mirar
com funciona.
totes les mateixes
equacions serveixen...
Sí,
diguéssim que ho estudia
la ciència de la complexitat.
És com el que vam dir
de les matemàtiques,
no?,
que la natura
està regida
per números
i tot és el mateix.
Diguéssim,
i això és una part
d'aquesta
que és la biocomplexitat
que intervenen
en diferents camps
científics
com la física,
la química,
la informàtica,
les matemàtiques
i la ciència de la vida.
O sigui,
una mica de tot.
Quasi res,
tot barrejadet i està.
O sigui,
fàcil.
Allò que,
per estudiar allò fàcil,
pots triar biocomplexitat.
Mira,
no tinc res a fer.
Bé,
jo continuo parlant
d'ordinadors.
Avui parlo d'ordinadors.
Avui d'ordinadors.
És la vostra especialitat,
però hi parlo jo.
Bé,
ja està bé.
A veure,
la Generalitat de Catalunya
s'ha adreçat oficialment
a la companyia Apple
d'ordinadors
perquè inclogui el català
en el nou sistema operatiu,
el Mac OS 10.4,
que està a punt de sortir
amb el nom de tigre,
si al final
s'aconseguis en català
es diria tigre,
sinó de moment tiger
o alguna cosa així.
Sí,
la versió en anglès
és tiger.
La versió en anglès.
Llavors,
la carta està signada
pel concedier en cap
Josep Bergailló
i reclama
la inclusió del català
en igualtat de condicions
amb la resta
de les 15 llengües
que actualment
s'ofereixen
en aquest sistema operatiu.
És el darrer pas
d'una campanya
que ja han organitzat
els usuaris català
no parlants
d'Apple
amb el suport
a la Generalitat
per demanar
que el català
sigui un dels idiomes
per defecte
del producte,
que directament
es fiqui.
Recordo que
Apple
una vegada
es resulta
una sol·licitud
que se li va fer aixins
va contestar
que si s'asseguraven
que es venien
aproximadament
no sé quin número
de còpies
que ells el farien
perquè venien
aquell número
de còpies
del sistema operatiu
cobrien els gastos
de la traducció
però que si no
venien aquell número
de còpies
no cobrien els gastos
per tant
ells no ho farien.
Bé,
de fet diu
que el sistema operatiu
de Macintosh
s'ha traduït
al català
fins a la versió 8
o sigui
que fins a la versió 8
que els hi sortia a compte
no sé si suposo
perquè s'ho van fer
M'imagino que devien descobrir
que els usuaris catalans
acostumem a acceptar
igualment
amb resignació
la versió en anglès
o en castellà
segons el cas
i llavors van dir
però estaria molt bé
seria un detallat
per part seva
Igualment
tot i que el calendari
juguen en contra
perquè l'aparició
del Tiger aquest
és molt pròxima
el que hi ha a favor
és que l'empresa
que s'encarrega
de les traduccions en català
també és la mateixa
que fa el castellà
el francès
i el portuguès
i llavors
està situada a Barcelona
que es diu
Lockteam
i aquesta empresa
està molt interessada
en la versió en català
no sé si això podrà ajudar
però almenys
l'empresa que ho ha de traduir
està a favor
si els hi fan un descompte especial
doncs potser sí
que s'aconseguirà
Clar, aquí penso
clar que estarà interessada
també hi ha més diners
suposo
Ai
Bé, no
també està interessada
perquè és molt important
crec jo
És interessant
que es tingui en compte
el català
A veure com surt
doncs
deixo estar
ordinadors
ara una altra vegada
els apartem
i vaig a parlar
si ell parlava abans
d'Allaus
i vaig a parlar
de Maremotos
concretament
el que va passar
aquest passat 26 de desembre
i és molt senzill
resulta que
no tot
tot
tot és dolent
les coses
completament dolentes
sembla que no existeixen
inclús en aquest cas
el Maremotos
el passat 26 de desembre
ha descobert
una sèrie de restos
de pedra
davant
el famós temple
de Mahabalipuram
un temple
que hi ha aquí
no?
Exactament
però que sàpiga
que és famós
i està en l'estat
de Tamil Nadu
de fet
és patrimoni
de la humanitat
o sigui
molt malament
per nosaltres
de no conèixer
exactament
és un petit fallo nostre
s'han trobat
una sèrie
d'estructures
que pertanyien
a un antic
a un antic temple
i que sembla
que podrien també
formar part
del que va ser
en algun moment
un pròsper
port
un pròsper
port marítim
que estava allà
també
una de les peces
que s'han trobat
és un lloc
de granit
sota l'arena
que quan el mar
va arribar
va apartar l'arena
i es va encararar
tot aquest temple
estava enterrat
sota la sota
no
tot el temple
no
només aquesta part
sembla que
estaríem parlant
d'una ciutat marina
i es dataria
del segle VII
abans de Cris
una altra peça
poseien
diferents gravats
que sembla ser
que són
força interessants
així que
realment
no tot
tot és dolent
en casos així
hi ha una cosa positiva
però és difícil
dir que no tot
és dolent
ja no és completament
dolent
ja no s'ho mirem
tot tan negatiu
hi ha una petita llum
hi ha una petita llum
en tot
i bé
doncs podríem parlar
com no
ens havíem de parlar
del protocol
de Kyoto
que s'ha començat
a aplicar
diguem
aquesta setmana
ja tocava
eh Xavi
te mories de ganes
eh
doncs no
però mira
ja que toca
doncs parlant
doncs bé
podríem parlar
de quan va començar
el 10 de desembre
del 1997
a la ciutat japonesa
Kyoto
els països industrialitzats
van acordar
reduir
abans de l'any 2012
un 5,2%
l'emissió
de gasos contaminants
quin munt
diguem-ho tot
quin munt
ens hi anirem
és un intent
és un principi
però alguna cosa
s'ha de començar
sí, sí
a veure
llavors aquesta setmana
ja li toca entrar en vigor
el que passa
és que ha tingut
certa polèmica
perquè clar
no tothom
ho veu amb bons ulls
no per el fet
de reduir gasos contaminants
sinó per tot el sistema
de quotes
o sigui
d'emissió
que jo tinc
mira a mi me'n sobra
jo te les venc a tu
tu me les vens a mi
llavors que
als Estats Units
no ha signat
el tractat
i una mica de polèmica
sí que hi ha hagut
és que
sí, de fet
començant el fet
que als Estats Units
no l'hagi signat
és un bon lloc
per començar
el tema de polèmica
sí
total
que contaminen
és
només una quarta part
de la contaminació
que es fa en aquest planet
em sembla
per això total
no ve d'aquí
per això hi ha altres
bé
i bueno
podríem parlar
de totes les controvèrsies
que ha hagut
però tampoc
no és el tema
llavors parlarem
del que ve a significar
el que és el tractat aquest
però
el que intenta pal·liar
és per exemple
el que és l'efecte hivernacle
del que
poc hem parlat aquí
que
és un clàssic
el programa
el programa s'hauria de dir
d'afecte hivernacle
és un clàssic
hi ha una secció de notícies
i hi ha coses noves
és nou
home
això és actualitat
sí
és actualitat
que en parlem
ja al llarg
de tots els programes
no té res a veure
doncs a veure
els països industrialitzats
van subscriure el protocol de Kyoto
diguéssim
per a
frenar el que és la
diguéssim l'emissió de gasos
llavors
hi ha hagut el sistema aquest de quotes
que cada país té les seves quotes
i llavors si
sobrepasses del que és
tot el que tens assignat de quotes
llavors paga molta
jo ho trobo bé
i llavors el que fan és comprar quotes
llavors compren quotes a països no desenvolupats
que no tenen la indústria suficient
per aconseguir tants gasos
i bàsicament els estàs donant
beneficis que a veure esperem
que siguin ben usats
però no sempre serà així perquè creïn
noves fàbriques que contaminin més
la idea hauria de ser
intentar arribar a no superar la seva quota
però és una tonteria comprar les quotes
als altres perquè llavors segueixen fent el mateix
perquè els altres països
mai han emès gasos
o sigui que continuen fent el mateix
continua la cosa complicada
m'està decebent el pla Kioto aquest
a veure, tampoc tan dolent
ha de ser
tampoc és
perquè si el Fons Mundial
diguéssim el que és la WWF
i Greenpeace
o sigui ho troben bé
i diuen que és precís aplicar
aquest pla de Kioto
diguéssim
estrictament
o sigui que cal
s'haurien de fer més coses
però bé
que per alguna cosa
és un començament
és un bon principi
un any
un descobriment
a veure, una frase
tot el que fem per envellir-nos
és senzillament
invertir en nosaltres mateixes
bé, això ho ha dit una dona
perquè clar
parlaré dels sostenidors avui
ah sí?
sí
un...
se senten crits d'alegria
perquè
a veure, jo crec que està relacionat
molt amb la ciència
perquè desafia la llei de la gravetat
quan en una certa edat
necessites més sostens que mai
i llavors
bé, va, acceptem
acceptem la relació
acceptem vaixell
és un invent
està dintre de la secció invents
algú els va haver d'inventar
sí, sí, sí
ho va fer Mari Phelps Jacob
que va ser l'inventora
del sostenidor modern
perquè de cotilla
sempre n'hi ha hagut
bueno, sempre
ja fa quants dies
que es fa servir
es va introduir a la societat
nova llorquesa
el 1913
llavors, ja
com dic
fa més de 4.000 anys
que les dones de Creta
havien inventat
una mena de cotilla
que enlairava els pits
per damunt de la resta
de la indumentària
que això va a gust
perquè en canvi
les dones gregues i romanes
preferien senyir-los
amb una banda
per reduir el volum
o sigui que
les modes han anat variant
però cert és que
aquelles cotilles
doncs eren bastant
tortura
per les dones
que ho portaven
llavors
Mari Phelps Jacob
també ho creia
però es preocupava
per l'estètica
llavors
un gran invent
va ser
amb dos mocadors
i una cinta
va dir
un sostenidor
modern
que li permetia
lluir l'esquena
en un vestit nou
que ella es va comprar
va dir
ara en ficaria dos mocadors
i mira
llavors la resta d'amigues
és el 1914
no només lluir l'esquena
en aquest cas
bé
sí
seguim
el 1914
les seves amigues
van dir
com m'agrada
aquest invent que has fet
i on vull
el va patentar
i fins i tot
rebia comandes
per correu
però tot i així
tot i fabricar
molts sostenidors
doncs el negoci
es veu que no va acabar
d'anar bé
llavors
la Mari Phelps
Jacobs
coneixia
el gent que treballava
a la cotilleria
Warner
i l'empresa
li va oferir
1.500 dòlars
per la patent
i la noia
la dona
doncs ho va acceptar
doncs acabava de vendre
una patent
que realment
ara
bueno
després es va valorar
per 15 milions de dòlars
més de 2.000 milions
de pessetes
de les d'abans
i mira
ella
bueno
també es va treure uns diners
i li va anar bé
amb els seus mocadors
i fins aquí
el sostenidor modern
que va començar
amb dos mocadors
i ha arribat
a les modernitats d'ara
del Wonder Bray
i aquestes coses
quines coses tu?
el que fan dos mocadors
doncs ha arribat el moment
de parlar del tema
i de quin tema parlarem?
doncs parlarem
del mar
no exactament
sinó de vaixells
perquè tots tenim
l'actualitat
d'aquest passat dilluns
un vaixell
que va tenir
una sèrie de problemes
amb unes quantes sonades
doncs vam dir
doncs mira
no és una notícia
de les que donem nosaltres
al programa
però sí que podem parlar
sí que ens dona idea
pel tema
i parlarem avui de vaixells
com aquell qui no vol la cosa
mira
parlem de vaixells
parlem de vaixells
podríem fer una mica
d'història
per exemple
per exemple
no esperava menys de tu
Xavi
doncs a veure
sempre hi ha hagut
sempre hem agafat
allò troncs
i d'allò
però els primers vaixells
allò fabricats
que es coneixen
són de l'any 6.000
o 7.000
abans de Cris
que el feien
els egipcis
o sigui
els primers que vam fer
eren que
es feien a partir
de tiges de papir
que eren naus molt lleugeres
i les feien servir
per pescar
també en feien de fusta
formats per taules
que formaven
diguéssim
l'estructura
i llavors
eren molt pesades
i necessitàvem
bastant remés
per a
per a
per a poder-les moure
però podien transportar
moltes mercaderies
llavors també
després més tard
l'any 2000
abans de Cris
aproximadament
a Fenícia
es van començar
a construir vaixells
perquè estaven
diguéssim
molt a prop del mar
i els necessitaven
i llavors els feien comercials
i també de guerra
si és que els vaixells
al mig de la terra
del desert
no acostumen a ser
massa pràctics
no massa
no massa
fan bonic
no?
d'acord
acceptem
tornem als vaixells
que van pel mar
llavors
els seus vaixells
eren molt grans
i pesats
i llavors
el que necessitaven
eren veles
i llavors també remés
llavors els grecs i romans
ja van evolucionar
una mica més
el que era
la construcció de vaixells
sobretot els grecs
sobretot per fer-los servir
per la guerra
el que eren els grecs
eren una mica més hàbils
el que era el mar
i els romans
diguéssim
eren més hàbils en terra
i dic
què fem?
perquè ens vaixells
sempre ens guanyen
doncs agafem
mar i muntanya
no
van agafar
i diguen
ja que no els podem guanyar
fent vaixells
doncs fem com una espècie
de ganxo
ens enganxem al seu vaixell
descarreguem tots
i alé
mira que espavilats
i sempre
aprofitant-se
si no pots
con ellos
unete a ellos
no?
si no pots
amb ell
jo n'és que a ells
si no podem d'allò
doncs
vinga
fem-ho venir bé
llavors també tenim
el que són
els vaixells nòrdics
que tothom
aquí no
ha vist pel·lícules
de pirates
que es remunten
a uns 3.000 anys
abans de Cris
les primeres
les primeres
que van fer
eren
piragües de tronc buïdat
després
llavors
unes més llegeres
que van evolucionar
fins als dracars
aquells
que hem vist tots
a pel·lícules
llavors
amb les seves veles
que sembraven el terror
per les cortes atlàptiques
llavors també
podríem parlar dels xinesos
i llavors tira
bé
també us deixo parlar
un any
bé
hi ha hagut molta evolució
nosaltres no dèiem res
Xavi
podria seguir parlant
eh
podria seguir
amb tots els
sí
fins que també
després ja li fotem un motoret
i ja no necessitem
els claus allí
que rem
va vinga
i parlaré de motors
després
doncs va
vinga
bé
també podem parlar
de les parts del vaixell
no
doncs el vaixell
es divideix
amb l'objecte flotant
que consisteix
en el casc
i amb la sèrie de veles
màstils i cordatge
que s'anomena aparell
llavors
dintre del casc
té forma de peix
normalment
i llavors
la part davantera
es diu proa
que és un embolic
que sempre
això et volia preguntar
és un embolic
que jo sempre el tinc
mira proa
mira popa
jo no entenc res
però bé
la part davantera
es diu proa
i la part posterior
es diu popa
d'acord
llavors
mirant cap a proa
és a dir
mirant cap a la part davantera
la dreta
s'anomena estribor
i l'esquena vavor
l'esquerra
l'esquerra vavor
és a dir
això també jo ho tenia perdut
i ara ja ho entenc
dret estribor
esquerra vavor
molt bé
llavors
la peça
que va de proa a popa
però per la part inferior
se l'anomena
el que construeix el cac
se l'anomena quilla
que suposo que és
això
la part de sota
que va
si jo ho entenc
la part més primeta
que aguanta la part de baix
del vaixell
suposa
se l'anomena quilla
i fins aquí
les parts del vaixell
les parts més importants
sí
llavors
per què flota el vaixell?
perquè
segueix
en les construccions
doncs
segueixen al principi
d'Arquímedes
vam parlar d'Arquímedes
sí
llavors
com que ja vam parlar d'Arquímedes
doncs
l'objecte flota
si la seva densitat
vull dir
ja sabeu com és
l'Arquímedes
a veure com és
és una llei física
que estableix
que quan un objecte
submergeix total o parcialment
en un líquid
aquest experimenta
una empenta
cap a la superfície
igual
que
igual el pes del líquid
desallotjat
més o menys
bàsicament és que si
un objecte
és menys dens
que el líquid
si la densitat és menor
exactament
llavors
flotarà
i la manera de fer-ho
és fent
per exemple
un got
que pesa poquet
el poses a l'aigua
i flota
perquè
ocupa molt de volum
i té molt poc pes
perquè dintre hi ha aire
molt ben explicat
això mateix
llavors
els vaixells floten més baixos
en l'aigua
quan estan molt carregats
també cosa lògica
i llavors
els vaixells
en mar dolça
surten més
i en mar salada
surten més avall
com si diguéssim
perquè la densitat
és diferent
sí
i si et sembla
parlem un moment
de les maneres
que han tingut
els vaixells
de propulsar-se
el Xavi
s'ha parlat d'esclaus
també hi han hagut
les veles
que han sigut
uns mètodes
i actuó
i els
però les coses
van començar a canviar
amb la revolució industrial
quan va aparèixer
els propulsats
per vapor
aquests primers vaixells
anaven molt bé
però en tema exèrcit
no els va acabar
de convèncer la idea
pensaven que
el fet
que tinguessin
una maquinària
tan pesada
i això
seria un problema
per l'art de la guerra
i així
que no es va acabar
d'implantar
fins molt més tard
de totes maneres
el primer vaixell
tenia una potència
ni més ni menys
de 1.500 cavalls
de vapor
i assolia
una velocitat
de 9 nusos
sobre uns 16 km hora
això va ser
el 1807
el 1807
perdó
quan Robert Fulton
va construir
aquest primer vaixell
ja més endavant
les coses van canviar
i es va arribar
per exemple
els motors
de combustió interna
que són els que
habitualment
més usen avui
que són
com els motors d'hiesel
i també
ja per acabar
així de pressa
no podem oblidar
els motors
nuclears
que senzillament
portaven
un generador nuclear
a bord
com han sigut
els submarins
nuclears
que anaven
ja sabem
què passa amb els submarins
ja sabem què passa
exactament
un mal rotllo
i aquests
han sigut
principalment
els sistemes
de transport
que
la motorització
el que més deu perdurar
deu ser el dièsel
no?
sí
el dièsel
és el més usat
actualment
i el de vela
també s'usa
el de vela
exactament
força
que si l'aigua s'emmorja la pera no som
mullem un altre cop
donem força
tornam morts
que si l'aigua s'emmorja la pera no som
mullem un altre cop
dins el cor
9,8
un programa realitzat per Núria Cartanyà
Anna Fargues, Xavier Lies
i qui us parla, Abel 5-2
recordem que teniu a la vossa disposició
l'adreça de correu electrònic
9,8 arroba tarragonaradio.com
i serem aquí la setmana que ve
per seguir parlant de ciència
fins la setmana que ve, bona nit
i serem aquí la setmana que ve, bona nit
i serem aquí la setmana que ve, bona nit
i serem aqui la setmana que ve, bona nit
i serem aquí, bona nit