Un dia més, donem la benvinguda a Andrés d'Andrés.
Andrés, bona tarda.
Va, aviam, les coses que un té la impressió i després diu,
aviam, té present, però té, uuuh, mare de Déu,
i això no pot ser, esclar, és el que jo dic.
Què has menjat avui per dinar, Andrés?
Però mira, ara t'ho diré, la primera he menjat mongetes.
Mongetes?
Mongetes, amb trossets de petxuguita de gallina.
Oi, nen, que bo.
Amb una miqueta d'una salseta de tomàquet, saps?
Que, escolta, m'encanta.
I després he menjat unes patatetes fregides, molt finetes,
que m'agraden així, finetes, amb una hamburguesa,
però de pollastre, carn de pollastre, hamburguesa de pollastre, saps?
Tu et cuides, eh?
No, el doni.
Et cuiden.
Jo no soc el que conies ella.
I després he menjat una taronja.
Molt bé, molt sa, trobo que sí.
I així de ben alimentat ve l'Andrés cada dia i ens explica coses de cinema.
Sí, sí, estem a l'aire ja, eh?
Oi, m'estàs enganyada, eh?
Tu aquí parlant de menjar, estem a l'aire totalment.
Imagina't, imagina't, ara copiaran les receptes de la meva dona i ja m'has fastidiat.
Què menjava la Shirley MacLaine, entre rodatge i rodatge, que ho sabem?
Sí, no, no, la Shirley MacLaine feia aquella dieta de taronjada i pam, mantega de cacauet.
Veus? Ho sap tot, ho sap tot.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, mira, anem pel que ens interessa, perquè avui tenim cinema.
Sí, tenim cinema.
Sí, avui tenim allà la filmoteca de l'antiga audiència, la plaça Pallol número 3, a les 6 de la tarda i amb entrada lliure,
una de les pel·lícules que estem passant amb motiu de l'entorn de Setmana Santa
i que col·labora al gremi de pagesos de Sant Llorenç i de Sant Isidre.
Avui passem la pel·lícula Les cruzades, una pel·lícula de l'any 1935
i que va actuar amb aquesta pel·lícula de Lauretta Young i Henry Wilcoxon
i que va dirigir Cecil B. de Mille.
Aquesta és una de les grans pel·lícules històriques i amb una, en fi, grandesa enorme,
ja tenint en compte que l'any 35 ja s'havien fet unes quantes de molt importants.
Ja ho sap, si vols vindre d'aquí un ratet, t'esperem a anar allà.
Ja sé que no pot ser.
No va poder ser.
Estàs aquí atenent a tothom.
Bé, i ara, allò que em deies de la Silver Man in Line,
seguirem amb el que d'ella més o menys sabem.
Tot i que canviem de banda sonora perquè vam esgotar la banda sonora de l'apartamento.
Exacte, i avui passem a una altra pel·lícula que també vam fer aquests dos personatges,
aquest que anava amb la Irma La Dulce, el Jack Lemmon,
que va fer l'apartamento, que també, en fi, en vista de l'èxit que va haver en una,
doncs van repetir l'altra.
Llavors, estem ja amb la temporada dels anys 71-72,
amb la Silver Man in Line,
que va aparèixer en un programa televisió inglaç de l'ABC,
televisió, que es deia El Mundo de Sirley,
amb el que comentava les fotografies que havia pres en els seus freqüents viatges.
Sobretot, no hem d'oblidar que ella tenia un esperit molt aventurer, o té,
i l'havia portat fins a Quènia per visitar i conviure amb aquells guerrers Massai,
tan famosos, que, per cert, la van fer germana de sang.
Després, a cap de poc temps, va aconseguir escapar amb vida d'un cop d'estat amb el llunyà reina de Bhutan,
i també va recórrer tots els estats del sur, del seu país, dels Estats Units,
per promoure la lluita en defensa dels drets civils.
Per desgràcia, el programa només es va representar durant unes 17 setmanes,
doncs resulta que els guions eren bastant fluixos
i no van aconseguir, en fi, atraure l'atenció del públic.
De totes maneres, ella sempre va seguir sent fidel al seu esperit aventurer a l'allar dels anys,
com ho demostra que va tornar aquí a Espanya coincidint amb la celebració de l'anterior any Jacobeo
per efectuar a peu el tradicional camí de Santiago.
En 1979, recordant aquell gran èxit que va tindre amb la publicació del seu primer llibre,
va escriure Out of a Line, que va ser acceptat amb cert, anem a dir,
Cachondeo per part de la crítica, per expressar els seus molt personals punts de vista
sobre la vida futura i la reencarnació.
Més recentment va recollir amb un altre lliure titulat My Life Stars,
les seves particulars vivències, junt amb els seus bons amics,
Frank Sinatra, Dean Martin, Peter Lanford, Joe Bishop i Sammy Davis,
amb els àngels que va ser membre del controvertit clan Sinatra,
que com vam dir dies enrere,
ella era l'única dona que hi havia dins el clan Sinatra.
Bé, més endavant,
Shirley Wall havia sigut patrocinat pel multimilionari britànic,
Lord Lee Great,
i encara que els resultats del xou televisiu no van ser molt agradables,
confiava, però completament, però del tot, en el talent de l'actriu.
Ell confiava que aquesta noia podia tirar endavant.
El seu contracte amb aquest gran empresari inglès
feia preveure el rodatge a diverses pel·lícules,
la primera de les quals va ser Desperate Cartex,
que va protagonitzar el tornà de Londres
i que va tornar a situar-la en el lloc d'honor
que li correspondia per dret propi.
I aquí podríem parar una miqueta
per il·lustrar musicalment
el primer tema que tenim d'aquesta pel·lícula
d'Irma la Dulce
i que es diu
Dis dong, dis dong.
L'ÀC
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornem demà!
Tornem demà!
Tornem demà!
no digueu que després em faig pesat
perquè s'ha de reconèixer que a mi sempre...
Ningú diu això, ningú diu això.
M'ha agradat molt aquesta actriu, sempre.
Doncs Andrés, es nota, es nota.
Fins demà, gràcies.
Si Déu vol, Déu.