El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català,
al millor barco de guerra, de la flora...
Sí, amb vaixell s'ha muntat un munt de vegades, almenys això crec.
Avui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avui ja, sí, sí, ja estem, ja estem.
El que passa és que l'avi diu que no veia la llumeta.
Mira la llumeta, que sí que està encesa, eh?
Que ja estem en directe.
Això, que sí que està encesa, la llumeta.
Se l'ha encès, la llumeta.
Doncs posi-la en marxa, que hem de començar, eh?
I avui estem a dimecres, al mig de la setmana.
Avi, portem diversos dies, la setmana passada portem parlant d'exposicions,
ahir també, de pintors...
De pintors, exposicions...
Home, hem de donar...
Saps què passa, eh?
Que a Tarragona es parla molt de la cultura,
però a vegades no es parla com s'ha de parlar
i de qui hem de parlar.
I, clar, hem de viure la oportunitat que ell feia una exposició,
la filatèlia feia l'altre llidal...
O sigui, hem coincidit uns dies que, doncs,
si no en parlem nosaltres,
hi ha coses que l'Ajuntament o qui sigui no promociona.
Se'n parla, se'n parla, fan això,
però hi ha coses que no hi entren dintre el món cultural.
Però el que sí que entrem avui nosaltres,
i era una cosa...
Clar, és que, a veure, us he d'explicar una cosa.
Fa unes quantes setmanes, gairebé fa tres,
que vam començar a parlar una mica de la història de Tarragona,
més o menys sobre el prisma de l'avi Ramon.
I ens vam quedar que, durant un temps,
Tarragona semblava que estigués dividida en tres parts.
La banda de la part alta, la banda de la Rambla,
i ja després la banda de la Rambla.
No, no que sigui dividida, però parlem-ne.
Que hi havia com una espècie de tres poblacions diferents.
Tu em preguntes a mi, em preguntaves,
i em deies, escolta'm, Ramon,
Tarragona, com la veus tu, o com l'has vista,
o quina sensació et dona, o com ha estat, o com ha estat.
Jo et vaig dir que a Tarragona, jo, en algun temps,
doncs, està fet d'una manera
que un mateix barri
podien ser com si fossin dos barris.
Això m'ho ha comentat de la part alta.
M'entens?
De la part alta, i de la part baixa,
i del mig, m'entens?
Per exemple, tens tu,
per exemple, a la part alta que diem, no?
Posem des de la plaça La Font
fins a la catedral.
I per entrar, més bé encara fem
des de la plaça La Font
el portal de Sant Antoni
o el portal de Roser.
D'acord.
Així anem fent per parts.
Vinga.
Llavors, tens que, per mi,
en l'època, perquè, bueno, jo,
pensem una cosa, jo no soc historiador,
només soc un que parla per parlar.
De records.
De records, Navi.
Coses que heu sentit,
coses que m'han explicat gent que hem viscut,
coses que més o més m'imagino jo
que hagi pogut ser.
I tens que del carrer Major
fins allà a la plaça El Rei, per exemple,
és una cosa.
I encara passa a la plaça El Rei
fins allà dalt al portal,
ja tens el carrer Engranada.
És un altre món.
El carrer Engranada del Matadero
ja sembla que sigui una altra manera de ser.
Això per un costat.
Per l'altre tens,
del carrer Major al portal del Roser,
agafant tota aquella part del carrer del Vidre,
la catedral i aquesta cosa,
una altra manera.
I dius, com és això?
Jo penso, bueno, però fixa't en una cosa.
Del carrer Major al portal del Roser,
pagesos, botegues de...
Bueno, cellers...
Sí.
Tot, planta baixa.
I també hi havia les cases allà grosses,
de Tarragona.
Bueno, ja.
Ja arribaré, ja arribaré.
No, vull dir aquesta cosa.
En canvi, del carrer Major al portal de Sant Antoni,
també hi ha algunes cases,
que de on parlarem aquestes cases,
però ja tens aquells altres carrers del carrer Vila-Roma,
carrer d'Astral,
aquests carrers, doncs,
més això,
i en canvi ja t'anaves al carrer Engranada,
un carrer a Sant Urial,
o que sigui,
la gent del carrer Engranada,
molta gent d'aquella part d'allí dalt,
és curiós, eh?
La majoria de molts d'allí treballaven al port,
o sigui,
de punta a punta,
i altres anaven a pescar a la Rebassada,
tenien les barquetes...
I a la punta del Miracle.
Ja et dic,
però a la Rebassada era més,
era més planja de pescar.
Sí, sí, sí.
La planja del Miracle té una altra història.
Entens?
Ja no és tant...
Tant, perquè llavors aquí a la planja del Miracle
també t'hi havia una cosa
que no era gaire agradable,
i és que darrere l'estació,
que llavors hi ha un altre barri,
que en parlarem...
Déu-n'hi-do, eh?
Però ja que em dius...
Quin enrenou avi
que m'està fent de barris de Tarragona
i això que estem només parlant a la part alta...
No, no, no.
I et parlo en un temps
que Tarragona era més reduïda.
Per això mateix,
que a més a més hi havia més carrers.
Que em refereixo
que darrere l'estació
hi havia la cloaca...
No, encara hi ha, encara hi ha.
Però bé, ara l'han canviat
i estàvem de l'estació allà dintre...
Està al costat de la platja.
I hi ha un tallòs
que va cap dintre, saps?
Un tallòs, sí.
Perquè llavors aquella...
que havia dintre darrere l'estació
era una cloaca
que sortia totes d'això de Tarragona.
I sí,
els anaven a pescar
perquè el peix hi era,
però el llançaven.
I estava alimentat, aquest peix.
Però a més anaven per la afició de pescar
i llavors el llançaven.
Clar.
Llavors era per...
Mira, pescar d'això.
Vull dir,
què tens d'això?
Això, aquesta part d'aquí dalt.
Llavors tens de la plaça
de la Rambla Vella
fins cap allà
la plaça
la mitja lluna
el mercat
era un altre tipus de carrers
un altre tipus de negocis
un altre tipus de lloc.
Llavors,
a partir de la mitja lluna
fins al Serrallo
que fan carrer Podaca
carrer Real
el que sigui
allò hi era un altre barri
amb el seu cine
amb les seves d'això
que ja n'hi ha parlat allò.
Hi havia cine allà baix.
Allí al carrer Real
on hi ha aquest supermercat
allò hi havia un cine
que amb la guerra van caure.
Un cine que es va fer
l'any 1928
però n'hi havia vingut
artistes bones
Raquel Meller
aquestes artistes
d'aquelles èpoques
i després feien cine
cine
o sigui,
les pel·lícules que feien
aquí dalt
el Tarragona
en aquell temps
del Metro Gold
d'això
les feien allà baix també
vull dir que
era un barri
amb menestrals
molta gent
també amb riquesa
del vi
bé, això ja són parts
i llavors venia
el Serrallo
que el Serrallo
era un altre
avi,
sap que m'acabo de perdre?
sap que m'acabo de perdre?
clar, jo li simplificava
tres barris
Tarragona
d'aquí a un costat
d'aquí a l'altre
jo t'he dit més o menys
ja m'he perdut
jo t'he dit més o menys
una visió
ara ja n'hem
ara ja tenim
una visió
ara tinc un puzzle
jo mental
ara mateix
si vol que li digui la veritat
massa claretat
no en tinc
fem una cosa
jo intento
graduar
perquè ara ho tinc
distorsionat
tot el que m'acaba d'explicar
ho intentaré processar tot
i demà a veure què fem
però he anat dient-ho així
però demà a poc a poc
no m'ho digui així
això s'ha de fer a poc a poc
no ho pot dir
això ha sigut
el positiu
però és un pròleg
l'introducció
l'apèndix
l'apèndix
això que em fa mal a mi
l'apèndix
fins a l'avi
i 14 mariners
eren escuts a Calella
eren escuts a Palafruixer