Ahir dimecres, últim dia de programa de temporada, podríem dir, regular, temporada d'hivern.
Comencem la temporada d'estiu, per tant és el darrer dia que donem la bona tarda a aquesta temporada, això sí, a l'Andrés i Andrés.
Bona tarda i adeu, no?
Bona tarda, sí, tot i que jo et vull fitxar perquè vinguis, quan realment t'ho acabis, la teva temporada de Filmoteca, perquè vinguis a fer una mica de raconta del que ha sigut.
M'agafa trist tot a pensar que us haig de deixar.
No pateixis que tinc el cap en fred, ja?
Sí, bueno.
Home, almenys, ja acabem la temporada, fem-ho...
Jo soc molt sensible.
El Jordi també es trobarà a fer-ho a portar.
El Jordi ens està mirant molt així, ho hem dit, però què els passa amb aquestes...
És que són molts dies, eh?
Ell no sap tota la convivència que hem...
Són molts dies, aquí.
No, però ja, més o menys, ja m'ho he imaginat.
Serà un lapsus, o...
T'entra dins el camp de veterania, eh, també.
Sí, sí, és un lapsus de l'estiu i...
Bé, a tu també se't presenta, Jordi, bona tarda, que no en tinc res així.
Bona tarda.
També se't presenta feina, ara, no?
Sí, llavors, esclar, l'orquestra, diguéssim, el conjunt, doncs, a l'estiu és la temporada alta, per dir-ho, no?
Sí, sí, sí.
En realitat començo el maig i s'acaba a l'octubre la temporada alta.
I llavors, doncs, l'època més baixa per mi és la Quaresma.
L'hivern vaig fent, però, esclar, l'estiu és quan hi ha més gales.
Doncs es dediques a fer fotos, no?, pel que veig.
Això és a raters lliures.
Sí, sí, sí.
A raters lliures, quan es pot la càmera, doncs...
Sí, bé.
El Jordi és polifacètic, l'Andrés està, 100%, jo diria, centrat en el cinema, i avui què veurem a l'Antiquari?
Mira, avui a l'Antiquari veurem una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 56,
que potser és una de les pel·lícules que va començar a destacar molt de la ciència-ficció.
I és Planeta Prohibido, que està feta per Anne Francis, Leslie Nielsen, Walter Pidgeon, Warren Stevens,
i que va dirigir Fred MacLeod Wilcox.
Aquesta pel·lícula s'ha de remarcar que, sent una pel·lícula d'una cosa bastant relativament senzilla,
hi ha un autòmata, que és un dels temes principals de la pel·lícula,
que es va fer tan popular als Estats Units, que es van arribar a vendre milions i milions de figuretes,
de diverses formes, revistes, igual que ara passa amb la Guerra dels Galàxies,
hi ha altres coses com el Simpson i altres així, però ja va passar amb el robot que surt amb aquesta pel·lícula.
La pel·lícula, ràpidament, la pel·lícula es tracta d'un planeta que només hi viu un pare i una filla,
amb un xalet molt maco, o sigui, allà aclimatat, amb aquest planeta,
i com que no tenen notícies d'ells fins a cert punt, doncs uns emisaris de la Terra van cap allà
a veure què és el que està passant amb aquest planeta perquè no tenen notícies d'ells.
I ells veuen molt feliços.
Llavors aquí va causar unes controvèrsies amb el públic sensible, moralista, americà,
de dir com és que durant tants anys un pare i una filla tan maca com es veu amb la pel·lícula
estan vivint sols amb la seva piscina, o sigui, allà solets, que això no lligava gaire,
o sigui, que no ells sempre estan buscant els cinc peus al gat.
Bé, la pel·lícula aquesta també està molt ben arreglada perquè hi va col·laborar,
que no tothom ho sap, hi va col·laborar a la factoria de dibuixos animats a Walt Disney,
per certs efectes visuals, esclar, avui dia amb ordenador tot es fa fàcil,
no, fins a la seva tècnica lògicament, però llavors, esclar, aquestes coses
tenien que ser també grans experts en aquest cas del dibuix per fer una sèrie de seqüències
que hi ha allà d'un ser que els ataca.
Això és el que hi ha. Tu l'has vist, aquesta?
No, aquesta no l'has vist.
Bé, doncs aquesta la podràs veure aquest vespre a l'Antiquari a partir de les 10.
Com que avui acabem, i m'aprofito, perquè a vegades sóc un aprofitat de les circumstàncies,
diré com acabem aquesta temporada a l'Antiquari la setmana que ve.
La propera setmana, a les 10 del vespre, i també amb entrada lliure,
fem La plaça del diamant, en castellà.
És un drama de Sílvia Munt, Lluís Omar, Joaquim Cardona,
Alicent de Ribes, i va dirigir la pel·lícula Francisco Betriu.
Això pel proper dimecres al vespre.
I el que queda també de temporada 2004-2005 a l'antiga audiència,
pel proper dimarts tenim Ricardo III, una versió basant-se en l'obra de William Shakespeare,
una versió moderna, i és a les 6 de la tarda, amb entrada lliure.
I el dijous acabem amb una altra pel·lícula que és molt, molt, molt interessant,
que és Isadora Duncan.
Però per demà tenim una pel·lícula que es diu Shen,
que no la coneix tothom, però és convenient que la vagin a veure,
perquè és d'un magnífic pianista que tenia un defecte corporal
i era que semblava una miqueta epilèptic, el xicot,
però en canvi tenia una intuïció musical tremenda
i les seves mans al piano eren alguna cosa fabulosa.
Això és tot el que tenim.
Recordem dins del cicle aquest que fèieu de biografia de persones destacables.
Exacte, personatges de la vida que col·labora el sindicat d'iniciativa
i turisme.
I ara acabem ja la temporada i el dia d'avui
amb la música del Jordi Freixes
que traiem d'aquest CD que té 20 peces.
Nosaltres hauríem volgut posar-les totes,
però hem anat triant, no dic les millors,
perquè totes són boníssimes.
Però què et sembla?
Estem parlant del Planeta Prohibidor.
No la tens, oi?
La música del Planeta Prohibidor.
No, és que tampoc el Planeta Prohibidor té una música
que sigui molt peculiar per passar-se aquí,
ni ha tingut uns èxits, ni molt menys.
La pel·lícula sí és curiosa,
però no n'hi ha per això.
Jo crec que potser, potser, potser,
com que ara aquests dies està també de moda
la Guerra de les Galàxies,
tu tens un tema,
jo he vist que tens un tema aquí.
Sí.
De quin capítol és?
No, és del que es va fer al principi,
dels tres primers de la Guerra de les Galàxies.
La bàsica.
Per mi és la més inocentona,
la que més m'agrada i la més divertida, eh?
Perquè les altres poden ser molt espectaculars.
Cuidao, respecte a tots els fans i els fanàtics
de la Guerra de les Galàxies,
perquè per ells totes són boníssimes.
Sí, el que passa és que aquestes...
Bueno, són les primeres que vam veure
i, doncs, bueno,
el tema s'hi ha posat polifònics.
En realitat, aquest tipus de música
ja ve molt donat per la productora.
És que en tots els capítols de la Guerra de les Galàxies
sempre hi ha alguna cosa d'aquest, eh?
Sí, sí.
Hi ha alguna cosa del bàsic,
o sigui, que això és el principal.
Exacte.
Llavors, a aquesta li hem afegit polifònics
i alguna instrumentació,
i crec que és adient,
perquè, doncs, ara,
com que està tan en boga la Guerra de les Galàxies,
doncs que es pugui sentir la banda sonora
original del principi.
Bueno, però aquesta nit, recorda,
que aquesta nit nosaltres també fem el nostre opinito, eh?
Sí.
Amb el planeta prohibido, eh?
L'antiquari.
Sí, és interessant.
Hi ha una diferència enorme, eh?
D'una de l'altra,
local, local.
Després també has donat un parell de títols
que són força molt interessants,
amb el de La plaça del Diamant,
i La eixadora Duncan,
que potser és la que menys coneguda
pel gran públic,
que va ser la gran bailarina,
la eixadora Duncan,
amb aquell caràcter,
aquell temperament,
que crec que serà una pel·lícula molt interessant,
fins i tot per conèixer el personatge.
Vaig fer la pel·lícula de Josephine Baker,
i s'ha de dir que amb el teatre
que ella va actuar a París,
als anys 20,
la Josephine Baker,
amb aquell teatre,
ja hi havia un grapat d'estàtues
que dèiem que inclús aquelles estàtues
estaven basades en la figura
de la eixadora Duncan.
O sigui que...
Bé, jo crec que seria un moment
de despedir-nos,
perquè si no,
acabarem parlant i no direm res.
Ens acomiadem amb la música del Jordi.
Jordi, moltes gràcies
per compartir amb nosaltres
aquests programes.
Espero que agravis un altre CD musical
per vindre la temporada pròxima, no?
Ara estem en ells,
però no serà de pel·lícula,
serà de ball,
un altre CD de ball,
però bueno...
Si hi ha temes musicals de cinema,
ja ho saps cap aquí.
Si hi ha alguna música de pel·lícules,
el portarem cap aquí.
Tupendo.
Gràcies.
A tu,
igualment,
a tu,
bé,
jo ja gairebé t'acomiado
fins a la temporada que ve,
tot i que ens quedarà un repic,
jo vull que vinguis
quan acabis la temporada de cinema,
Andrés i Andrés,
de la Filmoteca,
per fer una mica de resum del que ha estat,
i suposo que ja comences a preparar pel·lícules
per la temporada que ve, no?
Sí, sí,
hi ha un grapat de llocs
que vaig a fer cine por ahí
durant l'estiu
i després ja preparant aquest mes que ve
ja començarem a preparar
tot el que ha de ser
per l'antiga audiència
i per l'antiquari.
Doncs no és una deu,
és una reveure.
Ho deixem amb aquests punts suspensius.
Jo vull agrair,
aquest agraïment que ens passa a nosaltres,
jo el vull agrair
amb tots els oïdors
que tenen la paciència d'escoltar-nos
i esperem que siguin ratos agradables
el que els hi fem passar.
Moltes gràcies,
bon estiu a tothom
i fins la pròxima, si Déu vol.
Adéu-siau.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.