És divendres, tanquem la setmana i no podem marxar de cap de setmana sense saber,
a veure com li va a la Niki això de fer de model.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, estupendo.
Jo sé que hi ha algú que en segueix, bé, més d'una persona,
però sé que hi ha algú que en segueix des de casa, a l'altre costat de la ràdio,
i també tota intrigada.
Va seguint també la pel·lícula.
Ella des d'aquí ho sabia, però ara des de casa...
Clar, des de casa s'apunta.
Ara sí que no pot adalentar.
I no només ella, jo crec que el Marc s'adorm escoltant el conte de la Niki.
Estan parlant de la nostra estimada i benvolguda companya, la Sílvia García,
i amb el seu recent nascudet, Marc.
Una salutació molt carinyosa i molt amable per ella i molts petonets pel nen.
Que quan sigui gran, que vegi la pel·lícula.
Exacte, exacte.
Ella ja la té, ja li vaig fer una còpia perquè l'ensenyés por amb l'altre jornalment.
Molt bé.
Bé, doncs anem per això de Niki,
que és Niki l'aprendista de bruja,
que és una nena, que la seva mare és bruixa, bruixa bona,
i tenen un costum, que és normal, que és a partir dels 13 anys,
marxar durant un any, soles, a una ciutat que trien l'atzar
i allà anar fent coses que siguin agradables
per a les persones que viuen en aquella ciutat.
Ens trobem que Niki viu en un forn.
La mestressa i el marit d'aquesta mestressa del forn
la tenen allà perquè ella ajudi una miqueta
i també ella, amb la seva escombra voladora, fa encàrrecs.
Resulta que li ha vingut una amiga que ella va conèixer al bosc,
se l'han portat a passar uns dies al bosc
perquè Niki comença a tindre una depressió
i comença a fallar-li una miqueta el seu esperit de màgia.
Resulta que no s'alça amb l'escombra,
no fa els vols que ella podia fer,
només s'alça una miqueta i torna a caure.
No entén el gatet.
El gatet que parla, ella no entén ara el que diu.
Llavors l'amica li diu, saps què?
Vine uns dies amb mi al bosc i et distrauràs.
Però és que, esclar, també porta un altre fons a aquesta invitació
i és que Úrsula, aquesta amigueta,
és una magnífica pintora
i està fent un quadre que ja l'hem vist,
no amb les ones, però sí, vaig explicar-hi una miqueta,
i és preciós.
Però hi ha un detall que Úrsula vol posar en aquest quadre
i és la cara de Niki,
que ella considera que és una cara bonica
perquè sí, per posar-se en aquest quadre.
I així vam acabar ahir.
Ara estem amb Úrsula, la pintora,
dibuixant la cara de Niki
i així comença la projecció del dia d'avui.
Sube un poco la barbilla,
mira hacia delante,
no te muevas.
Pintar i tenir poderes mágics és una cosa molt parec.
A vegades és in capaç de pintar res.
¿En serio?
¿Y què?
¿Qué passa?
Niki, no te muevas.
És difícil pintar un model en moviment.
A vegades jo podia volar sin pensar siquiera en ello.
Ara intento buscar en mi interior i entender com ho hacía,
però no consigo averiguarlo.
Bueno, puede ser que estés intentándolo demasiado.
Tal vez deberías darte un respiro.
Sí, pero si no puedo volar, entonces...
Deja de intentarlo.
Da largos paseos,
contenta el paisaje,
duerme la siesta,
no pienses en volar.
Y cuando menos lo esperes,
estarás volando de nuevo.
¿Crees que mis problemas...
desaparecerán?
Por supuesto,
todo irá bien,
te lo puedo asegurar.
Niki pensa en el consell d'Úrsula,
passen les hores passejant,
preparen el sopar,
parlen abans d'anar al llit per dormir
i així anem veient aquestes escenes.
Y ahora le damos la vuelta.
Cuando yo tenía tu edad,
ya había decidido convertirme en artista.
Me encantaba pintar.
Pasaba el día pintando
hasta que me dormía sobre el caballete
y de repente,
por alguna razón,
no pude volver a pintar.
Lo intentaba,
pero nada de lo que hacía
me parecía bueno.
Solo eran copias de cuadros
que ya había visto antes
y tampoco eran muy buenas.
Sentía que había perdido mi habilidad.
Igual que yo.
Es exactamente lo mismo,
pero encontré la respuesta.
No sabía para qué o por qué
quería pintar.
Tenía que buscar mi propio estilo.
Cuando tú vuelas,
confías en tu interior, ¿verdad?
Volamos con nuestro espíritu.
Confiar en tu espíritu, sí.
De eso es exactamente de lo que hablo.
Es el mismo espíritu
que me hace pintar a mí
o hacer pan a tu amiga.
Pero cada uno tenemos
que encontrar nuestra propia inspiración.
Y a veces no es nada fácil.
Supongo que nunca he pensado mucho
en por qué quería hacer lo que hacía.
solo estaba ocupada
con el entrenamiento
y todo eso.
Tal vez tenga que encontrar
mi propia inspiración.
Pero podré encontrarla
y vale la pena el esfuerzo.
Bueno, por ejemplo,
a mí se me ha pasado por la cabeza
varias veces pintar algo diferente
en ese cuadro.
pero se ha quedado muy bien.
Entonces supongo que valía la pena.
Cuando te vi hoy pensé
quiero pintar
y he tenido que traerte hasta aquí.
¿Por eso he venido?
Es mejor que volver a fregarme el suelo, ¿no?
¿Qué tal si apagamos la luz
y nos dormimos?
De acuerdo.
Siento mucho echarte de tu cama.
No importa.
¿De verdad crees que volveré a volar?
Seguro.
Solo tienes que esperar
a que aparezca la verdadera inspiración,
¿me entiendes?
Ajá.
Canvia l'escena.
Estem a casa d'Ozono
i el seu marit,
que és allà al forn.
Niki els telefona
i està en una cabina pública
que està al costat de la carretera
i mentre el marit
està esmorzant
i veient la televisió,
on precisament a través d'aquesta pantalla
retransmeteixen la sensació
d'aquests dies,
la presència del dirigible
o cepelín, com es vulgui dir,
que està a la ciutat.
Y aquí está el espíritu de libertad
que recientemente tuvo que hacer
un aterrissaje porzoso
debido a las lluvias torrenciales
en las afueras de nuestra ciudad.
Bueno, ya está reparado...
Sí, panadería el buen molde.
Niki, ¿cómo estás?
Estoy bien, gracias.
Bueno, espero que vuelvas pronto a casa.
Ah, por cierto,
tienes otro encargo para ti.
Es la anciana
a la que le hiciste aquel trabajo
y le dije que lo harías.
Ha insistido mucho en que vayas.
¿Qué te parece, Niki?
Lo haré.
Bien, pasa por allí de camino a casa.
Adiós.
Canvia una altra vegada l'escena.
Úrsula està a la carretera
fent autostop,
precisament,
perquè se'n portin a Niki.
I és quan, precisament,
Niki està parlant per telèfon,
des de la cabina telefònica,
i para un cotxe
i Niki i Úrsula es despedeixen.
despedeixen.
Muchas gracias por todo.
Adiós.
Adiós.
Torna a canviar l'escena.
Veiem la torre
allà on viuen
les dues simpàtiques belletes,
la mestressa de la casa
i la serventa,
i una, ja he dit,
és la mestressa,
i Marça
és la serventa
que li agrada molt
veure la tele
i li agrada també
pujar-se sobre
l'escombra màgica
de Niki.
Bé,
Niki arriba amb el tramvia
que passa a prop de la torre
i es dirigeix
amb aquesta casa
tal com li va dir
d'ozono per telèfon.
Buenas tardes, senyora.
Oh, vaya.
Estàbamos esperándote.
Gràcies.
Quedan menos de cinco minutos
para el despegue.
Escuchamos la banda
de música monica.
Es un placer
volver a verla, senyora.
Me alegra que hayas venido.
Disculpa que no me levante,
pero las piernas
están molestándome
más de lo habitual.
Barça trae el paquete.
Sí.
Hem sentit parlar
a la velleta, senyora,
amb problemes a les cames.
Mentrestant,
la tele
segueix parlant
del dirigible
i Marça,
com és lògic,
li agrada tant a la tele
que està atenta
a el que està passant
amb el dirigible.
Llavors,
Marça,
requerida ja per la senyora,
porta un paquet
i el deixa
a sobre de la taula.
Niki pensa
que s'ha de fer
un altre viatge
de mensageria,
com va fer l'altra vegada,
i que serà
molt complicat ara
perquè fer el viatge
i no poder volar
com abans,
però resulta
que li espera
una sorpresa
pel seu noble comportament
amb la vegada anterior.
No ha despegado todavía.
No lo ha hecho.
Barça està como loca
con eso
de los viajes aéreos.
Soy una aventurera.
¿Puedes bajar
el volumen,
por favor?
Desde luego.
¿Podrías hacerme
el favor
de abrir la caja?
Claro.
Niki
obra la caixa
i la seva sorpresa
és molt gran.
Un magnífic pastel
està a dins
i a la part
de sobre
hi ha el dibuix
comestible també
d'una bruixeta
volant
amb la seva escombra
i un gatet
al seu costat.
Lògicament,
això és referència
amb ella.
No lo entiendo.
¿Podrías llevarle esto
a una joven mensajera?
Fue muy amable conmigo
y una gran ayuda.
Es mi manera
de darle las gracias.
¿Y podrías averiguar
cuándo es su próximo cumpleaños?
Así podré prepararle otra.
¿Podrás encargar-te
de este envío tan especial,
Niki?
Bé,
no tot ha de ser dolent
per la pobra Niki,
també té agradables sorpreses
i ho tenim de deixar aquí
que el temps
se'ns ha tirat a sobre.
Anar menjant pastís naltros.
Exacte.
I el dilluns
seguirem amb Niki,
l'aprendit de brufa.
Que no se'ns posi nerviós
a la gent,
falta poquet ja,
perquè s'acabi
i ja de seguida
sabrem el desenllaç
i sobretot
si recupera els poders
de Niki.
Bon cap de setmana.
Spill.