No tenim criteri!
7 de la tarda, 10 minuts.
Sí, és una cosa estranya, però vaja, no podem passar un divendres sense el No tenim criteri.
En horari, doncs, en no regular, saludem a les companys del No tenim criteri.
Albert, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Amb lo tranquil i calentat que s'està a l'estudi, i on sou?
Hem vingut tots a la Rambla Nova.
Hem vingut de la Rambla amb el Capità, com no, engalanat amb el seu tratge.
Bona tarda!
Bona tarda, Capità.
Terraconins i terraconines.
També tenim el Marc i l'Alexandra, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria. Te'n vejo, fa un fred que no vegis.
Fa un fred que pela!
El problema és que hem vingut tots junts i ens hem perdut.
Vull dir, ens estem buscant i no ens trobem.
Ah, us comuniquem a través de la ràdio?
Sí, sí, bàsicament és així, perquè no...
Intentem buscar un Capità i mira que és fàcil trobar-ho, però no hi ha manera, tu.
Com ja hem dit, avui no són dos quarts de set, són les set i dotze minuts exactament.
I avui comencem la penúltima edició del No Tenim Criteri.
O és l'última, Núria?
No, jo pensava que era l'última i ja em volia desempellegar de vosaltres,
però no és la penúltima.
Divendres que ve, fitxeu, eh?
Perfecte.
Què farem divendres que ve? Ho avancem ja?
No, home, no. És tot sorpresa, com sempre.
Bé, bé.
Doncs bé, avui havíem vingut amb l'esperança de fer aquí un programa divertit i tal,
però és que ens hem perdut.
Així que, bueno, recordem els telèfons a tothom, 977-24-4767,
tothom que vulgui trucar s'emportarà una fantàstica ràdio d'Odissea a la Festa.
I m'hem vist, com ja hem dit, avui hem llançat la casa per la finestra
i ens hem vingut tots a la Rambla Nova.
Una Rambla enfosquida, perquè ja és de nit, glaçada, plena de gent,
plena de xiringuitos i plena de motius nadalencs.
cal tant. No ens hem adonat que ja estem al Nadal.
Vull dir, ningú se n'ha adonat que a les 5 de la tarda ja és de nit.
Ai, Déu meu, en fi.
Jo estic ja fart de Nadales, de tot lloc on vaig, sento Nadales.
Valtros, Marc i Alexandra, què en penseu de les Nadales?
Heu fet algun treball sobre les Nadales?
Home, doncs penso que aquests dies estem una mica saturats, no?, de Nadales.
Nadales a les tendes, a les centres comercials,
a la Rambla, tot són cançonetes d'aquesta, i bueno...
Des d'aquí podem sentir un Papa Noem.
A la ràdio, si no el sentim, és igual.
Hem buscat informació sobre les Nadales
i realment no hem trobat res.
Jo buscava els orígens de les Nadales, d'on venien, per què es feien,
però no hem trobat res, com ja he dit.
I l'únic que hem pogut trobar és el nom de les Nadales
que tenim al cançoner tradicional català, que són moltes.
N'hem trobat 16, després parlarem d'elles.
Però, què és un Nadal sense Nadales?
Doncs és com un pastel cinc-indes, no?
I avui hem vingut a la Rambla per parlar precisament de Nadales
i ens hem trobat que no hi ha Nadales.
No tenim Nadales a la Rambla, en directe no en tenim.
Això és molt fort, eh?
I hem quedat molt malament, Albert.
Però, Marc, els dies darrers, si recordes, eh?
Això és el que volia dir, que, darrerament,
d'aquests últims dies que han hagut les paretes muntades,
sí que han hagut Nadales.
Venim justament per parlar d'elles i ens trobem sense.
Albert, com ho veus tu, això?
Jo ho trobo horrible.
Malapota?
És a dir, a mi m'agrada molt no sentir Nadales.
Ara mateix el capital està corrent per aquí,
salvant, reunint, vull dir, jo he vingut al...
A mi m'agrada, no?
He salvat un colom.
He salvat un colom, cal remarcar-ho.
Hem vingut a la Rambla, jo realment m'alegro de no sentir Nadales
perquè estic un amic, tinc nadalfòbia ja.
Home, això, Albert, tens raó, s'atura, s'atura.
Jo el que tinc que dir és, agrair, no, agrair, no,
però reconèixer el treball de la gent que treballa,
per exemple, als supermercats.
Perquè la música típica al Nadal dels supermercats
són els villancicos, els Nadales, veritat que sí?
Sí.
I, clar, imagina't una jornada laboral de 8 hores
estragant Nadales, arribes a casa,
te fiques descansat al sofà per no sentir Nadales
i trobes que l'arbre del veí del costat,
que el té a la terrassa, li sonen Nadales.
Què fas? Mare meva, quin desespero.
I les llums de Nadal, de l'arbre de Nadal,
què porten Nadales incorporades?
No, però això és bonic, això li dona un ambient nadalenc
típic d'aquestes fetges, no igual que les Nadales, evidentment.
Doncs, per on esteu? Albert, no us veiem,
us tenim perduts.
Està mona para de Nadalenca.
Mira, hem trobat una senyora,
una senyora que li agrada molt el Nadal,
amb una d'aquestes flors vermelles.
Quin nom té aquesta flor, senyora, no me'n recordo?
Concitiéria se llama, Flor de Pasqua.
Madre de Dios, que no me n'ho has complicat.
¿Cómo se llama usted?
Txero.
Què piensa de las Nadales Villancicos?
¿Le gustan a usted oírlos por todos lados?
Saps què passa?
Que quan una persona és una mica gran,
té una mica, com que falta algú,
sempre és una mica trist.
Ombla.
Sí.
Però en tristeix, al mateix temps.
però és com que és tan bonic
i tens nets i coses d'aquestes,
són unes fetxes molt entranyables.
Si li dono tota la raó,
quina Nadala li agrada més a vostè?
Quina és la que canten sempre a la taula de Nadal?
A la taula?
Los peces en el río.
Beben y beben.
Vull cantar un trosset.
Beben y beben y vuelven a beber
Los peces en el río
Corbera Dios nacer.
Molt bé, crec jo que des de l'estudi,
des d'aquí la rambla es mereix un aplaudiment.
Molt bé.
Molt bé, doncs Albert, capità, on esteu?
No us veiem.
N'altros estem davant d'un xeringuito
amb moltes figuretas.
A veure si el trobeu,
perquè n'altros l'estem buscant
i no us trobem.
I si preguntem a algú,
a veure si visse el capità,
què et sembla?
A veure, n'altros no.
A veure si us poden indicar.
Perdoneu, perdoneu.
Em sembla que m'amuntaré una paradeta
per firmar autògrafs.
Heu vist el capità a Tarragona?
No.
No, és un home que va així vestida
amb la bandera de Tarragona.
Tot sencer, no l'heu vist?
No, no l'he vist.
D'acord.
A més, que som de Reus,
no l'han vist.
Vaja.
Exactament.
Bueno, si el trobeu,
ja ens hi ha valgut.
És clar, ens hi hem perdut.
Mira.
Perfecte.
Bé, doncs, a veure si ens trobeu.
N'altros estem davant d'una pareta
amb moltes figuretas.
No sé si us serveix d'aquí,
però bé.
Bé, ja ens buscarem.
En tot cas,
anem a parlar d'un altre tema,
que és el tema dels regals.
I és que estem a l'etapa prèvia
a l'edat esperada.
La febre nadalenca ja comença a nervir
entre la població,
que si compres manxes de luxe,
torrons i altres dolços,
uns dies en què el protagonista
és el consumisme.
Doncs les joguines són un dels regals
més comprats i alhora també
els esperats pels més menuts.
Parlem amb alguns pares i fills serragonins
a veure què en pensen,
uns i altres,
d'aquest consum exagerat propi d'aquestes dates.
A veure si trobem algun pare amb els fills.
No hi ha pares amb fills?
A veure, aquí hi ha unes senyores.
a veure, aquí hi ha unes senyores.
A veure, a veure què em pensen d'aquest consumisme,
que jo penso que realment està pujant molt
els nostres dies
i que els nens avui en dia
estan demanant més que mai.
Hola, bona tarda.
Es pot apropar, sisplau?
En castellano, per favor.
Si digues en català...
Què té nets, vostè?
Què?
Si tiene nietos.
Sí, nietos.
I què l'ha pedido el nieto?
Ah, los nietos no són muy pequeños,
todavía no piden nada.
No piden nada, qué suerte.
No, no tiene mayores.
¿Y los mayores piden algo?
No, los piden los padres.
Qué suerte.
Entonces, usted no comprará mucho estas fechas, ¿sí?
Sí, sí, no lo compro.
Ahora vamos para algo en el mar y no lo compro.
Vale.
Bueno, pues muchas gracias.
Bé, no, i si os sembla,
mentre busqueu més gent,
deixem pas al Capitán.
Sí, sí, millor.
Capitán, què ha fet aquesta setmana?
Molt bé, aquesta setmana parlem del Nadal,
parlem de Nadales,
i això ens porta directament a una pregunta ben curiosa,
i és...
Qui composa les Nadales?
Jo.
Perquè podrem trobar lletres tan curioses com ara
Alejum, Alejum, Alejum,
que sabeu què vol dir,
o Catatumba, tumba, tumba,
que sembla un camp fúnebre.
Per no parlar de los peces en el río,
que beben, beben i volven a beber,
això sembla fomentar l'alcoholisme, clarament.
A més, bevien per a veure a Dios.
Quina classe d'experiència mística experimentaven?
O el 25 de desembre, fum, fum, fum,
que aquest any amb la llei antidabac
que entra en vigor al gener,
cobra especial sentit,
perquè el 25 de desembre,
prohibit el fum...
Bé, aturem-nos ara a analitzar...
La Virgen s'està peinant entre cortina i cortina.
Los caballos son de oro,
los cabellos, perdó, son de oro
i el peine de plata fina.
Tenint en compte que la Verge Maria és morena,
la cançó sembla dir
que s'està posant una perruca
entre bambalines per sortir a l'escenari.
Era Maria actriu a temps parcial
en les festes populars?
I com és possible que el nen Jesús
fos un minyonet ros i blanquet,
ros i blanquet,
si els pares eren completament morenos?
I el famós
Assó-ma-te a la ventana,
veràs el ninyo en la cuna?
Cada Nadal, des de petit,
sortia al balcó,
innocent de mi,
i mai el vaig aconseguir veure.
Altres tradicions,
com ara el cagatió,
fomenten la violència
de forma espantosa.
Quins valors morals
té agrupar-se
per culpejar massivament
un pobre animal
o criatura indefensa
i després emportar-se
els seus objectes de valor?
Bé, ho deixem aquí.
Seguim reflexionant sobre això,
sisplau.
Jo, si us sembla,
què us sembla,
no és que busqui algú
que ens canti una Nadala,
ja que estem al Nadal?
Vinga.
Ja que no hi ha Nadal a la Rambla,
buscarem algú
el que ens canti.
Que ens canti una Nadala.
Anem a veure,
anem a veure,
anem a veure qui trobem.
Hola, bona tarda,
en directe per Tarragona Ràdio.
Seria tan amable
de cantar-nos una Nadala?
Una Nadala.
Doncs, no ho sé,
el 25 de desembre,
fum, fum, fum,
el 25 de desembre,
fum, fum, fum,
nascut un minyonet,
rosiblanquet, rosiblanquet,
fill de la Barça Maria.
No me'n recordo més.
Nascut a l'establir,
fum, fum, fum.
Moltes gràcies.
Això ja ens serveix
per entrar una mica
amb calor,
ja estem sentint Nadales.
Si us sembla,
Alexandra,
us tornarem la connexió,
a veure...
No, l'Alexandra no em sent.
L'Alexandra no em sent.
Passem al Capità,
a veure si troba
algun de reconsell
de la setmana.
No, ara intentarem
que...
Jo he composat una Nadala
jo mateix,
intentarem que ens ajudin
a cantar-la.
Vostè sap
el que són les Nadales?
Sí?
Sí?
Ai, mare.
Coneix una Nadala
que diu Navidad,
Navidad,
dulce Navidad.
no la conec.
No, no, no.
Ostres,
molt malament.
I vostè?
Sí?
Vale.
Doncs a veure si em pot ajudar
a cantar aquesta Nadala
amb aquesta lletra.
capità, capità,
capità,
visca el capità,
el guardià de Tarragona
no descansa mai.
Eh, capità, capità,
és el superheroi
més valent
i més bon noi
de tot l'univers.
Molt bé.
Molt bé, perfecte.
capità, moltes gràcies.
No ens trobem,
però tinc aquí un senyor
que ens parlarà
sobre els regals.
Perfecte, perfecte.
Molt bé.
A veure què n'opina.
A veure què n'opina.
Ens podria dir
si ha comprat molt,
què em pensa
d'aquest consumisme
que tenim als nostres dies
en aquestes dates?
No ha comprat res, encara.
No ha comprat res?
Molt poca cosa.
I els vostres nens,
què us han demanat?
Us han demanat molt?
Ja són grans.
Ja són grans,
per tant ja no demanen,
no demanen més.
Demanen molt,
però...
Algú se'ls hi comprarà,
però no gaire.
Aire, ja no toca, no?
Vale.
I què em pensa
del consumisme
que hi ha aquests dies, no?
Que és massa exagerat, potser?
Totalment.
A part que, vull dir,
per la nostra part,
és que el que pots comprar ara
com ho pots comprar tot l'any,
doncs tampoc.
Vull dir, potser no hi ha tant
en aquesta època,
perquè això no hi ha necessitat.
És una opinió.
Moltes gràcies.
I tu, noi,
què has demanat als Reis?
Em pot dir què has demanat?
Quina joquina?
Sí.
Una Game Boy,
una Playstation,
tot són jocs.
Joc de la Playstation,
joc de la Game Boy,
una disfressa
i una màquina...
i una màquina...
ai,
una màquina de fetatus.
Perquè el llibre és cap, no?
Ja no m'entra cordura.
Moltes cosetes, no,
perquè la Game Boy i això
és un regal molt gran.
I de llibres, que no?
No, no, no has demanat?
No, no t'agraden?
No.
Vinga, de joguines.
Molt bé, molt bé.
Moltes gràcies.
I tu,
què has demanat?
Has demanat alguna Barbie,
alguna nina?
Què has demanat?
Un carro.
Un carro?
Un carro per portar què?
Les nines.
Les nines.
Que en tens moltes.
Sí.
Sí.
Vale.
Doncs bueno,
això és tot.
A veure,
jo,
Alexandra...
Però, a veure,
punyat,
on esteu?
Jo estic a la Rambla.
Mira que la Rambla,
vale,
és llarga,
però baixa.
Jo estic a la Rambla
davant d'una Beto.
Una Beto,
cony.
És que hi ha molts Betos,
eh?
I la Capitana també està amb mi,
eh?
A veure,
Albert,
Albert,
Alexandra,
Capitana,
Marc,
us falten uns,
no ho sé,
uns 5 minutets,
3,
3,
4 minuts.
Ho dic perquè aneu per feina,
a veure si us podeu trobar
abans que s'acabi la secció.
Ara intentem trobar-nos.
El que volia apuntar jo,
Núria,
que potser és el que,
els temps que corren de Gonseno,
que el que és la tradicionalitat
del regal s'està perdent,
en veritat,
sempre se regalen,
que si videoconsoles,
videojocs,
etcètera,
però el típic regal,
la típica juguina de la llauna,
senzilla,
un Tente,
un Lego,
això ja no es porta,
no?
És una cosa que s'està perdent.
Ja no,
s'està perdent.
Jo,
ara que,
no sé si ve molt a compte,
però jo he estat reflexionant
durant tota aquesta setmana
durant coses absurdes
que fem durant l'hivern,
durant el naval,
més exactament.
Com a què?
És veritat,
és veritat.
Hi ha coses que només es fan al naval
i si tu les treus de context,
les fas a l'estiu,
per exemple,
no tenen cap tipus de...
No et sembla boig,
veritat?
Sembraries boig.
Per exemple,
per exemple,
a l'estiu algú ha anat a comprar,
ha fet un viatge
per anar a comprar loteria?
No.
Menjars i sopars
extremadament abundants,
qui no recorda
aquella Nochebuena
i el dia següent Nadal.
Vinga,
més canelons!
Molt qui nàpat.
I nosaltres,
els catalans,
que som tan llestos,
vinga,
Sant Esteve,
el dia següent,
home,
vinga,
va,
tres menjars seguits.
Home,
cagatió,
per l'amor de Déu.
Per què no veiem 30 nens
fotent-li bastonades
a un tronc
que menja peladures
de banderina
a ple agost?
Perdoneu,
jo tinc un apunt més
d'aquestes coses
curioses i absurdes.
L'amica invisible,
aquells regals
de l'amica invisible
de tres euros.
L'anava a comentar,
l'amica invisible,
que és una cosa
que només es fa al Nadal.
No ens podem regalar coses
a la tardor,
per exemple?
Bueno,
els pernils,
que també només es compren
per Nadal.
També al Nadal,
també fent concursos estúpids.
Fica't un polvoró
a la boca
i intenta cantar
una cançó.
I a l'estiu,
collons,
es gira una mica
de vent,
la platja buida,
en canvi,
a Nadal,
ni que estiguem
a menys tres graus,
Sant Silvestre,
tots a l'aigua.
Albert,
m'agradaria preguntar-li
una cosa
a la Núria
abans que el programa
s'acabi.
Escolta,
Amica Invisible,
Tarragona Ràdio,
en farem?
On fareu?
Com és això?
Explica'ns-ho.
Els treballadors
sí que en farem, sí.
I no ens caurà
algun regalet?
I col·laboradors, què?
Sí que podríem
fer alguna cosa,
no?
Perquè allò de l'amica invisible
té la gràcia
que com més cutre
és el regal,
allò...
Millor.
Amb el meu grup d'amics
també, clar.
Amb el meu grup d'amics
n'he fet un
i hem ficat
el preu màxim
3 euros.
M'agradaràs tu
que podem comprar
en 3 euros
que tingui
alguna utilitat pràctica,
no?
Hi ha botigues
que ja tenen
un apartat especial,
una estanteria especial,
allò,
especial amic invisible.
Ah, però per això
també hi ha la imaginació,
no?
Que és molt maco
poder fer-ho.
Clar.
Ja ja farem
alguna coseta.
A veure, Núria,
si fem uns paperets,
eh?
I els Tarragona Ràdio
és que jo t'ho he dit
perquè per aquí darrere
m'ho han dit,
saps?
D'algú d'amic invisible
i per això t'ho comentava.
Ho he sentit a dir.
Doncs sí, sí,
ja farem alguna cosa.
Xics, dos minuts
per acabar de parlar
amb la gent, no?
Sí, sí, jo sé això dient coses,
també.
Hi ha una cosa
que a mi m'hi preocupa molt
i és la decoració
dels balcons.
Cal tanta llum,
calen tants motius nadalencs,
realment cal que a mitjans de gener
quedi encara
per els noels penjats
dels balcons.
En fi,
és imprescindible
també dir bon Nadal
tot el dia,
perquè no diem
bon estiu
o bona primadera.
Bon Nadal,
capità,
o encara pitjor,
bona tardor.
En fi,
capità,
m'agradaria a vostè
que ara preguntés
a algú
quina és l'estupidesa
més gran que fa el Nadal.
Perdó,
per capità Tarragona,
quina és l'estupidesa
més gran que vostè fa el Nadal
i que no faria l'estiu,
per exemple?
Menjar torrons.
Molt bé,
perquè a més a més
som molt cars
i ens podria cantar
una petita Nadal?
No.
I vostè?
Menys.
Sisplau.
No,
no,
no,
no?
Bueno,
molt bé,
moltes gràcies.
Perfecte,
doncs a veure,
Alexandra,
Marc,
on esteu?
Mira que va
disfressat
i tota la pesca,
però no us veiem.
On esteu?
Capità,
vol-hi una mica
a veure si troba algú.
Estem amb uns abetos,
també.
Capità,
vol-hi una mica
a veure si ens troba els amics.
He vist una noia rosa.
Ha vist una noia rosa.
Anem a trobar?
Capità,
estic aquí.
Home,
mira'ls.
Bona tarda,
Núria,
Núria,
ens hem trobat,
bones notícies.
Per fi.
Molt bé.
Però justament ja sabem.
Escolta,
Albert,
la gent com es mira,
amb ulls d'admiració
i de respecte
i de sensibilització social
envers aquesta gran
proesa humana.
S'ho he après.
Capità,
a mi m'agradaria,
per despedir el programa,
que vostè canter
el seu himne
i si trobés algú
per cantar-lo,
ja encara seria
millor...
Per què no el cantem
entre tots?
Oh!
Vinga,
va,
intentem-ho.
Intentem-ho.
A la de tres?
Un,
dos,
tres.
Home,
dona,
és el Capita Tarragona,
plàtan,
poma,
la seva tasca
és molt bona.
Endavant,
endavant,
aquí arriba
patinant.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Doncs no res,
amb els millors desitjos
d'en bon Nadal
per tothom,
bon Nadal
una altra vegada,
bon Nadal a tothom,
bon Nadal Marc,
bon Nadal a Alexandra,
bon Nadal a tothom,
bon Nadal
Capità Tarragona,
bon Nadal
i feliç any nou
i pròsper any nou,
també.
El veurem per la Rambla
aquest Nadal?
Veureu com sempre,
sovint,
ajudant els nostres
conciutadans i conciutadanes
a construir una ciutat millor
que podrà arribar
a ser
la més gran
de tots els temps
i la més bonica,
la més harmoniosa
i la més fantàstica
i feliçosa.
D'aquí a les estrelles.
En fi,
moltes gràcies a tothom
per la gent
que ja no està aquí,
la gent que ens ha atès,
moltes gràcies
i Marc,
Alexandra,
Capità...
Ens despedim.
Sí,
i ens veiem divendres que ve
però a l'estudi.
Què farà més que l'Oreta?
Sí, sí.
A veure fer un cafetonet.
Sí.
Perquè un altre cop per aquí,
no, eh?
Núria,
et passem a buscar d'aquí mitja
i anem a fer un cafè.
Gràcies, criteris, gràcies.
Fins divendres que ve, gràcies.
Adeu.
Adeu, adeu.
Un no tenim criteri especial,
ja ho heu sentit
des de la Rambla Nova
apropant-nos
a aquest esperit nadaleny
que ja es comença,
bé, ja fa temps, eh?
Que plana per damunt
de la ciutat de Tarragona
però a mesura que s'intensifica
i que arriba el moment,
doncs encara es fa més intens.
No tenim criteri especial,
com veieu que ha comptat
amb l'ajuda,
com sempre,
de la Sílvia García
a la part tècnica.
Dic com sempre
perquè, pobretes,
que l'enredem en qualsevol cosa.
Sílvia, una unitat mòbil,
vinga, cap allà,
cap problema.