Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Que puntual avui, eh?
Que seas feliç, feliç, que seas feliç, feliç.
Oi, la que caurà?
Sí, sí, sí.
La que caurà, eh?
Dona, però jo et desitjo felicitats amb el dia del teu sany.
Oi, mira que normalment Santa Sílvia no és massa conegut, eh?
No, però, eh?
Gràcies.
Que detalla, oi?
Ja t'has emocionat.
Ara ja no acabaré el programa.
Va, jo.
Jo que estava amb la història de l'atenció de la Lili, dic, anem per feina, anem per feina, anem per feina.
Bueno, doncs vinga, felicitats una altra vegada.
Gràcies. Avui tenim cinema...
Avui tenim cinema a l'antiga audiència.
Dins el cicle literatura i cinema, avui ens toca una obra que va causar impacte i es diu La guerra de los mundos.
Aquesta pel·lícula es va fer l'any 1953 i la va dirigir Byron Haskins i estava interpretada per Gene Berri,
Anne Robinson, l'Estremane i Henry Brando.
Aquesta pel·lícula, segons els més entesos, molt més entesos que jo, perquè jo sóc una formigueta al costat de tots aquests tècnics,
consideren que potser és més interessant aquesta de l'any 1953 que l'espectacular que s'ha fet ara últimament sense desmerèixer-la.
La qual recordem que Tom Cruise és el protagonista.
Exacte.
La joventut que no coneix l'altre o la gent que no ha conegut l'altre, doncs amb aquestes ho s'ha passat molt bé i l'han trobat la mar de bé.
Però els que són entesos amb cinematografia consideren que l'altra versió era més humana, més elaborada, més realista,
perquè no hi havia els mitjans per poc els trucatges que es fan amb aquesta altra pel·lícula.
Bé, aquesta tarda a la 6, d'aquí un ratet, amb entrada gratuïta a l'antiga audiència de la plaça Pallola.
I és una pel·lícula que dura molt?
No, la pel·lícula dura 82 minuts aproximadament.
Ah, està molt bé.
O sigui que la gent que vingui allà podrà marxar dureta, encara que ara amb l'allargar l'horari,
i, en fi, també hi ha és de nit per això.
Sí, això t'anava a dir que no...
De cara al matí potser sí que es nota una mica més, però de cara a la tarda res, eh?
Bé, i si em permets que acabi de dir un altre detall perquè m'interessa anar avisant.
Demà fem cinema també a l'Antiquari i estem fent un cicle d'Estefan Quint
i teníem preparada Mida Azul.
Però jo estic avisant que la Universitat Rovira i Virgili fa un cicle de cinema rescat
trobada-debat de l'any 2005 amb una sèrie de conferències, de trobades, precisament trobada-debat, un sopàs,
i a l'Antiquari fem mostra de curs demà de Buster Keaton,
amb màquina de cine, no en plan de vídeo ni DVD, amb màquina de cine.
I demà passat, dijous i divendres, seguim també amb aixos.
Però per demà, en més de Mida Azul d'Estefan Quint, fem cinema rescat, mostra de curs de Buster Keaton.
Molt bé.
O sigui que avui i demà també tenim cinema.
Exacte, sí.
Déu-n'hi-do.
I ara anem per la pel·lícula Darling Lili, que va interpretar Julie Andrews i Rochardson,
basada, bueno, està dins l'ambient de la Primera Guerra Mundial,
i ahir vam saber que Lili, en fi, es va confessar, recordem.
Està detinguda, la capturen al tren,
i l'Àrabi s'entera de la confessió que ella confessa, que realment ella és l'espia,
i llavors ell surt a rescatar-la.
Però es troba que amb el seu esquadró aèri hi ha un atac del Baron Rojo i els seus pilots
que han d'atacar amb un tren, perquè es veu que hi ha soldats i armament, s'ho posen,
però en fi, és un tren enemic i l'han de destruir.
I amb aquest tren va a la Lili, precisament.
Veus que ho sabia.
Exacte.
I, precisament, un del capitoste d'aquest esquadró aèri alemany és el Baron Rojo,
amb la seva patrulla.
Llavors,
qui ha de ser?
L'Àrabi, amb la seva...
El que ha de defensar aquest tren.
Amb la seva esquadrilla, també, amb la seva...
En fi, en patrulla aèria,
comencen a tindre una espectacular lluita sobre els cels.
Aèria, sí.
I tracten d'impedir que aquests aconsegueixin d'arribar,
o sigui, enfonsar, destruir, aniquilar-me aquest tren.
Lògicament, ho aconsegueixen,
el Baron Rojo i el que queda de la seva patrulla aèria es retiren,
i Lili i Von Rogers són rescatats,
pels aliats, pels inglesos i els francesos.
Que també són els seus enemics.
Perquè ara, teòricament,
ella continua sent espia, igual.
Exacte.
Però, bueno, llavors ell aconsegueix
que, en principi, no siguin els alemants
que se la carreguin.
Que encara és pitjor.
Perquè els alemants, sí, es pensen que ella també ha fet...
En fi, ha sigut contra espia.
Ha fet el doble.
Exacte.
El doble jo que enviïs i amb els altres.
Perquè ell, a la veritat, es pensen que també és una contra espia.
Que, de fet, si no enviïs, sí, perquè ella es confensa espia.
I te'n recordes una altra de les coses que et passava?
Que el seu tiet la va amenaçar d'alguna manera
dient que, a veure si és que,
com estàvem tan enamorada del Larravi,
que potser no passava tota la informació que calia.
També és una sospita que hi ha.
Bueno, és veure la pel·lícula,
dones compte de molts detalls que aquí no els hem mencionat.
Hi havia moltes portes obertes
que deixaven tensió en aquest moment, no?
Exacte.
Bé, i ara tenim aquí un altre tema musical,
però aquest cop la vocalista és Gloria Paul.
i la música és d'Henri Mancini i la seva orquesta.
La Gloria Paul no era la Sunset?
No, no, no, no.
És una cantant que il·lustra la pel·lícula amb la seva veu.
I el títol és You're Good, While Es Basador.
You're a Good, While Es Basador.
Who would like to know, are you doing okay?
You're a good wee l'ambassador.
Who would like to feel you're enjoying your stay?
If you're calm and placid or you've got a red-hot desire to roam,
I want to get to you all to know Paris.
For there's a fast Paris, and there's a slow Paris.
We'll do the old big sexy potpourri.
Cause baby, I'm going to make you at home.
I'm going to make you at home.
We'll do the old big sexy potpourri.
Oui, cause baby, I'm going to make you at home.
Or on the left bank.
I'm going to make you at home.
Or on the right bank.
I'm going to make you at home.
Andrés, podem avisar que demà és l'últim dia?
Que demà ho desvetllarem tot, tot i tot?
Demà s'acaba la pel·lícula.
Doncs, fins demà, Andrés.
Aquesta noia que ha cantat és precisament la que fa estriptease,
que es pensava que era l'espia.
Ah, la Josette.
D'acord.
Aquí ho he dit, era el Diana, no, no, no.
Aquesta és la que pensaven que realment era l'espia.
Bueno, deixa'm aquí, Andrés, fins demà.
Que tinc unes ganes de que passin les hores ràpid, ràpid.
Fins demà, si tu vol, passi bé.
Gràcies.
Adéu-siau, adéu.
Gràcies.
Gràcies.