Comencem una altra edició del nom Vinguis amb Històries,
com sempre, donant la benvinguda al Jordi Ximeno i al Manel Magí.
Nois, bona tarda.
Què tal?
Molt bé, i tu?
Molt bé, una mica a la Lluna avui, potser.
Sí, un programa llunàtic t'has preparat tu, eh?
Una miqueta, ja ho veureu.
És que ho senten molt bé, els trages aquests d'astronauta que teniu, eh?
Tot i que amb el casc, estaria un millor, eh?
La nostra amiga Laika no l'hem pogut portar, perquè s'ha quedat a casa, no?
La Laika?
La Laika, em sembla que sí.
La còpia que ens van donar de la Laika, perquè no va quedar gaire, de la pobreta.
En fi, avui un programa sobre la Lluna, ho veureu.
Sí.
No en vinguis amb Històries, al magacín d'Història de Tarragona Ràdio,
cada dimarts a partir de dos quarts de set de la tarda.
No en vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana, no en vinguis amb Històries, venim carregats de continguts.
Continguts tan interessants com aquests.
La missió Apolo és el nostre monogràfic central.
Tarragona sota les bombes de Lluís de Salvador, el nostre llibre comentat.
Les maratons olímpiques, les nostres curiositats de la història
i el manera en què ens ha preparat Tarracó a finals de la Antiguitat,
com la nostra història.
Tot seguit, les nostres dues efemèrides comentades.
Efemèrides.
1221.
Neix Alfons de Zé, el savi, rei de Castella i Lleó.
I aquest senyor, per què és tan famós, Alfons de Zé, el savi?
Si total, la seva activitat política va estar plena de fracassos.
Volia ser emperador del Sacre Imperi, no li vam fotre ni punyeter o casa.
I a més, a més, volia expandir-se a costa dels musulmans cap al sur
i amb prou feines va conquerir alguna ciutat.
Llavors, el senyor Alfons de Zé, el savi, perquè és tan reconegut,
doncs per la seva tasca cultural.
Va ser un gran protector de les ciències i de les arts
i va fomentar, sobretot, la feina dels traductors de Toledo
i el contacte intercultural.
Això que avui en dia està tan de moda, que és tan políticament correcte.
Va promoure personalment la confecció de grans obres històriques,
com la Crònica General i la General e Gran Història.
També destaca la seva tasca literària.
L'home també escrivia.
Va escriure Les Càntigues de Nuestra Senyora,
una col·lecció de 420 composicions redactades en Gallec,
que narren miracles i favors de la Mare de Déu,
i se'l considera un dels grans impulsors de la prosa en llengua castellana.
En la confecció del dret destaquen les sete partides,
un codi de lleis inspirat en el dret romà.
Un parell d'anys abans, la Junta Central,
creada per resistir l'ocupació francesa al territori espanyol,
convocava unes Corts generals extraordinàries
per fer front a la situació que vivia el país.
Es van celebrar eleccions a diputats
i les Corts es van constituir i reunir a l'illa de León, a Cádiz,
amb caràcter d'Assemblea Nacional i no pas per estaments com era tradicional.
Al setembre del mateix any, de 1809,
les Corts van aprovar un primer decret que presentava la nova cambra
com un poder constituent amb la facultat de legislar un nou ordre polític i jurídic,
és a dir, donar una Constitució a la nació sobirana.
La Constitució arribaria l'any 1812
i entre els anys 1810 i 13
les Corts van dur a terme una tasca legislativa important
que pretenia substituir el model social i polític de l'antic règim
per un liberal
i en aquest procés, tal dia com avui, de fa 194 anys,
les Corts a Cádiz van aprovar la institució de la Loteria Nacional.
O sigui que aquesta gent, en plena inversió napoleònica,
no se'ls ocorriix altra cosa que inventar la Loteria Nacional, no?
Bingo.
Per recaptar diners, suposo?
Bingo.
Molt bé.
Comença el conte enrere?
Sí.
Sí, no?
De què va avui això?
Ah, tu ho pots saber.
No com de què va, si l'has preparat tu.
Sí, home, però podries dir-ho.
El nostre petit monogràfic, el programa Apolo, no?
Sí.
És un programa de ràdio?
Home, també podria ser, no?, un programa de ràdio que és Apolo.
Sí.
De què aniria, de varietats?
No ho sé ni m'interessa.
Després arribem.
D'aquí 25 minuts direm, no tenim temps, no tenim temps.
D'acord, anem per feina.
Vinga, va, què és això del programa Apolo?
Doncs aquest programa va començar el mes de juliol de l'any 1960,
quan la NASA va anunciar un projecte a continuació de les missions Mercury
que tenia com a objectiu sobrevolar la Lluna amb naus tripulades.
O sigui, que la cosa va de l'espai.
Era el primer programa que es feia per anar a la Lluna personal, amb gent.
Sí.
El que passa és que en un principi no estava previst allunitzar-hi.
O sigui, aterrar no està correcte.
Estem parlant de la Lluna, allunitzar.
O sigui, baixar sobre la superfície.
Però els gossos ja ho havien fet, no?
No.
No.
Vols dir que ho ha fet algú?
Després parlem de les teories estranyes.
Oi, oi, oi.
Són, perdona.
El que passa és que els plans inicials se van veure modificats l'any 61
quan el senyor Kennedy, el president, va dir que abans d'acabar la dècada
els Estats Units enviarien un home a la superfície de la Lluna.
Estem en plena Guerra Freda, també.
Exacte.
Hi havia un pique, per dir-ho així, entre el bloc soviètic, els Estats Units...
Entre els grans blocs que havien sorgit de la Segona Guerra Mundial.
Exacte.
I això va incentivar molt la cursa espaial.
Cadascú intentava assolir fites noves.
Però, en principi, l'Apollo era només per donar tomets, no?
En un principi s'havia... per donar tomets, a la Lluna.
Sí, sí, sí.
Al voltant de la Lluna.
Apollo va ser un dels triomfs més importants de la tecnologia moderna.
Sis missions van aconseguir posar-se sobre la superfície llunar,
amb només una fallada.
Ah, sí?
L'Apollo 13, no sona?
Sí.
Ah, Tom Hanks.
Molt bé, la pel·lícula de Tom Hanks.
Que forn.
Houston, tenemos un problema.
Molt bé, célebre frase.
Doncs molt bé, a part d'això,
les altres missions que es van enviar a la Lluna van arribar i van aterrar.
Una de les novetats del programa Apollo
era la utilització d'un sistema de trobada i acoplament
amb una altra nau en òrbita llunar.
Aquest sistema fóu conegut com a...
No t'ho perds, digués...
Lunar Orbit Rendezvous.
L'Or.
Que ho podrien traduir com a trobada d'òrbita llunar
i va ser ideat per un enginyer de la NASA anomenat John Hubolt.
O sigui que la nau arribava a la Lluna,
se desprenia un mòdul que baixava hasta la superfície,
baixaven, caminaven, prenem una Lluna,
la nau tornava a despegar i es tornava a acoplar
el mòdul que havia quedat pegant voltes a la Lluna.
Ah, com un tente.
Com un tente, sí, en plan una mica més gran, però com un tente.
I això va funcionar?
Sí, va funcionar molt bé.
O això és el que m'ho han fet creure?
Ah!
Molt bé.
Actualment estem acostumats a les llançadores espaials, no?
Sí, tant.
Quina té una llançadora espaial al seu jardí?
Jo quan vinc cap a Tarragona, el primer que faig...
Agafes-ho aquí a l'aeroport del reu.
Estos cuets en forma d'avió que es llancen acoplades
a cuets propulsors, als anys 60 no existien.
La nau Apollo encara tenia la típica forma d'una bala
acoplada a la punta d'un gegant cuet propulsor.
Parlem primer d'aquesta nau, de la nau Apollo.
Era una nau que estava formada per tres seccions.
La primera, a veure.
La primera, que està a la punteta, com si fos la punta de la bala,
era el mòdul de comandament, on se trobaven les provisions
i l'allotjament dels tres astronautes que tenien espai just.
No podien jugar a futbol ni a bàsquet.
Anaven encaixats i no podien...
Ni a escacs, gairebé.
Tampoc.
No, no.
És una llàstima que això sigui un programa de ràdio,
perquè a Manelan s'ha portat tota una sèrie d'il·lustracions molt maques
i, clar, els nostres subients no les poden veure,
però bé, que juguin amb la imaginació.
Una mica d'imaginació, no?
Sí, que a la punteta hi havia la zona d'avituallament, no?
Amb tot el menjar, les reserves...
Ja, tal, ja no estàvem ells.
A la part de baix estava el mòdul de servei,
on estava el motor principal de la nau,
que generava l'energia elèctrica necessària
i controlava el sistema de supervital de la tripulació.
En el vol de retorn cap a la Terra,
aquest mòdul era abandonat
i només retornava el mòdul de comandament.
Era com una espècie de cono
penjat quan entrava a l'emòrfera d'un paracaigudes.
Així, el mòdul de servei és brossa intergalàctica.
Sí, que en aquestes missions,
el 99% del que marxava acabava sent brossa.
No és com ara, que tot ser l'emprofita.
Agava flotant per allà a l'espai?
Sí, que encara està, clar, evidentment.
Qualsevol dia el tornarem a trobar.
A més a més, també tenim el mòdul llunar,
que era la tercera secció,
que no tenia cap tipus de seient.
Només l'espai just per a dos astronautes drets
que una vegada a la Lluna,
quan havia aterrat,
o allunitzat, perdó,
sortien del mòdul per explorar la superfície per una escala.
Que és el típic mòdul que hem vist
a les mòtiques documentals.
Aquest mòdul
fó la primera nau dissenyada per a volar exclusivament
en el buit, o sigui, sense atmòrfera,
i per tant no tenia cap disseny aerodinàmic.
Com que no tenia que travessar l'aire,
no feia falta, no?
El mòdul llunar estava unit
als mòduls de comandament
i al de servei
i es separava d'aquests en l'òrbita llunar
per descendre a la Lluna.
Un cop havia acabat l'estada de la Lluna,
la part superior despegava,
mentre que la part inferior
encara està a la Lluna,
li feia de base de llançament.
Així deixem-ho clar.
Només el mòdul llunar
trepitjava la Lluna.
La resta
es quedava orbitant a la Lluna
i després retornava,
s'acoplava
al que estava orbitant
i després retornava
de retor cap a la Terra
i una part
es desprenia
i quedava com a pròxia.
I després el mòdul de comandament
era el que arribava a la Terra.
Molt bé.
Vaja, que hi ha un tros de coet
a la Lluna.
Molts de trossos.
Uns quants.
Molts de trossos, sí.
Les tres darreres missions
de l'Apollo
també van incloure un vehicle
per poder desplaçar-se.
Per la Lluna.
Per la Lluna.
L'anomenaven Robert.
És que no deu ser gran.
Si la Barbie i el Kent
eren vehicle
perquè no els astronautes.
Exacte.
I alimenta amb bateries
també perquè no hi havia
gasolineres a la Lluna
ni de fet n'hi ha encara.
Assolia 14 km per l'hora
que no està mal
i estava equipat
amb càmeres, antenes
i bosses
per recollir mostres
de roques llunars.
No sabem si tenia
ràdio casset
ni ràdio CD.
Igual portament...
I les balones elèctric.
I les balones
no eren escapotables.
Sí, a una de les il·lustracions
que ens han portat.
No fem guassa.
Doncs es veu.
Era un model molt senzillet,
descapotable i tal,
però bé, que funcionava.
I arribava la Lluna
fixat a l'exterior
del mòdul llunar.
Però, com ja m'hem comentat abans,
el nau Apolo
necessitava un gran
coet propulsor
que la situés
fora de l'atmosfera terrestre.
Este coet
fóbul ha nominat
Saturn V
i el coet més gran
construït per la NASA.
Media, atenció,
110,64 metres.
Imagina't l'edifici atlàntic
de la Rambla,
doncs una mica més del doble.
Però no ho entenc jo
això del coet, eh?
El coet era
el que propulsava la nau.
I la nau on anava?
A la punta del coet.
Vale, ja ho entenc.
Està claríssim.
És fàcil,
la nau té que sortir
de l'atmosfera,
que és el que més costa.
O sigui, que estava enganxadat
en el coet,
el coet repulsava a fó.
Tu recordes els actuals
transbordadors
que marxen enganxats
a un coet?
Sí.
Quan despeguen.
Porten dos coets,
un a cada costat, no?
I un coet gran.
Sí, també.
i marxen enganxats
i quan ja estan
fora de l'atmòsfera
se desprenen
i la nau continua sola.
Això era el mateix.
I què passa, doncs,
amb el coet,
amb aquest Saturn V?
Doncs aquest coet era enorme.
Com dic,
102 metres d'alçada
pesava 3.000 tonelades.
Tenia tres etapes
que s'anomenen
SIC, S2 i S4B
i s'anaven separant
a mesura que anava
gastant el combustible.
Anava desprenent-se
de les parts
que ja estaven buits.
I on caien aquestes parts?
Se quedaven flotant.
Estaven per l'espai.
Que encara estan...
Sí, està ple de basura,
de brossa a l'espai.
Estràs.
Sí, sí.
Doncs bé...
Però alguna d'aquestes fases
deuria servir
per retornar
a la nau Apolo, no?
No, la nau Apolo
tenia un motor.
Ah, tenia un motor.
O sigui, l'impuls
de l'últim...
Era per sortir
i després a l'entrada
simplement la força
de la gravetat ja...
Sí, era suficient.
Qui va ser el que va dissenyar
este coet?
Doncs un científic alemany,
Werner Von Braun
i el seu equip.
Segurament podríem fer relacions
amb la Segona Guerra Mundial,
les tecnologies,
militars...
I per què això?
Perquè els alemanys
van ser els primers
que van utilitzar
coets desenvolupats,
les famoses UB2.
Sí.
Què passa és que
en finalitats
totalment diferents.
I us preguntareu,
pregunteu-vos-ho,
quin combustible
utilitzava un coet
tan descomunal?
Ah, jo pensava
que gasolina...
Jo em pregunto
quin combustible
utilitzava un coet
tan descomunal?
Gràcies, Jordi.
Doncs ha nomenat
RPU.
Tu vas a la gasolina
i dius,
fica'm RPU,
directament.
Doncs són les singles
en anglès de
Refinet Petroleum,
o sigui, petroli refinat,
combustible
que es cremava
durant la primera etapa
per cinc motors
i que proporcionaven
l'impuls necessari
per assolir
la velocitat d'escapada,
11,2 quilòmetres
per segon.
Només?
I que déu-n'hi-do,
d'aquí arreu,
s'imagina,
tenen un segon.
Sí, sí.
Estaria bé.
I consumia
aquests cinc motors
12,9 tonel·lades
de combustible
cada segon.
O sigui,
gairebé
3.000 litres
al segon.
Això equival
a un munt d'avions
a la vegada.
Això equival
a 160 Boeing
747.
Déu-n'hi-do.
En les últimes etapes
s'utilitzaven
una combinació
d'oxigen
i d'hidrogen líquid.
El que va tindre
uns resultats excel·lents,
no va fallar
cap vegada.
No va haver-hi
cap explosió
ni cap desastre.
I el soroll
que t'havia de fer?
Imagina't.
Cap o canya veral.
Doncs bé,
el programa
i les missions
a Pueblo
també van complicar
molt la feina
portada a terme
pels operadors de terra.
Els famosos
Houston,
tenen el problema,
els que estaven allà
en terra,
ja que havien de controlar
les trajectòries
de les dues naus.
Imagineu-vos
el grau
de complexitat
del programa
i sobretot
de l'entrenament
dels astronautes
que van necessitar
unes 84.000 hores.
10 anys
d'entrenaments
per estar preparats.
Els astronautes?
Els astronautes.
Sí.
Els astronautes.
O sigui,
no estem parlant
d'una cosa senzilleta,
d'anar a l'hort
a regar.
Se sap com es van triar
els astronautes.
L'entrenament que incluïa.
Triar, triar.
Qui decidia
tots els astronautes?
Jo crec que eren
pilots d'aviació militar.
Només va haver-hi
a l'última missió
un científic,
un geòleg.
Tot el més
eren militars.
Suposo que triàven
els que tenien
les qualitats
més bones.
I l'entrenament
què incluïa?
Doncs incluïa
des de simulacions
de la graveta
llunar
fins a expedicions
de geologia
en diferents regions
de la Terra
per entrenar-se
el que es podia
trobar allà dalt,
etcètera.
I ara fem un repàs
del programa,
del que va ser
el programa Apolo.
L'any 66,
26 de febrer,
se llança l'Apolo 1
que era una nau
sense tripulació,
només per fer comprovacions
i correccions
a veure si la cosa
anava bé.
Van tirar diversos
cuets abans
d'enviar-hi gent.
I tot va anar bé.
I tot va anar bé
fins que el 27 de gener
de l'any 67
tenia que ser
el primer vol
tripulat de l'Apolo
però durant
unes comprovacions
que es van fer
al mòdul de comandament
amb els astronautes
abans de sortir
va haver-hi un incendi
i es van asfixiar.
Van morir els tres.
Abans de sortir?
Abans de sortir.
Durant unes comprovacions
que van fer
va haver-hi...
Això va retardar una mica.
Armstrong,
Aldrin i Collins
No, això era un vol
que no tenia que anar a la Lluna.
Ah, no anava a la Lluna.
Era un vol
perquè abans de anar a la Lluna
van fer-hi tres vols
de prova,
de comprovació.
Ara ho veuràs.
Mira, a l'octubre
de l'any 68
ja havien resolt
tots els problemes
i van llançar l'Apolo 7
amb tripulació
per primer cop.
Va funcionar tot perfectament.
Després, al desembre
l'Apolo 8,
un altre vol de prova
i al març del 69
l'Apolo 9
ja va orbitar
al voltant de la Lluna
i va portar
incorporat el mòdul llunar.
Els astronautes
d'aquesta missió
ja van practicar
totes les operacions
que es farien
al llunissatge,
acoplament,
desacoplament
i la propulsió
del mòdul llunar.
Dos mesos després,
l'Apolo 10
va realitzar ja
tots els passos
per arribar a la Lluna
i inclús el mòdul llunar
va descendir
però només
fins a 15 quilòmetres
de la Lluna
que va dir que
fer molta ràbia
als que anaven dalt,
suposo.
Home, sí.
Sí, no?
Arribar allí i tal,
però s'havia de comprovar
que tot anés bé
per a la següent missió
que va ser la famosa
Apolo 11
amb Neil Armstrong,
Edwin Aldrin
i Michael Collins
que va ser la primera
que va portar
un ser humà a la Lluna.
Entre el 16 i el 24
de juliol
de l'any 69.
L'any 69,
un bon any.
Què va passar aquí l'any, Jordi?
Què va passar aquí l'any?
No ho sé,
ara va agafar així
Bustock, no?
Amb el Hendrix
i el Bob Dylan.
Sempre era un rotllo
molt diferent.
L'Arafat era
cap de l'OLP.
Què més?
No ho sé.
Són fent efemèrides
de l'any 69.
No ho sé.
Són unes màquines.
Els Beatles van publicar
a l'Avi Road.
A l'Avi Road.
El seu darrer disc.
Es publicava la novel·la
El Padrino.
Posteriorment...
Tu que ets de filologia
Mario Puzzo,
o sí, no?
No ho sé.
Sí, em sona,
em sona,
em sona,
però no ho sé.
No ho sé,
segurament milers de coses.
De Gaulle
crec que deixava
la presidència
dels Estats Units,
de França.
Tot el del maig del 68.
En fi, moltes coses.
Sí, sí.
Doncs bé,
què va passar aquí?
I l'home arribava a la Lluna.
I l'home arribava a la Lluna.
El mòdul llunar
que es va separar
del mòdul de comandament
on se va quedar
també el senyor Collins
que també li va dir
que fer molta ràbia.
Orbitant al voltant
de la Lluna,
pobre minant-se-ho des de dalt.
El mòdul llunar
va arribar a la superfície
del nostre satèl·lit
el 20 de juliol
de l'any 69.
Just a la part exterior...
Has dit l'any 69?
Sí.
Què va passar l'any 69?
Tornem-hi?
No, no, perdona, perdona.
El 20 de juliol del 69.
Just a la part exterior
del Mar de la Tranquilitat
i dius
a la Lluna allà en mar?
Dius, no.
Però tranquil·la sí que ho és.
Això ha sigut, eh?
Massa tranquil·la
segurament no va ser aquell dia
perquè quan ningú
ho havia aterrat allà
i unitzat allà
de sobte es presenyen
els nordamericans.
No sabem si ho van fer
a cara, ho creu,
però Armstrong va sortir primer
perquè, ah,
misteri de la història.
I va dir aquella famosa frase
de
és un petit pas per a l'home
però un gran salt
per a la humanitat
que la devia portar estudiada
de fer a molt de temps.
Clar, l'Armström
de dir a dir
déjame a mi, Aldrin,
que jo tengo frase
i jo...
Després, suposo, Aldrin
va sortir Aldrin
i en hi ha tota la glòria
per a l'altre,
però en fi.
I tots dos van estar
135 minuts
sobre la superfície de la Lluna.
Van recollir 21 quilograms
de roques llunars,
van fer fotografies
i van col·locar
un aparell per detectar
i medir el vent solar,
un reflector de ràgios làser
i un sismógraf.
Van clavar, com no,
la bandera dels Estats Units
i van parlar amb ràdio
amb el president Nixon.
Després van retornar
al mòdul llunar,
van descansar una miqueta,
van tornar a despegar
cap a dalt,
se van unir
amb el senyor Collins,
que estava orbitant.
Van tornar al xampany.
Van tornar al xampany.
Al cava.
Al cava,
que era d'aquí,
de Vilafranca.
I van baixar
cap a la Terra.
Van arribar
a les aigües del Pacífic
el 24 de juliol,
a prop de Hawaii.
Davant la possibilitat
que hipotètics bacteris llunars
contaminesin la Terra...
Clar.
Això pot ser.
Doncs los van vestir
en tratges d'all·liament biològic
i van ser solmesos
a tres setmanes de quarantena.
Tot i que,
fins al dia d'avui,
la seva salut
no s'ha vist afectada.
És un programa,
aquest,
el programa Apolo,
que va engegar,
com dèieu,
l'any 60,
el Kennedy.
El president Kennedy.
És qui li va donar l'impuls.
Sí, sí,
però va rematar,
doncs,
en el moment triomfal
al Nixon.
Sí.
També és mala sort.
El mateix any,
en 69,
es començaven a retirar
les tropes
nord-americanes
de Vietnam.
No,
per favor.
També,
també.
Doncs bé,
cinc missions més tripulades
arribarien a la Lluna
fins a desembre
de l'any 1972
quan l'Apolo 17
va ser la darrera emissió tripulada.
Estos ja van estar tres dies,
van anar al cotxe,
van fer 35 quilòmetres i tal.
Ja va ser una emissió més...
Sí,
de turisme total.
Més de turisme.
I els projectes
d'Apolo 18,
19 i 20
van ser cancel·lats
per limitacions del pressupost.
Ja havien arribat a la Lluna,
a la gent ja no interessava
allò de la Lluna,
havien guanyat els russos,
que era el que comptava,
i es va refredar una miqueta
la cursa espaial.
Hasta el dia d'avui.
Si mireu la pel·lícula
de l'Odissea espaial
del Kubrick?
Sí.
2001, no?
Sí, sí.
Situar l'any 2001
hi ha unes grans estacions espacials
i tal,
i això no...
Sí,
no ha succeït.
Home,
és que és un gran...
És la màgia del cinema.
És una gran despesa.
Una gran despesa.
Ara vores,
este programa,
Déu-n'hi-do,
25 milions de dòlars
de l'època,
i va agrupar
en els moments
de màxima activitat
a 20.000 societats
i a més
de 350.000 persones
de forma directa.
Jo ho he calculat
i un de cada 800 americans
estava treballant per l'Apolo.
Ho has calculat?
Un de cada 800.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Un de cada 800?
Sí.
Sí, sí, sí.
Ah, va en sèrio?
Sí, sí, va en sèrio.
Home,
però no és una xifra,
no és un percentatge
que cridi molt l'atenció,
no?
Un de cada 800.
Però,
Déu-n'hi-do,
que...
350.000 persones
treballant només
per aquest projecte
és molta gent.
25...
Això sí,
els 25 milions
de dòlars
van permetre
guanyar els russos
la cursa espacial
d'una manera clara, no?
9 anys després,
ja de la darrera missió
de l'Apolo,
el llançament
del primer transbordador,
el Columbia,
que segur que us sona,
va obrir una nova etapa
en l'exploració de l'espai,
però això ja és
una altra història.
No en vinguis
amb històries,
curiositats.
I si la distància
que ens separa
amb la lluna
és tot un viatge
amb mayúscules,
negreta i cursiva,
parlarem d'una distància
molt més petita,
en aquest cas,
la distància
que es cobreix actualment
en una marató olímpica,
que és de 42 quilòmetres
i 195 metres.
Per norma general,
totes pensem
que aquesta distància
és la que separava Atenes
de la plana de Marató,
on a l'antiguitat
es va celebrar
la batalla
que dóna nom
a aquesta cursa.
Però estem equivocats.
La distància
entre Atenes i Marató
és d'aproximadament
40 quilòmetres
i, de fet,
aquesta va ser
la distància
que es va córrer
en els primers Jocs Olímpics.
Però,
arribada a la quarta edició
dels Jocs Olímpics
celebrats a Londres
l'any 1908,
edició
en la qual també
el...
com es diu aquest senyor
Alvaro de Coubertin
va deixar anar
la frase cèl·lebre
de...
Ja que parlàvem
de Houston,
tenim un problema,
és més important participar
o l'important
és participar, no?
És de Coubertin,
aquesta frase?
Sí,
la va deixar anar
en aquests Jocs Olímpics.
Una frase que també fa molta ràbia
perquè sempre la diuen
els que perden
plens de ràbia i tot
perquè, bueno,
tothom vol guanyar.
I tant.
Qui era Coubertin?
Alvaro de Coubertin.
Alvaro de Coubertin
que va instaurar
els Jocs Olímpics
contemporanis.
Perdoneu,
el 69,
segur que va fer el 69.
A tu t'ha agradat això
el 69, eh?
Mira,
al pròxim monogràfic
t'ho veurem de Coubertin.
Vinga.
Parlem del 69.
A veure, a veure,
anem,
centrem-nos.
Parlàvem
que la distància
entre Atenes
i la plana de Marató
era de 42 quilòmetres
i 195 metres.
Sí.
Però...
Ai,
em perdo ara jo.
L'actual Marató,
la carrera
són 42 quilòmetres
i 195 metres.
Per què si entre Marató
i Atenes
només n'hi ha 40 quilòmetres?
Molt bé.
Perquè l'any 1908
a Londres
el príncep de Gales
encarregat de donar
la sortida
de la Marató
va demanar al baró
de Coubertin
que la competició
s'inicies
des dels jardins
del castell de Windsor
on residia
i no passa
el punt de sortida
inicialment previst.
El baró
va accedir
i des de les hores
a l'igual que la distància
entre els jardins
de Windsor
i l'estadi olímpic
la distància oficial
d'una Marató
no són 40 quilòmetres
sinó
42 quilòmetres
i 195 metres.
No en vinguis
amb històries
La nostra història
A la segona meitat
del segle I abans de Cris
a la ciutat de Tàrraco
se li va concedir
l'Estatut de Colònia
de Dret Roma
prenent la denominació
de Colònia
Júlia
Urbs
Triunfalis
Tàrraco
L'any 27 abans de Cris
li va ser concedida
la capitalitat
de la província
tàrraconense
dins la nova organització
provincial
que va propiciar
el senyor August
Aquest va residir
a Tàrraco
durant dos anys
seguint les operacions
militars
que portava a terme
al nord de la península
i dirigint
la seva planificada
transformació del món
S'iniciava aleshores
l'aplicació
d'un programa dirigit
a dotar la colònia
d'un alt nivell
urbanístic i monumental
d'acord amb la importància
i significació
de la ciutat
La vitalitat d'aquesta
es mantingui en plenitud
fins que a mitjans
del segle III
després de Cris
com a conseqüència
de la crisi general
i de les primeres onades
d'invasors germànics
s'inicieix un procés
de progressiva recessió
tant en l'ordre demogràfic
com urbanístic
això significa
la destrucció
i abandon
de gran part de la ciutat
exceptuant
de la part alta
i també la zona del Port
Durant aquesta època
la pèrdua
de la capitalitat
de Tàrraco
primer respecte a Tolosa
i després respecte a Barsino
i finalment respecte
a Tolèdum
a Toledo
va suposar
un allunyament
de la ciutat
dels centres polítics
decisius de l'època
Aquest allunyament
però no va minvar
la seva importància urbana
fomentada
en la seva condició
de seu eclesiàstica
metropolitana
i en el manteniment
de les instal·lacions portuàries
fins que l'arribada
dels musulmans
de la ciutat
cap a l'any 713
i 714
va marcar
el declivi
de l'antiga Tàrraco
Notícies
Avui dos notícies
bastant curioses
bastant interessants
la primera
ens parla
que s'ha localitzat
el que sembla
que és el mapa
més antic
trobat fins ara
a Occident
data aproximadament
de l'any 500
abans de Cris
i representa
la part més meridional
de la península itàlica
la punta de baix
de la bota
està gravat
a sobre d'un bocinet
de ceràmica
àtica grega
del damany
d'un segell
i són representades
13 ciutats
així com el perfil
de la costa
els noms
de les ciutats
tot i que estan
escrits
amb caràcters grecs
estan en llengua
mesápia
que era la llengua
autòctona
dels habitants
natius
de la zona
es coneix
com el mapa
de Soleto
interessant
no?
sí
també és normal
que es fessin mapes
a l'època
semblant
pels navegants
exacte
i més a la zona
que hi havia
moltes colònies
greques
i l'altra notícia
també molt important
sense allunyar-nos
del Mediterrani
ens porta a parlar
de l'extraordinària
descoberta
d'una cova
sepulcral
funerària
prehistòrica
a l'illa de Menorca
anomenada
cova d'espas
s'han localitzat
una cinquantena
de cossos
de cossos
però què és el més destacat?
doncs
l'estat excepcional
de conservació
de les restes
tenen uns 3.000 anys
d'antiguitat
perteneixen a la període
preta i al·lòtic
i molts dels cossos
conserven restes
de teixit muscular
de cabells
de teixit pulmonar
de teixit cerebral
inclús restes
d'excrements
que
un cop analitzats
poden determinar
el que havien menjat
l'última àpat
que van fer
ostres
però això
és gairebé
millor conservat
que en una mumificació
sí
sí
a més
s'han conservat
i per quina raó
s'han conservat
doncs no se sap
no se sap
no se sap
poden ser
no ho saben
especulen
que podria ser
alguna reacció química
d'algun producte
utilitzat
per curtir la roba
no ho saben
però estan
en un estat de conservació
es podran fer proves d'ADN
per determinar
grau de parentiu
entre els diferents morts
home estem parlant
de 300
de fa 3.000 anys
3.000 anys
50 cossos
sí
uns 50 cossos
a més a més
els embolicaven
a l'estil de les mòmies
inques
en pells de boues
ah
per tant
eren cossos
diguéssim
ja enterrats
sí
els enterraven alli
cossos
tant d'adults
com de nens
no és que haguessin mort
no és que haguessin mort de sobte
no no no
era un alt enterrament
era una tomba
i els enterraven
en
com a paquets
no
en
en pells de boues
i lligats en cordes
que s'han conservat
les pells de boues
han conservat les cordes
trossos de fusta
i això ha passat ara fa poc
la descoberta
això a la primavera passada
i fa només dos mesos
que ho han començat a excavar
i estan realment sorpresos
per això no
perquè és únic
a tot Europa
només hi ha un cas semblant
a l'home dels gels
que ho han descobrit
fa uns 10 anys
sí
300 cossos
d'homes
dones
i nens
50 cossos
50 cossos
d'homes
dones i nens
de fa 3.000 anys
principalment ramaders
i agricultors
per a aquella època
clar
i navegants
també sembla que havien uns bons navegants
una descoberta que
sabeu que l'excavació
durarà uns quants anys
i que
imagina't
és com si hagués trobat
una autèntica enciclopèdia
de l'època
a Menorca
això és el sobrassat
com diria el nostre amic Manel
com diria el nostre amic Manel
aquí hi ha Fato
aquí hi ha molt de Fato
molt de Fato
molt de Fato per estudiar
i tot seguit
la nostra novetat editorial
quin títol té este llibre?
Tarragona sota les bombes
i l'autor?
Lluís de Salvador i Andrés
l'editorial?
Cusatània
quantes pàgines té?
204
i és accessible a la butxaca?
12 euros
està bé
L'any 1994
el senyor Ramon de Salvador
va fer donació
a la Biblioteca
i Biblioteca Municipal
de Tarragona
d'una caixa plena
de documents
que havia escrit
el seu pare
el periodista
Lluís de Salvador i Andrés
alguns dels quals
eren pràcticament
il·legibles
i d'altres
estaven molt estripats
però que amagaven
una part molt important
de la història de Tarragona
són el testimoni
d'uns fets
que van marcar la vida
de molts tarragonents
parlem de la guerra civil espanyola
Salvador es va endur
els papers amb ell
i la seva família
quan va haver d'exiliar-se a França
però per diverses raons
va esclatar
la Segona Guerra Mundial
i els va haver d'amagar
a prop del riu Garona
per por de possibles repressàries
però una sobrevinguda del riu
va inundar els terrenys
i l'aigua els va malmetre
tot i amb les angoixons
vicissituds
que va haver de passar
a causa d'aquesta documentació
la continua aguardant
i el seu retorn a Espanya
a Catalunya, a Tarragona en concret
doncs els va cedir
doncs van acabar cedits
a la biblioteca
a la biblioteca municipal de Tarragona
i ara hem vist
hem vist com l'editorial Cossetània
ha publicat aquest llibre
titulat Tarragona sota les bombes
El rellotge del temps avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
I el proper
No envinguis amb històries
La mort de George Harrison
Els francesos ocupen la ciutat espanyola
de Nova Orleans l'any 1803
La guerra civil d'Anthony Vibor
I la Torre Eiffel
i els inicis de l'aviació
Per cert, Jordi
Entren molts altres temes
Sí, sí, per cert
Que sempre m'ho oblidem
No tenim una pàgina web
Sí, tenim un blog
I que és
3 doble B baixes
No?
Sí
No envinguis amb històries
Punt
Blogspot
Punt
Com
Adéu, Núria
Adéu
Esteu a la lluna, eh
Mena el Jordi
Fins la setmana que ve
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu