Una mica més d'un quart d'hora ens separa del punt de les 6 de la tarda
i abans de tancar aquesta segona hora del Ja Tardes, com és habitual els dimarts,
parlem amb la Paloma Arza, ella és la programadora de la Sala Trono.
Paloma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I la Paloma, què tal les vacances?
Molt bé.
Ara li dèiem que està estupenda, està primaveral, eh?
Ha vingut, a més, amb uns colors pujats, una cosa.
L'únic, l'únic.
Heu pogut fer vacances a la Sala Trono, almenys els dies rigorosos, no?
Clar, sí, sí.
Tot el cap de setmana, sí.
Però ha coincidit molt bé, o sigui que divendres anteriors, no divendres, no dimecres anteriors,
ja vam fer l'obra que repetirem ara, o sigui que...
Sí, de fet, vau fer com si fos divendres, vau dir divendres és festa, doncs, bueno, fem dimecres.
Es va avançar una miqueta.
Una obra que es diu Còrcega i que va anar tan bé, tan bé, tan bé, que ara repetireu,
perquè em van dir que fins i tot hi va haver gent que pobres es van quedar fora, a les portes, no?
Sí, mira, pensàvem que era un dia estrany, que no era un divendres,
però després, bueno, no ho sé per què, perquè és molt bona, encara que era una estrena mundial,
però, bueno, el cas és que estava ple i, bueno, vam tenir un petit problema l'obra següent,
que un actor està una miqueta malalt i llavors s'ha hagut de suspendre l'altre,
que és perversions, que serà més endavant, i, bueno, i repetim Còrcega, perquè hi ha gent que no l'ha vist.
Per tant, preneu nota, perquè, clar, és una cosa tan d'última hora que en molts llocs està anunciat, doncs, malament, no?
No està rectificat encara.
Preneu nota si ens esteu escoltant aquest divendres, a dos quarts de deu, no hi ha perversions,
però sí que tenim Còrcega a la Salatrona.
Perversions, sí, si algú vol, però ja és personal, o sigui, només tindrem teatre, Còrcega.
Doncs anem a parlar una miqueta més en profunditat, perquè fins i tot vam contactar amb els actors de Còrcega
la setmana passada, dimecres mateix, clar, els vam enganxar pobres,
que estaven acabant d'assejar, cinc minutets, sí, molt bona l'obra, au, adeu, no.
En Gnès Busquets, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ara fem-ho bé, eh?
Realment va ser així, eh? Quin caos.
Escolta, que vau quedar contents de l'estrena de l'altre dia, o impressionats per la sala plena, o què?
No, no, o sigui, va ser tot, o sigui, era tot tan imprevisible, realment, o sigui, jo em pensava, sincerament,
que seria un desastre, perquè anàvem molt l'última hora, però, bueno, aquelles coses, la màgia del teatre,
no ho sé, i sé que és molt cursi dir això, però crec que va ser això, que les ganes que hi havia d'estrenar-ho,
que tot anés molt bé, i malgrat la contrafrellotge que portàvem, va anar tot molt bé, la gent va reaccionar de conya,
s'ho van passar molt bé, van riure molt, i no ho sé, sembla que es va quedar gent fora al carrer,
i que, doncs, que vinguin, tu, que vinguin, que sembla que la gent s'ho passa molt bé.
A més, és que, a més, clar, no ho vam dir amb l'entrevista prèvia, per, no ho sé, per no sembrar el pànic, no?,
però a mi m'han xivetat, que és que no les teníeu totes, eh?, que estava l'obra així una miqueta,
allò, cinc minuts abans de l'estrena, encara quedava alguna cosa...
No, mira, ara hi ha les coses confessables, no?, allò, els extras.
Els extras són que al matí jo era de la escenografia, i a l'atada ens portaven una tauleta,
que era la que havia de fer servir la escenografia, i li havíem de tallar unes coses,
i, bueno, aquí gràcies al Ramon, el tècnic de la sala, i al Martí, que són uns cracs,
i vam venir amb una serra, vam tallar, vam pintar allò, i vull dir, és que va anar tot a última hora.
Realment és que va ser un miracle, Canés, també, la veritat.
Sí, no es va notar res, jo al final pensava, era mentida, tot això que explicava l'Agnés abans...
És màrqueting, no?, no era cert, sí, pensava, és màrqueting, perquè després jo deia,
però si està acabat, o sigui, està molt bé.
No, no, o sigui, la veritat, jo encara flipo, sí, va anar molt bé, va anar molt bé,
però és que és això, l'últim passe que havíem fet, havia durat dues hores i quart,
i sabíem que no podíem anar a tronar una hora de dues hores i quart,
i finalment la vam fer, crec que durarà, doncs això, com una hora, entre una hora i quart,
i una hora...
Nena, però sí que heu retallat, és difícil retallar una obra també, eh?
No, no, no, no, o sigui, el retall anirà per la part tècnica, o sigui, per intentar quadrar més,
o sigui, ara ja estem a massages un altre cop, per intentar el que és quadrar més els foscos,
agilitzar més el ritme de l'obra, vull dir que ja té un ritme bastant trepidant,
tant a fora com a dins, perquè a dins som tres actors fent nou personatges,
vull dir, sigui, els canvis que hi ha dins de perruques, ara una bola, una perruca per aquí,
ostres, no és pel abric, no sé què, perquè ens hem de canviar constantment,
o sigui, això, vull dir que té un ritme bastant àgil,
i que tot i durant una hora i mitja, almenys el que va durar el divendres,
la gent li va passar com molt volant, no?
No, no sé, la paloma que...
Pensava que havia durat una hora com qualsevol, o sigui...
Sí, no, jo també, em pensava que havia durat una hora,
i quan me'n van dir una hora i vinticic, dic, bueno, molt bé.
I tot això de dins, la gent no ho nota, eh?
Perquè, o sigui, a veure, calla allà, Nes!
Però és que a dins era del pal, i hi havia la Sílvia, que és ajudant de direcció,
i en aquest cas també ens feia de regidora,
que entràvem els actors i diem, bueno, ara quina escena ve!
I anàvem tant de cul, que era allò, uau!
Hi havia una petita, o sigui, falla tècnica, no sé,
que trobaves de tant en tant, no?, al regidor o alguna cosa així,
a dintre de l'escenari, li deien, hola, gràcies.
Hola, què tal, gràcies, i ja està, que problema integrat-ho.
O sigui, que jo, no sé, tenia dubtes si era així o no,
era alguna cosa imprevista.
No, sí, jo crec, a mi m'agradaria integrar-ho, eh?
Perquè és com una cosa així com a metateatral, no?
O sigui, el regidor castellà que el fas que existeixin,
sé que no, no?
A més, és una obra que permet també integrar aquest tipus de coses,
o sigui, perquè hem treballat molt a partir de la improvisació,
llavors hem fixat el que són les improvisacions,
hem escrit un text a partir d'aquestes improvisacions,
però que si en algun moment tens, ostres,
veus que en aquell moment ve canviar el text una mica,
fer una broma, fer un gag i tal,
doncs que s'ho permet bastant, diguem, el tipus de format.
O sigui, com a espectador, jo diria que és puro teatro,
o sigui, és molt teatral, és el que ens va dir després, al final,
molt teatral.
I aquí veia que deia un bodevil,
bodevil no sé, però, o sigui, sí, d'enredo, bodevil,
el que passa és que és molt actual.
Era fer com una cosa així com molt bodevil,
molt pim-pam, no?
Vull dir, el bodevil és això que dius tu, paloma,
que s'ha quedat potser més en...
No hi ha portes, amb el qual és un element molt important del bodevil,
no hi ha portes, però sí que hi ha molt de lío,
o sigui, molt de lío en el sentit,
però pel tema propi que tracta l'obra, no?,
que és l'atzar, o sigui, el fet que tu et creus en una persona
i que t'hagis creuet amb aquesta persona
et pot canviar absolutament la vida, no?
I va d'això a l'obra, o sigui,
de personatges que no tenen res a veure els uns amb els altres
i que de sobte es creuen,
es troben tots en una mateixa ciutat
i tots s'acaben amb el destí bastant canviat, no?
Bé, uns més que els altres, no?
Però vull dir que...
I també això, no?
Vull dir, és el destí, no és el destí,
és l'atzar, no és l'atzar...
Una mica, a veure, que no estem descobrint la sopa d'all,
però nosaltres hem escollit una manera d'explicar-ho, no?
I és amb Còrsega, diguem.
Tu deies, Agnès, dius,
el públic és que va reaccionar estupendament.
Què esperàveu del públic
o què espereu concretament divendres?
Home, jo espero que s'ho vinguin a passar molt,
o sigui, que riguin tant com van riure el divendres.
Vull dir, realment és un regalo, no?
Perquè el no bé fet gairebé passes amb gent,
no sabíem com reaccionaria el públic, no?
Clar, nosaltres les brometes que fem...
Ara, brometes sembla desprestigiant.
O sigui, els gags que fem, els diàlegs i tal,
les situacions, clar, les tenim més que vistes,
perquè som els que estem allà dins,
no teníem una visió externa, no?
I pel que sembla, doncs, funciona.
És un humor que arriba,
que jo crec que hi ha un factor d'identificació important en la gent,
no? Per les situacions que es donen,
pel llenguatge que es parla.
Llavors, doncs, jo espero això,
que la gent pugui identificar situacions
i reconèixer personatges amb,
hosti, mira, aquesta és com la meva àvia,
o aquesta és com una nòvia que vaig tenir,
o aquest em recorda aquell tio que conec,
que és un pesat, o...
Saps?
Doncs això, jo crec que una identificació,
i sobretot que s'ho vinguin a passar molt bé,
a riure,
perquè la gent va riure molt,
i suposo que si ho fem igual,
que ho farem igual i millor encara,
la gent, jo crec que s'ho pot passar molt bé.
Jo no m'ho esperava, la veritat, eh?
Jo no m'ho esperava.
Ara es pot dir.
Ara es pot dir.
Abans de fer-ho ho podia dir,
però ara ho puc dir.
Jo no, no.
La veritat ha sigut una sorpresa molt grata, no?
No, però és una obra molt actual, també,
i són actors, actors dalt de l'escenari,
i, bueno, a vegades dubtes si realment són només tres, no?
O sigui, que sí que reconeixes personatges,
que diu l'Agnès, però no els actors, a vegades, no?
I mira que no tenen temps, és ràpid, ràpid.
Però, o sigui, molt bé.
I no és que sigui hilarant, que diuen, no?
O sigui, no totalment és...
A vegades és nostàlgica i tot, però, bueno, és...
Té punts, té punts ara que el dècora sencita,
també, eh, de...
És molt teatral, per mi és la paraula més,
que més le quadra, per mi, no?
O sigui, molt agradable.
Sí, sí.
Doncs ens falta, Agnès, preguntar-te una cosa,
que, de fet, en l'entrevista Flash que vam fer l'altre dia,
li vam preguntar a l'Àngels, em sembla que era,
i al Gerard, i a tu no.
Mira, no, te vam enxampar.
Digue'ns un moment de l'obra,
o una frase que diguis, no sé, que sigui destacable.
L'Àngels, em sembla que em va dir,
diu, hi ha un moment que jo entro i dic,
ja he arribat.
Sí, sí, perquè jo em poso una dècora d'Àngels,
que és la Billy, que és molt divertit,
que és una iaia que retransmet tot el que fa.
Sí, la paloma que em riu.
Ella retransmet, o sigui, arriba als llocs i diu,
ja he arribat.
Bueno, dius, vale, fantàstic, no?
Ostres, ara, a veure...
Clar, una frase, no, però...
Jo, per exemple, estic molt contenta amb la Rufas,
que és una iaia russa,
que és molt manipuladora.
I és allà de dir, hòstia, m'encantaria ser així a vida real.
Sí, per mi és molt original la parella d'avis,
bueno, els tres avis que fan,
els personatges d'avis estan molt bé,
molt interessant i molt entranyables,
i molt recalcitrants, també, de tot.
És allò, no me gustaría estar allà en medio, no?
No, no, no.
No sé, per alguna frase, ostres, ara m'has matat.
Sí, la Rufas, quan parla dels lavabos,
o sigui, hi ha el moment introductori de la Rufas
i el seu monòleg sobre els lavabos, no?
Sempre pregunta, què hi ha, la lavabo? Com és?
La lavabo, no?
Sí, sí, ostres, és que ara m'has mort.
No pateixis, ens quedem amb aquest...
Era una frase o un moment de l'actuació,
ens quedem amb aquest personatge, la Rufas.
Sí, jo li tinc molt de carinyo a la Rufas, sí.
Sí, sí, que...
No sé, jo crec que tots hem pogut conèixer una iaia
o algú una mica, a Rufas,
i que tots tenim unes Rufas a dins, també, eh?
Encara que l'amaguem a la vegada, i crec.
Doncs ens quedem amb això, Agnès, no tenim més temps.
Ho teniu ja tot a punt per divendres, eh?
No us falta cap més cadira, cap taula...
No, no, i ho tenim tot.
Que si no fem una crida aquí...
Sempre, si en dius, ho tenim, ho tenim tot, sí, sí, sí, no, res.
Doncs ara, simplement, acabar-ho de...
Que quedi ben més compacte,
però vull dir que la base està i...
I, bueno, això està fet el divendres.
Molt bé.
Agnès Busquets, ens veiem divendres a la Sala Trono.
Moltes gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Adéu, bona tarda.
Adéu.
Paloma, te toca destacar, bé, recordar més que res els detalls tècnics, hora, dia...
Sí, l'hora és sempre a les 9 i mitja, a la Sala Trono, i les entrades les teniu ja des de tota la setmana a l'Horraconet, a la plaça de la Font.
Aneu-hi ràpid perquè que no passi com dimecres passat que us quedeu al carrer.
I això que és un canvi d'obra, o sigui, que no serà perversions, almenys allà a la Sala, sinó que serà Córsega.
D'acord, ho sento.
Me fa gràcies, això.
Anem a la Trono a fer perversions.
A la Sala no, però...
Córsega, Córsega, eh?
Producció mig tarragonina, que això fa molta gràcia, segon passe de l'estrena mundial, diguem-ho així.
Paloma, moltíssimes gràcies, t'esperem ara si d'aquí 15 dies toca, no?
Gràcies.