No tenim criteri!
Bona tarda, nois. Bona tarda.
Bona tarda a tothom. Divendres 14 d'octubre, són les Easy 38 exactament i ara comença una nova edició del No tenim criteri.
El tercer programa de la temporada ja, sembla mentida.
Però bueno, avui arriba com el primer dia, bona tarda, Marc.
Bona tarda, Albert.
Bona tarda, Capità Tarragona.
Bona tarda, senyor Albert.
I com ja hem avançat aquesta setmana, tampoc podem comptar amb l'Alexandra, però no passa res.
Estarà semipresencialment i com cada divendres ens aproparà el detall.
I jo, qui us parla, com sempre l'Albert Punyet.
Un cop fetes les presentacions, recordem els telèfons per a tots els que vulgueu participar en directe.
977 24 47 67.
Tots els que truqueu us podeu emportar a una ràdio fantàstica per sentir-nos allà on vulgueu.
I bueno, ara sí, engeguem motors, que aquí comença el No tenim criteri.
Una altra vegada, bona tarda, Marc.
Bona tarda.
Quin ha sigut el tema de la setmana?
Doncs el tema de la setmana ha sigut relacionat amb el casino que han obert aquí a Tarragona.
Relacionat amb el casino, interessant.
Sí, o sigui, han sigut vàries preguntes, no ha sigut una sola.
Ha sigut, per exemple, si havien anat a un casino, quina és l'aposta, què s'apostarien...
Vàries, vàries.
Molt bé. I què ens hem trobat?
Doncs ens hem trobat de totes respostes variades, que no responen a cap esquema.
Com ens podem imaginar, no hi ha gent que ha anat, hi ha gent que no ha anat, hi ha gent que ha jugat molt,
hi ha gent que només va a mirar, tragar perres, ruletes, blackjack...
Quines ruletes?
Ah, aquí tenim un cert, un petit conflicte, perquè tenim...
Hi ha dos tipus de ruleta dins d'un casino, tenim la ruleta francesa, que és la típica, la que tothom ha jugat o ha vist,
i llavors tenim la ruleta americana, que és diferent, no explicarem com funciona, però...
És la mateixa, però amb un croupier, només.
Vale.
Molt bé.
Aquí està, massa.
Veig que ja has anat, tu, eh?
Ja hem anat, ja hem anat.
Molt bé.
I també tenim una altra, no?
Llavors tenim una altra, que aquesta no està als casinos, la pots trobar a Las Vegas, amb algun garatge d'aquests moribundos de por ahí,
que és la ruleta russa.
Molt bé.
Però hi ha molta gent que no té ni idea, i llavors, doncs, pica.
Sentim què ens han dit.
Sentim, eh?
Hey, Martinez, you ready, girl?
Come on.
Let's do this gangsta.
No, yo, yo, que he jugat nada.
Home, jo he jugat, jugar, és que vaig jugar una vegada amb un de molt gran abigo, i va ser espectacular, però no vaig jugar ni res, perquè no m'agrada.
Vaig jugar, sí, però em vaig posar mil peles i ja se va acabar.
Uy, no me gustan mil los juegos.
No, no, no m'agrada el casino.
No, no hi ha a final de mes.
És que no aposto nunca, no juego yo.
Jo tampoc iría.
No.
No.
Ni eso siquiera.
Alguna quimpa de póker con garbanzos y ventejas, no, ha caído, pero...
No he jugat mai.
Es un papadineras.
Pues la veritat és que no hi ha massa quartos per anar-hi, però quan hi hagi, potser si passem.
He treballat, però no.
Has treballat?
De clubies, d'aquests?
No, de...
Pues a ver, mi religión está prohibido.
Así que...
Vale, vale, vale, vale.
Conflicta.
En su religión está prohibido, Marc.
Sí, aquí em vaig quedar una miqueta.
Jo li anava preguntant a la xiqueta que tiraria.
Escolta, he dit que has jugat mai al póker?
I em diu no.
A la ruleta diu tampoc.
A la bingo me diu tampoc.
I jo, pues, clar, no m'ha deia tampoc, m'ha deia no, clar, jo estranyat, dic què passa aquí.
Clar, després es veu que la noia era hàrab i la seva religió, pues, no es pot jugar a jocs d'aquests, no?
Molt bé.
Capità Tarragona ens comentava que volia dir alguna cosa.
Oh, i tant.
Voldria aprofitar per recordar que em podeu enviar un e-mail, si voleu, a la meva adreça capitataarragona.hotmail.com.
Amb qualsevol dubte o pregunta o sugerència, inquietud, què vulgueu fer?
Molt bé, recordem una altra vegada els telèfons 977-24-4767, 977-24-4767, tots els que vulgueu participar en directe.
Marc, i què més ens hem trobat?
Doncs més de lo mateix.
No hem pogut fer un tall més diferenciat perquè no donàvem part a les respostes, però hem trobat més respostes d'aquestes i l'hem ficat.
Molt bé.
Bueno, no jugué. Fui ahí cuando estaban las puertas abiertas al públic.
El primer día...
¿De ir a jugar?
Hombre, algún día iremos.
¿Jugar a qué?
Yo más bien al tragaperras, o sea, a esto de las maquinitas.
Lo máximo un bingo.
¿Cantad línea?
No.
¿Y bingo?
No.
No hay tornis, he pensado que sí, no.
No, que sois del tomate, no.
Nada, nada, nada.
De dinero, nada.
Oh, garbanzo es lo que quisiera.
Pero de dinero, vamos, ni un céntimo.
Lo que jugamos es al domino y esto nada más.
Bueno, normalment, a veure, no sóc un ludópata, però, bueno, la curiositat sí que farà com d'algun dia i baixi, òbviament.
Allò per passar un rato hi aniràs o un bingo, una línia o algo, però, bueno, vull dir, tontament, tontament pots gastar les 20.000 pessetes d'abans o les 10.000, no ho sé, però no...
Però sempre controlant la butxaca, òbviament, no és una cosa que agafaré una borratxera mai.
Mira, ara me'n fas recordar una vegada en un viatge que va ja estar al Nepal, a Camandú en concret, i allà a l'hotel mateix havia un casino i, bueno, allà vaig jugar a la ruleta.
Vam passar un bon rato, però, bueno, més el grup d'amics que formàvem en aquella excursió, doncs, vam passar allà un rato.
Trobes gent que ha fet país?
Gent de món, gent de món, gent de món, gent que viatja.
Jo vaig anar a Kathmandú, sí.
Molt bé, van jugar a la ruleta...
I no se'n va anar a Pere Lada, no, no, se'n va anar a Kathmandú.
Així m'agrada, viatjar, com ha de ser, no, Marc?
Coneixent món, cultures noves...
I què més hem trobat aquesta setmana?
Doncs, sempre, quan surts pel carrer, et trobes gent... Perdó, et trobes gent de tota mena, no?
Perdonat.
Sí, gràcies.
Que he ficat la mà parla en el micro i dic... Potser m'he tapat la teva.
No la pateixis.
Total, que et trobes gent de tota mena i ens hem trobat un que és molt gracioset, a mi em va...
M'ha fet molta gràcia aquest xavalín, perquè era molt... Molt de barri, diguem-ho així, vale?
I l'he ficat en una cançó dels delinqüentes, perquè em va recordar molt aquesta gent.
Llavors, escoltem-ho.
Hay que ser valiente y despertar y vivir como vive la gente.
Hay que ser valiente, amigo, yo tengo que volar.
¿Qué va?
El casino, ahí.
El casino.
Yo no he ido, pero tengo amigos que sí.
¿Y cuánto apuestan tus amigos?
Buah, ahí van y se gastan 100 euros, 550 euros.
¿Tenéis intención de ir vosotros?
Yo sí, cuando tenga 18 años.
Nosotros nos vamos ahí con las putillas de lujo ahí y nos dejamos un dinero ahí que no vea.
¿Y cuántos vais a gastar?
¿Cuántos? Nosotros de 500 y 100 euros, a todo lujo, ahí, con los Mercedes y los BMW ahí aparcando la puerta.
A tope.
A tope, a tope.
¿Y en qué te lo vas a jugar?
¿En el blackjack, la ruleta rusa?
Ay, rusa, digo, eso no, eso no lo juego, eso es muy malo.
La ruleta americana, la ruleta normal y corriente, el póker...
Yo a la ensaladilla rusa me lo juego todo.
Al póker, al póker, al póker, al póker.
¿Como los hombres de verdad?
Como los hombres, ahí, ahí.
Yo me apuesto las manos y todo en el póker.
Muy bien, así me gusta, muchas gracias.
Muchas gracias.
Yo solito me abro la herida sin idea.
Yo retengo el destino de mi pobre vida.
Yo no quiero malo.
Las manos y todo.
Claro.
És un tio valent.
Això és un tio amb dos, eh?
Llavors no li recomanem la ruleta russa, no?
Sí, també.
És que a mi em fa cosa, això, la ruleta russa, saps?
Increïble.
Increïble.
És maco.
Aquest paio em va caure bé, tu.
Doncs moltes gràcies, Marc.
No hi ha de què.
Bon treball.
Clar que sí.
Un de vosaltres sap com guanyar sempre la ruleta?
Sí.
Sí?
I tu?
Eh...
Senyor Capità.
No.
Malauradament no disposo d'aquesta informació.
Molt bé.
Doncs si no és a la francesa o a l'americana la que sàpiga guanyar,
doncs l'Alexandra ens explicarà el detall de com fer-ho.
El detall.
Hola, molt bona tarda. Soc l'Alexandra i ho sento, però torno a estar fora.
La veritat que no és cosa meva, eh? És cosa de la feina. Ho sento molt.
Bé, el tema d'avui és el casino i volia donar-vos una informació prèvia al detall d'aquesta setmana.
Hem de saber que el casino de Tarragona és el que han traslladat del Lloret de Mar,
que es veu que, bueno, doncs allà no funcionava massa bé.
De fet, a Catalunya només està permès la llicència de tres casinos en tot el territori.
Per tant, hi ha una a Barcelona, l'altra a Paralada, doncs són els propietaris del casino,
i el tercer, que és el de recent inauguració a la nostra ciutat.
A més a més, Tarragona es converteix, després de Marbella i Múrcia,
en la tercera ciutat de litoral mediterrani que disposa d'un casino ubicat en un hotel.
I ara sí anem a parlar del detall del tema d'avui.
Parlem d'un truc per poder guanyar sempre en les ruletes dels casinos.
Es coneix amb el nom de la Martingala i consisteix en apostar sempre amb probabilitat 1-2.
O sigui, la primera vegada s'aposta a 1. Si es guanya, es segueix apostant 1.
Ara bé, si es perds s'aposta a 2. Si es torna a perdre, s'aposta a 4, després 8 i així successivament.
En el moment que es guanya, es torna a apostar 1.
En teoria, amb la tècnica de la Martingala, al final sempre guanyaríem.
Llavors us preguntareu si aquest sistema és tan infal·lible, per què no s'arruïnen els casinos?
Doncs bé, hi ha dues raons.
La primera és que el casino juga amb una banca limitada,
que evidentment sempre és menor que el diner real i total del casino.
Si el jugador superés aquest màxim, no podria seguir apostant i perdria tot el guanyat durant hores i hores.
Tot i que s'ha de dir que això no passa gairebé mai.
La segona raó és que en la ruleta existeix el valor 0.
Si la bola cau en ell, la banca s'ho emporta absolutament tot.
Aquesta probabilitat també és petita, però existeix.
En realitat, una teoria més general que la Martingala,
afirma que en qualsevol joc de zara equilibrat, cosa que la ruleta no ho és pel seu valor 0,
a la llarga guanya sempre el jugador que posseix la major banca.
Doncs fins aquí el detall d'aquesta setmana.
Espero estar-hi i, de veritat, ho sento moltíssim per no estar amb vosaltres.
I bé, que passeu molt bona setmana. Adéu.
Doncs ara ja sabem com guanyar a la ruleta.
Ho coneixes aquesta teoria, Marc?
La coneixia, no pel nom de la Martingala, però sabia més o menys com anava.
Vostè, senyor capità, coneixia aquest sistema?
Bé, la veritat és que en tenia certa constància.
Així m'agrada. I ara és el meu torn.
Avui canviem una mica de secció i, com ja vam fer la tèmpora de passada,
obrim el Si tenim talent.
Si tenim talent.
No tenim.
Que què és això del Si tenim talent?
Molt senzill.
És un raconet on intentarem donar sortida a joves grups que intenten donar el salt i que no tenen oportunitat de sonar a la ràdio.
I avui tenim al telèfon el David.
Bona tarda, David.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Una mica aliat.
Una mica aliat.
Una mica.
Serem ràpids, serem ràpids, no pateixis.
Doncs bé, el David és un noi que té un grup de música, oi?
Sí.
Quin és el nom del grup?
Bueno, no m'encara no està molt clar, però de moment serà Sospiro de Caín.
Sospiro de Caín.
Molt bé.
I qui sou els components del grup?
Doncs som una noia que està estudiant a Barcelona, teatre, de Lleguarança.
Molt bé.
Jo mateix.
Sí.
I tu, no?
I jo.
Molt bé.
No ho volia.
No ho s'havia de dir, però ja que quedi constància.
La temporada passada ho vam fer amb l'Abel, i aquesta temporada serem una mica més agogistes
i ho fem amb l'altre mateixos.
Espero que no sigui com...
Bueno, és igual, deixem-ho a estar.
No necessiteu pas un bateria en aquest grup.
No pateixi, Capità, ja estem complets.
Però bé, també aprofitem per dir que tothom que tingui una maqueta, si vol fer-nos arribar,
poden enviar un e-mail a la nostra adreça del Capità, capitatarragona arroba hotmail.com,
i ficar-se en contacte amb nosaltres.
Bé, David, com va sorgir aquest grup?
Vull?
Doncs amb un botellón va ser això.
Interessant.
Va ser una idea una mica d'escabellada.
Sí, bueno, d'escabellada.
Sí, bueno, d'escabellada.
I com definiries el grup?
Com definiria l'estil?
Sí.
Bueno, doncs és com una mica pop.
El que passa és que encara només hi ha una guitarra i...
no està molt... no és molt compacta, però bueno.
A poc a poc intentarem fer anar això cap a un pop rock, més o menys, una cosa així.
Molt bé.
Doncs ara, d'aquí molts pocs minuts, sentirem una cançó que es diu D'on d'estan?
D'on d'estan?
Defineix-nos amb poques paraules què és el que sentirem.
Aviam.
És que això d'estar a la feina...
Parlar de coses tan profundes és difícil, eh?
Vinga, intenta-ho. Poques paraules.
No, el que intento dir aquesta cançó és una mica, doncs, que...
que està molt bé viure el present i totes aquestes coses, però...
però de tant en tant no pots evitar tenir records de coses bones que t'han passat i...
i això.
Molt bé.
Bueno.
Doncs ens quedem amb això del...
És la idea principal.
Ens quedem amb això i ja donem sortida al que és el single del que seria La Maqueta.
Aquest D'on d'estan? Moltes gràcies, David.
A vostès.
Moltes gràcies.
Vinga.
Vinga, adiós.
D'on d'estan?
No intento volver.
No intento volver.
A adondar los pretensos.
Los perdidos.
Los perdidos.
Los que sin querer decidimos apartar.
¿Dónde se van?
¿Dónde se van?
Los instantes encintos de felicidad destinados a naufragar.
No intento volver.
No intento volver.
A adondar los pretéritos más bonitos que me siguen detrás.
No me suelo parar.
No me suelo parar.
Si no es para repostar.
Pero es que a veces no puedo evitar recordar.
No me suelo parar.
No me suelo parar.
No me suelo parar.
Si no es para repostar.
Pero es que a veces no puedo evitar recordar.
No.
Restos de noves prohibidas.
Hechos trizas en mi desván perecera o no me suelo parar.
No me suelo parar.
No, el reg esc قال.
No me suelo hacerlo.
No me suelo estar.
que me siguen detrás, no me suelo parar si no es para repostar,
pero es que a veces no puedo evitar recordar dónde están los momentos perdidos,
los que sin querer decidimos apartar dónde se van los instantes encintos. Felicidad.
Tenim una trucada. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com se diu? Paquita. Com està, Paquita? Sentada. Sentada. Molt bé.
Què li sembla la cançó que acabem de sentir? Molt bé. Li ha agradat? Sí. Molt bé.
Vostè ha anat mai al casino? El de Guitarragona no. Encara no, però algun altre? Sí. He anat el de Monacó.
El de Monacó. Ostres, apunta mal, eh? Aquí a qualitat. He anat el de Missa. Mare meva.
Mare meva. He anat el de Mallorca. Déu meu. I el de Paralade. Increïble. I prou.
Vostè ja té experiència en casinos. Doncs mira... Home, en veure'ls sí. Ah, que no és jugar?
Home, una miqueta sí, una miqueta sí, però allò que diem sense sobrepassar. Ah, l'hem fet. Molt bé.
Ah. Això és el que s'ha de fer. Clar. A veure.
Doncs ara, només per... Ja té la ràdio, però ja per guanyar-se-la del tot, el nostre estimat capità li farà una pregunta i vostè la respondrà molt senzilla i vostè tindrà la ràdio.
Ah, bé, a veure, provem-ho. Molt bé. Eh, senyora Paquita. Sí. Em podria dir quin és el nom del grup de la cançó que acabem d'escoltar?
Oh, doncs no ho sé. Sospira de caïn. Doncs sospiro de caïn. Molt bé. Enhorabona. Gràcies.
Senyora Paquita, tenim aquí una ràdio que pot passar a recollir quan vulgui. Ah, molt bé. Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies per trucar. Vinga. Adéu, bona tarda.
Fins el proper, adéu-siau. Gràcies.
Doncs bé, amics, suposo que no us haureu encara oblidat d'ell. És un personatge mític ja en aquest espai de ràdio.
Molt bé. És el nostre estimat Capitat Tarragona.
Home, dona, és el capità Tarragona.
Home, la seva tasca és molt bona. Endavant, endavant, ara arriba patinant.
Bona tarda, Capità. Bona tarda.
Bona tarda. Doncs molt bé. Avui, com hem vist, parlem del casino, que com tots sabeu és aquell new infest d'apostes, ludopatia, joc i tot tipus de vicis en general.
És un indret on hi abunden les vestimentes elegants, les fitxes de 500 euros volant d'un cantó a l'altre. En definitiva, tot plegat és un gran despropòsit.
Ara arriba aquesta nova temptació, que sense dubte pot esdevenir la perdició de molts perruquians de voluntat laxa.
Eh, si no us ho creieu, espereu uns mesos. Ja veureu ja com s'arruïna a mitja Tarragona. El que ens faltava.
Que no ho sabeu, que la banca sempre guanya?
Capità, vostè està parlant aquí que el casino és molt dolent. Vostè n'ha visitat mai algun?
Bé, doncs, la veritat és que sí.
Haig de confessar que sí. Jo també vaig tenir una etapa fosca dins la meva vida. Vaig estar atrapat a les xarxes del joc. Vaig guanyar molts diners, això sí.
Però vaig perdre de vista el camí de la puresa i del saber estar. Vaig perdre la noció del temps i de l'espai. No era jo! Fins que un dia ho vaig perdre tot.
Va l'estrugança. La sort em va jugar una mala passada. Però a poc a poc vaig aconseguir refer-me i seguir endavant gràcies a la fe dels nostres estimats tarragonins.
Moltes gràcies per aquest sentiment que vostè ens ha estat transmetent.
M'acabo d'acabar garrat.
Senyor Capità, tenim un e-mail a la seva adreça capitatarragona arroba hotmail punt com.
En el d'aquesta setmana l'envia un noi que es diu Jaume i diu així. Bona tarda Capità. Primer de tot el vull felicitar per la seva secció que m'agrada molt.
A veure quan treu un CD amb els seus millors èxits. Però bueno, li vull transmetre un petit problema.
M'agradaria entrar al casino però per pujar a la zona de les taules de joc em demanen 3 euros amb 60 cèntims i jo em nego a pagar-los.
Vostè tindria alguna entrada gratuïta? Eternament agraït, Jaume.
No! Fugiu d'aquí! No us acosteu a aquest casino. És perillós la temptació que ho agurrà sobre vosaltres molt aviat.
Amic Jaume, no hi vagis, no val la pena. T'ho dic jo.
El Tarraconsell de la setmana!
Tarraconins i Tarraconines
Tarraconins i Tarraconines
Doncs sí, Tarraconins i Tarraconines. Aquí ve el meu Tarraconsell de la setmana. I és el següent.
Tarraconins, no malbarateu el vostre poder adquisitiu en tripijocs i menasters de qüestionable ressò moral.
Ens, si us ha de sobrar el diner, invertiu-lo en la Fundació Capità de Tarragona. I sortirem guanyant!
Tarraconins i Tarraconines
Amb el Tarraconsell de la setmana tanquem el no tenim criteri.
Sí, clar. Com ho veieu.
Molt bé, sí. I amb aquesta cançó, que és del grup Temptation, que es diu
Build me up, better cap.
Va ser que no. Ara t'explico per què.
Vale.
Capità a Tarragona, Albert, Marc, Alexandre, siguis on siguis. Ens trobem la setmana que ve?
Vale. I tant, que sí. Adéu.
Escassos segons ens separen del proper punt horari, les set de la tarda.
De la tarda, del vespre, la qüestió és que ara mateix ens posem al dia sobre l'actualitat nacional i internacional
i tornem per engegar la recta final del Ja Tardes. En joc, dues entrades per anar gratuïtament a Cinemes Òscar Las Gavarra.
Serà d'aquí uns minutets.
Fins demà!