El meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Doncs sí, l'avi Ramon va anar a Cuba, però d'això ja en parlarem,
que de moment ara estem situats al carrer Apodaca.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Parlàvem en aquestes edicions anteriors de la Cistelleria Rossell,
un comerç mític ja del carrer Apodaca.
Ens queda tractar-ne algun altre, com per exemple una pastisseria,
ja en parlarem la setmana que ve.
Però per què? Aquests comerços com és que aguanten tant amb aquest carrer?
Hi ha una història comercial, no?
Sí, sí, sí.
Resulta que abans de la guerra i després de la guerra i amb la guerra,
hi havia un tren que anava el tren Mixto,
que anava de Tarragona a Tortosa, i Tortosa a Tarragona.
Per què li deien Mixto?
Perquè portava dos vegons de passatgers i el resto era de...
De càrrega, no?
De càrrega, de càrrega.
Incluso portava una parrera per posar els gossos,
i llavors a vegades això dels gossos també segueixen, això,
jo tenia un tio, per exemple, que hi treballava allà,
i que teníem un xalet gran on vivíem,
doncs a vegades venia algun gos amb un cartellet,
deia aquest gos nosaltres el deixem a mans de qui el trobi
perquè doncs no podem entindre'l'ho per cara del que sigui, saps?
O sigui que no s'abandonaven els gossos tampoc.
Vull dir que ha canviat tot, no?
Home, sempre hi ha hagut gent com ha hagut, no?
Però llavors els animals, per exemple,
se'ls hi tenia una preci, una preci.
A més, eren criats d'una forma molt...
Com ara, un vol tindre un gosset, l'altre vol tindre això,
i quan s'encancen, no.
Llavors, el que estimava una peça, una bèstia,
el que fos, no?
Perquè jo recordo que a casa també tenien conills,
i quan deien matar un conill, jo a mi me'n anava,
perquè jo els...
Vull dir, hi havia una sèrie de coses d'aquestes.
Doncs bé, aquest tren era un tren molt especial,
perquè els departaments del tren aquest
eren individuals de fusta, separats,
però no en passillo per dintre,
sinó que havies de sortir a fora i entrar per fora.
I el revisor, quan havia d'anar en ruta el tren,
s'havia d'agafar els passamans que hi havia de fora,
el forç, no?
I s'havia d'agafar allí per passar d'un...
I el tren en marxa, i ell anava anant passant de vagó a vagó.
Sí, el que passa que anaven unes marxes molt...
Clar, anaven molt poquet a poquet.
Doncs clar, aquest tren era com si fos una espècie d'autobús
o autocar, com vulguis dir-li, d'aquesta zona.
I arribava a l'estació, perquè l'estació de trens
estava on està ara, també, no?
Sí, sí, sí.
Clar, abaix del carrer Podaca.
Llavors, aquí a l'estació, el que hi havia també,
hi havia dues línies.
Hi havia la de Madrid-Saragossa-Selicant i la del nord.
O sigui, es cruzaven dues línies.
I clar, quan venien els del nord
i entraven a la línia de Madrid-Saragossa,
que és la que feia la part de Barcelona, això,
un operari mirava a veure els desperfectes
o el que sigui, prenia nota per facturar-ho a l'altre.
O sigui, que les dues companyies estaven a veure
si passava alguna cosa, doncs posar-se d'acord.
M'explico, no?
Sí, sí, sí.
Perquè, doncs, mirava a veure si la estava perfecta
per continuar la ruta,
o si un vagó no estava en condicions retirar-ho,
o coses d'aquestes, saps?
Llavors, no és clar, què passava?
Que de l'ampolla, d'amposta, d'ampolla,
mella de mar...
O que devia durar el viatge?
Si anava fins a amposta i anava a les marxes...
No, anava a estar tortosa, anava a estar tortosa.
I devia durar molt el viatge fins avall.
El que passa és que el viatge passava que no era tant d'allò,
perquè potser era un de Salou a Tarragona,
o Tarragona a Cambrils,
o Cambrils-Salou,
o Hospitalet a mella de mar, vull dir...
Anaven emparant.
Anaven la gent...
Canviant.
Doncs, com ara aquí passa l'autobús,
que baixes d'una parada, agafes l'altra, l'altra...
Vull dir que el que agafa la gent, per exemple,
a la prerrada del Serrallo,
no arriba fins al Joan XXIII.
Doncs el tren aquell passava el mateix,
pujaven i baixaven gent del lloc que era, no?
I clar, aquest tren llavors que passava,
aquesta gent, doncs baixaven a Tarragona.
Clar, l'estació estava a prop del carrer aquest.
Per exemple, el carrer Barcelona,
hi havia altres sigles,
el carrer Podac, hi havia altres coses que anàvem parlant-ne,
el carrer Real...
O sigui, el barri, per exemple, del Serrallo,
de Tarragona, que anava a la Marina,
que era des de la mitja lluna fins al Serrallo,
tenia tota classe de coberts,
tenia tota classe d'oficis,
tenia tota classe de coses.
I clar, quan tenia una cosa per arreglar
o un problema o el que sigui,
doncs aquí ho trobava en aquest entorn.
Perquè la gent devia venir fins i tot moltes vegades,
no només de visites,
sinó a aprofitar-se dels comerços,
a comprar, no?
Sí, a comprar, a comprar.
Per exemple, el carrer Podaca també hi havia una tenda de roba,
que estava el primer pis davant de la farmàcia que hi ha ara,
que era tot gran,
doncs allí la gent ha comprat la roba,
i és el que dius tu, els descomptes,
que hi havia gent com si fos família.
O sigui, quan un entrava allí a comprar,
el dependent determinat ja sabia qui era aquella persona
i anava a atendre-la ella.
O sigui, que era també com si fos familiar,
que dieu, no?
Perquè, clar, els dependents portaven anys a la casa,
i llavors és el que passa,
quan entrava d'un poble i anava allí per una peça de roba,
ja sabia aquell, el tipus de roba que volia,
i per això...
Tu estem parlant de roba ja feta o de peces de tela?
De tela, de tela, de tela, de tela.
Perquè llavors molta gent comprava la tela
i se feien les peces,
perquè molta gent, normalment moltes noies,
ja quan se casaven,
havien anat a cosir en alguna casa de casa malè,
saps?
Ja sabien cosir molta gent.
Sortia més baratet, no?
I després hi havia les que cosien,
les que hi havia, les modistes,
que també anaven a les cases,
hi havia els modistes que anaven a les cases,
doncs els encàrrecs i tot el que sigui, no?
Hi havia aquesta, doncs, ja et dic,
que també ajudava el tren aquest
a portar gent per aquestes coses, saps?
Després varien gent familiar,
després també hi havia la farmàcia aquesta,
que llavors es deia farmàcia Brullo,
una farmàcia molt antiga també,
de d'aixòs,
que també llavors aquestes farmàcies
ja acreditades,
feien els medicaments i les pomades ells.
Per exemple, el metge,
que era metge també que deia jo,
de casa,
ja feia la recepta amb els ingredients
i llavors la farmàcia ho preparava.
O preparava el xarop,
preparava la crema,
o preparava les coses
que eren adequades per a la persona aquella.
Així com ara, per exemple,
tot ho cura,
llavors, clar, cada cosa era determinada
i com que el metge ja sabia,
cadascú el que patia
o deixava de patir,
doncs ja receptava
i aquestes farmàcies
doncs ja tenien que llavors encara
gastaven el morter amb el picamà
per xafar segons quines coses,
fer tot això.
Vull dir que era curiós per això,
perquè entrar a aquesta farmàcia
també era gran,
però a l'entrar ja oloraves-lo de dintre.
Sí, les olors típiques dels comerços.
Un punt de pots de diferents espècies,
o sigui que era un ambient, per exemple,
que no diguem que abans era millor o pitjor,
vull dir que cada cosa té el seu.
Així com ara passes per davant d'una tenda,
d'aixòs de McDonald's,
o passes per davant d'una bodega,
ja sents aquell tipus de cosa,
o davant d'una...
pestos aquests que fan menjars,
ja sents aquella olor de la sardina,
ja sents l'olor de la picada,
i a vegades et treu, no?
Vull dir, doncs llavors passava cada cosa.
Passava per davant d'una farmàcia,
passava per davant d'una bodega,
ja senties, entens?
Vull dir, van a la pastisseria.
Doncs clar, trobaves en aquest cas
d'aquesta pastisseria,
perquè aquesta pastisseria
també estava posada al carrer Podà,
que també agafant tot aquest entorn de l'estació.
Jo crec que a la pastisseria
li hem de dedicar la setmana que ve
algun capítol ben bo, eh?
De moment ho deixem aquí
i demà acabem de rodonir demà divendres.
Gràcies, Adi.
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia
Finscà-Catalònia