El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
18 anys fa ja que el Sindicat d'Iniciativa i Turisme
organitza una exposició pictòrica sobre el tema de Tarragona,
la Tarragona Monumental i Turística.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Exposició que es torna a engegar, recordem-ho aquest divendres,
amb inauguració.
I quant de temps hi sereu?
Un mes.
Un mes, allà baix al port, no?, al Monttinglado.
Quin Tinguado?
El Tinguado número 1.
Molt bé.
I el que també no...
Abans no ho he dit, quan...
Bé, els dies com passen els dies i com que tens tant d'aixòs,
ja allà estem cada dia al dematí,
hem de ser allà per recollir els quadros
i ja preparar-los per muntar-los.
Clar, clar, perquè a veure...
Perquè a donar gràcies també al port,
l'ajuda que ens ha fet,
perquè a més a més d'acollir-se allà d'aquesta manera,
ens facilita el muntatge
i clar, si no, no podria ser,
perquè pensa que cada any s'augmenta d'aquesta manera.
Però volia recordar també que al principi,
gràcies al sotdirector de la Bayer,
Josep Giner,
que també els primers anys,
mentre ell va estar allí,
vam tindre una ajuda de la Bayer,
que això també ens va donar bastant impuls
a poder fer amb aquesta categoria
les exposicions que fèiem.
i ara ja et dic que és gràcies al port
que podem fer aquesta exposició.
Aquesta exposició, el que passa és que llavors
hi ha hagut alguns pintors
que el bo és això,
que s'ha format com una família,
perquè entre ells pot haver el que vulguis,
però ha format una família
on hi ha pintors d'aquests
que dels primer anys
que participen.
I són tots pintors de Tarragona
o de la demarcació?
O pot participar tothom
mentre el tema sigui a Tarragona?
El que passa és que agafar una miqueta
de categoria a la cosa
i ser interessant a aquesta exposició
s'ha anat acoplant d'altres puestos.
N'hi ha de Reus,
n'hi ha de Valls,
Tortosa,
de la comarca,
del Tarragonès.
El que s'ha de fer és ser,
per evitar d'això,
socis,
saps?
S'ha de ser soci del sindicat.
Soci del sindicat
en el sentit que és un simbòlic
el que paguem l'any,
perquè ara paguem 15 euros l'any.
El fet de fer inclús dues exposicions
ja compensa el d'això,
no?
A part d'altres actes que fem,
per sindicat fem excursions,
fem xerrades,
en fi,
en diferents actes culturals,
vull dir que no solament hi ha l'exposició,
també hi ha una revista,
en fi,
hi ha un ambient.
Però clar,
el d'això de la...
Llavors, clar,
el poder tindre el port,
aquesta cosa que ens deix,
aquest tinglado
i ens facilita aquesta cosa,
hem pogut ampliar més
el volum.
Pensa tu que
l'any passat mateix,
de monumental i turística,
hi érem
90,
uns 90.
90.
I de tema lliure
passava del 100.
Clar,
ara,
imagina't tu,
això,
no crec que hi hagi cap entitat privada,
ni la província,
ni fora de la província,
que porti 18 anys seguits
amb un acte cultural com aquest,
d'una exposició d'aquesta manera.
Això ja és,
això ja és una espècie,
clar,
i el ser d'aquesta manera,
doncs,
clar,
cada vegada hi ha més gent
que volen participar
en aquesta exposició.
Però això és bonic,
perquè veus aquests que ja són,
que tenen quadres,
algú l'estranger,
perquè hi ha un pintor d'aquestos,
que a Tarragona potser
no estan tan avarciats,
el que sigui,
però ja tenen quadres,
inclús a Bèrica, Europa,
inclús algú els apoia tot, eh?
Vull dir que,
a veure aquesta exposició,
veus alguns que comencen,
m'ho dic,
oh, és que, bueno,
dic,
és que passa això
com si fos un col·legi
d'una acadèmia,
que hi ha primer curs,
segon curs i tercer curs,
no?
A dir,
veus algun quadre,
però si això és,
sí,
és propi,
perquè comença,
el problema comença,
però has de mirar
que també ja comença a fer,
perquè, clar,
quan van començar molts d'aquestos
també no en sabien com ara.
Noi,
el bo que té el fet
de saber que hi ha dues exposicions
a l'any
és que dones una motivació
a una persona
que li agradi pintar
la motives perquè pinti,
perquè, clar,
molta gent potser
deixa l'hàbit de pintar
perquè, bueno,
sap que els quadros
se li quedaran a casa.
El fet de poder exposar
dues vegades l'any,
doncs mira,
almenys te fa, no?
Sí, sí, sí.
Perquè molts quadros,
jo suposo que hi deu haver pintors
d'aquests que participen
a l'exposició
que fan el quadro
especialment
per l'exposició.
Per aquesta,
la monumental, sí.
La monumental, no?
Sí, sí.
Bé,
de totes formes,
ara ja,
a partir de llavors,
s'ha anat ampliant això
i ara hi ha molts pintors
que es dediquen només a pintar.
Perquè, clar,
ara està bé
perquè ara
que hi ha d'anys de turisme,
doncs clar,
un se'n porta
un record de Tarragona,
l'altre, doncs,
compra un quadro,
l'altre,
per a casa tindre un quadro
que li recorda,
jo vaig viure en aquell carrer,
jo vaig tindre una finca aquí,
jo, saps?
I a vegades encarreguen.
Potser el quadro
aquell que hi ha allí
se'l miren
i és com a mostra
i encarreguen
amb algun pintor
un quadro,
doncs,
a conveniència
del que els interessa amb ells,
saps com ho dir?
És interessant per això,
perquè veus
i a vegades dius
mira quina idea
he tingut aquest
i a vegades trobes
que un lloc
com pot ser la catedral,
la volta del Pallol,
el que sigui,
el veus repetit
dos o tres vegades,
però és curiós
que vist
del mateix punt
veus la diferència
que hi ha
d'un estil
a l'altre del pintor.
Ara parlarem
dels pintors
que participen
en aquesta nova mostra
del Sindicat d'Iniciativa i Turisme.
Gràcies, AVI.
Gràcies.