Passem 8 minuts del punt de dos quarts de sis de la tarda.
I tal com dèiem, traca final pel que fa a la programació del TCC,
Tarragona Cultura Contemporània.
Queden poquíssimes setmanes ja de programació
i suposo que és per aquest motiu que la Sala Tronó ha tingut a bé
fer programació de teatre no cada 15 dies, com és habitual,
sinó cada setmana. Ens en alegrem.
Paloma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
És allò que dèiem, que no volíeu que aquesta temporada
es quedessin obres fora. Teníeu una acumulació d'obres
i dius, va, fem-ho.
Doncs sí, això va passar.
Hi havia gent que estaven ja apalabrats des del mes de desembre
i per coses de la companyia no podien un dia o un altre
i al final hem ampliat una miqueta aquest mes últim
i així estan quasi tots.
Bé, doncs fins a la primera setmana de juny.
Programeu encara?
Sí, el dia 3, sí.
I quan tingueu l'ara condicionat, jo crec que podeu fer ja tot un seguit
a l'estiu també, no?
Ah, aquesta és la idea, sí.
A veure si Fujitsu s'anima i ens regala alguna cosa.
I es patrocina.
Estaria bé, eh?
Doncs mira, sí, sí, tot és proposar-ho.
Paloma, ens centrem en l'obra que arriba aquest divendres a la sala Trono
que es diu Evidències
i que ens porta a la companyia Teatre al Detall.
Què ens pots dir d'aquesta obra?
Ara parlarem amb una de les seves integrants.
En Matxell, no?
En Matxell.
Què ens en dius tu d'Evidències?
Per mi és una obra màgica, o sigui, és molt, no sé, molt propera, molt agradable
i sobretot el títol Evidències és una cosa que després que ho mires dius
sí que és evident però se'n passen els dies i no ho veig, no?
O sigui, és alguna cosa poètica de la vida, dels conflictes,
tractats de molt diferents maneres, molt teatral, molt poètic
i amb toques d'humor molt necessaris.
Txell Botell, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estàs d'acord amb això que diu la Paloma?
I tant, ho subscric totalment, sí, sí.
Explica'ns un quatre cosetes sobre la vostra companyia Teatre al Detall.
Sí, Teatre al Detall.
Mira, nosaltres ens vam formar l'any 2000
i el nostre primer espectacle es va poder veure el desaparegut,
desgraciadament, Teatre Malíc
i era un espectacle de Chekhov que es deia L'Os,
que era una peça curta de Chekhov, una comèdia,
menys coneguda que les seves obres que es deuen més, no?
I, bueno, amb evidència és arribat el nostre segon espectacle, no?
I jo penso que també la maduresa de la companyia,
perquè potser sí que estem ja trobant un estil més propi,
i una manera de fer més particular.
És, per tant, un espectacle,
vegi, una obra que l'heu fet vosaltres mateixos?
Sí, és una obra de creació a partir de poemes
d'un autojòleg que es diu Jordi Cienfuegos,
que té un tipus de poesia que ens interessava moltíssim
perquè és molt propera, molt humorística,
que diu moltes veritats,
però és una manera molt simple, no?
Molt senzilla, molt planera.
I era, doncs, el que volíem tenir una manera de veure la vida
molt semblant com la veiem nosaltres, no?
I això ens va animar a fer aquest espectacle.
De fet, m'agrada molt el que hem llegit aquí en el full promocional.
Diu, és un espectacle poètico quotidià.
Sona una mica contradicció, no?
Sí, és una contradicció perquè és que és molt difícil d'explicar.
quan veus que fas un espectacle de poesia,
clar, la gent es pensa que és una altra cosa.
I després, quan la gent ha vist l'espectacle,
diu, ah, però això no és un espectacle de poesia.
I dius, no, no, sí que és un espectacle de poesia
perquè els textos són poètics.
El que passa és que no és un espectacle de poesia,
no és un recital poètic, sinó que és un espectacle de teatre.
Totalment, a més a més.
No té res a veure amb un recital.
No recorda per res un recital ni tan sols que sigui poesia,
sinó que, no sé, està relatant alguna cosa, no?
Però, clar, d'una manera poètica i amb un text molt bé trobat.
O sigui, és impressionant.
Però és tan variat que, a més a més, és curiós
perquè no sembla ni del mateix autor, encara que no.
Hi ha alguna cosa perquè toca tot, eh?
Des de l'amor a la mort, no sé si ho dic bé, la guerra i tot això.
i, bueno, una miqueta de nas vermell, no?, per donar una...
Una miqueta de color.
Això, de color i d'humor, també.
Sí, sí.
Com va anar a Txella, això?
Li vau demanar al Jordi que us escrivís l'obra?
O no? O val anar al revés?
Vau llegir els seus poemes?
Exacte, exacte.
Bé, el Jordi és un amic meu de fa molts anys
que estudiàvem junts a la universitat
i, bueno, jo soc una fan absoluta de la seva poesia
des de fa molts anys.
Llavors, ell té dos llibres publicats
i, bueno, com que nosaltres som amics,
tenim la sort de tenir dos poemaris més no publicats
i a partir de tots quatre poemaris
és amb el que hem fet tot el gruix de l'espectacle.
No hem d'escrit res, especialment per nosaltres,
sinó que tot són coses que ja estan fetes.
hem pogut agafar tota la seva obra
i escollir el que més ens agradava,
el que més ens interessava,
el que ens resultava més teatral, també,
perquè era el que volíem.
Però el més novedós és la posada en escena, no?
O sigui, el fet d'aquestes escenes
que van construint amb aquest test
i, o sigui, la direcció actural està molt bé
perquè són dos grans actors, eh?
Això és una meravella.
Acturalment és la perfecció allà en escena, en sèrie.
Per mi m'ho vaig quedar
perquè era molt, o sigui,
molts registres diferents com a actors
i penso que també la direcció és molt important
perquè està molt quadradet tot,
a part de, o sigui, quadradet en el sentit tècnicament,
però després és una cosa eteret,
quan cal i, o sigui, per mi molt agradables, sobretot.
I no, la Pepa, que és la Pepa Calvo,
que és la directora de l'espectacle,
va fer una feina brutal.
També va haver-hi un molt bon entès entre nosaltres,
és a dir, nosaltres li vam plantejar el que volíem
i allò que ens va va entendre la primera
i com que és una bona que domina perfectament
tot el que és el teatre d'haver en vers,
perquè ella ha fet espectacles de poesia
i ha fet molt espectacles de teatre del Sigle d'Oro
i, a més a més, és una bona molt sentit de l'humor,
doncs ens va mantenir perfectament
i, bueno, va aconseguir fer un espectacle
del que nosaltres estem molt contents.
Damunt l'escenari, la Txell Botell,
la que tenim a l'altre costat, el fil telefònic,
i el Javi, Ibanyet, pot ser?
Ibanyet, Ibanyet.
I així està ben escrit, bé, bé.
Txell, no sé si feu cadascú diferents personatges?
Sí, sí, clar, en feu moltíssim.
Si hi ha 30 poemes,
doncs mira, cadascú fa 30 personatges diferents.
I representa que cada poema seria com un esqueig.
Exacte, sí.
A veure, el fil conductor de tot
és una mirada sobre el món.
I una mica el que ha dit la paloma, no?
Com que el món, doncs és tot.
Som nosaltres, la nostra padella,
i la societat, i la política,
i les coses que veiem per la televisió,
la guerra, els maltractaments,
i tot.
Tot això.
I Déu, o no Déu,
o què hi ha després de la mort.
Totes aquestes coses són...
que ens preguntem cada dia,
que ens fan pensar,
que ens fan reflexionar la immigració.
Tot això
és evidències, no?
I tot i aquests temes tan profuns que tracteu,
o tan dramàtics,
com dius tu,
tenen un puntet d'humor, no?
Que jo crec que sortirem...
Clar.
es tracta d'una comèdia.
Exacte, sí, sí, sí.
Sobretot surts...
Jo penso que amb un somriure a la boca,
que tot es tracta amb bastant sentit de l'humor.
Sí que hi ha poemes que són tristos,
que són dramàtics,
però jo penso que el to general de l'espectacle
és un to de comèdia,
que és molt entretingut,
que la gent, sobretot, ens diu que se li passa volant,
que els agrada,
que té molt ritme,
és molt trepidant,
i jo animo a tothom que vingui,
perquè de veritat que passen una bona estona.
També és un repàs per les grans qüestions,
o sigui, no és només riure i temes quotidians, cert,
però també grans qüestions, no?,
mundials, del món.
Sí, sí, sí.
O sigui, quan acaba,
estàs una miqueta més complet, pot ser,
en tots els sentits.
Sí, et fa pensar, et fa rumi a coses.
Sí, això, fa pensar, també.
Sí, sí, sí.
Paloma, queda't, tu que has vist l'obra,
pensa o recomana'ns algun dels personatges,
algun dels versos,
algun dels esquetxos.
No, no recordo.
I tu també, Txell,
vés pensant a veure
algun moment crucial de l'obra
o algun personatge que,
per dificultat o per entrenyabilitat,
doncs, es pugui destacar.
O un dels temes, Paloma.
A mi em va sobtar,
o sigui, sobretot,
actualment,
o sigui, el joc actual
de personatges, no?,
canviants,
que no t'imagines, no?,
que després de fer alguna cosa molt,
així, poètic,
fa alguna cosa molt barriobajera, no?,
o sigui,
i això és possible allà al davant.
Us canvieu cada vegada
que feu un personatge diferent?
Bé, portem un vestuari
que és molt canviant
i que ens fa donar tocs diferents.
Algú senzill, no?,
per anar ràpid.
Sí, exacte, sí.
Simplement que es vegi el detall
que ha canviat de personatge.
Ah, exactament.
Bé, hi ha alguns que sí
i alguns que no, eh?,
però sí que és de variant.
que el vestuari que portem
també és com molt màgic.
Una mica seguint
el to de l'espectacle,
doncs tot és com una mica màgic.
Portem una sonografia
que es va transformant,
que sembla treta
d'una deixalleria,
però després
vas descobrint petites coses
i el vestuari, igual,
fet de coses antigues,
amb coses modernes,
no sap molt bé ben bé què és,
però poquet a poquet
vas descobrint
que va canviant
i que té moltes particularitats
i que fa molts personatges
a partir d'una mateixa roba.
Doncs, digue'n, digue'n, Paloma.
No, la il·luminació,
que també penso que és molt important,
perquè crea ambients,
és el que va passant
d'una escena a l'altra,
no només aquesta petita escenografia
i els canvis de vestuari,
sinó la il·luminació,
penso que és important.
Sí, no, totalment d'acord.
A més a més,
anem amb un il·luminador
que és el Jordi Llongueres,
que és una passada
i que ens hem moltíssim d'il·luminar
i que, com que nosaltres
portem molt poca cosa
de escenografia,
doncs ell omple tot l'espai
amb llum, no?
I això és molt xulo.
Doncs ell destaca-nos un personatge.
A veure, de personatges que,
a veure, nosaltres
ho tenim gaire de tots, no?
Però no crec que n'hi ha alguns especials.
Hi ha uns angelets,
que fem de dos angelets,
que expliquen les coses
que fan durant el dia
i a aquests angelets
els hi tenim molt de carinyo.
Ah, sí, clar, sí.
La Paloma va dient,
sí, sí, sí, sí,
se m'ha recordat.
És que fa temps, eh?
Llavors tenim uns personatges així,
que un és un yonqui
i l'altre és una Xeli
molt cridanera,
que també els hi tenim bastant carinyo.
I, bueno,
jo també tinc un personatge
d'una dona maltractada
que també li tinc molt carinyo.
però jo penso que tots els personatges, eh?
També tenim una parella
que està bastant boja,
que també ens desestimem molt.
Sí, ell, que la rodareu, aquesta obra.
Em sembla que esteu de gira, ja?
Sí, sí, sí, i tant.
Bé, hem actuat a Vic,
hem actuat a Balanyà,
a Calella, a Pineda,
a Centelles...
Es presenta potent l'estiu
a nivell d'actuacions?
Ara se'ns acaben,
se'ns acaben la gira
el 17 de l'altra setmana.
El dia 4, en principi,
acabem els bolos que tenim fins al moment,
però, bueno, esperem que això
hagi sigut només una partida
i després, de cara a la tardor,
que vagin sortint coses.
Esteu preparant algun altre projecte
amb teatre al detall?
No, de moment estem amb això.
Que ja, però feina es porta.
Sí, sí, exacte.
En el moment l'hem d'amortitzar
i, a més a més,
és que pensem fer-la molt.
Volem fer-la força d'expressió,
i tant, ja pensem alguna altra cosa, segur.
Molt bé.
Paloma, no sé si us coneixeu,
personalment, amb la Txenn?
No, personalment, no.
Això sempre és boningral.
Teatralment, només.
Jo l'he dit per telèfon tot això,
pràcticament,
perquè a mi em va agradar moltíssim.
Va semblar que era teatre en estat pur.
O sigui, i això és justament
el que volem per la sala, no?
O sigui, un treball actoral,
perquè és tan a prop, no?
I que es vegi com treballa un actor
i un text, això és ideal.
I, bueno, i tot el que més, no?
Però aquí sí, ho tenim gairebé tot.
Txell, doncs moltíssimes gràcies per l'entrevista
i que us vagi molt bé divendres a la sala Truma.
Gràcies a vosaltres.
Tant de bo, tant de bo.
Vinga, bona tarda.
Vinga, bona tarda.
Adéu.
Adéu, adéu.
Paloma, ara et toca, com sempre,
fer les especificacions tècniques,
hora, lloc i tot allò de les entrades.
Molt bé.
Doncs, bueno, sobretot,
dir que es pot anar a la plaja
i després a la nit venir al teatre
i a veure què està.
Ah, ja se'n va el sol a la nit, escolta.
I hi ha gent que pensa que si fa sol,
que ja no, però no.
A més, llueix molt el moreno de la platja
a la sala Trona, no?
Amb tot aquell vermell de cortines.
I tant, i tant.
O sigui, que estem allà.
I, bueno, durant la setmana
teniu les entrades allà,
a la sala, o sigui, a la plaça de la Font.
i nosaltres dues hores abans,
a les set i mitja,
ja estem allà esperant a tothom
que vulgui venir amb un te fred
o amb un licor de te o...
Vés a saber.
No entrareu en l'estamac buit, però, eh?
Evidències, una obra que, bé,
com a mínim, pinta interessant, eh?
Allà amb poesia, tot i que no sembla poesia,
30 personatges diferents.
Déu-n'hi-do.
La setmana que ve més, Paloma?
Sí, senyora.
Gràcies.
Ens veiem. Adéu.
Gràcies.