20 minutets per davant, abans d'arribar a les 6 de la tarda i 20 minuts que dediquem a l'Albert Punyat i al Mar Martínez amb la seva secció No Tenim Criteri. Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Núria.
No teniu criteri, ni teniu vergonya, ni teniu res.
Ni teniu pregunta aquesta setmana.
És que ara us ho anava a dir, jo no puc anunciar mai en el sumari el que preguntareu, perquè no m'ho voleu dir.
Sempre em diuen sorpresa, sorpresa, ja t'ho trobaràs.
I sempre ho dius?
I sempre ho dius?
Sí.
Ho intueixo, perquè m'hi dieu alguna cosa, jo ho intueixo i tal, però aquesta setmana no tinc ni idea de què.
Millor, millor.
Aquesta setmana hem volgut demostrar el difícil que és fer una secció d'un programa de ràdio de tanta qualitat com és el nostre, no?
No tenim àvia, no es veu?
No tenim àvia.
I aquesta setmana la pregunta és...
Quina pregunta faries tu?
Què et sembla, Núria?
Que no hi havia temes d'actualitat, no ha passat res al món, no s'ha mort el papa, ni s'ha mort el reiniero, res.
No volíem parlar d'això.
No volíem parlar d'això.
Ja se n'han parlat massa.
Què et sembla? És original o no?
Veig que esteu compenetrats, eh?
Us justificau l'un a l'altre.
Molt bé, molt bé.
Ho trobes original o no?
Sí, sí, sí, sí. No, que sí, que sí.
Doncs escolta, escolta el primer tall.
No ho sé.
Sí, sí.
Pues no lo sé.
Una autopregunta, una pregunta reflexiva.
Esti muy jodido, esto es muy jodido, eh?
Por ejemplo, es una opción?
Muy buena?
No sé.
Ostras, no sé.
No sé.
No se me ocurre irre.
No lo sé, no sé.
No sé.
No sé, ahora me he agafat molt de sopetón.
Es difícil esta pregunta, ¿no?
Tiene otra.
Es un poco difícil, eh?
Es que tenemos esta pregunta porque no tenemos pregunta.
Por eso tenemos esta.
Ahora se me ocurre nada.
Pues ni lo sé.
No se me ocurre nada.
Nada.
Nada de nada.
No sé qué hacer.
¿Qué vas a hacer?
No sé qué hacer.
¿Qué vas a hacer?
No sé qué hacer.
¿Qué vas a hacer?
No sé qué hacer.
Tienes un...
La verdad que no lo sé, no...
Pues a ver...
No sé, que ahora no me viene...
No, no sé, no...
Ahora no me viene en mente ninguna.
No sé, sé que no...
Un recurso fácil.
No sé.
Una inspiración.
No podeu exprimir una mica més el que et cervellet.
No sé.
Pues jo què sé, del que vulguis.
No, no...
El que tu vulguis.
No estic inspirada a aquesta hora de la tarda.
Mira que me copo.
No sé.
No tenim una altra perquè jo m'he quedat...
M'he quedat en blanc.
No estem acostumats.
Ai, pobrecito, no saber què has...
Vau enganxar a la gent desprevinguda totalment, no?
Home, sí, sí.
Però no te pensis que tothom ens ha dit que no.
Tenim...
No tenim veu, no tenim veu.
No tenim veu.
Això es fa abans d'entrar a l'estudi, ma.
Però és que m'ha vingut sol.
Està bé.
No et pensis que tothom ens va dir que no.
Perquè, vull dir, també...
A veure, això també serveix per quan no tinguem programa, sentir-lo i dir...
Mira quina pregunta ens van dir.
I escoltem-ho a les quantes opinions de la gent.
Me l'has de fer tu, la pregunta, fill meu?
No, clar, la pregunta és quina pregunta faria vostè?
Jo la pregunta que faria seria com és que els que no fan un cine aquí dintre de la ciutat, ara també, i un teatre, que fan molta falta.
I els joves, i els joves que no sortiguessin tant a la nit i que anessin al teatre i al cine.
Això ja ho fem nosaltres.
És que no ho faria, perquè em faria molta vergonya i no ho faria, passaria.
Té cara d'enviar-nos a la merda, però bueno.
Jo canto en tant.
Suposo que preguntes com aquestes, per fer-ho més distret, no?
Que piensa de todo esto, si le gusta vivir aquí, si se sienten a gusto, muy profundo, ¿verdad?
Si la gent té molta pressa, perquè tothom va molt esbarat.
Sí, si en nàstic arribaria als 50 punts, en nàstic, si pot arribar, si pot arribar.
No tinc una idea.
Què els sembla la ciutat?
Què opinen de la ciutat?
Què te parece del tuning?
Depende del tema, no sé.
Hi ha moltes para ser.
Tema libre.
Pues, què tal pinta el verano, com lo ves para este año, o qué sé yo.
Que és el que els ha fet més gràcia de Tarragona, o alguna cosa d'aquestes.
Home, l'altre dia m'ho va preguntar si sabia el que era el sadomasoquisme.
No, gràcies, no.
No, que digo, te da igual preguntar.
Marc, però què et passa? Que t'ha agafat una grip d'aquestes primaverals?
No, no, que va, que va. És la gola, que la tinc malament avui, Núria.
No, no, ja, ja. O no pateixis.
I m'enganxes cada vegada, sí, sí, la tinc aquí davant.
Escolta, això, més que preguntes, clar, és molt perillós demanar-li a la gent que preguntaria,
perquè es converteixen en reivindicacions.
Que si el nàstic aconseguirà els 50 punts, allò era en plan reivindicació.
que a veure si ens fan un teatre. Sí, sí. Això no és una pregunta, senyora.
Hi ha gent que demana que treguin uns plafons de vidre del metropòleg.
No sé, unes coses molt ràstic. I que no sortim tant, no? També ens han dit.
Sí, també que no, però nosaltres no sortim. Però que aneu al cinema i al teatre.
Sí, jo no he sortit mai. Jo al poble encara no se n'està.
Jo tampoc. Ja se us veu, es blancaït, senyora.
Sí, tenim pinta, no? Sí, sí, sí.
Bueno, Núria, i com no, aquesta setmana tampoc t'escaparàs de respondre't una pregunta.
Ah, quina pregunta faries tu?
Que com pot ser que coneixem-vos com us conec? Encara us deixi venir els ijous.
Aquesta pregunta no m'agrada. Escolta uns talls més a veure si t'inspiren.
A ver, quiero preguntar cuándo me van a subir el sueldo, que es muy gracioso.
¿Vale? El sueldo.
¿Cuándo me van a hacer un contrato de trabajo? Voy a tener un horario digno y no sé.
Pero bueno, yo qué sé, a mí me gusta saber por qué los políticos son políticos.
Bueno, no creo en nada. Que no, que no. Este sí, este sí. Este es muy hablador.
Es muy hablador usted. A ver, dígame, dígame. Dígame una pregunta.
Yo no sé nada.
¿No sé nada? No se le ocurre ninguna.
Muy bien, gracias.
Això és periditma d'investigació, corrent darrere la pregunta.
Vinga, va, si no ets famosa no passa res.
És igual.
Que no soy el domate.
No? Per què?
Però si d'aquí al semàforo te puc fer 50 preguntes, además.
¿Que para dónde vamos? Yo qué sé.
¿Que qué estamos haciendo?
¿De dónde voy o de dónde vengo?
¿De dónde vamos, no? ¿De dónde venimos o dónde vamos?
¿No tenéis más imaginación? ¿No se os ocurre nada?
Para eso no hacen programas, porque no en tenim ni idea, no sé.
Ai, no ho sé, ja, tú.
M'has agafat en un moment dolent.
A ver, m'agafes en calces.
¿L'estáis grabando en serio?
Si estem assabentats de tot el que realment passa a les químiques.
Home, lo que me digues el jefe.
No, no, de cara.
La pregunta la fico a tu, venga.
La televisió en general, programa d'humor.
Porque es per riure i per pixar i no...
No, no...
Ja saps.
Bueno, d'aquí ja n'extraiem algunes, no?
Sí, sí, hem pres nota, hem pres nota.
La gent s'ha llançat una mica més, però us ha costat, jo crec, aquesta setmana, eh?
No.
Que us contestessin no?
Què va, què va, què va, què va.
Vull dir, el que ens hem estalviat en fer l'altra pregunta és el que els ha costat a la gent.
Heu anat a la Rambla a gravar una altra cosa?
No, hem tornat a la Imperial.
Ara han canviat de lloc, tu. Està bé, eh?
Sí, amb els ànecs i tot.
Sí, amb els ànecs i tot.
Ara hi ha ànecs o no?
Sí, alguns. Estan molt bojos, són suïcides, però que...
Atreveixen la carretera.
Sí, home, clar, hombre.
En busca d'emocions fortes, no ho sé.
Però ens falta dir una cosa, Marc.
Els telèfons.
Telèfons. 977-24-4767.
I mentre ens truca algú per emportar-se l'últim CD del nostre gran amic, el nostre gran cantant Abel,
Vides desenfocades, escoltem uns talls més.
i el nostre gran amic, el nostre gran amic.
I el nostre gran amic.
Ai, pobre de mi.
Bona cosa em diu que els he de preguntar, jo.
Alguna cosa d'actualitat, home?
No sé.
I ara jo no sé.
Tinc cap pregunta ara per fer.
A les persones que no...
No mira les notícies sinó en seix el diari.
Sí, però, doncs, ara per anar a fer preguntes a la gent, no.
No, no soc, no estic preparada per això, ara jo no.
Mira, saps què faria?
Que al metropol hi ha una, com si diu allò, un toldu d'aquells de vidre, que és transparent,
i allò ho haurien d'arreglar.
També anem a concerts allí, eh?
Que arreglessin allò.
Veig que està molt, però això no és una pregunta.
Això no és una pregunta.
És una observació.
Joder, m'has pillado.
N'hi hago pipí.
Joder, joder, joder.
Sí, princesa, esa es mi generación.
Dónde estabas entonces
Esa es mi generación
Cuando todas las noches eran una...
Yo diría el tema que a mí me gusta, por ejemplo, el tema deportivo.
No sé, sería cuestión de meterse para un jugador en Madrid en plan de humor y ya está.
¿Quién es la cagada más gran que has fet a la cuina?
Si haríais un programa de rádio.
¿O cómo haríais un programa de rádio, una de dos?
¿Cómo? No lo entenc, no lo entenc.
No, a ver, yo que sé que desastres has tenido algún desastre que hayas tenido en tu vida, ¿sabes?
Algo espectacular así que te haya pasado.
¿Buscas trabajo?
Y yo te respondería, sí, busco trabajo, desesperadamente.
Esa es mi generación
¿Dónde estabas entonces?
Això, aquesta secció que feu avui ha sigut per la gent com una mena de catarsi.
Tothom ha tret les seves pors en plan psicològic, no?
Psicòleg, tot cap a fora.
Sí, però nosaltres estem equivallant.
Quina és la cagada més gran que has fet a la cuina?
Sí.
Que en pugi en el sol, que en facin un contracte fix, no?
Jo estic convençut que a aquella noia aquell dia se li va cremar alguna cosa a la cuina o a alguna cosa li va passar.
Perquè a més li va sortir així de sobte.
Sí, sí, és una cosa estranya.
Sí.
Jo dedueixo que la gent o no té curiositat, perquè molta gent us ha dit, ai, doncs no ho sé, o no té curiositat per res, o té unes curiositats molt raras, allò, no ho sé.
Doncs ara et diríem, escoltem les opinions, no, però ballem una mica més, perquè avui estem molt animats, hem ficat cançons a tots els anys, a veure, vinga, ballem una mica més.
Hola, no tienes escapatori. Mira, si està el semàfor en vermell, si igualment tens temps.
No sé, pues estoy pensando en algo distinto.
Està bé, és una pregunta, molt bé.
Eh, no, és que no ho sé.
No sé, a quin proper famós hauria de morir?
Hòstia, això del món de la mort afectat, eh?
És la vida, és la mort.
Fiquen un micro i és que em bloquejo, totalment.
No sé, els seus porcs, els esports que els agraden, o...
No sé, els seus gustos, no sé, els seus gustos.
Els seus gustos sobre què?
No sé, sobre el que li agrada, no sé, el que acostuma a fer, els esports i aquestes coses així.
Preguntes de què, hijo mío?
D'actualitat.
D'actualitat.
De malibre.
Perquè s'ha mort el papa.
Però què preguntaríem?
No sé què dir-te en aquest moment, què preguntaríem?
Si va a llover mañana.
De verdad que no se m'ocorre.
Bueno, i has vingut que són bon xiquets.
Sí, jo què sé, perquè el Borbón, jo què sé, no és un whisky i li pagàmos els vicis a l'hoviskis.
És que no me sale otra cosa, lo siento, de verdad.
Però diga lo que digas, si tú quieres que te quieras, te lo tienes que curar.
Però diga lo que digas, si tú quieres que te quieras, te lo tienes que curar.
Però diga lo que digas, si tú quieres que te quieras, te lo tienes que curar.
Ni idea.
De to un poco.
Això ho abriste a Sant Piguetú, no?
Sí, home, de lo que estic fent és un canvi de papers.
Si fos un programa d'humor, què què dedica el tiempo libre?
Què us sembla el tema aquest de les comissions del 3%, bueno, el mangoneu aquest.
És para bailar.
Claro, Isabel.
I tu cantar, jo bailo i tu canta.
Venga.
És que no ho sé.
Baita, pero digas lo que digas, si tú quieres que te quieras, te lo tienes.
A mi m'ha agradat la reflexió profunda que ha fet el Marc, diu, jo és que el que estic fent és un canvi de papers.
Correcte.
Clar.
I la reflexió és la vida.
És la mort.
M'agrada molt, et van entendre, però no et van entendre, no, Marc, te van dir, pot, jo què sé, jo què sé, i van marxar.
Què va, què va.
En fi, Marc.
Bueno, ja t'avanzo que no és la intenció que això es convirteixi en rutina, però aquesta setmana també...
Es fiquen nerviós.
Si tu fueses jo,
Que fueras por la calle
Con el micrófono preguntando
Asking to the people
Si tú fueras jo
Si tú etes lui
Oui, oui
¿Qué preguntarías tú?
¿Cómo te llamas?
¿Cómo encontrar la ciudad de Tarragón?
Estás en ella, ya has llegado
¿Cómo la trobas?
Ah, ¿cómo la encuentras?
Sí
No
Eh...
Eh...
¿Tú ve?
Oui
Le gusta...
Eh...
Si le gusta la ciudad de Tarragón
Si o no
Ce serait-ce possible alors
Mais qui es-ce qui m'a dit
Que toujours tu m'aimais
Je ne me souviens plus
C'était tard dans la nuit
J'entends encore la voix
Mais je ne vois plus les traits
Ils vous aiment ses secrets
Ne dites pas que je vous l'ai dit
Tu vois, quelqu'un m'a dit
No samà llavors de tornare la
realitat de les me la
brànamentals...
Diu si tu fueses yo que
fueras por la calle ehhh
Preguntando a la gent, asking to the people
Això o és lletra de cançó o pot ser un capítol perfectament del KevJot.
Per exemple.
Queda molt bé, m'ha agradat, m'ha agradat això.
Però bueno, encetem una altra minissecció
on no tenim talent de les nostres.
Doncs ràpidament, perquè ens queden no res menys de 5 minuts per davant.
Ho sabem, ho veiem, ho veiem.
I després d'estar 3 setmanes donant-vos un descans,
aquesta setmana tornem a la càrrega amb més gent,
més cançons, més acudit i sobretot molt poc sentit del ridícul.
Aquesta setmana canviem el format i comencem per la guanyadora de la setmana
que des d'aquí enviem un gran saludo per ella.
Però què vols dir la guanyadora de la setmana?
Sí, sí, perquè aquí ja tenim tongo, tenim tongo, és molt bo, és molt bo.
I li enviem un gran saludo, ho fem en castellà perquè...
No, Marc, no hi ha tongo, no hi ha tongo.
Com que no hi ha tongo?
Després de 3 setmanes sense sentir la gent del carrer,
mereix la pena començar amb un plat fort.
Però si m'has subornat abans perquè digués que és la guanyadora.
Mentider.
I des d'aquí ho farem en castellà.
Les vamos a enviar un saludo a nostres amigas Sabri, Susi, Eli i Flor.
I voleu saber per què han guanyat?
Escolteu.
De tanto y tanto quererte, me ha entrado miedo, miedo de perderte, no puedo darte reposo.
Estoy enamorada y estoy celosa, mezcla de dulzura y de tormento, es este amor que tanto quiero.
De tanto y tanto quererte, me ha entrado miedo de no verlo más.
Ay, ay, ay, pero a mí yo no em cuadra.
Per què?
Heu donat una salutació com a 5 o 6 persones i aquí només hi havia una chica.
Perquè les altres t'havien donat un suport moral a la que cantava.
Sí, suport moral.
I això com va anar així pim-pam al miss del carrer?
A nosaltres, és a dir, va passar pel nostre costat i no li vam dir res.
I va venir ella, hola, què preguntáis?
I com la pregunta no la sabia, va dir, puto, pues te canto un tango.
Argentines, per això dic un saludo a en castellà.
Realmente le saludamos y un beso muy fuerte porque soy dos ganadores de esta semana.
Os lo habéis currado, chicas.
Estaven de pas o viven aquí?
No, no, ara hem quedat amb elles.
No, és broma.
El Marc li va així.
Aquesta setmana, Núria, ens has d'ajudar.
Ah, què? Si ja ho teniu tot triat?
Vale, no, ens has d'ajudar.
Perquè mira, aquesta mateixa noia ens va voler ajudar i va aconseguir un concursant.
És molt boi, això, meu.
El nostre amic José de Sevilla.
I tu, Núria, has de decidir si aquest home també passa a la final o no.
Bé, seguimos.
Acá nos encontramos con un señor que se llama, ¿me puede decir su nombre, por favor?
José, José.
Bien, José.
¿Qué edad, José?
75 años.
Barato, barato, José.
Barato, barato.
Bueno, José, ¿cómo anda para vocalizar una canción?
Bien, un fandango.
Perfecto, justo lo que estábamos buscando.
Gente que canta un fandango.
¿Se atreve a cantarlo un poquito, aunque sea?
Sí, un poquito.
Vamos, José.
Vamos, José.
¿Un fandango?
Sí.
Va, dale.
Como una madre no hay nada, mujer, yo te dije un día, como una madre no hay nada,
tú has ofendido a la mía, yo no te puedo perdonar, vete de la vera mía.
Muy bien.
Una barbaridad, José.
Muy bien, muchas gracias.
M'ha encantat, m'ha encantat.
Passa o no passa?
Jo diria que sí, però passa aquest senyor de 70 i pico a 80 i pico?
Barato, barato.
75, barato, un hombre barato.
I passa la xica aquesta, bueno, és un peligro aquesta noia.
Aquesta setmana hem tornat carregant i com no tenim temps, ens guardem uns quants concursants
per la setmana que ve.
Sí?
Vinga.
i aquesta setmana ens volem despedir, com totes les setmanes, amb una cançó del nostre
Miki cantant, Abel, amb el seu CD, Vides desenfocades, que com avui no ha trucat ningú,
queda per la setmana que ve a regalar-lo.
Albert Punyet, Marc Martínez, moltíssimes gràcies.
La setmana que ve, però ja fareu una pregunta, no?
La setmana que ve.
Doncs no, no sé.
Sí, home, que en tenim unes quantes aquí guardades.
És veritat.
Sí.
Fins dijous que ve, gràcies.
Fins jaus.