Benvinguts a 9,8, un programa que té problemes tècnics,
com tots els programes de ràdio que es poden fer.
Admetem-ho, la tecnologia té avantatges i desvantatges.
Vantatge ens fa la vida més fàcil, desvantatge depenent massa d'ella.
I aquí estem, a 9,8, a parlar una setmana més de ciència.
I per tot això, l'Anna ens acompanya.
Molt bona nit, Anna.
I aquesta setmana ho hem de dir.
Tenim el Xavi, ja ha recuperat, a punt.
Molt bona nit, Abel, sí, ja estic millor.
Gràcies a tothom del suport.
Sí? Sí, sí, sí.
Estàs més bé?
Sí, sí, no m'acabaré per aquí en rodó ni res.
Això esperem, perquè no ens recollirem.
És broma.
Estàs dolentota avui, eh?
Sí, mira.
Demanem disculpes per al tema que falti la sintonia.
Tenim la Núria, que està pobra aquí, desesperada,
intentant fer que tot torni a funcionar.
Però demostrarem que es pot fer un programa sense música, també.
Sí, sí, sí.
La nostra veu.
Mira, nosaltres aquí ara ens posem a cantar.
Ah, ens posem a cantar a capella? Vinga.
No cal.
Ja està, tot arreglat, tot arreglat.
Heu fet les vostres peticions ara, si són al telèfon,
cantem-nos-ho.
Exactament.
Saber és simplement recordar.
Aristòtil.
9,8 cilindres.
Doncs ja tornem a ser aquí.
Ara sí, amb música de fons, com mana el programa.
Xavi, cantes de conya.
Aquí hem fet una instrumentació improvisada.
hem dit a cantar i ha sortit tot a cantar.
Més aviat la Núria ha aplicat Mano de Santo, com s'acostuma a dir.
L'ordinador ha tornat a la vida i tornem a estar aquí amb Sinoní.
Si plou, la culpa serà de la meva, que ha desafiarat la nit, ja.
Vale, vale.
És bo que ho diguis, que la culpa era meva.
Últimament m'ho sento sovint, això.
No sé què passa, ho sou confabulat tots contra mi.
En fi, recordem una vegada més la nostra adreça electrònica,
nocomavuit, arroba tarragonaradio.com.
Us agrairem moltíssim qualsevol mail, qualsevol suggerència que tingueu per nosaltres.
I endavant, si us sembla, és el moment de començar amb les notícies, no?
Comencem.
Comencem.
Aixeca't.
I molta.
Magistres fòssils,
els apunten a extincions massives cada 62 milions d'anys.
Sona molt bé.
D'acord.
He tornat animat, eh?
Sí.
Xavi, toca aquest milió d'anys que estem vivint?
Jo diria que no.
No?
No.
Vale, menys mal.
Toca el milió d'any següent.
Tampoc hi serà emocionant.
Torna'm a repetir, perquè jo he escoltat la teva intensitat, però registres fòssils, què?
Apunten a que hi haurà extincions massives cada 62 milions d'anys.
Això és impactant, trobo.
Sí, per això ho ha dit així.
Clar.
Un mica de bon rotllo, així, per començar.
Sí, un bon rotllo.
Sí.
Et veig animat, eh?
Què han fet, els virus?
Som tot, trobo que t'han tornat diferents.
Però bé, no passa res, aquí milions d'anys no hi serem, no?
No, jo crec que no, eh?
Què més diu?
No, bé, doncs això, segons un detallat estudi, anàlisi dels registres fòssils marins dels últims 542 milions d'anys,
doncs s'ha descobert que hi ha l'existència d'augments i d'immulsions de la biodiversitat, o sigui, el nombre d'espècies del nostre planeta, d'acord amb cicles de cada 62 milions d'anys.
I queda poquet pels següents 62 milions o no?
No ho han dit, però jo crec que queda bastant.
La teva opinió sobre el tema, la teva opinió de Xavi, és que no toca.
No toca.
O sigui, que no m'haig de preocupar per demà tornar-me un fòssil.
No, no.
El David és catastrofista, avisa i després diu, però no passarà.
Vale.
Però jo ja...
Ja hi avisarà.
Ja primer patam, ja la fotem i després ja tranquil·litzem.
Doncs bé, segons sospiten, la raó d'aquest cicle deu estar relacionat amb algun fenó astrofísic,
però d'un moment no saben què és, quina és la causa i llavors estan investigant.
Perquè clar, o sigui, les evidències estan allí però no saben per què.
Potser ho descobrirem quan ens estigui passant, direm, oh, era per això, però ja no ho podrem explicar.
Llavors, doncs, els pròxims hauran de...
De tornar a saber.
Estem segur que algú seguirà els nostres passos i ho explicarà en el seu moment.
Sí, a veure què passa.
Si no és un fòssil, clar.
Clar.
Jo, seguint el bon rotllo del Xavi, porto una notícia igual d'animada.
Mira.
O pitjor.
Molt pitjor.
Més aviat.
Existeix perill d'un nou tsunami.
Mira, que bé que estem avui, fem una festa, va.
Mira, va, som.
Doncs sí, només per prendre-se broma.
La revista Natura ha presentat un estudi on sembla ser que el tsunami que hi va haver el 2004,
que va venir provocat per el terratrèmol previ,
ha fet un augment de tensió a la falla geològica de Sumatera i a la Sànchez Submarina d'Adjacent, qui al costat.
Què ha passat?
Aquest augment de tensió probablement provocarà un altre terratrèmol, que podrien ser de magnituds de set, set i mig, vuit, vuit i mig.
Fins aquí, cap problema.
Home.
Però què passa després d'un terratrèmol d'aquest...
No, perquè és el mar.
Ah, d'acord.
Però què passa després d'un terratrèmol com aquest?
Passa el que va passar...
Que venen les zones.
Exactament.
I aquestes no són les zones de ràdio, precisament, sinó que són unes zones que fan una mica de mal.
Això és un fet que s'ha constatat en diversos terratrèmols anteriors, que en qüestió d'uns mesos o algun any,
després d'un terratrèmol tan gran com el que es va donar en aquest cas, que va tenir magnitud de nou,
es donen aquests casos, que es proveeixen terratrèmols al voltant i que poden ser realment perillosos.
En aquest cas pel tema del tsunami.
Per tant, hi ha prudència, s'ha d'estar tenint en compte i això.
De totes maneres, hi ha un senyor, que de fet si fos per ell els tots, diguem, de masses prevencions no prendríem,
que diu que no és bo donar aquest tipus d'informació, d'aquest tipus de prediccions, perquè poden causar pànic.
Dius, perdona, un tsunami amb la quantitat de molts que ha fet, si què hem de fer? No dir res perquè torni a un terratrèmol.
Home, més que pànic està bé, que estigui controlat i que sàpiguen que potser d'aquí a un temps pot passar.
I si amb aquella vegada, en escarmentat, potser podran avisar en temps i apartar-nos de tots el moment que passi el tsunami, no?
A mi no va fer falta que m'hi partessin perquè no hi era, però la gent que sigui...
No, però el pròxim, si diu que hi ha hagut un terratrèmol i que pot venir, doncs que avisin a la gent que hagi d'estar allí.
Jo ho trobo molt bé, o sigui, que no estic gens d'acord amb l'opinió d'aquest bon home.
Però bé, de moment la cosa està així, si estan en alerta ja i ho estan vigilant, doncs que no passi, no?
En cas d'haver-hi un terratrèmol, si la gent veu que el mar baixa molt, baixa molt,
i no és normal, no es toca a l'hora de la marea, doncs millor pugem cap als edificis de més amunt.
Millor que els científics o qui sigui avisint abans, però si no, doncs mira.
Que es vagi amb compte, almenys.
Que es vagi amb compte.
Bé, seguim igual d'optimistes, però bé, el meu, si es vol, es pot evitar.
La meva, també, pessimista.
Va, vinga.
A veure, fumar...
Optimisme total, avui.
Fumar durant l'embaràs augmenta el risc que el nadó tingui leucèmia.
Se sap que fumar és dolent, però ara un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona
ha descobert que les dones que fumen durant l'embaràs, doncs, fa que augmenti el risc del nadó a patir leucèmia.
Llavors, els resultats de la investigació, que ha durat durant sis anys,
la investigació, sempre hi ha els rumors aquests de que fumar perjudica, doncs sis anys estudiant,
confirmen que els productes cancerígens que té el tabac travessen la placenta i afecten directament el fetus.
És a dir, que, vull dir, han descobert per què és dolent.
Llavors, això que arriba al fetus també dona una predisposició a que el nen, quan neixi,
si quan és fetus no li ha afectat, quan neixi sigui més propens a tenir algun altre tipus de càncer
durant la resta de la seva vida, perquè la mare ha volgut fumar mentre el nen estava embarassat.
Bé, mentre el nen estava dintre la panxa.
Bé, si el nen embarassat encara n'estava.
Llavors, l'estudi s'ha fet amb 50 dones, 25 fumadores i 25 no exposades al tabac,
amb les quals s'ha fet un diagnòstic genètic prenatal que s'anomena amniocentesi.
I llavors també un altre estudi recent fet a tota Espanya conclou
que la tercera part de les fumadores segueixen fumant durant l'embaràs.
Que dius, després de saber això, doncs també es troba una mica greu.
Només de l'espant que et provoca això, és que segueix per deixar de fumar.
Deuen saber, però només sabem que pot perjudicar el nen fumar mentre estàs embarassada.
Per això és mala sort, és dolenta aquesta notícia, però es pot evitar perfectament.
Sí, però bé, per això estem aquí nosaltres per informar d'aquestes coses.
I si la gent ens escolta, que estaria bé, si algú fa que ens envia un mail,
i així ens ens animem nosaltres, després d'aquestes notícies que et sòfiques anirà bé una mica.
Que et digui, he deixat de fumar.
D'acord, molt bé.
Això encara seria millor del tot.
Vinga, Xavi, ens dones una notícia més?
Sí, bé, les vitamines, dieu-vos, les vitamines sempre són bones.
Doncs no.
No són sempre bones?
No són sempre bones.
Segons un estudi que han fet un equip d'investigadors de la Universitat de Hamilton,
allà al Canadà, i diversos col·laboradors internacionals,
durant set anys han estat estudiant els efectes dels suplements de vitamina E a l'organisme.
Llavors, han estudiat amb milers de pacients amb el risc d'enfermetats cardíacas,
i bé, els resultats no van mostrar milloria en el que és casos d'enfermetats del cor, apoplegia o càncer,
en canvi sí que va augmentar significativament el que és el risc de fallo cardíac fins a un 13%.
Ostres, però realment em semblava que les vitamines eren bones per tot.
No són bones per tot.
Sí, bé, en principi ens recomanen no prendre el que són els suplements de 400 unitats internacionals,
que és la mesura que es fa servir de vitamina E.
Ara hem d'anar en compte també amb les vitamines, perquè sempre això porta vitamines, és bo, doncs...
Clar, és que com tot, en quantitats grans no...
Tot sembla que a l'extrem realment no és bo.
Llavors, si algú vol consultar-ho, que és l'artícul sencer,
apareix publicat a l'últim 1 del Journal of the American Medical Association.
Mira que bé, tots a mirar-ho.
Demà hi vaig a mirar-ho.
Jo amb la teva informació n'he tingut prou.
Sí, no?
Sí.
Vinga, ja està bé.
Anem...
Cambiem de secció.
Què us sembla?
Un any, un descobriment.
Anna, sisplau, anima'ns.
Anem-nos.
Perquè després d'aquesta secció de notícies pleguem i marxem-hi.
Sí, és que hem vist que totes eren...
Fracàs total.
Bé, recordarem una mica la història, parlarem dels aquaductes.
No és trist, parlar dels aquaductes, no?
No, a més en tenim un de molt maco, perquè Tarragona...
Sí, el pont del diable, no?
Exactament.
Doncs mira, parlarem d'aquaductes.
Parlem d'aquaductes.
Fa temps que no tornem tan enrere.
Doncs la paraula d'aquaducte deriva del llatí i significa conducció d'aigua.
Molt hàbils, eh, els romans.
Molt hàbils.
Doncs conducció d'aigua.
Bé, els romans.
A veure, cap a l'any 700...
Sí, explica'ns, explica'ns.
No vencem coses.
No vencem coses.
Cap a l'any 700 abans de Cris, Sennacherib, que era el rei de Síria, va encarregar construir
un aquaducte que portés aigua a la seva capital, que era Ninive.
Llavors, a la mateixa època, Ezequiel, rei d'Ajudà, va edificar un altre aquaducte
que porta l'aigua a Jerusalem.
Però tot i això, tot i aquests aquaductes que ja es van fer, el sistema més conegut
i més extens i el millor de l'antiguitat va ser el dels romans.
I el primer que van construir es deia Aqua Ápia, perquè qui el van carregar es deia
Ápia, era un dels cècers aquells que es deia Ápia, i era un aquaducte subterrani
de 16 quilòmetres de longitud.
Subterrani, més a més?
Subterrani.
El primer que van fer ja directament, mira, subterrani, ara ens quedarem amb tothom
i el farem subterrani.
Sí, sí.
Però llavors el primer aquaducte romà que transportava l'aigua per sobre,
per la superfície, es deia Aquamàrcia i es va fer a Roma i tenia una longitud
de 90 quilòmetres de llargada, vull dir que aquest era bastant extens.
Es deia Aquamàrcia, perquè qui l'hi va encarregar?
Doncs la va encarregar un tal Marci.
Mira, aquí tot és així.
I aquesta es va construir l'any 144 abans de Cris.
Vull dir que abans...
Molts problemes d'història, els alumnes de Roma no devien tenir...
Qui va encarregar l'Aquamàcia?
Sí, aquí tot anava per noms.
Aquamàcia, mira, Marci, Aqua Ápia, Api, o Ápia.
Fàcil ho tenien.
Sí, sí. Llavors, 10 aquaductes, és curiós perquè 10 aquaductes subministraven aigua a tot Roma.
I en l'actualitat encara es poden trobar porcions d'aquests aquaductes que porten aigua a les fonts de Roma.
Ah, sí.
I que encara tu pots anar a veure amb una font i aquell aquaducte fa anys, fa anys, que està per allà.
Sí, uns quants.
Des del 144 abans de Cris.
Llavors, a partir del segle XX, no del XIX, que m'he endavantat un segle,
l'augment de la població en les zones urbanes va obligar a fer grans obres de conducció d'aigua i de tractament de les aigües.
I es van començar a construir els aquaductes moderns,
que la seva estructura ja tenia grans canonades de ferro, acer i ciment.
I la seva funció era subministrar aigua a zones seques com Califòrnia, per exemple,
i a zones de regadiu com França.
I actualment, els aquaductes estan per moltes ciutats.
Vull dir, allò del Pont del Diable, doncs no, ara tenim aquaductes.
Ara el tenim una mica antiquat, el Pont del Diable, i ja no fem servir.
I són molt llargs i estan per tots els països.
I, per exemple, el sistema d'aquaductes que subministra l'aigua a Nova York
té més de 322 quilòmetres de longitud.
Vull dir, hi ha aquaducte per estona.
Doncs sí, la veritat és que si el saps de fer corrents...
Un invent molt antic, però que actualment funciona.
Això de portar l'aigua als llocs va bé.
I tant.
És pràctic, és pràctic.
Parlem-na.
No com a 8 cilindres obríem avui.
Cilindres associats als motors normalment, en aquests casos, en molts casos.
i és que avui parlem de cotxes.
I els cotxes acostumen a portar motors, motors de combustió,
que porten algun problema mediambiental,
que esperem que amb el temps canviïn, que s'estan mirant els cotxes elèctrics,
però avui venim a parlar de què han sigut els cotxes,
de com s'han anat introduint i cosetes d'ells.
I per tot això, el Xavi ens porta la història dels cotxes.
Sí, per veure una mica, doncs bé, el primer pas van ser el que són els vehicles propulsats per vapor,
que es pensa que els primers intents inicials de produir-los es van fer a Xina.
A Xina?
Sí, que diries, ostres.
A finals del segle XVII.
Però bé, el que són els registres documentals sobre l'ús de...
D'aquests vehicles?
Sí, de vehicles propulsats amb força motriu,
daten del 1769,
quan l'escriptor i inventor francès Nicolas-Joseph Cugnot
va presentar el primer vehicle propulsat a vapor.
Puc fer un petit incís?
Sí, sí.
Fes, home, fes.
T'ho deixem.
Gràcies, Anna.
T'ho agraeixo molt, però li estava preguntant al Xavi.
Ah, però jo estic aquí.
Vale, vale, d'acord.
Ara et deixo parlar.
Un moment, sisplau.
Sir Isaac Newton,
aquest home tan conegut dins del món de la física,
per alguns considerat el físic més important de la història,
el 1680 va proposar un cotxe de vapor,
un vehicle de vapor,
però no es té cap constància
que realment s'arribés a construir mai.
però la idea és curiosa,
per això ho comento més que res.
es tractava d'una esfera amb aigua a dintre
i un foc a sota escalfant-lo,
un forn.
Què feien?
Aquest aigua bullia,
provocava vapor,
provocava una pressió de vapor
i sortia per un tub cap enrere,
tipus un tub d'escapament,
però que estava just al centre del vehicle
i sortia a pressió aquest vapor.
I això era el que impulsava el cotxe a funcionar endavant,
controlat per una petita vàlvula
que controlava el conductor del cotxe
i aquesta era la idea de ser escnoton.
No es té constància que se'n fabriqués mai cap
ni que se'n fes cap prova,
però sí que la idea podria funcionar
perquè és la mateixa idea
que fan servir els coets
o els sabions de reacció per volar.
La idea estava allà.
La idea estava allà.
Ningú la va aprofitar?
Era el seu problema.
A part que no era per anar pel carrer
i anar cremant la gent amb el vapor.
Doncs més aviat no.
Això tampoc era una idea bona.
Segui, segui.
Ja no inciseixo més, ja.
Doncs aquest primer vehicle
era un tricicle
d'unes 4 tonelades i mitja
amb rodes de fusta
i el que són les llantes de ferro.
4 tonelades i mitja.
Amb rodes de fusta.
Pimpam, per arrossegar-lo.
Per allò quan se tapara
per espitjar-lo allò una pujada.
Era vapor, no?
Sí, sí.
Sempre quedava el recurs
d'anar serrant trossos del cotxe
i anar-los posant al foc.
Ficant-los.
Bé, el primer prototip es va estrellar
i llavors una segona màquina
que van fer va quedar destruïda
el 1771.
O sigui, que a veure qui s'atrevia
a pujar la tercera màquina, no?
Molt èxit.
Amb aquest èxit.
A més, no es parla,
però en 3 tonelades i mitja darrere?
Sí.
4 i mitja, 4 i mitja.
Van sobreviure les persones
que d'això ja no se sap, no?
Devenen saltar-me, crec.
Perquè tantes tonelades i...
Bueno, no ho vull saber.
A veure, tampoc massa ràpid
no crec que anessin.
Ja, però tantes tonelades damunt
a mi em cauen sense res de ràpidament.
Si els va caure damunt
llavors ja és una altra cosa
però no ho posa, no tinc els...
No tens les dades.
No hi ha dades sobre aquest aspecte.
Es va camuflar.
Sí.
Van dir, si se sap això,
el futur dels cotxes no té bon futur,
deixem-ho estar.
Bé, llavors el que és la idea d'aquest home
la van agafar a lo que és Anglaterra.
Durant els anys següents
van anar fent...
O sigui, van anar desenvolupant la idea
i fins 1840 es van construir
en aquests païs,
a Anglaterra,
més de 40 cotxes
i tractors propulsats a vapor.
Està bé.
O sigui, fins i tot hi havia unes 9 diligències a vapor
que podien portar entre 10 i 20 passatgers
a uns 24 quilòmetres hora.
No està malament.
A 24 quilòmetres hora...
Ja l'entén o...
Ja és alguna cosa, no?
L'entén del tot no és...
No és precisament.
Llavors, bé, es van centrar
en buscar una forma més pràctica
de moure els cotxes autropopulsats
i llavors la solució va aparèixer a Europa
el 1860
quan el belga Etienne Lennor
va patentar a França
el primer motor d'explosió
capaç de funcionar
amb les màquines aquestes
que havien estat fent fins aleshores.
Amb el motor aquest, ja?
Sí.
Combustible de gasolina?
O no ho diu?
De pell de patada.
Suposo que devia ser gasolina.
Va sortir una mica més tard.
Ah, vale.
Llavors, el 1866
Gottlieb Dembler
va construir el primer automòbil
propulsat per un motor de combustió interna
que era un prototip
de gairebé dues tonelades
una mica més lleuger.
El tema es va lleugint.
Sí.
I va ser presentat
a l'exposició a París de 1867.
Quina velocitat agafava?
Allò com a cositat ho diu?
Doncs no.
Avui estic especialista en enganxar-te.
Perdona.
Avui m'estàs fotent per tots els costats.
No ho pots saber tot el Javi.
Jo pregunto.
Ell intenta informar-se de tot
però tampoc se pot tornar a més.
No dic res més avui.
Au, endavant.
Feu.
Llavors el mateix Dembler
va a idear una variant
d'uns 41 quilos
que seria el precursor
de tots els motors
posteriors a l'explosió.
No, però bé,
el que és el motor.
Ah.
El rest del carromat
ho seguia pesant bastant.
Sí.
Llavors sobre aquesta idea
Carl Benz
o sigui el nom de Benz ja...
Ja comença a sonar.
Ja comença a sonar.
Una certa marca, no?
Sí.
Una Mercedes.
Sí, va dissenyar el primer vehicle
utilitzable
o sigui que es podia fer servir
aquest motor de combustió interna
que era un petit tricicle
que va començar a funcionar
a principis del 1885
i va ser patentat
el 26 de gener del 1886.
Llavors ja el 1893
ja va presentar
el primer cotxe
de quatre rodes
i ja...
Tot un abans.
el 1899
ja feia cotxes de cursa.
Mira.
Hem arribat lluny
amb un no res.
Llavors tot i ser dels pioners
o sigui no li van anar massa bé les coses
i es va tindre que fusionar
el 1926
amb la Daimler Motor
que van acabar formant
la que seria després
la Mercedes-Benz.
Mira.
Va arribar fins aquí.
Molt bé.
Avui diria que malament
no us hi van les coses
a Mercedes.
No.
No, no.
Com veureu
els començaments d'any
ja són tots aquests
que us sonen
doncs ja estan per allà
perquè el que era
primers anys
del segle XIX
es va
o sigui va començar
a haver competència
per a millorar
tots els frens
els amortiguadors
la carburació
el que és la transmissió
i el sistema d'arrencada
llavors la roda inflable
havia estat inventada
doncs ara
va estar inventada
va estar inventada
el 1875
és que se m'ha
és que avui tenim
problemes tècnics
i hem de mantenir-los
en tot el programa
perquè tingui emoció
i això
i si es perdo un paper
és un problema tècnic
per un escocès
i llavors
un compatriot de seu
que es deia
John Boy Dunlop
em sona Dunlop
també sona
la va millorar
és a dir
que totes les
les empreses
d'ara de cotxes
són molt antigues
vull dir
ja estaven al començament
des del començament
ja s'han mantingut
llavors el 1888
va patentar un pneumàtic
que es va començar
a fer servir
el que eren
els automòbils
i les bicicletes
llavors
el que era
a finals del 1890
i alguna cosa
per allí
ja va sortir
el motor
d'autoengegada
de Rudolf Diesel
que també
també sona
també sona una mica
que no necessitava
un sistema elèctric
d'ignició
i llavors
bé
el professor
que aquí arribem
on volies anar tu
el professor de química
Eilard Místerlitz
va descobrir
la benzina
el 1833
sí
aquí em volia arribar
aquí volia parlar-ne jo
de fet
no és que res
senzillament
fa un petit comentari
que el senyor Diesel
ja va dir
en el seu moment
que avui
les coses
ens anirien bastant millor
si algú li hagués fet cas
aquest bon home
que els motors Diesel
ja podrien funcionar
el seu disseny
ja permetria funcionar
amb productes
molt menys
agressius
com pot ser
l'oli de colza
que es produeix
en comptes de fer servir
el gasoil
que és terriblement contaminant
però bé
com sempre
sempre es va
el que és més
per això la setmana passada
vam parlar de petroli
de petroli
exactament
i aquesta setmana
ho hem lligat
però és curiós també
saber que hi havia un home
que es deia Diesel
sí
per gràcia
es deia Diesel
i va deixar el seu nom
als motors
bé
també hi ha parts negatives
als cotxes
després de tota aquesta història
seguirem una mica negatius
i direm que
com tothom sap
els cotxes
desprenen bastanta contaminació
i bastants verins
que poden
afectar-nos a nosaltres
i llavors
alguns tipus d'averins
quasi tots afecten
el sistema nerviós
els pulmons
i l'efecte invernal
que li ha dit tant el Xavi
Xavi
no n'has dit res
no no ja
ja t'ho explicaré jo
no em vull fer passar
llavors per exemple
el monòxid de carboni
afecta el sistema nerviós
i els desordres cardíacs
i afavoreix l'efecte invernacle
l'usotroposfèric
que és un altre dels factors
que
hi ha un altre dels gasos
que treu
doncs incrementa el risc
d'afeccions pulmonars
i pot danyar
els conreus i la vegetació
és a dir, va estar per tot arreu
o afecta tot
perquè fins i tot el benzè
que pot provocar càncer
i malalties degeneratives
doncs també es reconeixen
els seus efectes ambientals
però se n'ha trobat
el gel del port nord
és a dir, que n'hi ha per tot arreu
de tots aquests medicaments
i bé, la resta
els hidrocarburs per exemple
provoquen somnolència
irritació als ulls
i altres com l'òxid de nitrogen
doncs també afecten
a la funció pulmonària
les defenses
després de tot això
deixa'm ser una mica positiu
siguem positius
ens porta als llocs
siguem una mica
això també
però l'altre detall important
és que les grans companyies
estan fent
unes grans inversions
de cara a aconseguir
sistemes molt més ecològics
que els que tenim actualment
vegis cotxes híbrids
com el que Toyota ja ha presentat
Honda també té un cotxe híbrid
al mercat
que ja van amb un motor
de combustió interna
i a més a més
un petit motor elèctric
i unes bateries
quan tu frenes
el cotxe recarrega les bateries
aprofitant l'energia de la frenada
i se disminueix el consum
d'una manera bastant significativa
no estem tot just al principi
i queda molt per avançar
aquest és un
i l'altre
és el sistema de la pila de combustible
on tu
en comptes de combustible
li poses hidrogen
la pila de combustible
converteix això
en electricitat
i aquesta electricitat
s'usa per fer servir un motor
i és un tema
que està bastant avançat
i es conta
avui he llegit
per exemple
que el grup PSA
compta que cap allà el 2020
ja tindrà
bastants cotxes seus
amb aquest sistema
al mercat
doncs a veure si s'atreveixen a avançar
a veure si és veritat
a veure si aconseguim arribar
a un sistema de moure'ns
que sigui molt menor contaminant
en tot cas
mentre no arriba tot això
bicicleta
anar a peu
coses així
poden ser molt útils
per tots nosaltres
fins aquí
no com avui
el programa de ciència
de Tarragona Ràdio
per tots vosaltres
aquest programa
està realitzat
per Núria Cartanyà
Controls
Anna Fargues
Xavier Elias
i qui us parla
Abel Singler
fins la setmana que ve
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit