El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Després d'una setmaneta d'impàs, ja tornem a tenir amb nosaltres l'avi Ramon,
com cada setmana, per explicar-nos els seus records sobre la ciutat de Tarragona.
Avi, bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
Benvingut de nou, eh?
La setmana passada vam aprofitar programes d'antellors.
Va ser cosa meva, va ser una caiguda, i no vaig poder...
Recuperat, però, eh? Bones notícies.
Les ganes d'estar aquí amb vosaltres.
Doncs vinga.
Fins i tot, no sé si està prou recuperant l'avi,
no sé si vostè va anar ahir a veure allò dels Tres Toms.
Els Tres Toms, sí.
I va anar?
És curiós, sí, perquè m'agrada, perquè el mateix sempre recorda moltes coses, saps?
Bé, moltes coses.
Recorda altres temps, quan el que dominava eren els cavalls i els carros.
I això de quan estem parlant, tampoc excessivament, no fa molt.
Bé, abans de la guerra, després de la guerra, encara,
de prou hem començat a vindre els cotxes,
hi havia alguna moto, coses d'aquestes, però ja n'ha...
s'ha anat massificant d'una forma,
però llavors penses, llavors, amb els carros, per exemple,
aquest problema d'aparcar malament i l'altre al darrere corrents,
l'altre que aparta't que d'aixòs, no existia.
Però també hi havia, també hi havia bastanta afluència de carros.
Però tothom podia tenir un carro o un cavall?
No, el que passa és que llavors, per exemple, anava per sectors, per oficis i per feines,
m'entens com ho dic?
Per exemple, trobaves tu el casc antic, el tros, per exemple, del carrer Major fins al portal del Roser,
tot aquell tros de carrers de per allà, allí, doncs, dominaven els pagesos.
El cas de pagesos, amb la caseta i a baix pel cavall i el carro,
i clar, això, doncs, donava moviment de carros allà dalt,
amb el sentit que quan era el temps de la barema,
doncs venien els carros, tots amb unes fustes als costats, tot ple, ple de raïm,
i es portaven a diferents cases de pagesos d'allí,
que hi havia algunes que, doncs, que ells mateixos ja feien el vi.
Entens? Per exemple, per exemple, si vols, parlarem de...
Ara que hi ha aquest sector allà del carrer Comte,
el problema aquest del carrer Comte,
doncs al carrer Comte llavors hi havia també uns pagesos de bastanta solvència, no?
La pedesa, en fi, noms no me'n recordo, i si me'n recordo, no,
perquè puc deixar-me'n alguns, saps?
Sí, sí.
I veies que venien aquells carros carregats de raïm,
i el meu que passava i te'n donaven.
Representa que qui tenia negoci, sí, per sectors comercials,
doncs tenia carro, com avui en dia que els negocis necessiten una furgoneta, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, clar, i llavors tenies que els pagesos tenien el seu carro
i collien el raïm, i llavors allí tenien aquests, com uns cellers,
i quan hi havia el raïm, doncs la gent anava allà
a fer l'embutada que deien, que és com un embut tombat,
que hi poses el dit i s'omple l'embut,
i llavors traies el dit i feia com de porró,
i així evitaven, doncs, els gots i les botelles,
que anaven gent amb botella, doncs clar, era típic de l'embutada,
anaven a fer l'embutada que deien, no?
I a dir que els carrers de Pardidal, el carrer Caballers,
doncs tot aquell entorn de Pardí,
doncs hi havia unes quants pagesos que tenien el seu celler,
i el vi, el que passa que llavors, això del vi,
ja, així com llavors només hi havia,
quan era la temporada,
amb les tècniques i químiques,
hi havia puestos que ja en tenien tot l'any.
Ah, sí?
Això ja s'ha fet de...
Clar, tot això, clar, s'anava estudiant i fent el que sigui, no?
I a dir que aquests carrers de Pardigui,
aquell entorn, era molt interessant per això,
perquè hi havia la pagesia,
inclús el menjador, l'habitació,
a vegades estava dalt d'on hi havia la quadra del cavall.
Les cases ja tenien unes quadres a baix
com a per mantenir els animals, no?
Sí, però al matí això servia per calentar el pis de dalt,
com que dintre el cavall,
aquesta cosa feia una certa calentor,
i llavors a vegades servia inclús perquè hi havia habitacions
o menjadors que estaven sobre la quadra.
Convenia, tenia els cavalls a baix.
És clar, era un sistema, llavors hi havia...
Passa que moligienic, moligienic no devia ser, eh?
No, perquè estava aïllat completament.
Sí, hi havia les escales, hi havia tot...
Jo m'imagino la part alta amb carros i cavalls i carruatges,
i amb aquestes pujades que hi ha i els carrerons estrets,
ja hi cabien, devia ser una mica una penitència, allò.
Sí, inclús te diré una cosa,
que al carrer Cavallers hi havia una serra
on tallaven fusta i llenya,
i a vegades venia un pagès amb el carro carregat de llenya,
i tenia el temps per descarregar tota la llenya del carro
o carregar la llenya del carro.
Això dirà el trànsit que hi havia en aquell temps.
Tenia el temps just perquè, si no, no passava ningú més.
I a més, si un s'havia d'esperar, s'esperava,
no eren els nervis que hi ha ara,
que tot vol passar i tot vol...
Saps com ho dir?
O sigui, aquell entorn de per allà és curiós.
Un dia anirem parlant-ne perquè hi ha coses curióses.
Avui anirem parlant, doncs, d'això,
dels carros i altres coses.
Llavors, la Tarragona era curiós
perquè cada cosa tenia el seu tipus de carro.
Per exemple, hi havia el carro de la carn,
que era com una furgoneta,
per fer-te una idea,
però tirada per caball.
Un carro gran...
Era tancat, aquest.
...refrigerat, saps com si hi haguéssim?
I aquest era el que portava la carn al mercat.
Després hi havia una cosa...
Bé, hi havia després el que deien dels gossos,
que hi havia un llacer, un home de l'Ajuntament,
que amb un llaç, quan anava pel carrer
algun gos suelto, que no portava l'amo,
els agafava amb el llaç
i el portava dintre el carretó aquest,
que era un carret petit,
amb unes retxes que es poguessin respirar,
amb dos departaments, saps?
O el primer per posar, llavors,
quan entrava dintre,
tirava la retxa i quedava el gos,
hasta que llavors ho portaven al puesto
que havia d'estar, a la barrera que deien,
i llavors l'amo del gos,
si l'havia d'arreglar mal,
llavors li pagava un...
Com una grua per gossos,
com la grua que s'emporta als cotxes.
Llavors sí, podria anar a arreglar
o si no, amb el temps,
el gos aquell desapareixia.
Ja es quedava allà i bueno.
Avi, si li sembla,
perquè ara tenim...
A mi me venen un munt de carros diferents al cap,
en continuem parlant demà?
Sí, sí, perquè hi ha molts tipus de carros.
Doncs, Avi, fins demà, gràcies.
Fins demà, gràcies.