Fins demà!
9,8 més 0,2 igual a 10.
Una setmana més som aquí, a les zones de Tarragona Ràdio, preparats per parlar de ciència i altres coses, algunes d'elles molt abstractes.
Com sempre portarem notícies, notícies bones i notícies dolentes, la ciència dona per molt.
En tot cas, les notícies que més ens agraden a nosaltres són precisament les que senzillament són notícia, ni bones ni dolentes.
Contenen informació i ens agraden per això.
Bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
Bona nit, Xavi.
Bona nit, Abel.
Abans de començar per això, tocaria que els recordéssim als nostres oients, a tots els que vulguin, que ens poden escriure a l'adreça que tenim perquè ens diguin el que vulguin, perquè ens critiquin, perquè ens diguin coses bones, ens diguin coses dolentes, perquè ens suggereixin temes, per qualsevol curiositat que tinguin del camp científic, informàtic, qualsevol cosa d'aquestes serà benvinguda.
Aquest adreç és 9,8 arroba tarragonaradio.com. No estalleu, escriviu. És fàcil.
Ens agradaria molt.
Ens faria moltíssima il·lusió.
I ja per començar, una coseta. Us agradaria saber si hi ha vida tità? És possible? Doncs sí, és possible, però que ningú s'esveria a treure la càmera fotogràfica per fotografiar titanesos. No.
Ara us explico.
Som-hi el mes d'un.
Ai seca't.
I molt te.
Ai seca't.
Ai seca't.
помощью de la lluna de Tituà.
Ai seca't.
I sigui el mes d'un.
Ai seca't.
Doncs sí, va, titanesos, no estem fent promoció de cap marca de pintura,
sinó estem parlant de la lluna de Titoà.
Perquè la més gran lluna de Saturn
resulta que podria haver-hi vida.
I de fet és el que estan investigant els científics en aquest moment.
Hi ha vida? No hi ha vida? No ho sabem.
Però d'un moment ja saben que hi ha precipitacions.
Això sí, no d'aigua, eh?
De què?
De matar.
De matar?
Sí, com que fa una mica de fresqueta,
està en estat líquid i plou matar.
Ah, matar. Metar.
Metar.
Ah, va, havia entès, pluja de matar.
No, no, no, no hem arribat aquí.
Que hi pugui caure algun meteorit de tant en quant
i la cosa pogués carregar-se algú, no ho descartem.
Però en aquest cas no és el tema.
Per carregar-se algú primer hi hauria d'haver algú.
Hi hauria d'haver algú.
Això és el que estem investigant, si hi ha algú per carregar-se en aquest moment.
Ara és això.
El primer és que per haver-hi matar hi ha d'haver alguna font que la produeixi,
donat que la llum ultravioleta se la carrega, es destrueix el matar.
I amb aquest planeta ja hi ha, bueno, aquesta lluna ja hi ha llum ultravioleta.
Sí, arriba del sol.
Ah, d'acord.
Arriba la llum ultravioleta del sol, arriba allà, té les espaces i vinga,
ja, es carrega tot el matar que troba.
Això vol dir que hi ha d'haver una font de matar.
I una possible font de matar són els éssers vius.
De fet, aquest tità, en aquest moment, està, si fa no fa, com era, la Terra fa 4.000, 600.000, 4,6.000 milions d'anys.
Ah, anava a dir, 4.000 dic no és tant.
Fa 4 dies.
Fa 4 dies.
Sí, bueno, 4 dies, si ens ho mirem des del punt de vista de l'univers, pues sí, fa 4 dies, la veritat.
I, a més a més, s'ha descobert també que hi ha, sembla que hi ha una zona
on hi ha un petit mar amb una miqueta d'aigua, a temperatura de menys 80 graus.
Mira, no res.
Però hi ha aigua, això sembla ser.
I, per tant, tenen totes les condicions perquè hi pogués haver-hi vida.
Ara, en aquest moment, el que estan investigant és a veure si pot ser que hi hagi algun tipus de micro de bacteri
o alguna cosa així, ja que parlàvem de bacteris la setmana passada,
doncs és possible que n'hi hagi algun partità.
Això encara no se sap.
De moment, per investigar-ho, estan buscant un parell d'isòtoms de carbono
que, si hi fossin, semblaria demostrar que hi ha vida.
La llàstima és que si aquesta vida evoluciona i ha de tardar tant com la nostra,
doncs nosaltres ja no ho veurem.
No, per això he dit que ningú tragués la càmera fotogràfica perquè la cosa pinta malament.
Va per estona.
Va per estona.
Bé, doncs, canviem de tema.
Parlem de novetats en mòbils, que sempre van evolucionant els mòbils i tot.
Una cosa, ens has parlat de cabines telefòniques, de mòbils.
A tu el tema mòbil, déu-n'hi-do.
Diuen arribar unes factures a final de mes?
No, no, jo controlo, jo controlo.
Controlo.
És com una droga dura, jo controlo, jo controlo.
Però bé, sempre hi ha novetats.
Jo mai les faig servir aquestes novetats, però de ser-hi són.
Doncs jo les dic.
No està bé.
Endavant.
Jo encantat de la vida.
Samsung, però això és als Estats Units, o sigui que jo no el puc fer servir, però és curiós.
Samsung va anunciar fa uns dies les novetats que posarà als Estats Units en venda.
I aquests telèfons tindran la capacitat de convertir les paraules parlades en text escrit,
màxim de comoditat, cosa que comportarà la Déu a escriure missatges i a trajetra.
I a la desaparició de...
És un pal, eh?
És un pal.
Un pal, però bueno, també es veu que existia, però sabia que jo que existia, però tampoc no ho havia vist mai.
Els mini teclats, que són adaptables al mòbil, doncs això les petites companyies que havien començat a comerciar això,
doncs s'han quedat els pobres al paro.
Però bueno, no és només això, perquè encara que sembli increïble...
Tu directament, al pal, au, a fer punyets.
Bueno, no, no, trobaran noves opcions, veuran noves idees i segur que hi trauran profit.
Siguem positius.
Vale.
Endavant.
Tu ja l'has deixat anar, per això.
Bueno, a part que això ja és increïble, que tu parlis i es converteixi en escrit,
faran altres coses aquests mòbils, com per exemple,
serà el primer reconeixedor de moviment del món per un mòbil.
És a dir, tu agafaràs el mòbil, a l'aire dibuixaràs un 3
i el telèfon se't quedarà marcat el número 3.
Ah, està bé això.
Encara que, clar, depèn de com escrigui cadascú, perquè potser un fa un 3 més allargat o...
Ai, els mostresos.
Això diu que...
Els mostresos podrien sortir allà unes coses...
Això és el que diu.
I llavors hi ha un altre avantatge que jo no trobo tan bo,
que si estàs parlant, per penjar només hauràs de sacsejar el mòbil dues vegades
i el telèfon es penjarà.
Llavors ve la meva pregunta.
pel cotxe, com que no.
Clar, jo també ho estava pensant.
El conductor està molt bé que no pugui agafar el cotxe,
però i l'arresta d'acompanyants...
Perdó, el conductor està molt bé que no pugui agafar el mòbil...
El mòbil.
...quant està conduint.
Però i l'arresta d'acompanyants que van al cotxe?
O si hi ha el mans lliures, per exemple, amb el mans lliures...
Perquè s'ha de penjar.
O sigui, arribes a un boni, cloc, cloc, ja t'has quedat...
O al revés, potser necessita una sacsada molt forta, però si és molt forta...
Surt el mòbil disparat.
Però bueno, sempre queda l'opció de...
Dels mòbils normals.
De comprar-se'n l'altre, també.
Però bueno, això de...
Si veiem pel carrer gent fent coses raras amb els mòbils,
és que han anat als units i han comprat...
No ens espantem.
I han comprat un mòbil d'aquests.
Està bé.
Doncs bé, doncs podríem parlar també...
Notícia alegre, Xavi?
Bé, aquesta ni alegre ni desalegre.
Diguéssim que ara volen fer armadures allò d'inspiració marina.
De què?
D'inspiració marina.
D'inspiració marina.
Molt bé.
Es veu que hi ha al mar, hi ha com una espècie de cargols marins,
que es diuen orella marina vermella,
que bé que és molt apreciat per fer nàgar per jolleria.
Però bé, els investigadors han vist que poden trobar-ne altres utilitats.
més aviat les seves utilitats allò mecàniques.
O sigui, fent servir la seva, diguéssim, closca,
o sigui, es veu que té bastanta duresa
i llavors podríem mirar de fer armadures tipus allò antibales,
però fent servir...
Les closques aquestes.
Sí, es veu que han fet estudis
i estan impressionats amb la capacitat de resistència als cops
que té aquesta, o sigui, la closca d'aquest animal.
O sigui, tu li pegues, per exemple, un tir amb una bala i res.
O sigui, el destrossaria, no?
Però no és, diguéssim, el...
el que és la força en si.
O sigui, diguéssim, no és que sigui un material molt dur,
sinó que, o sigui, hi ha diverses làmines,
llavors aquestes làmines estan com ajuntades en una espècie de pega
i aquesta pega la fa, diguéssim, resistent als cops.
Bé, és el tipus de...
Cers vidres blindats són així,
que de fet la gràcia està en el material que hi ha entre vidre i vidre.
Sí, llavors, diguéssim,
fes com si es mogués,
però llavors no acaba de passar...
Absorbeix l'energia del cop.
No, diguéssim, no para el cop,
o sigui, per ser una cosa rígida,
sinó per el moviment.
Perquè és de forma.
Sí, més o menys així vindria a ser.
Mira, no el tocaven prou al mar,
que ara a sobre volen anar a fer armadures.
Es veu que, diguéssim,
amb les mètodes convencionals
ja no troben formes de fer blindatges més forts.
Tinc la impressió que s'extingiran les orelles marines vermelles.
Sí, sobretot si se n'entera el bus, probablement.
Canviem de tema, vinguem.
Parlem de noves tecnologies altra vegada,
i en aquest cas haig de parlar de la companyia HP
que acaba de demanar una patent
d'un producte que jo crec que és una mica controvertit.
Es tracta d'instal·lar uns petits xips,
per dir-ho així,
a les càmeres fotogràfiques digitals
que faria que si algú no volgués que els retratessin,
activat un petit transmissor,
les càmeres digitals al seu voltant
deixessin de funcionar
i farien les fotos malament.
Això per què ho ha fet?
Bé, bàsicament ho han fet perquè no tenien idea,
si han hagut de treure una nova idea.
No, en sèrio.
Ho han fet perquè creuen que actualment,
com que tothom pot anar amb una càmera digital,
el mòbil o això,
es poden fer fotografies,
diguem-ne, compromeses,
que violin contra la llibertat
de certes persones,
que et facin una fotografia dintre casa.
És molt fàcil, no?
Veus una noia que s'està canviant allà
i passes pel seu costat de la finestra,
tu entres a la finestra,
per si han aixecat,
però no en treure una hora
i tu li fas una foto.
Doncs bé,
es tractaria que no es pogués fer aquesta foto.
Aquesta és la vessant,
diguem-ne,
bona de l'idea.
La dolenta,
trobo molt injust,
que si tu vas amb una càmera de fotografies,
perquè hi hagi un burro
que té al costat el catxarro activat,
tu no puguis fer una fotografia
d'un paisatge,
d'alguna cosa així.
Burro,
pobret,
jo ho trobo molt malament.
Jo ho trobo...
perquè pot ser que algú digui
mira,
jo me l'activo sempre
i a mi que no em facin fotos mai.
Aquí està.
I jo no ho trobo bé.
Exactament.
Jo tampoc penso que sigui un invent...
Perquè ja existís en lleis
per limitar això.
Exactament.
I no cal un xip.
Un dubte,
i si tens una càmera
de les de tota la vida?
Ah,
aquí està la gràcia.
L'analògic sempre...
Sí que l'analògic
segueix funcionant.
Clar que sí.
Només és per càmeres digitals.
Quina gràcia.
És un invent,
o sigui,
el teu bulló una mica tonto,
no?
Si algú realment
vol fer una foto,
algú que no es vol deixar
fer una foto,
ho podrà fer igualment.
Només s'haurà de fer servir
una càmera analògica
de les antigues
amb el rodet.
Crec que en certa manera
acabarà perjudicant
l'usuari mitjà final
si realment s'acaba
comercialitzant aquest producte.
No, no, no.
M'acorda que si ets
gent com jo.
Sí.
Si ets entones
de la premsa rosa
m'acorda que aniran
tots corrents
a comprar el mando aquest.
Però jo no m'agrada
aquesta idea.
No, no m'agrada.
No m'acaba de convèncer
i per això
l'ho volia dir
perquè estava una mica
controvertida
aquesta notícia.
Sí que està bé
però no està bé.
És discutible.
Sí.
A veure,
anem a notícies
més properes.
Anem fins a Breda.
Un metge de Breda
es va negar
a receptar supositoris
perquè inciten
a l'homosexualitat.
Segons el metge, eh?
És...
Un metge,
era un metge suplent
del centre d'atenció primària
de Breda
que està a Girona
i no va receptar supositoris
a un nen de 13 mesos
que tenia febre
perquè segons li va explicar
a la seva mare
si se subministren
aquests supositoris
des de la infantesa
poden induir
a l'homosexual.
Ah.
Ah.
Val.
Sí.
Van passar al cap de Breda
i quan la dona
hi va anar
amb el seu fill
perquè el visités
al seu metge
de capçalera normal
doncs no se'l va trobar
i va trobar
aquest home
que després d'examinar-lo
li va receptar
uns antitèrmics
per via oral
i la dona
li va dir
perquè no li receptava
supositoris
que farien l'efecte
més ràpid
perquè el nen
tenia 13 mesos
i se li havia de passar
i l'home doncs
li va fer aquest argument
li va fer l'argument
llavors uns dies més tard
la dona va anar a parlar
amb el seu metge
del cap
i aquest li va demanar
que no donés importància
a les paraules
del seu col·lega
i la mare defineix
aquest del nen
defineix aquest episodi
com una anècdota
que va passar
però igualment
vol denunciar el cas
perquè diu
que aquest comentari
podria ferir
la sensibilitat d'algú
o algú
jo per la meva part
també penso
que algú
que no
jo què sé
que estigui més
tancat d'idees
ho arribi a creure
i tot
jo ho trobo
la veritat
és que una mica
absurd
si no el que va fer
aquest doctor
sí
perquè si és doctor
no sé
no sé on t'ha demostrat
això
més aviat diria
que tenia molts prejudicis
aquest home
i que precisament
per aquests prejudicis
va dir això
és la meva humil opinió
sí
avui estem molt opinatius
és que sí
sí
no sé qui més sents
tu
doncs bé
doncs ja toca parlar
una mica
de l'escalfament global
ja sabia
que portaves
alguna notícia
calenteta
segur
és que clar
amb el fred que fa
doncs
sí no
la gent s'ha animat
han sentit això
tothom ha aixecat pancartes
l'escalfament global
l'escalfament global
sí clar
bé
també
tampoc cal arribar
aquests exemps
ja sé que fa fred
però és que
amb l'escalfament global
ja tocava
ja tocava
tampoc calia
doncs bé
doncs segons
o sigui diguéssim
segons un estudi
de l'experiment
del model de crema
més gran
que s'ha fet fins ara
o sigui
els gases
de l'efecte hivernacle
podrien elevar
la temperatura
fins a 11 graus
o sigui diguéssim
la temperatura
que tenim normalment
doncs 11 graus més
o sigui
que això que és fred
que estem passant
ja no el passaríem més
no però és que
a l'estiu
ens rostirem
sí
molt
ens rostirem molt
una mica bastant
i això
quan serà?
no se sap
doncs home
a veure
si no es talla
el que és
l'emissió de gases
de gasos
que hi ha ara
doncs
o sigui
podria ser allò
a curt place
o sigui
no es parla
tampoc
d'un any en concret
però
suposo
uns 50
100 anys
ah bueno
però ja
si a bueno
podrien
els dos pobres nets
pobrets
estaran aquí rostint
però cada any
avui tu
vas feliç
eh
no em toca
ah bueno
no no
és que
no diguis això
en públic
que hi ha gent
que encara té exàmens
bueno
a veure
en l'experiment aquest
o sigui
hem participat
més de 95.000 persones
de 150 països
que l'experiment aquest
està
diguéssim
centrat
a una web
que és ClimaPredicti1.net
que bueno
que es dediquen a això
a explorar el possible impacte
del calentament global
llavors
aquesta
aquesta
pàgina
va ser concebida
fa més de 5 anys
bueno
no
m'he equivocat
perdó
bueno
sí sí
va ser concebida
fa més de 5 anys
i la
que és la pàgina
la van publicar
el 2003
i està financiada
pel Consell d'Investigació
del Medi Ambient
de Gran Batanya
si que ho vol
passar per la pàgina
i mirar-s'ho
doncs allí trobarà
tota la informació
ja m'ho miraré
a veure si ens escalfem tant o no
tal com dius
en fi
ha arribat el moment
de tallar amb les notícies
i anem
a Un any un descobriment
Un any un descobriment
avui podrien rodar caps
oi?
si avui podrien rodar
has dit bé això de tallar
sí no?
d'acord
parlarem de la guillotina
rodaran caps
ja ho digui
rodaran caps
bueno no té per què
no bueno
aquí no
aquí tots ho fem molt bé
aquí tots molt bé
no tallarem el cap a ningú
almenys ens entenem molt bé
entre nosaltres
si ho fem bé o no
això és una altra història
això també
això ho deixem als soients
bé explica'm què és una guillotina
una guillotina
és un instrument
per decapitar
normalment caps
decapitar
decapitar caps
llavors
crec que hi tenien certa afició
els francesos no?
sí
a la guillotina?
sí tant
però bueno
l'instrument no és francès
està basat en un instrument
que ja s'utilitzava
a la pena capital
a Escòcia
durant el segle XIV
llavors
va ser proposat
el 1789
vull dir bastant més tard
per Josep Ignace Guillotin
a l'Assemblea Nacional
de França
per a les execucions
sense dolor
es veu que volien fer
execucions sense dolor
i van dir
com ho podem fer
i aquest home va dir
jo sé d'un invent
d'Escòcia
i d'això ve
el cognom de Guillotin
ve el nom de Guillotina
però bueno
aquest home es va apropiar el nom
però realment
qui va dissenyar
va ser el doctor
Antoine Louis
Louis es diu
i la va construir
un alemany
que s'anomenava
Tobias Smith
que era fabricant de pianos
mira no tenia feina
fent pianos
i va dir
ara faré una Guillotina
per aquí
de passar la música
a tallar caps
sí
bueno bé li van dir
tu construeix això
i l'home ho va fer
ell no sabia
per què era
es pensava que era
mira no sé
per afilar
alguna cosa
sí
per tallar les tecles
això
això devia ser
llavors va ser adoptat
com a mitjà de suplici
durant l'any
1792
i va ser utilitzat
sobretot
com tothom sap
per la revolució francesa
especialment
durant el període
que es coneix
com el regnat del terror
que va anar
del 1793 al 94
i el
sí
digues
digues
llavors
Robespierre
que va ser un dels principals
capdavanters del terror
d'aquesta temporada
doncs també va ser executat
es va acabar la Guillotina
amb l'execució
també del
de Robespierre
mira
ja que l'havia promogut
doncs li van deixar tastar
clar
tu prova-la
tasta la teva promoció
el Guillotin
mira
no tinc gades
que li fessin alguna cosa
però
mira bueno
ja està bé
no li van deixar tastar
potser avui també
haurien de deixar
provar certs invents
a certs promotors
d'aquests invents
encara que hi ha invents
que es fan sense mala idea
l'únic que aquests
anava expressament
a tallar caps
a no ser que anessin
a tallar cíndries
sí
parlem-ne
i la veritat
és que
aquest invent
jo sé que
de gent que el faria servir
amb un cert tipus de persones
els seus professors
de mates
i de fet
el que rodaran caps
avui
va bé
perquè si algú ens escolta
i demà té examen d'anàlisi
avui potser
es podrien enfadar amb nosaltres
no per res
perquè anem a parlar
de les matemàtiques
clar que sí
gran tema
gran tema
gran tema
no parlarem de qui el va proposar
perquè no volem
comprometre la seva salut
en tot cas direm
que va ser allà dels tres
ja està
i arreglem-li cinc
oi que sí Xavi?
ja li podries començar tu
si ens tallaran el cap
pels tres i ja està
doncs bé
però és que
és molta feina
i després queda molta fina
la necessitat
Xavi
comença tu
vinga Xavi
a veure parlarem allò
d'una mica
del que era la història
de les matemàtiques
com van
com van començar
tampoc però més o menys
perquè no tenim tota la documentació
perquè clar
tampoc cal
tampoc cal
algú s'havia inventat això
d'un més un
he intentat mirar
a veure si trobàvem allò
quan va ser la primera suma
però no ho he pogut trobar
però bé
algú la va fer per això
algú la devia fer
però bé
podem assegurar
que la primera civilització
que va fer servir
o sigui que tenia un cert
desenvolupament matemàtic
van ser els egipcis
ja la cosa
anava en força aquesta gent
si diguéssim
hi ha poca documentació
perquè el que són
els papirs
i això
han desaparegut
bastant
però o sigui
ja té indicis
que tenien
bastanta
certa cultura
diguéssim matemàtica
llavors
tenien un sistema
de numeració
jeroglífic
i llavors
com a coses
a destacar
podríem dir
que allà
al calcular
l'àrea del cercle
ja tenien
una aproximació
bastant bona
del que és
el número pi
concretament
era 3,1605
Déu-n'hi-do
de fet el número pi
és 3,14
14,19,5
i així
no era 15
3,14,15
bueno no ho sé
jo sé que és 3,14
que segueix amb alguna cosa
i que va seguint
i no s'acaba
va seguint
i dura
i dura
i dura
doncs això
ja tenien una aproximació
bastant bona
poca feina
diguem-ho tot
bé no
o sigui
si ja tenien interès
en el que eren
les matemàtiques
doncs el número pi
surt per tot arreu
no ho discutirem
no ho discutirem
de fet sense les matemàtiques
tampoc tindríem
la tecnologia actual
ni coses així
llavors
bé
també podríem dir
llavors
després del que són els egipcis
podríem parlar
de Mesopotàmia
de l'antiga
Babilònia
que de les més
de 100.000 tabletes
diguéssim
conservades
que tenien
perquè ja
les diguéssim
mells
es crien
com unes tabletes
així de fang
o sigui
només
n'hi ha 250
que tenen continguts matemàtics
llavors també se té
bastanta documentació
bé
bastanta tampoc
però alguna documentació
que també tenien
forces coneixements matemàtics
llavors
ells utilitzaven
un sistema
de numeració
posicional
sexegesimal
que no tenia zero
i que en un mateix símbol
podia representar
indistintament
diversos números
que es diferenciava
segons l'anunciat
del problema
sort que no fem servir
la seva notació
perquè
si ja és complicat
o sigui
em trobo una mica complicat
podria ser
encara més complicat
i sort que no fem servir
la dels romans
tampoc
perquè
aquells
ja dius
per fer una multiplicació
d'un 13 i un 29
jo crec que molt fàcil
molt fàcil
no havia de ser
entretingut
la veritat
és que Déu n'hi do
però bé
les matemàtiques
tampoc tenen
per què ser
allò que es diu
avorrides
perquè tenen
com un aire místic
també
perquè se diu
que les matemàtiques
intenten cercar
el llenguatge
en què està escrit
l'univers
això és bonic
de fet
és veritat
avui li vaig dir
un article
sobre que
els científics
actualment
estan investigant
els forats negres
perquè els veuen
com un gran computador
de fet
ja veuen
tota la física
del món
tot l'univers
com un gran ordinador
que passen
electrons
xoquen entre ells
i això es podria considerar
un càlcul
i per tant
això podria obtenir informació
quin cap que té
perquè jo això
no ho puc veure
ara entenc
certes coses
dels ordinors
poden ser considerades
com un forat negre
algunes vegades
explicaria moltes
moltes coses
oi Xavi
bé
doncs realment
en aquest moment
s'està estudiant
aquest tema
perquè seria
si un dia
es pogués descobrir
com funciona
un forat negre
per dintre
podríem obtenir
una gran informació
del que ha passat
a l'univers
al cap del temps
perquè fins ara
es pensava
que tot el que anava
a un forat negre
no en sortia
ara no
ara se sap
que tot el que entra
també és bo
que ens surten
bastantes coses
ens surt bastanta informació
crec que podíem fer un tema
només el forat negre
perquè estic veient
que és bastant
hi ha coses
hi ha moltes coses
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
tot cas sembla que
tot es pot reduir
una mica
a conceptes matemàtics
matemàtics
també es diu
que la natura
es pot representar
amb xifres
que jo tampoc
no soc bastant escèptica
però
diu que tot té
un model matemàtic
tota la natura té
i amb això
podríem anar a parar
els fractals
que el fractal
és una cosa
que pot ser molt maca
sí
sí
perquè sí
no sona molt bé
tampoc
no sona molt bé
et dono una mica
la definició
sense entrar massa
en profunditat
acceptaríem
que es tracta
un fractal
de visualitzar
objectes
en dimensions
fraccionàries
o és a dir
nosaltres veiem
que els objectes
són dues dimensions
són tres dimensions
doncs veure un objecte
en 2,5 dimensions
doncs això
crea unes imatges
precioses
ah no
de quina utilitat té
sembla
no sabrosa
de fet té utilitats
perquè
la natura
està plena
de coses
que s'acaben
considerant fractals
la manera
en què
el període
d'un pèndol
el batec del cor
totes aquestes coses
s'acaben reduint
a una sèrie d'equacions
que són fractals
al final
són importants
per la vida
perquè el batec del cor
és bastant important
també parla
dels canvis climàtics
també els models
dels canvis climàtics
tenen alguna cosa a veure
amb els fractals
doncs sí
Xavi suposava que això
t'interessaria molt
sí
i tant
al final
patareta
home no sigui tan negatiu
jo plego avui
estem molt molt optimistes
ja ho veig
que tots estem molt optimistes
no
que se solucionarà
se solucionarà
el cantament global
jo us volia parlar també
que vosaltres
segur que us sona
he buscat
alguns matemàtics famosos
i vosaltres que sou informàtics
suposo que us sonarà
Alan Mathison
Turing
Turing
anava a dir Turing
però no
no era Turing
era Turing
que jo l'he trobat interessant
va ser
va ser un matemàtic britànic
que va treballar
per serveis d'intel·ligència
britànics
i al llarg de la segona guerra mundial
va treballar
en camps com
la informàtica
teòrica
la criptoanàlisi
que molt bé
no sé què és
la intel·ligència artificial
que això ho he trobat
molt curiós també
que era la intel·ligència artificial
perquè va veure la peli famosa
que vam fer fa poc
però està molt bé
i se'l considera
el pare de la informàtica moderna
vosaltres deveu saber qui és
sí
de fet jo vaig ser una assignatura
que em va costar una mica de provar
que bàsicament tractava
la màquina de Turing
què és?
és una mica complicat
és massa complicat d'explicar
no és el lloc ni el moment
la veritat
i a més era una mica pal
s'havia de ser una mica informàtic
per entrar en matèria
però bàsicament és un model
per fer càlculs teòrics
no acaba
no és un sistema pràctic
però per estudiar casos teòrics
de certs problemes de càlcul
sí que és interessant
doncs sí
bàsicament és això
bueno
en quant a la història de allò
ens hem deixat
bastant
però bé
com tampoc no hi ha temps
no hi ha massa temps
ja ho explicarem l'altre dia
o no
més ràpids que la llum
més ràpids que la llum
més ràpids que la llum
doncs sí
avui faltava una mica la secció
s'havia quedat una mica penjat
però en podem parlar
no ens complicaré
no ens complicaré massa la vida avui
i senzillament
explicaré una petita anècdota
de com dues persones
van guanyar el Premi Nobel de Física
doncs com ho van fer
molt senzill
dos enginyers
de la IBM
el 1990
van aconseguir
que 35 àtoms de xenon
posats sobre una superfície de cristall
formessin el logo d'IBM
si fas això a casa
això sí que és poca feina
sí
i si fas això a casa
que sàpies que pots rebre
el Premi Nobel de Química
bé
sonava ciencia ficció
més que arreu del Nobel
però sonava ciencia ficció
m'imagino que realment
és un procés molt complicat
i molt complex
d'aconseguir evidentment
però de física
ai de física
de física
és que amb 35
si fossin 48
sí
en fi
el programa realit
hem de primer que tot
agraïments
a Neu Seguilera
per a Cortada
i Isaúma Singla
que cada setmana
estan col·laborant en aquest programa
i encara no havien sortit
els seus noms
i qui ha realitat aquest programa
Sílvia García Control
Xavier Elías
Anna Fargues
i qui us parla bé el singla
Fins la setmana que ve
Bona nit
Fins la setmana que vei el singla
Fins la setmana que vei el singla
Fins la setmana que vei el singla