Manamaninos i manamanines de Tarragona, ara toca parlar de les revistes del cor.
Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Mira que t'enyorava, eh?
Oh, i és que...
La setmana passada no vam fer revistes del cor, va haver programa, però molt petitet.
Estava ocupada agafant una galipantria molt gran.
I però què agafes? Mira que agafes coses.
Perquè està de moda.
Agafes invitacions a bodes que no vols anar, agafes vestits que després no t'hi poses mai més,
perquè només és per aquella boda especialment i després resulta que no t'agrada.
Perquè no hi entro després.
No, no, no, no, no, no me diguis aquestes coses, que no és veritat.
Però clar, t'agafes una en plan, ai, tenia un look de l'última, de l'última, de l'última,
i després dius, ai, és que això no m'acaba a mi.
Doncs és el que m'ha passat.
He agafat una galipantria forta perquè es porta molt i ara que la tinc ja no la vull.
No la vols?
Si la vols tu...
No, mira, quan sortim aquí al carrer, la deixes al primer esquí.
Jo el reconec que hi trobis, la deixes allà.
Pam, la deixo allà.
L'enganxo amb un banc i algú jo l'agafarà.
Seguríssim, eh?
Algú que vol agafar la baixa, ho té fàcil, amb la galipantria de la mar.
I si no, oferim el nostre número de telèfon, és el 977 24 47 67.
Alguna persona que vulgui agafar la baixa, no per a quatre setmanes,
sinó per a dilluns, podem quedar sempre de cara amb la mar i que res,
el passem i fora.
Fem un passe, un passeig ràpid.
Potser hi haurà un pack? Només és la galipantria o hi ha un pack?
Mocositat, mal de gola...
Malestar corporal, sí, sí.
Això és grip, dona, això és grip.
Fantàstic, eh?
Ja sabeu, si voleu agafar la grip gratuïtament a través de la sintonia de Tarragona Ràdio,
us posem en contacte amb la mar i...
Enganxeu l'orella al bafle, que alguna cosa...
Ei, ja s'ho rodarem i farem el que sigui, eh?
Tots els microvis, eh?
Som-hi, va, comencem en sèrio, perquè la vida és dura
i nosaltres estem aquí per estovar-la, encara que sigui,
parlant-la amb plata a hòsties.
A veure, la senyoreta, el cartell que retira i que comença el combat, eh?
Sempre és aquella pava que ha sucedit...
Sí, amb tanga.
Sí, ara portava tanga, no m'he fixat.
A mà a la derecha, con calzón de color rosa
i despeinada como nunca, Ada Obregón.
A mi mà a la izquierda, glamurosa como ella sola,
con sus gafas de chanela i su tanga de color lila,
Victoria Beckham.
Home, ja els anglesos ja faran el que he de fer.
Els anglesos ja defensen a la Victoria Adams, no?
De fet, sí.
Nosaltres ens toca, doncs mira, per la banda que...
Desgraciadament, hem de defensar...
Ostres, que malament.
He de reconèixer que en els anys que faig aquest mini espai,
mai, mai...
T'has trobat el cas de defensar la Nobregón.
Exacte.
Mai m'hagués pensat que em tocaria defensar en aquest elemento.
Bé, a veure...
En part...
Jo me n'alegro.
Per què?
Però em sap tan greu.
Que bé que ho faig.
Ui, ui, que quantista!
Mar, que se't veuen, eh?
Tot va començar en una tranquil·la sessió de gimnàs.
La història és allò, la veus, tu t'ho imagines, a la senyora Nobregón en uns pantalonets molt curts, de color rosa, uns calentadors i una cinta del cabell, tot de color rosa, la mar de mona, aixecant peses, txun, txun, txun, txun, txun, txun, txun, txun, txun, i elles sense parar, pim-pam, anant fent, saps? Anant aixecant quilets i tal.
I de fet, bueno, allò que en un moment donat, entra en aquella sala, bueno, un huracán Victòria...
Què dius?
Que amb l'aire que feia va tombar, va tombar tres o quatre paios que estaven allí més musculats, més musculats que el Rocky, fent comba.
Es va apropar en aquella rosa que estava fent peces i li va dir, entre d'altres coses...
I a veure quines floretes, a veure què li va dir?
Li va dir, entre d'altres coses, que era una gran mierda...
Què dius?
Que deixi de pensar o de molestar el seu marit, que quina fe té ella, que el seu marit es fixaria en una jaia...
Barbie geriàtrica, per ser exacte.
Exacte, va dir que era una rúbia oxigenada i que el que podia fer era dedicar-se a comprar roba per senyores de la seva edat.
Oi!
Això s'ajunta...
Hola, el que ha dit!
En això s'ajunta que el Daily Mirror, aquell diari que sembla que no que defensin aquesta xiqueta com si fos de la corona britànica,
diu que Anna Obregón és el bufón de la vida social madrilenya,
ells sí que ho diuen, que és una Barbie geriàtrica,
i que seria possible que això, aquest afer, hagués sortit no arrel que Beckham i l'Obregón haguessin tingut alguna cosa.
No, perquè no s'ha vist per allò, no?
Ni molt menys, trobo jo que hi ha moltes més roses en aquest país de més bon veure.
Ara t'explico.
La qüestió és que es veu que Anna Obregón en algun moment, en algun cercle social,
va fer algun comentari sobre la relació de parella que ells dos portaven,
és a dir, Victòria i el senyor Beckham,
i es veu que ella va fer algun comentari...
Que li va dir alguna puntilleta forta que no va agradar.
Allò amb una mica d'humor corrosiu que li va arribar a un llest d'ella i no li va agradar en absolut.
Però a veure, a veure, Mar, jo a la senyora Beckham, és que de veritat,
és que no mira que eres tonta que tonta que eres, no, és que és rematar de tonta que eres.
A veure, està bé que si fas un comentari puguis anar a la persona,
però amb petit comitè i li diguis, he sentit això i no m'ha agradat que ho diguis.
I no m'ho diguis, amb l'amor aleja, ple de gent.
I a més a més, en plan, com si ella s'hagués anat al llit amb els nyor Beckham.
I també una altra de les coses, amb la de mans que ha sortit,
i que són veritat, per què no les ha posat al seu lloc a totes les altres?
I s'ha atrevit amb l'Anna Obregón?
Perquè l'Anna Obregón només ha fet un comentari, i les altres de veritat s'han anat al llit.
No, potser és perquè...
No, jo t'ho diré per què.
Per què?
Potser perquè fins ara totes les amants que li han sortit al senyor David Beckham
eren, què, hosteses, nanis...
Ja, ja, però...
I possiblement...
No, no, no, no.
Possiblement Anna Obregón és una rival que a ella li ha de fer por.
Sí, i per això ha anat a ella?
Perquè no, pensa que és biòloga, nena.
És una noia amb carrera, és biòloga, és actriu.
És presentadora, és un munt de coses que Victoria voldria ser.
I clar, jo no sé si és que li fa por que l'experiència, per dir-ho així,
d'Anna Obregón eclipsi la joventut de la senyora Victoria Beckham.
Jo només m'imagino aquella lluita entre silicona, col·làgeno i botox...
Quina por, com s'enganxin...
Enfurismada, reboten.
Si s'enganxin, reboten l'una amb l'altra.
T'imagina que s'hagin enganxades i comencin a ametam'hi a fabriar-se.
Però jo crec que si féssim una barreja entre la Beckham i l'Obregón...
Quina por, quina por, el que sortiria.
Me rio de la massa.
Ja per tancar el tema, perquè aquest tema trobo que és de pedra, eh?
De cartó o pedra.
He sentit avui no les declaracions que feien normalment s'agraeix el problema del migdia de la Rossiti.
I clar, han comentat precisament tot això, no?
I jo pensava, és que els camins sense voler entre cometes de la Beckham en qüestió de vestuari,
que és un dels temes que ha tocat, al igual que l'Anna Obregón, ella va també pel mateix pal.
És que arribarà un moment que...
És que és això, és que ella també, d'alguna manera, la Victoria Beckham va vestida,
quan la veiem moltes vegades, que era una nena de 16 anys,
que tampoc té 16 anys, Victoria, que també tens una edat guapa.
Per això et dic, és que no tingui por, primer, d'acabar sent ella, una nena Obregón anglesa,
primer, i segona, que com que realment, a part d'una trentena d'anys entre mig,
són molt semblants, no fos cas que ella pensés que possiblement el senyor Beckham pogués sentir alguna cosa,
encara que fos llàstima per l'Anna Obregón.
O per ella mateixa.
Ai, Déu meu.
Quina por, eh? Quina por.
Ai, ai, perdona, perquè m'he despistat, eh?
Aquesta... No, no, no, no.
Anem a dir, aquesta cançó... Ai, m'he despistat, no, despistat.
M'ha l'escolat, perquè jo t'he demanat el David Bisbal.
Ah, sí? Ara era el Bisbal, ara?
Era el Bisbal i després aquesta, però la podem fer al revés.
Ei, no s'ho perdeu. M'ha dit...
Posa'm la Jennifer López. Mira, vull dir la llista bona que m'has dit, eh?
Jennifer López, Village People, Paulina Rubio.
Alguna cosa per una cosa que després comentarem.
El David Bisbal i després una altra per acabar.
I dic, i l'Alejandro?
Que m'ha dit abans d'entrar.
Avui has de posar l'Alejandro.
Perquè jo sabia que me l'enxufaries encara que fos amb calçador.
I dic, i l'Alejandro, ¿cuándo va?
Dic, bueno, dejamos el ring y después vamos a tranquilizarnos un rato.
Ja.
I aquí el tenim, no?
Vale.
No?
Amb la càmera preparada.
De tenir-lo...
Posa'n guapa, posa'n guapa que farà foto.
De tenir-lo el tenim.
El tenim a Espanya perquè ha presentat aquests dies una exposició fotogràfica,
a més a més molt humanitària, en la qual ensenya...
Sí, sí, Alejandra, m'ho poso.
Ai, que guapo.
Sí, sí, d'aquest costat, sí?
Ell no em surt.
Sílvia, sisplau, deixa el flash, que m'estàs deixant segat.
No puc llegir el guió que no segueixo mai, però almenys que faci l'efecte.
Oh, queta noia.
T'estava dient que Alejandra s'ha inaugurat aquests dies una exposició molt humanitària
en les quals ha penjat les seves fotografies.
T'explico.
No d'ell, no de la seva vida, de la comunió i tot això.
Oh, que llàstima.
No, no, no.
Són fotografies que ell ha fet durant la seva gira, fotografies en les que es veu la imatge
d'una ciutat des de l'habitació d'un hotel, un parc, la solitud abans o després d'un concert,
una aturada a la carretera per fer un cafè...
dos boges de fans allà saludant.
No, no.
No sortim tu i jo aquell dia, eh?
Tu i jo no sortim aquell dia perquè més valdrà que ningú se n'enteni de què hi érem aquell dia.
És una llàstima, eh?
Que van quedar molt macas tu i jo, eh?
Sí, macas, retratades.
Per això...
Per això...
Una proposta.
A la gent del tinglado número 1 del moll de costa del port de Tarragona, sisplau,
què ho podríem portar a aquesta exposició?
Ha fet, sí, quedaria xulo.
Per les vegades que ha passat per Tarragona d'un concert.
Exacte.
Jo crec que no sé si voldrà tornar.
No?
De fet, com que no ve de concert, sinó que ve a ensenyar...
De fet, jo n'he vist algunes.
Qui ho han de dir a ensenyar?
Les fotos.
Les fotos, Silvia.
Sí, tot el rato estem parlant de la seva feina pública.
Sí, sí.
T'anava dient, són fotografies de gran format, jo n'he vist algunes i són realment molt expressives.
Em va estar que no vols a dir alguna cosa bona, eh?
No, molt expressives.
No, ni que són maques, ni que són...
A veure, jo no hi entenc de fotografia.
Jo puc dir si a mi m'aportava en algo.
T'ha agradat?
T'ha agradat?
Sí.
Bé.
Bé.
M'han agradat.
I, de fet, hem pogut veure moltíssima gent famosa que ha recolzat Alejandro Sanz en aquest moment,
entrant, visitant i fent-se fotografies a l'estant d'aquesta...
I comprant, també, o no?
No ho sé, és que no sé si estan a la venda.
No ho sé, no ho sé.
De fet, recordem que els quadres sí que els venia.
Ai, ella.
Ara que ve la paga doble...
Alejandro, sisplau, truca-la perquè et comprarà qualsevol cosa que li venguis.
Ja?
Qualsevol cosa, qualsevol cosa.
Jo sé que qualsevol cosa compraries.
D'acord, és veritat.
Bueno, què?
Què?
Que no me deixes acabar la notícia.
Ai, espera, que torno.
Me poses d'una vegada ja el David Bisbal?
Ai, te l'he posat a la Bisbal?
És que te l'he demanat des que he convençat, perquè tot això era per dir-te, ara, venga, tot aquest elenco de paraules que he fet servir per parlar del Alejandro Sanz, que ja no em surt ni el nom, era per dir-te que per fi hem vist en aquesta exposició la primera...
Ai, quina cara, m'has fet de por, Aparició Social a Espanya de David Bisbal.
Què dius?
I era parlada com a parella contenta, orgullosa i superfeliç.
Ara, puc dir-te la notícia?
Vull dir-te la notícia.
Ole!
No, no, no, m'has sobtat i tot, eh, Mar?
M'has vejat, m'has parat, eh?
Estaven, ja et dic, eufòrics, simpàtics...
Què dius?
Llavors no eren ells...
I radiaven en sèdio.
Felicitats, els hem preguntat.
Quan eren dels 4.400, no eren 4.400 aquests canvians que han baixat allà dalt?
És Nadal i hem de fer bona cara, si no, el tio no caga.
Que no saps tu això?
Home, cagarà igual.
No, perquè ho has de ser bo.
Ah, sí.
Si no ets bo, no caga el tio.
Vas explicar aquestes normes?
Per això ho fan, aquestes coses.
Sí, sí, sí, sí.
El tio arriba i tot arreu, i si no arriba li enviarem un.
Això, petitet, que ho facin fer.
Fet amb una tablada de fusta.
Voleria, voleria, tan detró de l'alma mía.
Esa sonca de la tierra en que nací.
Maria, prou, no?
No, és que no he acabat encara.
És que sembla la notícia com l'oblada de la seu.
Bé, que els hi han preguntat i han confirmat.
A part, tant de coses que ens ho va dir sa mare fa setmanes enrere.
Llavors, bé, confirmen, passen el Nadal a Espanya i en família.
Ja està, canvia la música i deixem-ho córrer, perquè aquesta notícia s'ha fet in eternum.
Tornem a sentir l'altra vegada l'inici de la Jennifer Lopez.
Bé, no cal que la posis eternament, aquesta cançó, tampoc, perquè només serà una notícia així com a curteta.
Marc Anthony i Jennifer Lopez s'han embarcat també com a parella en una pel·lícula.
La primera pel·lícula en la que surten tots dos junts.
S'està rodant ja a Nova York i ell, el Marc Anthony, fa d'un músic de salsa molt famós,
que jo, perdoneu-me, no conec, que es diu Héctor Laboe.
No me l'hem presentat.
Ho sento.
I ella fa de Nilda, que és la dona a la vida d'aquest senyor.
I fan de parella també al cinema.
Ai, mira, ells, no?
Com s'ho munten de bé, no?
Ells, ballant salsa al cinema.
Doncs vinga.
Jo no m'acabo de creure, eh, aquesta notícia.
Ho sento molt, però no me l'acabo de creure.
Explica-la, explica-la.
O esperem el punt àlgid de la cançó.
Te la puc explicar, però en pic comença i jo callaré, perquè les paraules a vegades sobren.
Endavant, una notícia.
Doctor Iglesias Puga i Rona seran, per fi, segonament, pares.
A veure, segonament?
Segonament.
Que rebuscat t'ho fas, tu també, eh?
No, perquè és un nou verd, que s'ha fet només pels pares de 90 i pico d'anys.
Ah, molt bé.
Només hi ha una paraula.
Però és d'ell, d'ell, d'ell, de veritat?
O és d'in vitro?
Però estàs parlant del doctor Iglesias Puga.
Ara, ara, que no arribava, eh?
No arriba mai qui n'han allargat la notícia.
Total, per dir-te que es veu que els laboratoris terem més feina que mai per fer in vitro amb xeringa de 25 litros, el que sigui possible, perquè la xiqueta es quedi prenyada.
Però veus el que t'he dit?
Jo t'in vitro, jo t'in vitro.
A què m'invitres?
Jo, això.
No, no, sí que és macho, macho ment, eh?
Es veu que sí que ha de noir a sí la cosa, eh?
Això vol dir que Julio Iglesias tornarà a tenir un altre germà.
Ja no sabrà, ja no sabrà per on és aquest home, ja no sabrà.
Per Nadal, quan s'ajunten tots, on t'ho deuen fer?
No ho fa, a Miami.
Aquesta casa que ell té, que és per a bodes, bautistes i comunions, que no ho sabies?
A la platja, a la llarga.
Que la lloga, al Julio Iglesias, per a les bodes.
La casa?
Sí, que té Miami.
No m'ho diguis.
Que sí, no t'ho dic de broma, eh?
La lloga?
No m'ho crec.
Bodes, bautistes i comunions.
Sí, que t'ho dic.
Que malament està de quartos, jo que estava amacada a la casa.
El que passa que diu, mira, que no em venen a visitar els fills, que tinguin gent per la casa.
Vinga, festes.
A veure què li passa a la pau.
Parlem de quartos, i mai més ben dit.
La senyora Paulina Rubio...
Jo he llegit una frase que em fa molta gràcia.
No todos son fiestas en la vida de Paulina Rubio.
Es veu que és perseguida pel fisco mexicà perquè es parla d'uns 227.000 dòlars que pengen, que no saben més o menys...
Jo no els tinc, eh?
Quan els hauria de pagar.
De fet, jo tampoc no els tinc, però es veu que ella no els ha donat.
Es veu que no...
Que la Isabel mexicana els hi reclama, perquè es veu que va omitir un metre, ara, no?
Sí, sí.
Els ingressos durant els anys 1998 i 1999.
I clar, les xifres és això, no es poden amagar, les xifres canten.
Sí, sí.
I 227.000 dòlars, doncs clar, volguis que no.
Però són uns quants, eh?
Fa multo.
Segur que hi ha més 50 milions de pessetes, a les antigues, eh?
Exacte, fa multo com per...
He de dir, doncs me les amago aquí sota del...
Sí, vaig fer una donació a una cosa determinada, que normalment també ho amaguen per aquí, però...
Però presenta paper, presenta estructura i ja està.
Home, perquè pots dir, me'l vaig gastar amb el meu nòvio.
Segur, eh?
Que segur.
Segur, que de Colate a Ibiza.
Oh, no, quin any va ser?
Però encara no estàvem amb el Colate.
De fet, no sé ni si estava amb el Bufill, en aquestes dates.
No ho hauríem de mirar.
No, ho hauríem de mirar.
Tampoc no ens preocupa tant, com per haver-ho de mirar.
No, Paulina, paga, xata, eh?
Paga.
Paga i calda.
Paga, aquí sents amb tots.
Això li diria...
Això que anem a posar ara, qui li diria aquí?
Això li diria segurament.
Sí?
Segurament la senyora Cayetana.
Eugenia Martínez-Irujo.
Sí, anava a dir Cayetana.
No, que la Cayetana és la mare.
La mare, la mare.
L'exsogra.
Sí.
Ella lo vio salir de aquí.
Eh, eh?
Ahora sabía la verdad.
A la revista Gala.
En la primera plana.
Doncs sí, que tenim un nou romance.
I no és el romancer, però Déu el va.
És que ha sortit així, eh?
No et creguis tu que ho he pensat massa.
Com ha rodat.
Sí.
Bé, ell es diu Fran, Francisco Rivera,
pels que no som amics, com jo.
No, no la coneixem massa.
I ella es diu Blanca.
Que tu et quedaries tan normal.
Sí.
Si no et digués que més es diu Martínez-Irujo.
Que és la cosina?
Cosina, nena.
Cosina.
Com més cosins, més enllins.
És una frase que no la dic jo,
sinó que és del resfrener popular.
A veure, m'he quedat una mica així,
perquè clar, teòricament la Blanca
era una mica com la persona allò que...
És prima germana, però eren més germanes que cosines.
És això que t'anava a dir.
I que s'ho comptaven tot, s'ho explicaven tot i s'ho feien tot.
Doncs justament, com que té tots els datos,
ja no hi ha cap sorpresa.
Ja el coneix.
És com el discador de l'ordinador.
Guardava tots els datos,
ara que li han fet falta, ja els té.
Ella té 39 anys,
està separada,
té una filla de 6 anys,
que és més o menys l'edat que té la filla de Fran i Eugenia,
i clar, era, diguéssim,
el mocador de les llàgrimes i els mocs de la seva cosina.
Exacte.
I ara deu utilitzar tots aquells datos que tenia,
no per conquistar,
perquè no sabem qui va conquistar aquí,
sinó per mantenir una relació amb el senyor Francisco Rivera.
No me puc creure.
És que és molt fort, eh?
No sé.
És com si la teva millor, milloríssima amiga
t'hagués traït, d'alguna manera.
Jo trobo que és lleig.
Perquè s'ho ha de mirar així, eh?
A veure, l'amor no té...
A veure, sí, sí, entenem-nos, clar.
Però clar, jo trobo que és molt lleig.
Sí.
A més, sabent-te com anava la història.
És feio.
Perquè jo crec que l'Eugenia Martínez de Rujo
és una amiga com el perro de l'hortelano.
Ni come ni deja comer.
Ni deja comer.
M'entens, no?
Ni contigo ni sin ti.
Tira més males.
Amb el Fran jo crec que li passava això,
que ella va bé que anés amb aquest noi,
però que ell, allò, sèrio, no.
Millor que tingués rotlletes
perquè sempre estigués disponible.
Per tant, fes falta.
No?
Jo la veia una mica així, aquesta història.
No sé, a veure, esperem que les coses
rotllin bé per tots dos,
però jo no sé,
jo no sé si aquestes amigues,
germanes, cosines, de tot,
deixaran de ser només això
per ser conegudes.
No sé, no sé, no sé.
Anem als aniversaris, Marc?
I tant.
En pedim uns quants aquesta setmana, eh?
Oi, com estàs?
Estàs refredat, eh?
Estic molt ben avanti, eh?
Estic molt ben avanti.
Té rotllado,
que estàs sàpigant que estic plena.
Té rotllado.
Vamos a los cumpleaños.
Estic, ja anem.
El Don Johnson,
és que les fan uns noms
que em costen molt de pronunciar.
El Don Johnson?
El Don Johnson en fa 56.
Peus, aquest baroma.
Jo pensava que en tenia més, eh?
Jo crec que també.
Jo crec que 70,
30, 40, eh?
Si tens 50,
no te n'en fotis,
que m'agafa el riure
i ja malament.
Fintre que no puc respirar,
no puc parlar,
bueno, ja.
Rod i Aragón.
Ah?
Ah, a veure si reacciona.
47 anys.
Bo,
doncs Déu-n'hi-do, eh?
També tens quants,
aquest xiquet, eh?
Però jo n'hi posava més, també.
Tu també, eh?
Si altres que avui estàs...
I que no t'hi paren, eh?
I la Mila Jovòvits,
Rosíssima.
30 anys.
30 anys?
30 anys.
Jo n'hi posava més.
Si no saps qui és.
Per això,
per si és Rosíssima més.
La Cristina Aguilera, 25.
Què diu?
Això no pot estar bé.
Què va, què va?
El Brad Pitt,
calla, calla, calla.
Un altre ros,
el Brad Pitt, 42,
que fa rima.
Això sí.
Sí?
Sí que és creïble.
Jo que sé com és tan petit.
L'Estiverer Spielberg.
L'Estiverer Spielberg, eh?
L'Estiverer Spielberg, 58.
Jo crec que en té més, també.
Jo també.
Avui,
avui la gent es treu anys.
L'Alejandro Sán,
el diumenge,
aquest,
aquest,
que no hem sentit en tot el programa,
em fa 37,
aquest diumenge,
Sílvia,
si vols enviar un missatge,
un SMS.
Alejandro,
hi love you,
per molts anys.
Ja està, no?
El que vulguis.
Tu posa el que vulguis.
Quantes paraules et caven en cada missatge?
I no ho sé.
170,
sí, més o menys.
Depenent.
Imagina,
els hi love you que li pots enviar.
però no m'agradaria acabar amb aquesta música.
No, no, no.
A mi també m'agrada molt el Jader San.
Però tenim una protagonista aquesta mateixa nit.
Què n'hi ha, Paco?
que tengo insomnio.
¿Cómo?
Doncs sí,
tots els insomnios de Tarragona,
de fet jo passaré llista i posaré falta,
haurien d'estar aquesta mateixa nit
al Teatre Metropol,
perquè...
Paco a la luna
presenta el seu darrer treball escogràfic,
10 de la nit.
Teatre Metropol.
Molt bé,
ai, com s'ho sap.
És que jo estaré a la porta
des de les 9 del matí.
Què dius?
Mira, ja hi soc,
no ho veus?
I ho has cap allà.
Quan surti d'aquí,
m'ha animat.
Prefiero ser el pep que se muera la...
Va, tornem...
Només dir una cosa.
Digues, digues.
Si no hi ha neu,
se n'ha penat de neu.
I tant, que sí.
No ho saps si jo,
que anava a dir-te
que muníssim cap de setmana
i ens trobem la setmana.
Viren,
que serà la darrera setmana d'aquest any
en la qual farem el programa.
Hosti,
que se'ns acaba ja l'any,
com a qui diu.
Aquest xiquet amb l'insomni
ho deixa el descansar
i posa la cançó ja una vegada.
Que tengo insomnio.
¿Cómo?
Desde que tengo insomnio.
Bueno,
de totes maneres,
molt bon concert
i molt bon cap de setmana.
Adeus ja,
fins la setmana vinent.
Las modelos de moda
hacen cola en mi mundo
de nunca jamás.
Desde que tengo insomnio,
soy el socio del mes
del videoclub.
Las estrellas del porno
y a mi piña
y un ojo se apago la...
Prefiero ser el pep
que se muerde la cola
a ser el surfista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
Desde que tengo insomnio,
soy califa virtual
con todo un harén.
Las sirenas del banner
me ofrecen sus bailes
y pico en su piel.
Desde que tengo insomnio,
soy amigo de loli
madrileña y madame.
Como yo.
Las cervezas con luces
son calientes
y caras
pero no saben a sal.
Prefiero ser el pep
que se muerde la cola
a ser el surfista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
Prefiero ser el pep
que se muerde la cola
a ser el surfista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
y tú me llamas
y tú me llamas
loco sin vergüenza
y tú me has echado
de la fiesta.
Labios de cera
corazón cobarde
en mi amor
no hay más leña
que la que arde.
Prefiero ser el pep
que se muerde la cola
a ser el surfista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
Prefiero ser el pep
que se muerde la cola
a ser el surfista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras.
Subtitulado por Jnkoil