A la mateixa hora de sempre, encara que cap de setmana ens l'hagin canviat,
Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Comprova aquest dilluns de pont.
Encara que tu m'ho has dit, que això que vingui cap de setmana no t'afecta massa.
No m'altera, no m'altera. No m'afecta res absolutament.
Però has vist que aquí hi ha una sensació molt estranya avui?
Sí, no, ja he vist que...
Avui és com si fos de veritat divendres una altra vegada.
Sí, sí, una miqueta d'espistats.
Però és lògic. No digues, digues.
No, no, no, sigues parlant, sigues parlant.
D'acord, d'acord.
Crec que l'he tallat.
És que, ho confesso, Andrés, que és el que estava a punt de passar.
Res, que estava a punt d'estornudar.
M'ha estremcat l'estornudar.
I que jo deia, passa, passa, segueix.
I ho fes-ho, home, ho fes-ho.
Que s'enot i que estem en directe.
És una cosa normal i lògica, i més estem en directe, saps?
Home, depèn del que hagis de fer.
Si l'estornudar encara s'aguanta.
Bé, avui som dilluns, dia 31.
Correcte.
Demà és dimarts, demà tocaria cine.
Però demà tenim festa.
Exacte, encara que alguns dies que vindran, el mes que ve,
amb festa i tot, farem cine a l'antiga audiència.
Exactament igual.
Però vam pensar que en un dia dels difunts, de tots sants,
la gent estava més atrafegada.
Per anar al cementiri.
Amb els cementiri, amb els seus difunts i els seus problemes lògics del dia,
i vam decidir realment no fer cinema.
Clar que pensem que la gent hauria vingut igual,
però més que ara està per respecte a tothom.
Sí, sí, ho entenc perfectament.
Llavors hem de dir que pel dimecres sí, fem cinema.
Però hem d'anar a l'anticuari, llavors.
Sí, sí, sí, amb el cicle que estem fent d'Estefan Keen,
i passarem la pel·lícula a les 10 del vespre.
I amb entrada gratuïta,
Cristín,
que va dirigir John Carpenter,
un gran director,
i que aquí va fer una bona pel·lícula.
Encara que hi ha al final,
les últimes i darreres pel·lícules que ha fet aquest senyor John Carpenter,
ha anat a davallada, eh?
Ha anat a davallada, ja t'ho he de dir.
Són coses que passen,
a vegades es veuen obligats a fer-ho per contractes,
no són els pel·lícules que a ell els interessa.
O per poder guanyar alguns calerons,
que també ho fan.
No, i a vegades passa que hi ha contractes
i està acabant el temps el contracte,
i llavors li obliguen a fer les pel·lícules aquelles
per aprofitar-lo pel final del contracte.
I aquí és on a vegades ve la pega
que aquell home perd una sèrie de mèrits
per culpa d'algú que a vegades
no està prou convençut de fer-la.
Home, jo he vist algunes, no totes,
de les últimes pel·lícules que ha fet
i m'ha defraudat força.
Precisament veient Cristín
i d'altres que havien fet que tenien força, no?
Sí, sí, sí.
Nintre del gènere de por o gènere de terror, no?
Bé, i llavors després de...
Espera, hem de dir que després del dia 2,
que ve el dia 3, el dijous,
a l'antiga audiència,
a les 6 de la tarda,
amb el cicle literatura i cinema,
passem la pel·lícula
La guerra de los mundos.
Una pel·lícula de l'any 1953.
No aquesta última, sinó la primera versió que es va fer.
Recorda'ns què és el que va passar
amb aquesta pel·lícula quan es va radiar.
Bé, quan es va radiar la novel·la.
Quan es va radiar la novel·la a l'any 38.
Però referim-nos al que és...
Precisament, l'Orson Welles va ser
el que la va estar radiant.
I la gent s'ho va agafar amb tanta força.
La gent que no ho va sentir des del principi,
perquè al principi s'avisava
que només era un text literari
que s'anava a radiar.
Exacte.
Que no era de veritat.
Ho va fer amb tal realisme
que la gent es va pensar
que realment estàvem sent atacats
per sers d'un altre planeta.
Van pensar molta gent...
T'imagina't, la gent sortint esperverats...
Sí, sí, sí, la gent...
Aterroritzats, corrents...
Incluso alguns es van tirar...
Va bé, la desgràcia que alguns es van tirar
fins a treball perquè no volien
que els extraterrestres els agafessin.
Clar, estem parlant dels anys 38-39.
I que l'única metge de comunicació
podíem dir que arribava a totes les llars
i tenia ràdio era la ràdio.
Sí, sí, sí.
Perquè no dic qui tenia,
que no era una cosa...
Però, bueno, aquí és una versió
que està molt ben feta per ser l'època
que es va fer molt ben feta.
A mi particularment,
i a molts crítics,
els agrada més aquesta pel·lícula
que no pas l'última que hem fet ara.
És que la versió nova...
Perdona, M'Andrés.
Els efectes especials
abusen massa d'això.
La gent ja sap que això ara és molt fàcil
relativament de fer.
Però no només això.
El més humà és l'antiga.
Dic que l'antiga se centra,
podríem dir, al conjunt,
amb tota la gent.
I en aquesta nova
se centra exclusivament el Tom Cruise.
Després el Tom Cruise fa un paper d'un pare
que no és creïble,
el paper de pare que ell fa amb aquesta pel·lícula.
Tu l'has vist i no t'ha acabat d'agradar,
pel que sembla, no?
Jo no la vaig veure,
però també m'han comentat el mateix.
M'han dit que massa Tom Cruiseado
era el tema.
Que més que la Guerra de los Mundos
era la guerra de Tom Cruise
contra els extraterrestres,
que no hi havia més, no?
És el diàstic d'aquest home
per salvar la seva família.
I l'altre,
però escolta, sí,
molts carrers que s'aixequen,
molta cosa...
En fi, canviem de tema.
Molts efectes, massa efectes, no?
Sí.
Anem per la pel·lícula
que estem passant aquests dies.
Aquesta és més senzilla
i ens té aquí enganxadíssims.
Que sembla frijolito, això ja, eh?
Darling Lily
és la pel·lícula
que ens està ocupant
aquests últims dies.
directa,
no la banda sonora,
sinó banda directa
de tota la pel·lícula,
com hem fet en algunes ocasions.
Amb les veus dels protagonistes
i sentint-ne els moments.
La pel·lícula és interpretada
per Julie Andrews
i Rob Hudson.
Julie Andrews fa el paper
d'una cantant,
una actriu cantant,
que està actuant
en els millors locals
i teatres d'Anglaterra
i dels estats...
O sigui, perdó,
d'Anglaterra i de França.
I, en fi,
representa una noia
que té una gran acceptació
per totes les autoritats,
per tota la gent important,
tant militar com civil,
i entrem
en la Primera Guerra Mundial.
Resulta
que ella realment
és filla
d'un alemany
i d'una inglesa.
I té contactes
amb oficials alemans
i els hi passa
informació
que ella va captant
de la seva bellesa
i se li apropen
els oficials
aliats
o anglesos
o francesos
i va fent
d'espia.
De cadascos alemanys.
Coneix
amb un nord-americà
que és
oficial
d'aviació
i es diu
Larravi,
que és el
Rob Hudson,
i ell ha d'espiar
amb aquest home
tots els secrets
que ell pugui tindre
amagats
amb el seu amint.
Això hem de dir
que està emanat
prèviament
pel seu contacte
alemany
i que
va passar-se
per tiet d'ella.
Per tiet i neboda.
Llavors,
resulta que
l'assumptu
es complica
perquè tots dos
s'enamoren.
Però
ella ho fa
tan bé, tan bé, tan bé
que el servei
d'intel·ligència
francès
que ella està actuant
ara a França
la tenen
amb tan bona estima
que li confien
que
com que ella va tant
amb el Larravi
que sospiten
que el Larravi
està passant
informació
amb els alemans
a través
d'alguna noia.
El que menys
pensen
és que aquesta noia
realment sigui ella.
Llavors,
hi ha un momentet
als alemans
li diuen
que hi ha
una operació
Kripsuzet
que és el nom
d'una noia
i que
d'una ballarina
d'estriptis
per ser exactes
i resulta
que ella es pensa
que el seu gran amor
està liat
amb aquesta noia.
I què fa ella?
per venjança
entra
amb el dormitori
d'aquesta ballarina
d'estriptis
i deixa
documentació
secreta
que tenia
de passar
amb els alemans
a l'habitació
d'ella
i la denuncia.
Que punyetera.
Llavors,
lògicament,
com que
segons diuen
aquesta noia
anava
amb el Larravi
detenen
per traïció
Suset
la bailarina
d'estriptis
i a l'oficial
americà
d'aviació
l'Arravi.
Això ens havíem quedat
el divendres.
Exacte.
Avui és dilluns.
Hem d'avançar, eh?
Mira.
A veure què dius.
Llavors,
degut amb això
de la seva gran
heroïcitat,
Lili
rep
la legió
d'honor
francesa.
Què dius?
Imagina't.
Això no és possible.
Imagina't.
Aviat s'entera
que
l'Arravi
quan va ser
detingut
li explicava
a Suset
que no
podia
veure-la
més.
Estava enamorat
de Lili.
Li diu que ell
ja l'havia vist abans
però com que estava
enamorat de Lili
ja no volia seguir.
Però bé,
com que es veu
que ell
entre estira i arronça
i et deixo,
no et deixo,
segueixo amb Lili
i tal i qual,
els contraespionatges
van suposar
que la Suset
era l'espia.
Llavors,
Lili emocionada
jura
la innocència
a l'Arravi
i confessa
ser ella
l'espia.
Què dius?
Així,
tal com t'ho explico.
No, no, no,
no, segueix,
no tanquis,
tanca el guió,
no tanquis,
segueix, segueix.
Bé,
llavors ens trobem
que
Bon Ruger
aquest,
per entendre'n,
no?
Exacte,
no,
sí,
el Bon Ruger
és el que es fa
passar per Tiet
d'ella,
sí,
exacte.
S'entera
que Kessler,
que és el seu
superior
alemán,
l'ha acusat
de traïció
davant del gran
comando alemán.
es dóna
compte
que Lili
està
en la mateixa
situació,
també els alemans
estan en contra
d'ella.
Llavors,
Bon Ruger
escapa
de Kessler
i rapta
a Lili
a l'entrada
del comando
francès,
precisament
quan ella
està
amb el comando
francès
l'aconsegueix
arrencar d'allà
encara que
Bon Ruger
és ferit
per un dels homes
de Kessler,
precisament
dels alemans.
Doncs André,
si vols,
ho deixem aquí.
Lili,
avui et desvetllaré
alguna cosa.
Digue'm.
Lili
aconsegueix escapar.
Andrés,
tornarem,
serà dimecres,
que no demà, eh?
Podreu aguantar
la incertesa
d'aquest dia?
Avui,
avui menjaràs
panellets.
I demà,
i demà.
Avui i demà,
espero.
Però aquest vespre,
aquest vespre t'haig de dir
que a Vilaseca
passem la pel·lícula
Don Juan Tenorio
de 1924,
pel·lícula
amb la seva època muda,
però que després
està sonoritzada
en castellà
i doblada,
els personatges,
i a més a més,
quan s'acabi la sessió,
si no ho tinc mal entès,
en Salma Callà
es repartiran
panellets i vídols.
Ah, doncs mira,
si voleu apropar-vos,
ja sabeu.
Si vols vindre,
doncs ja ho saps.
Moltíssimes gràcies
per l'invitació,
però ja saps
que jo porto paquete.
Bueno,
no és igual,
allà on mengen 3
en mengen 4.
No, perdó,
som 4,
deixem 6.
Allà no en mengen 10
en mengen 4.
No deixeu.
Fins demà si no vol.
No?
Ah, no, és veritat,
jo vaig embalat.
És que esclar,
em poses tan nerviós
que vols sentir la pel·lícula.
Endres, adéu-s'ho.
Adéu-s'ho.
Adéu-s'ho.