Amb l'Andrés estem a punt a punt de tancar la setmana
i ens hem quedat així una mica a mitges
perquè ahir tot just acabàvem
Niki, la prenent de bruixa, una pel·lícula de dibuixos animats
que ens ha estat acompanyant durant mes i mig, si no dos mesos.
Andrés, bona tarda i avui què hem de fer?
Mira, 29 capítols ha durat.
29 capítols?
29 capítols.
Això és com les radionovel·les d'abans.
Capítol número 3428
i el bloca nunca muere.
No, no moria, no.
Doncs abans de tornar a passar a una altra pel·lícula
fem una mica de banda sonora.
I també per deixar descansar els oïdors de tanta emoció.
Jo ara voldria proposar una miqueta de música,
de temes de pel·lícules
i una espècie de viatge musical
i se m'ha ocorregut que, per exemple,
podríem anar passant temes de pel·lícules
que siguin significatius de diverses parts del món,
com per exemple aquest tema musical, el primer de tots,
que pertany a la pel·lícula Mogambo.
Es pot dir que la primera escala
que farem d'aquest viatge imaginari
seria bo fer-ho al Simu Mogambo a l'Àfrica.
I amb aquesta pel·lícula podem dir que allà tenim el safari
que dirigia un gran explorador,
que era Gargaible,
o Gargable, com li vulguis dir,
i els testimonis de les rivalitats entre Abba Garni
i Grace Kelly,
per l'amor d'aquest guapo...
en fi, caçador de feres.
És que era aventurer, ho tenia tot aquest home.
Era l'Indiana Jones de l'època.
Sí, bueno, precisament el van agafar amb ell
perquè ja era un home ja bastant gran aquí
i enquadrava molt bé amb el personatge
perquè tenia que representar un home fornit,
un home, en fi, amb temple,
i que se li veies el suficientment gran
perquè fos creïble que aquest home tenia una experiència
de molts anys d'estar treballant allà a l'Àfrica
amb aquesta tasca de capturar animals pels zoològics
o per acompanyar amb els turistes
amb alguns safaris que no era representant la pel·lícula
tan, tan, tan turístic com ara ho estan fent.
Bé, llavors ens trobem que Abba Garner i Grace Kelly
amb aquesta pel·lícula s'enamoren d'ell.
És una pel·lícula de John Ford
i la cançó que posarem és el Life Motive,
de l'Ava Garner,
que agafava una especial força,
una especial virulència,
quan la cantava Abba Garner per la nit,
després del sopar,
amb una veu molt sensual i provocativa,
a l'haver sorprès a la parella,
Gargable i Grace Kelly,
amb plena afusió amorosa,
que després havia sigut,
bueno, havia sigut després un passeig
que havien fet per la selva.
S'ha de dir que en la pel·lícula,
Grace Kelly ve amb el seu marit
a fer unes indagacions per allà a l'Àfrica
i Abba Garner és una aventurera
que ha anat a parar allà
i momentàniament,
fins que arribi un nou vaixell,
doncs tindrà que estar allà
durant bastantes setmanes.
Bé, amb la censura,
com que espanyola,
quan hi havia el franquisme,
com que Gargable,
en fi, fa l'amor amb la Grace Kelly
i amb l'Ava Garner,
no era plan de deixar el marit de la Grace Kelly
amb tant mal paper i tanta mala situació.
I llavors van muntar el doplatge
que realment el marit,
amb la pel·lícula original de Grace Kelly,
amb la pel·lícula versió espanyola,
amb el doplatge,
fos el germà.
Què n'estàs dient?
Li van canviar el paper?
Li van canviar el paper.
Esclar, com que quedava bé
perquè l'altre ni feia fusions
de germà ni de marit,
sinó que tenien una preocupació
pel motiu que havien anat allà a l'Àfrica,
doncs quedava bé.
I el diàleg es va arreglar
que el marit de la Grace Kelly,
amb la pel·lícula,
fos el germà.
Això és una anècdota curiosa.
I això no s'ha canviat
o ara actualment ja s'ha tornat a canviar?
Sí, després es va arreglar.
Ja es va arreglar.
O sigui que...
M'he quedat de pedra.
Si alguna vegada fan alguna còpia
d'alguna pel·lícula antiga,
del 35 mil·límetres,
pot ser que encara et sortia el germà.
Si és una còpia remasteritzada
i actualitzada,
llavors ja és el marit.
I ara, esclar, ja no ens espantem
que el marit passi per aquesta situació.
Bé, doncs, escoltem aquest tema
que va ser d'un tema tradicional
i és de la pel·lícula Mogambo
de l'any 1953,
però que aquí la canta
Moira Anderson
amb uns arreglos d'agnaic.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
M'he quedat de pedra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!!
!!
!
Aquest ha sigut el tema del Vals del Recuerdo de la pel·lícula Les Nieves del Kilimanjaro de l'any 1952.
Espero que us agradi aquesta música tranquil·litzadora, relaxant i demà seguirem amb més.
Fins demà!
Fins demà!
!