...
Andrés, Andrés, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Ahir posàvem en antecedents a tots els ullents de Tarragona Ràdio,
avui ja toca el primer capítol.
Exacte.
No?
Exacte.
Ahir vam fer, com dius, allò que surt en director,
lo de la pel·lícula.
Sí, els crèdits.
Els crèdits de la pel·lícula.
I ara ja entrem.
Sobre el que més o menys fèiem i seguirem fent, si Déu vol.
I tant, i tant.
Bé, doncs ahir vam anunciar que faríem temes musicals de comèdies
i llavors tenim ja la primera peça musical,
que va ser una obra molt important, molt divertida,
de l'any 1963, que va ser
El mundo está loco, loco, loco, loco.
Com una cabra, no?
Eh?
Com una cabra.
Sí, sí, sí.
La pel·lícula és impressionant.
Va ser la penúltima pel·lícula que va fer Spencer Tracy.
Comença, i el tema principal és un espectacular vals,
que ja dic que és el tema principal de la pel·lícula,
una pel·lícula d'Stanley Kramer,
i és una calculada operació comercial,
vull dir cinematogràficament,
plena d'estrelles de la cinematografia amb el seu repartiment.
i amb un guió ple, ple, ple de gags.
Gags són xistes visuals, xistes escenes còmiques, no?
Persecucions a incidències de gran comedicitat,
i explicava l'absurda búsqueda de certa quantitat de cèntims
que un gànster ha amagat en un lloc específic.
Llavors, hi ha una sèrie de persones
que se n'enteren que hi ha aquests cèntims.
Com és això?
Doncs molt fàcil.
Hi ha un, que amb el cine es deia Bocazas,
li deien Bocazas,
té un accident per la carretera,
el seu cotxe cau muntanya avall,
quan arriben els altres automobilistes
que han vist l'accident,
i els primers que arriben,
que és Miquel Roney, amb el seu company,
llavors l'home, amb les seves últimes paraules,
diu que els diners estan en el parc tal,
de tal ciutat, a sota la WV,
a sota la WV,
i els milions estan allà,
i mor l'home.
Llavors, esclar, mentre ha estat així...
Ho deixa tot calent,
ho deixa tot calent en aquest moment.
Això és el motiu principal de la pel·lícula.
Llavors, lògicament,
ha arribat també un altre matrimoni,
i amb la mare de la noia,
que és una sogra d'aquelles,
que, bueno, agàrra-te,
i s'han enterat també de lo mateix.
Llavors, esclar, diuen,
bueno, doncs mirarem de localitzar això,
i què fem?
Diu, escolta, aquest és un gànster molt conegut,
diu, llavors el que podem fer,
diu, és que danzo.
Molt bé.
Pugen al cotxe...
I comença la persecució.
I comença la carrera cap als milions.
Exacte.
Però és que l'ambició fa que l'un vulgui arribar abans que l'altre.
Els inconvenients que surten per la carretera
obliga, a cert punt,
per rebre l'ajuda de l'altra persona
que troben per la carretera,
i perquè se'ls hi ha fet molt bé,
per exemple, una de les escenes,
se'ls hi fa molt bé el cotxe,
demanen un altre que els hi porti.
Li diuen lo dels diners.
Ja està llest.
Un altre més, amb això és que està amb l'assumpte.
I així, mica en mica,
es va sumant gent amb aquesta persecució.
André, és el que t'anava a dir.
I al final què?
Al final hi ha una quantitat de gent
buscant els diners tremendos.
I resulta que, esclar,
com que han armat en follon per les carreteres,
perquè es persegueixen l'una amb l'altra,
i han alterat l'ordre circulatori en diversos moments,
al jefe de policia de la ciutat...
Però aquí està passant alguna cosa grossa.
Saben que allà hi ha una bogeria enorme.
Fins que s'acaba,
que també estan buscant aixos.
Però ho troben o no ho troben?
Què és Spencer Tracy?
Però ho troben?
Dona, al final sí que ho troben.
Al final sí que ho troben.
De la manera més insospitada que et pots imaginar.
Però no t'ho la diré,
per si algú la veu,
doncs que ho sàpigues, saps?
Mira, si és una pel·lícula d'aquestes per passar, eh?
Divertida, divertida.
Llavors, aquesta pel·lícula resulta que surten
infinitat d'actors coneguts.
Allò, moments determinats.
I no surten amb els crèdits.
Per exemple, surt el Buster Keaton,
que està a la vorera d'un riu
que s'encarrega de passar la balsa de fusta
d'una vorera a l'altra,
amb els cotxes que hi van.
Fa un paper curtet.
I així tot de personatges.
Però una quantitat enorme de personatges.
És clar, és un atractiu també important.
Doncs, Andrés, apunta aquesta pel·lícula
per passar-la per aquí, eh?
Que la trobo molt interessant, eh?
Dura quasi tres hores.
D'igual, d'igual, a poc a poc
i fragmentada la passarem.
És una pel·lícula que és per veure-la.
Però, bueno, es pot dir a molt de diàleg, saps?
Llavors, aquesta, ja et dic,
va ser la penúltima pel·lícula
que va fer Spencer Tracy
i la primera pel·lícula presentada
en Tinerama,
que la vaig veure en Tinerama, precisament,
però projectada amb una sola càmera.
Saps que les primeres pel·lícules
eren tres càmeres.
Doncs aquí es va presentar amb una sola càmera.
Tant la cançó de Mac David
i Ernest Gould
com la banda sonora
van ser nominades per l'Òscar.
No van guanyar,
però van ser nominades per l'Òscar.
És una gran pel·lícula
amb una música
que va ser coneguda per tothom
i els més grans la recordaran de seguida.
Escoltem el tema principal
de El mundo está
loco, loco, loco, loco
amb l'orquestra dirigida
per Ernest Gould
i és la banda sonora original.
El mundo está
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!