Un altre divendres, donem la benvinguda a la Mar Pérez.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja és divendres, i un divendres raro, a més a més.
Per què és raro?
Perquè és un divendres justament davant d'una setmana de vacances pels que estudien,
d'una setmana de pont pels que treballen poc,
i d'una setmana de molta feina pels que treballen a l'hostaleria i en aquestes coses així.
Sí, sobretot a les pastisseries, no?
Exacte, mones, imagina't, imagina't.
És un divendres raro, eh?
A més venim així mig de malalimentats, no?
Perquè portem tota la setmana fent abstinència, com marca la Cobresma, no mar?
Ah, què dius? Malalimentats?
Menjat carn tu avui, que has menjat carn avui.
Doncs sí.
Doncs a l'infern, de peta a l'infern, però això ja està assumit.
Ja saps el que diuen, les nenes bones van al cel i les dolentes a tot arreu,
i a mi m'agrada viatjar.
I no ets l'única, eh?
Que avui parlarem d'una xica que també viatja, no?
Doncs sí.
Bé, de més d'una.
Depèn, depèn de quin tipus de viatges.
Jo en aquest cas és allò, viatges subvencionats, com els de l'Incerso.
Però bueno, això ho deixem per més tard.
Comencem treballant, o parlant més que res, del Rot Estiua.
Música
Wake up, Maggie, I think I got something to say to you
It's late September and I really should be back at school
I know I keep you amused
But I feel I'm being used
Oh, Maggie, I couldn't have tried anymore
You let me away from home
Just to save you from being alone
You stole my heart
And that's what really hurts
Ai, Rot Estiua.
Que poc es pensava, la Maggie, que ser tan dormilega li costaria una cançó, imagina't.
Bé, doncs de fet no parlarem del treball o de la trajectòria estètica artística, avui tinc la llengua feta...
Amb estètica, també podríem parlar de l'estètica del Rot Estiua, eh?
Ai, va crear una moda, eh?
Sí, sí.
Aquells pèls en punxa, així...
Aquells pantalons ajustadets a ratlles, no?
Una cosa allò que dius, mira, Estiua el Rot Estiua com després ho va fer el Josh Michael, que també...
O Michael Jackson, són gent que han creat.
Però no s'anem cap a les rames, que tu em fas...
M'adones un punt i jo...
Cap amunt, cap amunt.
Va mai cap a l'altra punta.
La qüestió és que et deia, hem d'agafar l'agenda i hem de començar a centrar-nos en què volem fer en tot el que queda d'any.
Perquè hi ha un fotímer de bodes a les que no sé si hi podrem anar i hem de començar a descartar.
Sí.
Aquesta és una...
Tu la setmana passada ja te'n vas a reservar una, que vas dir que te'n faria il·lusió.
Doncs aquesta és la segona.
Rot Estiua es casa per fi amb la nòvia que té fa quatre anys i mig, que jo l'he conegut ara mateix, però bueno, és bo que ja fa temps que vam pel món.
Es casarà quan aconsegueixi el divorci de la seva segona esposa.
O sigui que ara serà la tercera.
Exacte.
Té quatre fills i, diguéssim, que dos matrimonis.
Ah.
Ara anirà cap al tercer.
Mira, és una cosa...
És una noia d'on ha sortit, aquesta xica?
Qui és?
És una noia que és model i fotògraf, fixa't tu, tot junt.
Que ja és estrany, no?
Molt complerteta.
I es veu que ja fa sus labores, perquè ja fa quatre anys i mig que van junts pel món.
Això vol dir que no és una cosa...
Fa que no la deu treure gaire de casa.
Home, clar, deu estar molt ocupada, amb dues feines, pluriempleada.
Clar, i cuidant els quatre crius.
Escolta, però com pot ser fotògraf i model alhora?
Doncs mira.
Difícil, eh, també?
Home, no sé si és que ho fa tota l'hora, és a dir, que ella es posa i fa el clic automàtic,
no, no ho crec.
No ho crec.
No ho crec, ho deu fer, allò, mitja temporada de fotògraf, l'altra mitja de model.
Bueno, és una dona que físicament té cames?
Sí, té dos bones cames, que arriba a tot arreu, aquesta xigueta.
no li calen escales, ja, ella és d'aquella escama llarga, que se'n diu, a part que és molt maca.
Ell diu, Rod Stewart diu, que és una noia, una bona noia, que no sé si pel Rod Stewart això de que sea una buena niña no queda bé.
No, no, no, una lleona.
Una lleona, una mica lleona, sí, amb el Rod Stewart.
Exacte, però bueno, que és una bona nena i que, per tant, això amb ell li ha robat el cor.
Jo crec que aquest xic volia que li surtin crios amb els pèls, no de punxa, no de punxa, normal, allò llizet.
O rínxols, o rínxols, o tireu xons o coses així.
Ja té una edat el Rod Stewart també, eh, per anar casant-se pel món.
Ja té uns quants.
La qüestió és que ell ha lligat una mica prim la cosa i ha regalat un pedazo a ell de diamants que tirava d'esquena
per tenir-lo pamat, saps?
Jo encara no tinc el divorci però tu, nen, no t'escapes.
Perquè amb aquelles cames, aquell xic que fot a córrer i el Rod Stewart, amb aquella edat que té, no pot anar al darrere molt de rato.
Però bueno, no és l'única boda, no és l'única boda.
Això m'ho dius per alguna cosa, no, Mar?
Sí, perquè, clar, aquesta que ve ara potser s'hauria de cobrir.
Jo no vull.
Cobrir de glòria.
Cobrir, cobrir.
Tu no vols.
Jo no hi vull anar, és el 8 d'abril i estic molt ocupada.
A part, bueno, tu ja, tens com a més...
Que no em surten al·lèrgies a l'abril, eh?
A l'abril?
Què passa, aquí es casa?
Home, doncs és a Anglaterra.
Ah, es casen el Carlitos i la Camila?
Ah, per fi.
Ah, doncs jo sí que vull anar.
Són 30 convidats, vull dir que serà una cosa així, en petit comitè, que no és allà una gran ostentació.
De poder menjar amb els dits i tot, no?
De poder menjar el que vulguis.
Ah, doncs jo hi vaig, Mar, jo hi vaig.
Vas tu?
Ui, qualsevol excusa per a Londres es pot.
Ara te l'apunto per tu, Camila i Carles, a la Núria.
El 8 d'abril, nena, no cal ni depilar-te, ni manicures, ni res.
No, perquè allà els britànics tampoc ho fan, no?
Són guardos de per si.
Perdona, em volia dir deixadots.
Bueno, no sé si ho arreglo o ho deixo pitjor.
És igual.
Allò, que t'ho apuntis.
No tenim boda, més.
No tenim més boda.
Però tenen el vistiplou ja, el vistiplou.
No, espero que no plogui més.
Tenen el vistiplou ja.
De fet, sí, ja està, és una boda civil, recordem.
Ara, que de la gran ostentació de boda que potser el Carlos volia,
s'ha quedat en això.
Una cosa que ni familiar, que podies dir una petita boda familiar.
No, no, no, és una boda entre amics,
perquè la família no hi va.
Per tant, que no decantaràs allò que es vegi.
Osti, aquesta xica, qui és?
Quina casa real és?
No, però tu no pateixis, que allí tothom serà d'anar per casa.
Bodes.
Una altra boda que no és que estigui a punt de complir-se,
sinó que ja fa unes setmanes que va passar.
Té a veure amb el món salvatge, amb la natura,
amb la relació entre races i cultures.
A veure, hi havia ara fa quatre dies
que complíem l'aniversari de... justament.
Aquesta és la cançó.
M'havia d'enrotllar perquè no la trobava, clar.
És que em demana unes coses.
Posa'm alguna cosa exòtica.
Això no és exòtic, però tothom, quan sentim aquesta música,
ja veiem aquell llop.
Ah, que sí, eh?
Sí, sí, sí, sí.
El abejaruco, no?
Ai, ella, que posada que està.
Bé, doncs imagina't...
I això per parlar d'una boda.
No, no, no, d'un viatge de noses.
Vinga.
Tu imagina't, clar, això està fet per parlar dels boscos
i les muntanyes espanyoles,
però tu imagina't aquesta música a Nigèria.
Ah, sí.
Et estàs posant en situació?
Sí, mi quadra perfectament.
Eh, salvatges.
No volia memòries d'Àfrica, no.
Volia una cosa salvatge, com això.
Un safari, un safari, jo.
Ah, exacte, exacte.
Amb les bestioles totes juntes allí fent...
La dona del rote estiguar fent fotos.
No caldria, no arribem a tant.
Però sí podem veure a Raquel Mosquera i Toni
de viatge de noses.
Han anat a Nigèria, eh?
A conèixer la família del nòvio.
Clar, clar.
És a dir, ara que ja me he casado,
ja conèixer la suegra.
Sí.
Com que ja...
Ara, clar, el fotut és que ara no el pots tornar.
Però com que ja estic casada,
si no els agrado, ho sento molt.
I què, ha quedat contenta, suposem, no?
Home, sí.
Diu que aquesta senyora, és a dir, la seva sogra,
era una tenista molt famosa a Nigèria
en els anys 70-80.
Però, no sé, com que a mi el tenis no me mata
i els nigerians no els conec de prop,
no et sé dir.
La qüestió és que es veu que, bueno,
tots molt contents perquè, bueno,
anava la Raquelita a conèixer la família.
Bueno, i no hi anava sola,
sinó que es deuen haver portat com a mínim un fotògraf, no?
Perquè això han vist fotografies, eh?
Exacte, aquí.
Se'n va endur un fotògraf de la revista
en qüestió que va comprar l'exclusiva.
O sigui, la revista que els ha pagat el viatge de noses.
Justament.
Aquí està.
Justament.
Jo, potser la Camila i el Carlos
ho haguessin hagut de fer així.
I en comptes de 30
podríem convidar almenys de 150 convidats.
Sí, perquè de segells,
per molts que en venguin,
tampoc no...
No, no, hòstia.
Has fet un segell, mare de Déu.
Has vist que fotos més lletges.
Sí, és un segell allò d'ells dos,
és que és el mínim.
La de perfil,
la que estan de perfil tots dos
és de conya.
Vull dir, és per comprar-lo i reure allò que dius
ah, ah, mira, ah, no sé què fer.
Vaja, mira aquell ferrer.
Ah, ah, ah, ah.
No, no és sèrio, no és sèrio.
No és sèrio.
Ai, passem a temes més glamurosos, Marc.
Això de Nigèria, mira,
ja estic plena de pols jo, eh?
Però no deixem de banda
el fet d'això,
de les coses salvatges.
Quan tu tens una feina
o la teva vida diària
requereix estar en forma,
això suposa que tu pots
fer qualsevol cosa
sense córrer perill.
Sigui a la selva,
sigui barallant-te amb qui sigui,
o a casa teva.
Sí, de normal sí, no?
Per això vas al gimnàs
i t'entrenes i tal.
Exacte.
Si la teva vida laboral
és al cinema,
tu més a més has d'estar en forma.
Home, i a més
si fas cinema d'acció.
D'acció, justament.
i t'entrenes i tal.
Bona t'entrenes i tal.
Bona t'entrenes i tal.
Bona trenes i tal.
Bona trenes i tal.
Aquesta sintonia, més que els àngeles de Charlie,
sembla la sintonia de cuina, d'allò...
Arguinyà no el representa?
Sí, és veritat.
És la que em feien servir per passar els títols de crèdit.
Al final de tot, quan ja estan relaxades a la platja,
allò que ja ha acabat el cas i tot, té bon rotllo...
Jo és que no l'he vist, la pel·lícula.
Ai!
Bueno, no sé si em perdo gaire cosa.
No, mira, acció, petades per aquí, per allà,
molt de fantasma, però bé, és distreta.
Allò entretinguda, allò de crispetes i sofà.
Que es diu de passar una estona.
Vale, perfecte.
Bé, doncs parlarem d'una d'aquestes àngeles de Charlie.
Es diu Cameron Diaz i recordem que té de nòvio
un cantant, que no parlarem d'ell perquè no veia cas,
però que se'n va anar amb el seu nòvio a fer un...
Mira, allò...
Un passarrato a Sud-àfrica.
Un passarrato.
Un passarrato.
Tu tens paraules per tot, eh, Mar?
Sí.
Se'n va anar a fer un passarrato.
Olla, què fem?
Anem a fer un beure a Sud-àfrica?
Anem a fer un beure, doncs igual.
Anem a passar un rato a Sud-àfrica.
Se'n van anar.
Lògicament, quan tu te'n vas en un lloc així
que no saps si tornaràs o no,
tornes carregada de coses.
Este tamborcito de no sé què,
aquella capsa de no sé quantos,
aquesta flauta per orientar tigres,
un munt de coses que després a la vida real
no et serveixen de res,
però que t'ajuden a recordar aquell viatge.
Bé, doncs ella, com és mortal,
igual que n'alguis, encara que no us sembli
perquè és més rossa que tu i que jo,
també ho va fer, d'acord?
Va arribar a casa seva, a la seva mansió de Malibu,
i va voler guardar totes aquelles coses,
desar-les damunt de l'armari.
I com que es veu que aquella mansió
en té molts metres quadrats,
però no té escaleta,
allò de la típica escala plegable
que es posa a qualsevol lloc i no ocupa puesto...
Sí, allò que té tothom a casa.
Doncs ella no.
L'escala aquella no dona cap tipus de bona imatge,
com que no la té.
Es va haver de pujar amb un calaix d'una còmoda...
Va obrir un calaix i va pujar al damunt?
Al damunt, per posar la caixeta
de les cosetes vàries de Sud-àfrica
damunt d'aquell armari.
Es veu que li va agafar,
i aquí ve la cosa en qüestió,
un tirón muscular a l'esquena,
es va fotre de cap i es va obrir el mateix cap,
de manera que li van haver de donar 19 punts.
Oh, quin mal.
Que ben bon dia.
De la consciència i tot, eh?
Que ben bon dia,
d'en 19 punts al cap.
Sí, està la lletja.
Està la lletja,
oi?
Pobreta.
Allò afaitat allí,
el rapunt aquell d'allí.
Ai.
I tot per anar a Sud-àfrica
i per no tenir escala a casa.
Exacte.
Que vegis que tant obrir-se de cames
per donar petades
i després no és capaç d'acabar a dreta.
Que fort, que fort.
Clar, aquesta xica,
que pesa poquet, no?
Que està primeta a Itàlia en forma,
però, home,
pujar-te amb un calaix d'una calaixera.
Doncs no, és qüestió,
perquè per això hi ha les escales,
com l'últim recurs en una cadira.
Sí, sí,
no va calcular bé que tenia això.
No són coses que passen.
Ja et dic,
mai estàs prou en forma.
Si no,
que li diguin a la Cristi Ali.
Ai,
què li passa a la Cristi Ali?
Ai, pobreta.
Que no sé quina música posar-te
per la Cristi Ali.
Bueno,
no em posis cap,
qualsevol de fons,
ja m'està bé.
No,
no hi ha cap cosa en qüestió.
Ben lligat amb el tema
de la Cameron Diaz,
perquè és tot el contrari.
Ella últimament
ha deixat una mica de costat
per problemes de salut
o pel que sigui,
la seva dieta
i el cuidat del seu cos.
Això vol dir que s'han greixat
uns quants quilos
de manera que ha perdut
aquella figura esbelta
que recordem
quan feia Chirs.
Bé,
no treballava
perquè, clar,
ja no li sortien feines,
és una senyora
que ja no té imatge de noia
sinó que de senyora
i això li treu molts punts
a Hollywood
i a més a més
té un problema
entre cometes
de sobrepès.
Bé,
doncs ha buscat la vida
de tal manera
que ara serà
la protagonista
d'una sèrie de televisió
que,
diguéssim,
que va sobre
una actriu
en paro
per culpa
del seu sobrepès
i tu dius
que original.
Ah, que fort.
O sigui,
és la seva vida
portada
a la sèrie de televisió.
És una mena de comèdia
en la qual
se'n recorda
el de Reusant
que va tenir
un èxit enorme
i no era el prototip
de dona perfecta
americana.
Doncs bé,
ella és igual,
fa una línia semblant,
només que ella
és una actriu en paro.
Aquí no quedaria
res més a rascar
si no fos
perquè en l'últim
capítol
que es va emetre
a la televisió
als Estats Units
com a convidats,
com a doctor
convidats
tenien el John Travolta
i a la seva esposa
la que li he pres
on no passaria res.
Estaven allà
fent de convidats
i es veu
que per guió
la senyora
del John Travolta
li va
recomanar
a la sèrie
a la Cristiale
que vomités
que després de menjar
es posés els dits
i vomités.
Perquè així
allò no li faria profit
i no greixeria.
Quin comentari
més desafortunat.
Què ha passat?
Que totes les associacions
i clubs
i desclubs
i tot el tipus
de...
Com se diria això?
Tot el col·lectiu
d'anorèxiques
i bulímiques
dels Estats Units
se li han tirat a sobre
i l'han despellejat
sencera.
Jo no sé
fins a quin punt
d'aquesta xiqueta
ha aixafat
caca.
Caca.
Perquè és mala sort, eh?
Però continua la sèrie
o què?
No ho sabem res més
però després d'aquell últim capítol
tota aquella mandanga
que hem muntat
no sé...
Mira, que acomiaden el guionista
i punto tu.
I s'ha acabat.
Perquè un altre guionista
i continuï.
Home, trobo que està molt bé
aquesta idea
de dir, a veure,
jo sóc una actriu
que pel meu sobrepes
i per la meva edat
ja no m'accepten a Hollywood
doncs vaig a fer una sèrie
explicant justament això.
Això.
Treballo i...
Des d'un punt de vista
molt humorístic
és allò
que s'ho pren en conya
que és com t'has d'aprendre
les coses en filosofia.
Doncs ja, molt bé.
Bé, més cosetes.
Dos notícietes més
i acabem, eh?
Me falta el toc glamurós, eh?
De què, eh?
Mar,
ara hi ha notícies.
Dic, mira,
camera on dia
et calla,
toc glamurós
i me la imagino caient
desbobant-se.
Obrant-se el cap.
Ui, doncs mira,
a veure, a veure.
Glamurós del tot,
no,
però podem parlar
de Brad Pitt
i la Jennifer Aniston.
I jo t'he posat
aquesta cançó
que es diu Diamonds.
Bé, que em vindrà bé
per la notícia de després.
Tu no pateixis.
Ja ho enllaçem.
Perfecte.
Bé, doncs al diari
The Sun
hi ha hagut
un conegut,
no sé si ho dic bé,
però és igual,
perquè el meu anglès
de...
de...
de Manchete.
Ja m'està bé.
La qüestió és que
hi ha hagut
algun conegut
de tots dos
que s'ha adreçat
en aquest diari
i ha dit
que possiblement
hi ha reconciliació.
Què dius?
Sí.
Ai.
La parella del segle
de Hollywood
està en mans
d'un assessor matrimonial.
Mira.
És allò de dir
si tu no pots arreglar,
busca ajuda
d'un professional.
Però està molt bé
que aixem...
Aquesta frase
dona per si
per moltes coses, eh?
Com quan tu tens
intenció d'arreglar
la rentadora
i saps que no podràs
o...
Sí, no, no.
O t'hi poses a l'ordinador
i dius
aquest programa
jo l'instal·lo sola.
No.
Quan tu no pots
quan no pots fer-ho sol
crida
amb un professional.
Doncs bé,
ells han fet el mateix.
Com que ells
no eren capaços
de remuntar
la seva història
han decidit
que hi posaran
una tercera persona
i no malpenseu
una tercera persona
que els ajudarà
a intentar lligar
la llioli
a veure si
per fi
fem una salsa
a veure.
Sí, perquè a veure
ens harem enterat
que tots aquells rumors
que s'havien separat
perquè s'havia posat
pel mig la...
Ajuda'm,
l'Angelina Jolie?
No, és mentida.
No, mentida.
L'Angelina ja ha dit
jo, ha comprat pitnada
també, tonta,
però bueno, ho ha dit,
ho ha dit.
i el fet del tema
que si ella
no volia tenir fills
perquè posava
per davant
la seva carrera
abans que la seva vida
en parella
o de mare.
Vaja, que hi ha bona intenció
i que tots dos
volen arreglar-ho,
això és molt, no?
Ja està bé.
I ho sento molt
pels fans,
però ja està bé,
escolta'm,
perquè sempre...
Sembla que hi ha
la fama
que no pot durar
més de tres anys
un matrimoni
en aquell...
en aquell circuit
de gent
que no s'aguanten,
no s'aguanten,
però bueno,
parlant de més coses
i ara em ve
de cap això
del Diamonds.
Ara, just, eh?
M'ha anat just
i calla,
que si calla un segon,
un segon,
que per mi callar
un segon
és important,
m'equadrarà la cançó.
Bé,
Brooklyn Beckham,
no ve d'aquí?
Saps qui és?
Sí, el fill,
és fill o fill?
Fill.
Fill de la Victòria
i el Beckham.
I el David.
Bé, doncs,
últimament hem vist
la imatge...
Que s'està forrant,
perdona,
fent anuncis de televisió,
que cada dos per tres
surt en un anunci
de televisió diferent.
Exacte,
ara s'ha feita,
ara ven begudes,
ara el que sigui.
Ara telèfons mòbils,
sí, sí,
tot en mania.
El que convingui.
Sí, sí,
trobo que aquesta xiqueta
el sap portar.
Fa treballar a saco,
a tot arreu,
perquè no dona l'abast.
Bé,
la qüestió és que,
últimament hem vist
una imatge
del senyor David Beckham
amb dos arracades,
amb uns brillants
realment grans
i resulta que
pel sisè aniversari
de Brooklyn,
els dos pares
han decidit regalar-li
al nen
unes arracades
a mida
iguals
que les del pare.
No passaria res
si no fos que valen
35.000 euros.
I que aquest xiquet
hem d'anar al col·le
o jugant al futbol
per prendre una arracada.
I quin disgust, eh?
I ho és.
Tu i jo ja
no aixequem cap
tota la vida.
Aquesta gent no sabe
el que és el concepte
d'una arracada portadora.
Allò de dir una cosa
que jo això ho vaig a prendre...
Arreglaïta però informal,
que després pèrdu
les d'allò del darrere...
No, no, no,
35.000 euros
les dos arracadetes
de diamants,
de brillants, perdona.
Dos, eh, dos.
Una per cada orella.
Ah, clar.
Que t'acranc
per aquell xiquet
de sis anyets.
Que comences així
amb sis anys
i acabes com les dones
d'aquelles d'Àfrica
posant-te discos
al coll,
coses al llavi,
unes coses que et fan
les orelles
que et diuen
fins al sobaco.
Que és molt místic
però clar.
Bueno, clar,
té el seu sexapil.
Anem de sis anys.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
És el que té
el món del pijarí.
Més diamants o ja no?
No, no, anava a dir
jo quasi que ja ho deixaria aquí,
podríem fer aniversaris
i així podria marxar.
Ai, que té pressa la mar, eh?
No és que tingui pressa.
Se'm va de Setmana Santa, la mar.
No, que vas,
hi treballo més que mai.
La qüestió és que fa sol,
m'entens?
I feia molts dies
que no feia aquest temps
ni fred ni vent ni tal
i em ve de gust
d'anar a fer un tomet.
Que sí que et convé
que estàs molt esblanqueïda, mar,
i pels casaments
això no queda bé.
Sóc elvina de per si.
Elvina.
Dis-me, què fanys?
En tenim uns quants.
Michael Caine en fa 72.
Aquest senyor
és tot un senyor, eh?
I tant.
Oh, sí, sí.
Pilar Bardem, 66.
Tota una senyora, també?
No, ni menj posats, ni...
Sí, si més o menys fa aquest...
Bé, quadra, hi ha quadra.
Alberto de Mónaco, 47.
Jo n'hi posava més.
47 i solter.
Ai, ai.
Sí.
Què, què?
Que t'animes, t'animes, Múria.
Què dius, home, què dius?
Jerry Lewy, 79.
Maruja Torres, 62.
Ursula Andrews, 71.
Ursula Andrews?
Ai, la xica, boom.
Ah, exacte.
Bruce Willis, 50, nen.
Ja no té edat d'anar corrent per davant dels cotxes
i amb explosions i aquestes coses.
Que després, mira, si tens 20 i picots, 20 i pocs anys
i caus d'un calaix i t'obles el cap, imagines amb 50.
Ai.
La Grand Clos, 58.
Què?
Ja.
Ja.
Aquest tampoc no els aparenta.
No, no, no, no.
La Lina Morgan, també 68.
10 més.
Ja sí, aquestes sí.
Ja hi ha quadra, també, sí.
La Nobregon, 50, però això ho passem així com si vols.
La, la, la, la.
I la Cil·lera Bascal, 26.
Ja està bé.
Aquesta setmana, com moltes altres setmanes,
Cap Uyent ens ha dit que felicitéssim a ningú,
així que acabem rapidíssim.
I acabem amb música d'actualitat, no?
Sempre acabem amb una cançoneta que tenim avui, Mar.
Home, tenim una cua impressionant al Metropol aquesta nit
per anar a veure el B.O. Aldés.
A mi m'agradaria molt.
No hi vas al final.
No, al final no hi vaig.
Però bueno, això no vol dir que no el puguem sentir
encara que sigui a la ràdio.
per tota la gent que aquesta nit no podrà estar allà dintre.
Això és com una mini, una mini-posició.
Vinga, Bebo, arráncate con algo.
Va, Bebo.
Mar, marxa, que no hi quedeu aquí amb el piano de cua i tot
i el Bebo i tu no hi quedeu.
Però sí, jo de seguida em col·loco amb qualsevol foradet.
Ai, que bonito.
Bebo Valdés aquesta nit, no?, al Metropol, hem dit.
Exacte, sí, sí.
Mar, que passis molt bona setmana santa,
te donem festa la setmana que ve.
Ens veiem d'aquí un munt de dies.
Bé, 15.
Bé, Déu-n'hi-do.
Suportaràs.
Espero que per fi passin moltes coses a la revista
si no se les segueixin d'inventar.
Gràcies, Mar, bones vacances.
Igualment, Déu-siau.
Bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!