Música
Blancura de luna, de sol y de nieve,
azul transparente de cielo y de mar,
vertores de un campo de fresco retieves,
murallas que cuentan el tiempo al pasar.
Música
Murallas, murallas de Tarragona,
imponente fortaleza que además de su belleza,
el espíritu impresiona.
Murallas, murallas de Tarragona,
cinturón de los romanos,
testimonio que pregona otros tiempos soberanos.
Murallas, tenéis colores de corona,
de riquísimo valor,
y por eso Tarragona los quiere con tanto amor.
Murallas, murallas de Tarragona,
cinturón de los romanos,
testimonio que pregona otros tiempos soberanos.
Música
No veus com són aquest murallas,
murallas de Tarragona.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Mira, aquí com sempre.
Sí, Tània, sí.
Què passa és que no se'n sent el xibatillo.
Ho veu?
Que està aquí, el meu vermell.
Sí.
És que l'avi diu que se m'ha sent,
i tant que se li sent, i tant, i tant.
Vale, vale, vale.
Que no funciona, el xibatet aquest
que normalment ens indica que se m'entena,
avui no funciona.
Bueno.
I portem uns dies, avi, portem uns dies.
És el temps.
Crec que tenim una trucada, eh?
Ah, sí?
Sí, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com es diu?
Em dic Dora Rioja.
Hola, Dora.
Què tal?
Dora.
Digues.
Que ens has trucat.
No, avui no vull parlar amb tu,
ara que no m'he, eh?
No vas parlar...
Ah, d'acord, no.
Amb l'avi Ramon.
Ah, hola.
Hola, bona tarda.
Tens que has de parlar amb tu,
vaig a sentir-te,
perquè fa anys que sento el Dora,
i havíem coincidit amb altres coses
d'altres llocs,
i l'Adora, d'Adora.
Jo també adoro, a vegades,
quan la cosa val la pena, no?
Ah, bueno, mira,
això no ens coneixem,
ja veurem que ens coneixessin,
ja veurem què passarà.
A veure, a veure.
No, som bona persones, digues, digues.
Penso que sí.
El truco per felicitar-lo.
Ah, moltes gràcies.
Avui és el dia del seu cumpleany, no?
Vaja, vaja.
Doncs mira, 78.
Caram, que bé.
Doncs mira, bé, bé.
Ben conservats, eh?
Ja t'ho dic, ara, Adora.
Molt ben conservats.
Un dia t'he d'anar a veure, eh?
Quan vulguis, quan vulguis.
Com un tijús.
Sí, el que em fa gràcia,
d'això de trobar-se,
saps què passa?
Quan me troben,
i com que a vegades jo
estic bastant fumut de segons com,
allò que passa,
i coses que han passat,
ah, hi fas bona cara.
Tu et sembla que si una persona
em ve a parlar,
ha de fer mala cara?
Ja que no.
Eh?
Ah, hi fas bona cara.
Quina és això?
de les coses, no?
Que fa riure.
Sí, de tant.
Un moment de ser,
ai, Ramon,
fas bona cara, doncs, eh?
Què vols que faci mala cara
un dia que et veig?
Això passa, eh?
Perquè a vegades,
fixa't-hi que anem pel carrer,
i veiem,
oh, que ell com s'ha envellit,
com ha canviat.
I tu no t'hi veus.
Ah, clar, que no.
I llavors mires el mirall,
i com que el mirall...
No tenim mal mirall, clar.
No, no, però el mirall
t'hi mires cada dia, eh?
Ja, ja t'hi veig.
I veus la mateixa cara.
I tant.
Per acabar, fas una fotografia,
i a més et dius,
ostres, però si...
Quina por, ja, Barsami,
quina por.
Si no, no, no.
I després hi ha coses, també,
que per exemple trobes
amb una senyora,
un senyor,
o qui sigui, no?
I potser aquella persona
s'ha fet un arreglo a la cara,
s'ha fet una això estètica, no?
I dius,
ai, no has canviat,
sempre estàs igual.
I aquella pensa,
com l'ha presley,
com l'ha presley, no?
I aquella pensa,
doncs sí,
així perquè no has fet el que mai he fet.
Clar, està igual.
Sí, estic igual.
O sigui, tenim coses que dius.
Dora, moltíssimes gràcies.
Gràcies, eh?
Gràcies, Dora.
Adéu, adéu, bona tarda.
Moltes gràcies, xiqueta.
A mi...
És que et passa això, eh?
És que té tota la raó,
és veritat,
perquè a més a més d'això,
si t'has fet alguna cosa a la cara,
t'has fet un estirament,
lípsting...
I l'altre et troba,
ai, estàs igual,
t'aconseves igual.
Quina por, quina por?
I aquell diu,
i per això,
aquí estan els quartos,
jo, si estic igual.
I tant, i tant.
A mi, com senta això de tenir una edat?
Mira.
Espera, no m'ho contesti.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, Imma.
Hola.
Què tal, com estàs?
Bona tarda.
Tu no em diràs com la Dora,
que amb mi no em vols parlar
i vols parlar amb l'avi, o sí?
També?
Hola, què tal?
T'ho he de parlar.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, Dora, no us faltaria més.
Hola, d'acord.
Passeu-ho aquest seu dia.
Sí?
Bona, gràcies.
Saps què faré ara?
La setmana que ve també
et diré que torno a fer els anys.
I ho estarem tota la setmana.
Clar.
La satisfacció de sentir-vos a vosaltres,
felicitant,
doncs, dona molt d'espenta, saps?
Vull dir que et fas sentir jove una altra vegada.
Que també un és jove als 78 anys, eh?
I tant, i tant, i tant.
Això segurament que l'Aima es t'ha d'acord amb mi,
que això us porta a l'esperit.
Sí, sí.
Jo hem prohibit que els anys,
els anys és una cosa d'aquelles que no passen.
O sigui, ets tu el que passes.
Depèn de com te trobes,
depèn de com ets,
depèn de...
I tant, que no es parli mai.
Gràcies, nena,
i per molts anys que es puguem anar dient un any més.
Gràcies, Imma.
Molt bona tarda, gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies a tu, xiqueta.
Avi, miri cap a la porta.
A veure, a veure, que la Núria la tenim preparada.
M'ha semblat...
Un pastís, un histori i les demanis.
Escolta, escolta,
a què és això?
Ni que la Núria a la matina està entrant un pastís.
Vols dir...
En portes precisament amb 78 anys.
amb un pastís aquí,
amb un 7 i un 8 i uns adornos aquí,
un d'aixòs,
que escolta,
m'ho fareu emocionar, eh?
Felicitats, Avi.
Gràcies, un petó a tots, eh?
I tant, i tant.
Núria, no marxis.
Vine, queda't amb nosaltres.
Sí, dona, sí.
Encara que no ho sigui dos minuts.
Sí, dona, queda't aquí.
Has dit ser que estava aquí.
Escolta, això saps què passa?
Que després em mimeu d'aquesta manera,
jo m'ho crec.
Oh, clar, que s'ha de creure, no?
I no, no, escolta'm, això és ja...
El sol fet d'estar aquí amb vosaltres
tants anys i una cosa i l'altra.
I em fa gràcia perquè,
ara ho dèiem amb la Sílvia,
que es vam conèixer ja
quan va començar la ràdio allà al fòrum.
Però he tingut la gran sort
que sempre he tingut la sort
que sempre he anat convivint
amb persones que han tingut
una espècie de convivència
que no m'he tingut estrany,
ni jo, ni amb la persona que he estat.
I quan m'han dit,
diu, ara la Sílvia no estarà,
hi haurà una altra noieta,
jo vaig pensar, bueno, mira, què hi farem?
A la vatxa que Déu, què es diu?
No, i després,
ha sigut la gran satisfacció
que vam conviure un programa,
una cosa,
i sembla també que tinguem una espècie de...
Un feeling, no?
Sí, sí, sí.
És molt maca, eh?
Sí, és molt simpària.
Ei, ei, ei, que no parlant de mi,
que no és el meu menat, sari,
jo he estat buscant...
Volíem portar-te una noia
que sortís de dins del pastís.
No.
Però no hi cabia.
No, perquè després...
La pitufa,
l'única que hagués sortit.
No, no,
que a vegades,
encara que si érem grans,
tenim coses amagades.
Ah, d'acord.
Bé, coses amagades.
No, ja s'entén, s'entén.
Reaccions, reaccions.
Reaccions de diferent manera, sí.
I llavors, clar, també,
llavors te fas sentir,
i fins i tot que hi ha vegades
com aquell home que era gran,
quan van anar a aquests llocs,
que van a aquelles noies,
en aquell poble,
a buscar home.
I aquelles noies,
i un de gran,
deia, home,
i ell deia,
és que jo,
jo,
màxim que puc fer,
diu,
és una vegada,
una vegada a la setmana,
jo no puc més ja,
que els anys que tinc.
I ell diu,
és igual,
és igual.
Es casa,
i el segon diu,
escolti'm,
que em pot atalentar
el de la setmana que ve ja.
O sigui,
que a vegades
no responem
pel que pensem,
no?
Però amb vosaltres
heu respost,
perdó,
amb satisfacció,
cada vegada
que he vingut aquí a l'errada.
Bueno, bueno,
ara ja fins l'any que ve,
eh?
Ara ja, sí.
L'any que ve,
s'ha de tancar.
Ai,
molt bé.
Sí, sí,
però escolta'm,
em fa l'efecte
que potser sí,
perquè l'altre vaig anar al metge
i em va dir,
vull que torni fins aquí dos anys.
Ah, perfecte.
Això vol dir,
això vol dir que em dono garantia
per dos anys,
i calla't,
no sé si pregunteu,
si va de broma o en sèrio,
però de m'ho prenc,
m'ho prenc com...
que perdó,
bufí,
i demani un desig,
que si no va parant,
veiem-se a vosaltres.
Com que s'ha de parar,
el vuit,
Miriam,
li falta el primer zero,
el vuit.
Ja s'ha de fer un tres.
Sí, veiem-se a vosaltres,
i parant en vosaltres,
he perdut la bufera.
Molt bé.
A la primera,
a la primera.
Molt bé.
Des del Lego.
Des del Lego.
Ens donaria moltíssimes gràcies.
Si jo vaig cap allà a preparar coses,
en fi,
que provi,
que acabi de provar.
Després no vol marxar,
que ha de repartir,
eh?
Això.
Vinga.
Tu et permets a preparar ja.
Vinga.
Ara parlem.
Però escolta'm,
és que des del Lego...
Però avi,
que tenim encara més sorpreses.
Bona tarda.
Bona tarda.
El seu nom.
Maria del Carme.
Hola Maria del Carme.
I crec que també vols parlar
amb l'Avi Ramon, no?
I tant.
Ah, sí?
Vinga, bon dia.
Avi Ramon,
feliç aniversari, eh?
Moltes gràcies.
Com han anat les escalmes?
Ja s'han bufat o què?
Escolta'm,
aquí parlant parlant,
es veu que he agafat
un d'aixòs no fortalesa,
que està a dos metres
el d'això aquest,
i bufat i les dues de cop.
I l'has apagat de cop, eh?
D'acord, eh?
Molt bé,
i això que deia dos anys,
de molts anys.
78, ja.
Uns quants, eh?
Però avi,
no t'he comentat
el metge de dos anys
i no per molts anys,
molts anys.
Que vagi d'atorn al metge,
no?
A l'Avi Ramon.
Doncs mira,
escolta'm,
jo estic satisfet.
Sí, desitjo, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
Perquè això ha de ser avi.
Digue'm,
et desitjo.
Esclar, et desitjo.
Millor, no?
Millor, millor.
Que som amics.
Ja et coneixem.
Doncs mira,
quan vagis pel carrer,
digues,
hola.
No, Ramon,
no, no,
em parlem moltes vegades, eh?
Per això,
el que passa que a vegades,
saps que em passa,
que conec tanta gent
i noms,
i em marxen.
Els noms...
I ve de la plaça del Palló,
després de presenciar,
després de sindicat d'iniciativa,
després de tot arreu.
I ara,
ara,
aviam,
per secretari, eh?
Ara anem per secretari, no?
I tant.
I tant.
A l'aviam la Ramon,
ja ho sap, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui que com anar?
L'hi escolto o et?
Et, et, sí.
De tu a tu.
No sempre,
no puc sempre escoltar,
degut a la feina,
però sempre que puc,
et escolto, eh?
Et escolto tot el que tu,
i tot la Tarragona.
Que com molt tarragonins.
Això és bo, això és bo.
Perquè saps què passa,
que convé encara
recordar moltes coses
d'aquí de Tarragona,
que mai...
I ja tenim uns quants anyets,
doncs ens recordem de Tarragona
i de tot arreu.
I hem de procurar...
hem de procurar
que aquest tarragonisme,
tarragoní,
no marxi.
Per fer un tarragonisme,
doncs, de conveniències,
de tot això,
però aquest nostre,
nostre,
que no marxi.
I tant.
Això és indispensable.
Maria del Carme,
moltíssimes gràcies.
Bueno, gràcies, eh?
Moltes sol·licitats, eh?
Gràcies, eh?
Moltes gràcies.
Molt bé, gràcies.
Moltes sol·licitats i bona tarda.
Gràcies, bona tarda.
Adéu, adéu, bona tarda.
Avi, no sé si ens trucarà la Montse,
però la Montse a Barcelona
dic que també la feliciti
i que li recordi
Plaça del Pallol
i li he guardat
un bombonet pel final.
Sí, Josep, bona tarda.
Bona tarda.
Hombre, hombre, hombre, hombre.
Sí, hi ha
moltes felicitats
de part del teu amic Josep.
Molt bé.
Que compleixis,
que compleixis molts anys
i jo pugui arribar els teus.
Bueno, escolta, jo...
Perquè encara que et tinguis 71,
també són anys, eh?
Sí, home,
però ets un xaval, també.
Escolta,
no parlem d'anys.
No parlem d'anys, home,
no parlem d'anys.
Parlem de dies i de fets i coses.
L'any passat,
quan ens havíem parlat tu i jo, eh?
És veritat,
de l'any passat que no havíem parlat.
De l'any passat, eh?
Encara jo tenia...
Encara era més jove, jo, eh?
I tant.
Jo també.
Més jove que avui.
Sí, home, sí.
Bueno,
m'ha agradat sentir-te, eh?
Així, el doctor
t'ha donat dos anys
de pròrrega.
Dic jo,
perquè em va dir,
ara un cop que torni fins aquí dos anys.
Sí.
Bueno,
un dels mecànics del meu cotxe, eh?
Perquè jo,
jo com a cotxe,
tinc diversos mecànics.
Sí, sí, sí.
Tinc l'oròleg,
el traumatòleg,
l'oròleg...
Doncs un d'aquestos
m'ha de dir,
fins aquí dos anys,
bueno, ja,
els altres que posin d'acord, doncs...
I tant,
i tant, i tant.
Si en tinc tants
que ja no els puc comptar, ja.
Sí.
Molt bé,
molt content
de poder-te felicitar
i que siguis
tot el feliç
que tu demaneixes, eh?
I a veure si anem
a tenir més contacte, eh?
Per anar a parlar amb de coses.
Sí, això mateix.
Et veig animat, per això, eh?
No d'allòs.
Et veig molt animat, eh?
Jo,
que t'ho digui
la meva gran Sílvia,
sí.
Que me l'estimo molt.
Jo també.
Me l'estimo.
Ja ho saps.
Només t'ho diré
que l'estimo com una filla,
perquè
m'ha donat un net
que, escolta,
allò és un petard.
Un terratrèbol, eh?
Ja l'hi he conegut, ja.
Ja l'hi he conegut.
Està en una fortalesa que, bueno...
Sí, no, i tant.
Sí, sí.
Me sembla,
me sembla,
quan anagis a cuidar algun dia tu
que tindràs feina.
Llavors te'n donaràs compte
de si ets jove o no ets jove.
Sí, sí.
Però et donarà vida,
et farà fer gimnàstia.
Ui, sí.
Molt bé.
Bona nit.
Gràcies, senyor Josep.
A curte la vas, eh?
Moltes gràcies, eh, Josep.
Molt bé, gràcies.
Adéu-sia, adéu-sia.
Gràcies, adéu-sia, adéu-sia.
Doncs aquest era el bombonet
que li tenia amagat.
Que dic,
si ho s'ha perdut guardat
però després...
No, no, francament l'enyorava, eh?
Aquells ratos que a vegades
parlàvem i dèiem i tot això,
doncs el d'això.
Doncs ja et dic,
hi ha dies que això passi a això.
Sí, sí, sí.
Això que dèiem d'un dia
és com un altre.
Però no, no, no és el mateix.
Avui no és el mateix.
No, hi ha dies que no són el mateix.
I tant, i tant, i tant.
No són el mateix.
Perquè a vegades te trobes això
que potser hi ha una persona
que no hi comptes.
I llavors veus que encara hi ha gent
que et recorden.
I tant.
D'això, saps?
Com ho diguis?
He d'explicar una anècdota
que tenim avui, avi.
Ah, sí?
Digues-hi.
L'avi només entra diu
Ai, vaig a comprar unes pastetes
i que així podem convidar tota la gent.
I diu
No, avi, no, vagi avui.
Vagi la setmana vinent.
Home, ja ho farem la setmana vinent.
I jo dic
Que no, que ja vaig ara.
Jo que no, avi, cregui'm.
No vagi aquesta setmana.
Ja se'n presenta una d'aquí
amb una d'aixòs,
amb una tarta aquí, amb els anys,
unes flors aquí al damunt,
unes...
Bueno, escolta, jo ja no ho sé.
Nosaltres no sabíem com dir-li
que no anés a comprar,
que ja teníem el pastis aquí preparat,
però clar, no el podíem dir
que teníem pastis.
Que en sec s'empreu a la porta
i se'n presenta aquí
una d'aquestes aquí
amb això encès.
L'Ada Núria, no?
Seria l'Ada Núria.
Sí, sí, sí.
Molt bé, me trobo molt a gust aquí.
Avís, avui,
que passa que ens ha faltat el cava,
però com jo sé que pel metge
li recomana que no.
I aquí la meitat de gent no fa,
o sigui que ha deixat el cava
per un altre dia.
Ara diré una anècdota del cava.
Quan es va casar la meva cunyada,
la germana de la dona,
feia uns dos o tres mesos
que havien tret el rinyó.
I això fa almenys 40 anys, eh?
Déu-n'hi-do.
I el metge, mira, Ramon,
dice,
he estat un tiempo,
un par de mes o tres,
haciendo un poco de bondad
para que se recupere el rinyón
i així l'autre se va cicatrizar.
Bueno,
si anem allà a l'hostal del rit
i no és propaganda, eh?
Anem allà,
jo m'assento en una taula
i passava pel davant meu
el camarer amb cava i copes,
els camarrans,
gambes,
jo allà he sentat...
O sigui que és allò
que li s'ha donat la temptació, no?
Dic, escolta,
vols dir que aquí no estic fent el tondo?
Crido al camarer i dic,
escolta'm,
dic, vine,
aquest racó d'aquí
deixa una botella de cava destapada
i una miqueta de cada cosa.
Jo, zam, zam,
n'anem bevint, zam, zam,
em vaig sempar tota la botella,
tranquil·lament,
i bé.
Bueno, jo, xiquet,
llavors vaig anar al metge,
Fernández,
diu, què, Ramon, com estàs?
Dic, no sé,
no sé si ets una tonteria
o què has fet.
Dic, doncs mira,
li vaig explicar.
Sí, sí, sí.
Diu, i com t'hi has sentat?
Dic, com un toro,
m'encoentro amb una fortaleza...
La Marta B, no?
Doncs ja saps,
dic, adalanta,
quan t'encoentres cava,
cava per a ti.
O sigui,
que a partir de llavors,
doncs m'estimo més.
Home!
El que passa...
A veure, ho dic!
No, no, no,
el que passa
que té un inconvenient.
El què?
que el cava
s'acaba de seguida.
També és veritat,
també és veritat.
Deus dir això,
deus dir això.
Tu vas a dir
que vas a una festa
i el cava
s'acaba.
Clar,
ja ho diu el nom,
ja ho diu el nom,
s'acaba,
s'acaba,
ja ho dèiem,
ja ho dèiem.
A mi...
Però ha sigut una satisfacció per mi.
Home, ha sigut una petita sorpresa,
no?
Sí, sí, sí, sí.
De vosaltres no m'estranya res,
ja,
perquè, escolta,
igual,
igual me la feu per un costat
com per l'altre,
eh?
Però vull dir,
més sóc d'un oies joves,
simpàtiques
i sempre esteu així
en plan de...
Home,
és que ja...
En avi només tenim un
aquí a la ràdio.
I l'hem de cuidar,
si no malament, eh?
Val més així,
val més així.
I tant, i tant.
A veure, avi,
què dius això de les cares?
Abans ho començat
a explicar-me coses de les cares,
que s'ha trobat amb molta gent
amb mala cara per Tarragona.
No, però fa gràcia
perquè quan troba un bun
i això es diu,
ai, guai,
fas bona cara.
Doncs, clar,
després pensa una cosa
també que també acostuma
a passar bastant.
El què, el què?
I és que tu vas pel carrer
i et pregunten
quan has estat fumut
dels ossos
o el fin,
quan has estat...
Sí, sí,
que dius que fos una mica tocadet.
Què?
Com estàs?
Com estàs?
Home, a mi,
aquesta cama avui...
Això, no res.
Jo, les dues cames
ja fa temps...
Vale, més.
Avi, avi,
un moment,
un moment,
un moment,
que tenim...
Hem recuperat
amb una vella amiga nostra,
però no vella d'edat, eh?
Núria.
De bonica.
De bonica.
I tant, que sí.
Ai, moltes gràcies, avi.
Núria Vilella.
Em puja la moral, eh?
De veritat.
Ah, sí?
Bueno, mentre sigui la moral només,
jo...
Sí.
A la Glària, no?
Jo també em puja,
però és la satisfacció
de sentir-se vosaltres, eh?
Ja, moltes gràcies.
Perquè feia que no ens trucava,
quan feia que no teníem contacte
amb nosaltres
amb la Núria Vilella?
Ui, molt de temps.
I com és això?
Núria,
que ens has tingut abandonats
d'aquesta manera.
Per què hi he anat
amb unes altres?
d'aquesta hora.
Doncs no, no.
Te volem de tornada, eh?
No, no sé si és que és una hora...
Una mica tornada.
No sé si és una hora
que passa que molta gent
diuen
és que a aquesta hora
te sentes a veure la televisió.
No, no, esperit, esperit.
A veure aquestes novel·les que fan
i et quedes adormida.
Et quedes adormida
i quan te despertes
ja ha passat el programa.
Doncs que no posin les novel·les
i que t'escolto indirectament.
No, és que a aquesta hora
miràvem
i a aquesta hora no em podia trucar.
Clar, clar.
O doncs, dirà, una miqueta tard, eh?
Era, eh?
No tenia l'estómac allò, allò,
davant dels gonolls.
Però que teniu por
te'l convidam?
Diu, crec que mira que sí, eh?
Perquè, escoltem,
si és perquè d'això...
Diferent de la televisió
que s'està mirant,
però aquí no et pots mostrar
els dies mentre menges
a escoltar la ràdio.
Però, avi,
al mig,
aquí hi ha molta gent
que no és de concentració
i no és broma, eh?
És que escoltar la ràdio
es poden fer moltes coses.
Clar.
Per això, per això.
més que amb la televisió.
El que passa és que feia
la novel·la de la tarda.
Sí, sí.
Que mira la novel·la...
Quina és la que mires tu, Núria?
Jo, cap.
No, cap?
No, cap.
Ah, doncs, hi ha molta gent
que mira la de TV3.
Jo, no, cap.
El cor de la ciutat.
El cor de la ciutat.
Aquest, aquest.
I després ja se'n queden enganxats
perquè arriba la columna
amb la Julia Otero,
que és una xica molt guapa.
Sí, sí.
I clar, després ja se'n recorda
de vostè i de mi, avi.
Jo ja m'estranyava,
molt m'estranyava,
no m'estranyia cadascú d'això.
Però vull dir
que no sentia cap dels antics que teníem.
Sí, sí.
I clar, el no tindre contacte
amb els antics, el que sigui,
per exemple,
i no saps si t'escolten,
ja no has tingut aquella cosa
de parlar de Tarragona,
de parlar...
No, ja farem, ja farem.
Que falta la contra...
Saps?
Recordes coses?
La contra-rèplica.
No, la contra-oferta.
No, no.
A mi m'agradaria això, no?
No, no.
La contra, en el sentit
que anar continuant i recordant-te.
Per exemple, si jo parlo del carrer Caballers,
per exemple,
i dic alguna cosa...
Ah, sí?
Doncs mira, jo.
Saps aquesta cosa que...
S'ha de parlar del parriu clar.
Eh, que si, Núria?
I tant.
Que el tenen ben maco, eh?
Que el tenen ben maco.
Però el que heu de fer,
m'altre explicar amb alguna cosa...
Que el parriu clar és molt bonic.
Sí, sí, sí.
I que fan...
Quan fan les festes?
Que això m'heu d'explicar un dia,
explicar-me els actes i tot això?
Doncs...
Doncs...
Estiu que bé.
Ah, l'estiu vinent?
No, esperarem.
Ah, bé, esperarem.
No tenim pressa, no?
Aquest any hem fet 10 anys.
Veus?
De l'associació de veïns.
Oh, que heu de venir un dia a parlar.
Sí, dona.
Amb unes plaques.
Està bé.
Una tarteta.
Veus?
Però escolta,
per què no feu una cosa?
Quan és una cosa així,
un aconteciment,
una cosa que és interessant
per parlar-ne,
i a mi em record de fets
que puc explicar,
potser del lloc que era,
com era el que passava.
Veniu un dia aquí
i aquell programa
el fem sobre aquesta cosa.
Clar, convidem a la Núria,
a la Irene,
i passeu per aquí.
I llavors aquí parlem
i farem anècdotes i coses,
perquè a vegades
jo sé coses de molts puestos,
però els has viscut en una època
que doncs,
si no hi ha una altra persona
que pots recordar-ho
o ens ho pots explicar,
el millor queda a dir
que parla aquest.
I en canvi,
doncs amb l'altra persona
diu,
sí, mira,
a tal puesto,
quan hi havia el riu clar aquí,
quan passava allò,
aquell que es va ofegar,
aquell que es va enfadar,
aquell que es va embarallar...
Home, no.
No, no, no.
Que bon rotllo, eh?
No, no, vull dir...
No, no, no.
Vull dir que hi ha coses d'aquestes,
no en mal sentit,
sinó que s'han barallat
per una cosa ridícula,
de riure.
Sergi, recordes...
Vull dir,
a Tarragona hi ha moltes coses
per explicar.
I tant.
Però, clar,
necessites,
perquè jo no soc un historiador,
per explicar història.
Jo hem hagut recordar coses passades,
perquè la història
l'escriuen els que saben escriure.
I almenys aprofiten
per fer llibres,
el que tu vulguis, no?
I tant.
Jo hem hagut,
si parlo amb vosaltres
o algun pregunta o diem,
són coses viscudes,
coses que has viscut de petit,
coses que has fet
i molta gent no ho saben
o si ho saben,
sucar llavors els hi recordes.
Vull dir,
això és el bonic
que m'agradaria d'aquest programa,
és això,
m'entens?
Sí, sí, sí.
Per fer,
parlar de coses
que són històries,
anècdotes,
coses que a vegades
no es diuen
per allò que sigui.
Núria,
moltíssimes gràcies, carinyo.
Benvinguda, benvinguda.
I gràcies, eh?
De res.
Doncs ja saps,
el dia que vulguis vindre aquí,
ja saps.
Avui ja tenim excusa, eh?
Però la setmana vinent també, eh?
a veure si trobem una altra excusa
perquè digueu.
Sí, home, sí, a veure, sí.
La setmana vinent
vindreu a dinar.
Home, ja m'agradaria,
que passa aquí,
farà programa.
Sí, potser vindrem aquí.
Ja hi diré jo
i faré jo per tu.
Vinga.
Que millor.
No, farem una cosa, Núria,
si vols dinar una miqueta abans
i vens aquí
i farem la xerradeta
amb la vida del món.
Ah, molt bé.
Vinga, estàs convidada.
I si no, per telèfon també, no?
I si no, per telèfon.
Però millor és de cara a cara.
A més a més,
t'ha de dir que aquí tenim ascensor,
que no hi ha cap problema
i que volem fer-ho bé, eh?
No, no, no.
Està planta baix o tot això.
Vinga, carinyo, moltíssimes gràcies.
Gràcies i t'esperem, eh?
Gràcies.
Aneu-siau, Núria.
Bona tarda, gràcies.
Doncs, avi,
que se'ns ha passat el temps volant, eh?
Que sí.
Qui no el passa volant?
Avi, m'agradaria preguntar-li una cosa.
Bé, si ens deixen els oients,
que no crec, eh?
Bona tarda.
Bona tarda.
Ah, seu nom.
Neus.
Hola, Neus.
Hola.
Doncs, a l'avi remuntat per tu.
Sí.
Doncs, el truco per felicitar-lo, també.
Moltes gràcies, també.
Moltes gràcies.
També per felicitar-lo.
Avi, que vostè no ho sap,
per la Núria...
Ai, a la Neus, perdona'm.
Li ha crescut la família en poc temps, eh?
Ah, sí.
Veia, veia.
Sí, sí.
L'has crescut per dues bandes.
Ah, sí?
Sí, sí, un net i una neta.
Que vegi, eh?
Sí, sí.
I a la parelleta, eh?
Escolta, i la situació és que tots són nets.
Vana?
Perquè a Marc, quan s'embruten, però si són nets...
Ah, sí, sí, no.
De moment són nets.
Quan se vagin tan grans ja en parlarem.
Però de moment encara són nets.
I com estàs, ara, el petit?
Doncs molt bé, molt bé, Sílvia.
Per alegre.
L'altre dia vam sentir una de les mames que estava bé,
que ens va trucar aquí a la ràdio, a la Gemma.
Un disc de portar aquí...
Sí, tant en tant anem trucant a uns, als altres.
Però, bueno, sempre anem escoltant, eh?
Perquè veus com estem escoltant.
El que passa és que allò que heu dit és veritat, eh?
que es mirà amb la Nubeu...
Ah, i després d'escrista...
I quan s'acaba posant, cala, sí, l'hi ha acabat!
És veritat, eh?
Ens han de canviar l'hora, Neus.
Sí, sí, sí.
Quan fem el dematí, te'n recordes?
El dematí sempre teníem relació i contacte.
Hasta sentíem d'aquí l'olor de l'olla quan bullies.
Sí, clar.
Moltes vegades venia del serratllo, aquest olla, eh?
És que, de fet, dansa també va dies, eh?
Hi ha dies que va més ben bon hora,
hi ha dies que va més ben una altra,
perquè també si fas activitats, doncs també te'n vas a casa...
No, no, escolta'm, és que...
No hi ha dies que en aquesta hora ja no hi soc a casa
i tampoc us vulgui escoltar, eh?
Sí, això passa.
El que passa és que la Sílvia i jo
havíem fet aquest conveni de ser en aquesta hora aquí.
Sí.
I potser faríem una altra cosa, però mira, estem...
No, no, de fet, els dilluns el vaig escoltant, eh?
Sí.
A mi Ramon, el vaig escoltant.
Molt bé.
I ara un altre dia...
I m'agrada molt quan...
Sobretot quan parla de coses de la ciutat, de la part alta,
i tot això de les coses antigues i tot això, és el que m'agrada més.
Doncs bé, la setmana que veia començarem a parlar de coses,
de racons, raconets, i coses de Tarragona, que d'això.
Ai, Neus, què sembla si li proposo que parli de la plaça del Pallol,
que no la coneix res, l'avi?
Ai, la plaça del Pallol.
Ah, bé, a mi totes les places de la part alta i tota la part alta
generarà molt, eh?
Ell ho diu perquè la plaça...
Perquè jo soc de la part alta.
Ja ho dic, ja.
Ell ho diu a la plaça del Pallol perquè li he passat mitja vida, jo, saps?
Sí, sí, no, hi ha, hi ha.
I sí, jo ho he explicat, la plaça del Pallol, eh?
Sí, jo ho sé.
Hi ha molt, molt.
Jo li he passat mitja vida, el carrer La Nau, el Sala Pé...
Sí, sí, sí.
Vull dir que també ho soc de la part alta.
I tant.
Doncs, Neus, moltíssimes gràcies, un petonat.
Ara, si de cas, escolta, un altre dia agafes i portes els nets aquí al prop del telèfono,
que riguin, plorin o alguna cosa, i així sentirem ja unes nous veus a la tarragona.
De la família de l'Arlanda, clar que sí.
Portant-me'n tots aquí.
Està aquí al telèfono i que et diguin alguna cosa.
Molt bé.
Gràcies, eh?
Molt bé, felicitat.
Moltes gràcies, gràcies.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau, bona tarda.
És que és això, avi, vostè a la plaça del Pallol no la coneix de res, no?
Ui, la plaça del Pallol, allí he passat, ja se m'he vist en gabinets, sense gabinets,
plorant, rient, fotos de tistes, de tot.
De tot, de tot una mica.
O sigui que si la setmana vinent començem a parlar de la part alta per allà.
És una plaça que es podria fer una història molt interessant.
I com ha canviat, no?
El carrer Caballers i el carrer Pallol, entrant pel carrer Caballers, agafar el carrer Comte,
agafar el carrer Mediona, tot aquest entorn, anant seguint, perquè tenen en compte que
del carrer Major fins al Camp de Mar, allà més aviat era pagesia.
Bé, pagesia en bon sentit, vull dir, el seu carro, el seu baix, això, i gent, doncs,
en fi, actual, el que sigui.
I llavors, del carrer Major allà hi era una altra classe d'ambient, saps?
Hi havia, i el carrer Granada, que tu i jo ho saps, era un altre...
Carrer Granada, m'assona, eh?, m'assona aquest carrer, no sé de què, però m'assona
aquest carrer, eh?, m'assona aquest carrer.
Pensa tu que els primers pescadors que van haver, quan encara no hi havia el serrallo ni res,
molts eren, i portuaris, que aquest temps eren ferms d'aquella manera, i els que anaven
a pescar allà a la rebessada, anaven a l'artet o el que sigui, doncs eren d'aquella
part d'allà, eh?
Molt bé.
Vull dir que...
Ai, hi havia l'altre dia, me n'hem recordat de dir-lo, la setmana passada vam parlar amb
un senyor, que es diu Magí Benito, el coneix, no?
Sí, de les falles.
D'acord, doncs vam estar precisament al Teatre Metropol parlant de les falles, i me
van recordar més de vostè, d'allò que comentava amb vostè i jo, que els ferroiaris, que la
plaça Prim, que va venir molta gent de València per veure les falles, que venien un munt de
trens de València per veure les falles i de tot arreu.
I soparant de les falles no va dir res de mi, no?, com coneixia.
Sí, ho va comentar però fora d'antena, clar, no van parlar d'antena.
No, no, vull dir que sí, que aquest dia hem tingut contacte amb les falles, i vaig
deixar també alguna cosa, i hem tingut relació...
Sí, sí, sí, m'ho estàs explicant?
No, és que Teatre Metropol he tingut relació amb molta gent, el que passa que jo ja, cadascú,
doncs ajudes, no ajudes, o dius, no dius, i llavors cadascú fa el seu.
Jo faig prou aquí de passar...
De comentar, no?
Sí.
Vols saber una cosa?
Ens queden només dos minuts per acabar el programa?
Sí, doncs mira, només dic que aquesta exposició que hem fet, el tinc gran número
del Sindicat d'Institut i Turisme, has de pensar que s'ha acabat amb una gran
d'això, de gent que han passat, perquè pensa que aquesta exposició fa història a Tarragona.
Incluso l'altre dia vam posar-ho al diari, saps?
Fa història perquè són 16 anys seguits, aquesta, i la que farem ara al març,
que és de tema lliure, una tema lliure, fa 16 anys que estem fent propaganda de Tarragona
amb pintura i el que sigui, o sigui que la gent que s'ha donat en compte quan
fem aquestes exposicions, que vagin perquè s'ha donat en compte i diuen, ah, doncs
no s'ho esperàvem, això, vull dir que val la pena també aquesta part, aquesta part
que la gent no coneixen, que vagin coneixent.
Doncs, Abi, nosaltres també li volem desitjar molt bon aniversari.
Moltes gràcies.
I a més a més, també li volem desitjar que arribi fins als 100 anys, si és possible
o més, eh?
Home, sí, estic en facultat.
Que s'ha d'acompanyar durant molts programes, eh?
Home, sí, sí, puc aguantar-ho com ara, rai.
Perquè ara mateix és el nostre angelito, no és el nostre angelito negro, però és
el nostre angelito.
Però a vegades estic negre, eh?
Sí, depèn del dia, no?
Depèn del dia.
Abi, per molts anys i gràcies.
Gràcies i gràcies a tots els que han pensat en mi i els que han pensat i no han
pogut felicitar.
Gràcies.
Fins la setmana, mi nen.
Nascido en mi tierra con el pincel extranjero, pintor que sigues el rumbo de tantos pintores
viejos, aunque la virgen sea blanca, píntame angelitos negros, que tan bien se van al cielo,
todos los negritos buenos, pintar.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.