Un dimecres més aquí, el Ja Tardes ens disposem a parlar sobre el mar en els seus diferents àmbits.
Un àmbit que en aquest cas passa per la protecció, entre cometes.
Ara ens ho expliquen, avui us parlarem d'una de les iniciatives de l'Obre Social de Caixa Catalunya.
Es diu Fundació Territori i Paisatge i entre d'altres objectius en té un que ens toca ben de prop.
Es tracta de preservar el litoral, jo diria que de tota la península.
Tenim amb nosaltres el director de la Fundació Territori i Paisatge, el Jordi Sargotal.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
És això? La vostra acció abarca tot el territori nacional?
En principi sí, la Fundació Territori i Paisatge, que ja has dit que depèn de Caixa Catalunya,
de la seva obra social, es va crear per actuar bàsicament sobre Catalunya,
però en la mesura que Caixa Catalunya en aquests moments ja té una bona part, diguem,
no una bona part, sinó un percentatge, un 25 o un 30% de beneficis generats fora de Catalunya,
és lògic que l'obra social, que és fruit d'aquests beneficis,
hi hagi una part també, un 30%, que s'hagi de dedicar fora de Catalunya.
Per tant, ens estan demanant des de la Caixa de Catalunya que cada fundació,
i nosaltres també, intentem fer coses a la resta de l'Estat.
Per això nosaltres actuem bàsicament a Catalunya,
però també cada vegada més fem projectes arreu de les costes, en aquest cas, de tota la península.
La Fundació es diu Territori i Paisatge,
nosaltres parlarem de l'àmbit que afecta el litoral,
però suposo que teniu altres projectes d'interior, per dir-ho així.
Sí, aquesta fundació, l'objectiu primordial que té és comprar,
o sigui, comprar territori per conservar.
Bàsicament el que fem és adquirir territori,
perquè pensem que som propietaris nosaltres,
i amb això estem adaptant el model anglès del National Trust,
anem adquirint propietat.
De moment tenim unes 8.000 hectàrees comprades directament,
més de 90.000 hectàrees, que és una xifra important,
de finques municipals que els ajuntaments ens han passat perquè les gestionem.
Amb això, en aquests moments, estem tenint gestió benèfica, positiva,
sobre un 3% del territori català, que és una xifra important,
perquè són terrenys, diguem-ne, espais molt remarcables,
i això és la principal funció que fem.
Però també ajudem a projectes de conservació i d'educació ambiental.
Tenim una àrea dedicada a aquesta finalitat.
També fem educació ambiental.
I tenim un centre que es diu Les Planes de Son,
que és un centre que està a les valls d'Àniu,
que ajuda en aquesta labor educativa.
De tots aquests territoris que heu comprat per preservar-los,
quina seria la joia de la Corona?
En teniu algun d'especial?
La joia de la Corona, ara en tenim diverses.
Fins ara en teníem una que era molt important,
que és una finca de 6.000 hectàrees, gairebé,
que era la més grossa aquí a Catalunya, que és la Vall de Linyà.
La Vall de Linyà és una vall que està a l'esquerra,
a la vora esquerra del riu Segre,
a la zona de Coll de Nargó, Urganyà, Oliana,
i és una vall preciosa.
Ja dic que tenim unes 6.000 hectàrees
que dins la nostra propietat podem anar de 500 metres
a 2.400 metres d'alçada.
Això dona idea de la seva variabilitat.
Però tenim altres joies.
Estem col·laborant amb la Reino de Jó de l'Estany d'Ibars,
comprant territori.
Hem comprat una llacuna fantàstica a les comarques de l'Ebre,
que és l'Ofacada, el delta de l'Ebre.
Hem comprat 200 hectàrees de llacuna,
un lloc preciós, molt ric des del punt de vista biològic,
que a més tenim de coses interessants.
Vam comprar un tall de la muntanya de Montserrat.
Tothom pensava que Montserrat era propietat celestial
i vam veure que hi havia una part que era terrenal
i l'hem pogut comprar.
En fi, tenim coses divertides arreu del país.
Tenim en aquests moments 20 propietats
i tot plegat fa unes 8.000 hectàrees.
Tot aquest territori, a part de la gran feina que feu de preservació,
el públic la gent em pot disposar,
em pot gaudir d'una manera o altra?
Ho teniu obert?
Totalment està obertíssim.
En diguem propietats socials.
Hi ha propietat privada, hi ha propietat pública.
Nosaltres el que fem és comprar propietat privada
i l'assimilem a la propietat pública.
Amb la qual cosa, aquests espais estan oberts,
excepte algun que és un bosc de ribera,
que més val que la gent el miri de fora
per no xafar la riquesa que hem comprat.
aquests estan, diguem-ne, més o menys tancats,
però la majoria o ja tenen itineraris
o l'estem en aquests moments fent
perquè la gent pugui conèixer,
es pugui fer seu allò que hem comprat,
evidentment, sense fer-ho malbé.
Es tracta de fer compatible la conservació amb l'ús públic.
Doncs ja que estem amb aquest tema de la compra de territori,
teniu l'ull posat en algun terreny
que us ve de gust i que és molt difícil d'aconseguir, es pot dir?
Un que ens passava això era aquesta llaguna de l'olfacada
que vam començar a negociar l'any 99
i fins al 2004 no l'hem pogut comprar.
N'hi ha uns altres, terrenys al Cap de Creus,
terrenys a l'Albera,
arreu del país en tenim uns quants,
però, en fi, l'experiència també ens diu
que per negociar bé has de tenir calma,
no has de tenir pressa, que no en tenim cap
i ja iran picant.
O sigui, es tracta de tenir molts ams parats
i algun dia, en fi,
algun dia sortirà o no, no passa res.
La vostra feina va molt més enllà
d'aquesta capacitat negociadora
de dir, va, compro el terreny i tal,
que ja, Déu-n'hi-do, la feina que comporta això.
Llavors comença la feina de preservació, no?
I aquí treballa moltíssima gent, suposo.
De cada terreny el que fem és fer un pla de gestió
que ens diu, bàsicament, què hi ha allà dintre,
com s'ha de gestionar per conservar-ho i millorar-ho
i com es pot fer un ús públic
que sigui compatible amb la conservació.
I amb aquest document a les mans,
que s'ha d'avançar cada cinc anys,
és amb el document que treballem nosaltres,
busquem complicitat d'ajuntaments, d'ONGs,
per fer una labor conjunta.
L'estat espanyol té un litoral
de 7.880 quilòmetres de longitud.
Teniu feina per estona, doncs, no?
Bé, bé, però ens ho agafem amb calma.
Anem fent.
Quin és el tros del litoral,
podríem dir, que potser necessita
de més conservació, que està més malmès
o que té una diversitat biològica especial?
És tot un litoral mediterrani.
El litoral mediterrani,
hem vist que el mediterrani en especial,
doncs, ja fa molts i molts anys
que l'espècie humana s'hi passeja.
Vol dir que en alguns llocs
ha quedat molt mesagat
tota la costa catalana,
Déu-n'hi-do a l'ocupació que hi ha.
Per sort, ara hi ha el pla director del litoral
que priva de continuar especulant
i urbanitzant la costa.
I esperem que, doncs,
amb aquests plans directors,
que això han de ser sempre els governs,
que ho han d'aplicar,
i l'acció positiva d'enfondacions com la nostra
es puguin anar preservant aquests llocs.
Però encara, per sort, queden zones,
al sud, Andalusia,
sobretot a la costa atlàntica,
que estan bé, diguem-ne,
i que es van fent petites reserves.
I una de les coses que des de la Fundació
Territori Passeja estem pagant en aquests moments
és una col·laboració amb una entitat
que es diu FEIDA, de Galícia,
amb què hem fet i hem col·laborat
fent una exposició sobre el prestíge,
sobre què ha passat amb el prestíge
al cap de dos anys,
s'ha recuperat o no el paisatge,
s'ha recuperat o no els fons marins.
I amb aquesta entitat estem fent un manual,
que serà molt interessant,
i una exposició sobre com crear reserves marines.
És a dir, és un manual molt pràctic,
que si un ajuntament, un particular,
una ONG o qui sigui,
vol fer una reserva marina en el seu municipi,
saber com s'ha de fer,
com s'ha de delimitar,
quines lleis hi ha que t'ajuden,
quins ajuts, subvencions hi ha
a nivell europeu, estatal o d'on sigui.
O sigui, es tracta de tenir les eines,
perquè si un ajuntament vol,
com hi ha alguns casos que s'ha fet,
com l'Ajuntament de Begú,
amb les negres o d'altres casos,
es puguin fer reserves marines
i se sàpiga el valor que tenen
i per què s'han de fer i les eines
per arribar a aconseguir-ho.
Explica'ns, sí,
ens interessa molt aquest tema
de les reserves marines
per la part que ens toca,
per la secció d'aquí del programa.
I, a més, és un tema curiós
perquè, clar,
un té la impressió que un espai protegit,
una reserva, diríem,
en terra ferma,
doncs bé,
s'acotes, delimita i ja està.
A nivell marí,
quins requisits hi ha?
A nivell marí,
clar,
el primer de tot és mirar
la superfície que ha de tenir
i, sobretot,
la fundària on vols arribar,
mirar els usos que té,
si s'han de limitar o no
i, aleshores,
veure'n allà,
doncs,
un cop limites els usos,
que a vegades,
doncs,
limitant la pesca n'hi ha prou,
que és molt important,
és una cosa que els pescadors
cada cop veuen més
que hi ha d'haver zones de reserva
que siguin aquests llocs
on es poden reproduir tranquil·lament
els peixos
per poder repoblar després
les zones de pesca.
Per tant,
les zones de reserva
són molt importants
i es tracta,
doncs,
d'aquestes zones de reserva,
a més a més,
després serveixen
perquè la gent vagi allà
a observar els peixos
que hi viuen,
cosa que ha passat a les Medes,
a les Medes fa 20 anys
no hi havia pràcticament res,
estava tot esquilmat
i ara hi ha una quantitat
de peixos impressionant.
Es deia que les tartites
moririen de gana
perquè sense la pesca
hi pescaven 8 barques,
però ara hi ha 24 barques
que es dediquen tot el dia
a treginar turistes
amunt i avall
que van a fer submarinisme
i, per tant,
el rendiment que es treu
d'aquells peixos
és molt més elevat
que el que es treia pascal,
perquè si el pesques
vol dir que aquell peix
el treus i se'l queda
i el ven un,
però si aquell peix
no el toques d'allà
el podem veure
centenars o milers de persones
com passa amb els meros
de les Medes
i això deixa
molt d'ingressos
a l'estartiti
i companyia
i això es pot fer
amb els llocs del litoral
a més a més
ajudant a recuperar
aquest litoral.
Ja fa uns anys
amb una xerrada
que em va tocar fer
em sembla que va ser Sitges
amb una jornada
sobre el litoral
vaig pensar
que es podia fer
ara hi ha banderes blaves
al litoral
que determina
quin interès té
aquella platja
si és net o no
però hi ha platges
que poden ser molt netes
però tan netes
que s'hagin mort
que no hi hagi res
que hi hagi massa sèpsia
en canvi hi ha uns indicadors
a la natura
que indiquen
la qualitat ambiental
d'aquestes platges
i això també s'hauria de fer
a les zones de mar
per exemple
si hi ha una platja
de sorra
on cria el corriol
Cama Negra
vol dir que té un interès
si a més a més
cria el xatrac menut
encara en té un altre
i si hi hagués unes postes
de tortuga marina
ja seria
d'una qualitat ambiental
seguríssima
si tu em dius
que a una platja
de Tarragona
encara hi ha
postes de tortuga marina
sense pensar on és
et puc dir
que és una zona
d'una conservació
excel·lent
amb litorals de roca
les banderes
haurien de ser
la primera
hauria de ser
si cria
el cor marí
en plomallat
el segon
si cria
l'àguila pescadora
que pot tornar
a criar
el nostre litoral
i el tercer
que l'hem de fer tornar
que ja anuncio aquí
que el 2014
si tot va bé
la tornem a posar
a Catalunya
és la foca mediterrània
el vell marí
és una espècie
que fins al 73
vivia a la costa catalana
al cap de creus
que esperem
que es pugui recuperar
i la puguem tornar
posant a les nostres aigues
el 2014
foques aquí a Catalunya
la foca mediterrània
que és fantàstic
hem fet un estudi
de viabilitat
des de la fundació
i és perfectament possible
tenir foques
al cap de creus
i al munt gris
clar, és que a vegades
a nivell d'usuari
assimilem
bon estat del litoral
amb que ens puguem
anar a banyar la platja
i no és això
no és això
perquè pots banyar-te
igualment en una platja
però és molt bonic
banyar-te
i saber que hi ha
corriols camanegres
saber que a les dunes
hi ha certes plantes
interessants
és a dir
ja és el sumum
banyar-te amb unes aigues
que saps que hi ha foques
a mi m'ha passat
a illes gregues
de l'Ageu
banyar-te amb foques
i és fantàstic
aquells ulls rodons
de les femelles
és que
quedes enamoradíssim
i aleshores
és una de les coses
més precioses
que deuen poder passar
no sé
i em fa l'efecte
que a nivell mundial
doncs
això de la protecció
del litoral
del paisatge marítim
no s'estila gaire
em consta
que només un 1%
de l'espai marítim
mundial
sí que parlem de tot el món
però baixi un 1%
només està protegit
és una signatura pendent
vull dir que així com
hem anat fent
molta cosa
amb la gestió
i aprofitament
dels recursos naturals
en terra
espais naturals
protegits en terra
al mar
encara es fan
bestieses enormes
amb pesques
i amb arrossegaments
indiscriminats
amb llocs prohibits
això es va pagant
vull dir que
ara es veu que
està baixant
l'anxova
està baixant la gamba
o sigui
hi ha recursos
que si els aprofites
bé
però que els explotes
pots acabar amb ells
i al cap d'un temps
no n'hi ha
aleshores
això
diguem-ne
quan es diu que la pesca
ha de ser sostenible
és perquè pugui durar
en el temps
no s'hi val
agafar tota la pesca
fer-se ric
en uns quants anys
i que després
diguem-ne
no podem pescar res més
clar és que no ens enganyem
això de la protecció
del litoral
no és només
una qüestió estètica
com deies tu
allò
la bellesa que pot tenir
banyar-se amb foques
sinó que també
és una qüestió econòmica
totalment
no sé si
al darrere de tot això
hi ha tota una legislació
com deies tu
ben clara
i ben delimitada
que permeti
marcar els límits
unes eines
legislatives
cada cop més
però encara queden coses
d'aquestes absurdes
és a dir
que al Mediterrani
aquí al mig
hi hagi uns italians
o uns francesos
que posen xarxes
a la deriva
amb algues internacionals
on s'hi enganxen
balenes
dofins
i no sé què més
és una cosa
que no hauria d'estar prohibidíssima
és que en un Mediterrani
i fet per països europeus
haurien de tenir permís
per tirar-los un missil
en aquests passils
que fan això
són aquests absurds
d'aquesta legislació
que fas la llei
i fas la trampa
i no pot ser
vull dir que
és una cosa tan ridícula
que
en fi
hauria de caure
tot el pes de la llei
de tota la comunitat europea
i passar vergonya
com a europeus
que hi hagi encara barcos europeus
que posen xarxes de deriva
és vergonyós
aleshores
i això passa
aleshores
hi hauria d'haver mecanismes
que no s'hi val
que hi hagi zones internacionals
què és això
una zona que tothom pot fer
les banderrades
que faci falta
quan és el mar
que és aquí davant
que és un mar
que és de tots
el mare nostre
mai més ben dit
això no pot ser
aleshores
hem de ser conscients
i hi ha d'haver uns governs
la Unió Europea
que mani de veritat
posi lleis
i es posi sèrie
amb aquestes coses
perquè això no pot ser
jo com a mínim
pel que estàs dient
hi veig
dos apuntar els claus
a l'hora d'haver
que un
com deies tu
per exemple
es plantegi
de fer el seu
trosset de litoral
zona protegida
per una banda
això que comentàvem
sapiguer el marc legislatiu
que hi ha al darrere
i per l'altra banda
una cosa
crec prou important
i és que
tenir un tècnic especialitzat
bé que els aconselli
allò que comentaves abans
les Illes Medes
no pesqueu
deixeu que es reprodueixin
i traiem els diners
d'una altra banda
hi ha gent
qualificada
ai perdona
el que s'ha de aquest manual
que estava comentant
que volíem fer
o sigui
quan molts ajuntaments
no tenen tècnics
d'aquests tipus
aquest manual
aquest tècnic
per tenir les dades bàsiques
i a partir d'allò
poder encarregar
algun altre tècnic
que els hi faci
l'estudi en concret
però les bases
que surtin d'aquest manual
aquest manual
és el projecte
com dèiem
de la Fundació Territori Paisatge
de l'Obre Social
de Caixa Catalunya
en col·laboració
amb el Centro d'Extensió Universitària
i Divulgació Ambiental
de Galícia
el CEIDA
és llarg de dir
per quan el tindrem acabat
Jordi?
Aquest estava previst
que estés
diguem-ne
durant aquest any
i fins a mitjans
de l'any que ve
hi haurà un manual editat
però a més a més
amb una exposició
que podrà córrer
diguem-ne
per tots els municipis
litorals
i esperem que faci
molta feina
que volem que sigui
una cosa molt engrescadora
que te la miris
i ja tinguis ganes
d'anar a buscar
un tall de litoral
per fer una reserva
Bé
a veure si ens trobarem
tot el litoral reservat
Tampoc
no passaria mal
és tan difícil que passi
doncs mira
si ho aconseguim
la meitat
ja podem estar contents
Jordi
doncs ja que ets un especialista
en el tema
ens agradaria
que ets recomanessis
un raconet de món
ja no et dic fins i tot
de Catalunya
del món
del litoral
on anar
un raconet
que tu t'enamori
i que el recomanis
per això
per la biodiversitat
que té
us en posaré dos
un a cada extrem
de Catalunya
va perquè ningú
tingui gelos
un seria
jo soc d'Empordanès
per tant
un seria
a la zona
del Cap de Creus
Badia de Roses
on hi ha els aigua molls
a l'Empordà
i el Cap de Creus
i el Montgrí
que és un lloc fantàstic
amb molta biodiversitat
i l'altre seria
el Delta a l'Ebre
on hi ha el litoral
del Delta
hi ha l'Alfacada
hi ha l'Illa de Buda
hi ha la pelínsula
dels Alfacs
amb unes salines fantàstiques
amb un lloc
diguem-ne
d'una biodiversitat
també increïble
on encara hi ha costes
pràcticament
no verges
però quasi
o sigui
molt intocades
amb uns mars
molt productius
i amb una quantitat
d'ocells
significants
els ocells són indicadors
que allà hi ha vida
és a dir
si hi ha vida
hi ha ocells
que aprofiten
aquesta vida del mar
i el Delta
i els aigua molls
del Cap de Creus
hi ha molta vida
i això indica
que són llocs rics
i vius
amb qualitat ambiental
i també
cada cop més
amb civilització
hi ha llocs molt rics
en el planeta
que s'ho han carregat tot
i són rics
però
l'espècie humana
que viu allà
és tan simple
que ho ha matat tot
aquí per sort
cada cop
som més civilitzats
cada cop
sabem conviure més
amb els ocells
i és per això
que els aigua molls
ara hi ha cigonyes
i llúdrigues
abans no hi eren
perquè l'espècie humana
se'ls havia carregat
el Delta
i torna a més
certes espècies
que havien desaparegut
i això vol dir
que a part de qualitat ambiental
hi ha prou civilització
com per conviure
amb aquestes espècies
de fet ara que parlaves
del Delta
clar
te volíem preguntar
també
des de l'obra social
de Caixa Catalunya
heu fet diversos projectes
al llarg de tots aquests anys
en el litoral tarragoní
el que ens toca de prop
crec que a la punta de la banya
heu fet alguna cosa
a la punta de la banya
hem signat un conveni
amb l'empresa Infossa
que es gestiona
les salines
perquè fins ara
diguem-ne
es calcula cada any
que les salines
produeixen
tantes tones
de sal
però també produeixen
molt d'ocells
i és compatible
per tant es tracta
de posar en valor
la producció d'ocells
que fan
i explicar
que la producció
de sal i d'ocells
és compatible
i va germanada
també hem pagat
projectes
a les dunes
de Torre d'en Barra
i de Creixell
i en fi
estem
i un projecte
que també es veurà
beneficiar a Tarragona
i espero que sigui així
és que encara que deixem
anar foques
al Cap de Creus
i al Montgrí
elles s'escampin
i hagi prou reserves
a tota la costa tarragonina
i alguna de les foques
acabi visquent
en alguna d'aquestes
d'aquestes zones
diguem a Tarragona
a la mateixa platja
dels Alfacs
això en dic
projectes de reconciliació
és a dir
són de reintroducció
de recuperació
però també de reconciliació
amb l'espècie humana
n'hi havia hagut
de foques
al litoral tarragoní
els pescadors
un moment donat
una foca
els esparracava
a les xarxes
doncs la mataven
ara jo crec
que és el moment
de fer projectes
de reconciliació
de veure
que és possible
i compatible
tornar a viure
amb el llop
amb l'os
a muntanya
i amb la foca
en el litoral català
i si ho fem possible
viurem
evidentment
en un litoral
més ric
i més viu
per quin any
ens has calculat
que reintroduirem
la foca?
2014
es tracta
de protegir bé
les que hi ha
en aquests moments
a la costa
de les foques
a Mauritània
antic Sàhara espanyol
d'allà
n'hem de salvar
unes quantes
cada any
les que es moririen
de petites
i dur-les
a les Canàries
quan diem
a les Canàries
amb 15 o 20 foques
posar-ne
al Cabo de Gata
després a Cabrera
a Menorca
i finalment
Cap de Creus
litoral català
però com que estaran
per aquí
iran rodant pel mar
i s'instal·laran
allà
on també
ja els interessa
i per tant
si hi ha municipis
que han fet reserves
tot això
i serà casa seva
i ja s'instal·laran
i estaran tan feliços
doncs mira
ens ho apuntem
data curiosa
2014
reintroducció
de la foca mediterrània
Jordi Sargatal
director
de la Fundació
Territori i Paisatge
de Catalunya
recordeu
una fundació
a càrrec
de l'Obre Social
de Caixa Catalunya
moltes gràcies
a vosaltres