Corre, corre, corre, Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
I per què dic corre, corre, corre?
Perquè tinc ganes de continuar sentint a la Niki,
que ahir em vaig quedar mitges
i avui intentava s'onsecar una miqueta
a veure què passaria amb l'aquella empenada
que havia d'arribar, la festa, que havia d'anar...
Havíem de fer tantes coses amb la Niki.
De moment, la Niki està volant amb la seva escombra
i amb el seu company, el gatet negre Gigi,
en direcció a la festa fa el cumpleanys,
la neta d'aquesta senyora que acaba de preparar aquesta empenada.
Aquí vam deixar el capítol d'ahir.
Segueix plovent amb intensitat
i Niki i Gigi segueixen volant,
Niki tapant amb el seu vestit l'empenada,
que està dins una cistelleta de membre perquè no es mulli,
i hi ha un canvi de projecció
i a la pantalla veiem la botiga,
el forn, on treballa Niki,
amb els llums enceses, perquè ja s'està fent de fosc,
cap client amb el seu interior,
perquè amb aquest aiguat que està caient,
ja sembla que sigui talment complet a nit.
Per això dic que les llums estan enceses,
a pesar que són les sis.
Són les sis i amb el campanar de la ciutat
estan tocant precisament les sis campanades.
A pesar d'aquest aiguat,
el jove Tondo arriba a la tenda,
tal com va prometre amb la Niki,
per portar-la a una festa.
Arriba, obre una miqueta la porta de la botiga,
mira des de fora a l'interior,
per localitzar a Niki,
no la veu,
i el xiquet torna a tancar la porta,
tanca el paraigües
i es posa a sota el toldo
que protegeix l'aparador del forn.
Bé, mentre allà està esperant,
veiem el forner
que surt del seu obrador,
se'n va cap a la botiga,
veu amb el xiquet a fora,
el forner surt a la porta...
El convida a entrar, no?
Què, el convida a entrar, espero?
No, no, no, surt allà,
el mira,
el noi també el mira amb ell,
no es diu una sola paraula,
perquè, esclar,
no es coneixen pràcticament ells dos.
I l'home torna a dins
i el xiquet segueix esperant.
Tornem una altra vegada
a veure a Niki
amb el seu gatet
i la cistella que porten.
Niki acaba d'arribar al seu destí.
Arriba a una torre
i se sent ja l'ambient
que hi ha dins
de nois i noies ballant
en una festa.
Niki truca
perquè li obrin.
això que sentim
és el que deies tu, Andrés,
de la pluja,
mira les campanes,
les campanes,
són les sis.
que hi ha dins.
però si està empapado.
Oh, lo siento,
empecé a llover
por el camino,
però no te preocupes,
la comida ha llegado bien.
Oh, no,
le dije a la abuela
que no quería esto.
Chicos,
la abuela me vio
otra de sus horribles
empanadas de arenque.
Oh, vaya.
¿Podrías firmarme
el recibir, por favor?
obvio las empanadas
de la abuela.
A la casa,
ja he dit,
estan celebrant la festa
un grup de nois i noies.
A Jují
no li agrada
el despreci
que la noia
està fent
de l'empanada
de la pobra iaia
que tant s'ha esforçat
junt amb Niki.
I se la mira
d'una manera
una miqueta
sospitosa.
Segueix l'acció.
No puedo creer
que sea mi familia.
A lo mejor
tenemos tiempo todavía.
Segueix plovent
sense parar.
Tornem a veure
Tondo
que està
a sota
del Toldo
que aquest Toldo
està
precisament
rebent
les gotes
de la pluja
amb un constant
repicar
de gotes.
A sota
amb una cara
de bon xant
i plena
de paciència
Tondo
mira el seu rellotge.
Ja són
quasi les set
i Niki
encara no arriba.
Als pocs minuts
Tondo
ja decideix
marxar d'allà.
Amb el seu vol
Gigi
el veu allunyar-se
però es dona
compte
que Niki
completament
mullada
no voldrà anar
a la festa.
Niki
arriba a la botiga
entra a la casa
i va a veure
la senyora
Osono
la mestressa
del forn
i la que li ha deixat
l'habitació
perquè pugui viure.
Ahí está.
Vamos,
podemos alcanzarle.
Niki
Niki
estábamos muy preocupados
por ti
y ese pobre chico
te ha esperado
mucho tiempo.
De todas formas
no importa
no puedo ir
con la ropa
mojada.
Niki
puja a la seva
habitació
penja
tota la seva
roba
mullada
i es posa
al llit
però
comença
a tapar-se
amb tota la màxima
roba
que té
del llit.
Un
refredat
d'aquells
tan forts
és el motiu
d'apropar-se
al llit
i posar-se
a descansar.
Niki
¿qué te pasa?
¿No te encuentras bien?
Tal vez
deberíamos
comer algo
¿de acuerdo?
Come tú.
Gigi
puja a la taula
hi ha un plat
amb llet
i el gatet negre
va bevent
mentre veu
a Niki
com està
trambolant
arropada
dins el llit.
Ja ha arribat
ja el dia següent
o sono
la fornera
veu que la nena
no baixa
i surt al pati
per cridar-la
Gigi
està rascant
esgarrapant
la finestra
tancada
per cridar
l'atenció
d'Osono
i aquesta
que es dona
compte
puja.
no te encuentras bien
etc.
¿Y además tienes fiebre?
La cabeza me duele mucho.
Estuviste volando con ese tiempo y no llegaste a secarte del todo.
¿Crees que voy a morirme o sono?
¿Eh?
No, no vas a morirte.
Ahora te subiré una medicina y deberías comer un poco de empanada.
Eso no.
Está bien, entonces te subiré otra cosa.
¿Qué te parecen unas gachas con miel?
¿Tú también quieres?
Osono cuina l'esmorzar, serveix primer a Gigi,
que, per cert, quan apropa la llengüeta per llepar el que li ha preparat,
pega una cremada i un bot,
Niki, amb tota la seva roba a sobre, amb una bossa de gel al cap,
comença a pensar en la paciència de tondo i el planton que li ha donat.
Estas gachas te animarán.
Aquí tienes, eso es.
¡Uf!
No te quemes la lengua.
Deberías comértelas antes de que se enfríen.
Aquí tienes.
Tengo que comérmelas.
Si quieres ponerte bien.
Oh, ese chico ha pasado hoy a verte otra vez.
¿Ah?
Sí.
Cuando le dije que estabas enferma, me preguntó que cómo era posible que una bruja se resfriara.
Oh, y me dijo que quería venir a verte un poco más tarde.
Oh, Dios mío, no.
Imaginé que no querrías y le dije que no muy cortésmente.
Debes estar cansada.
Intenta dormir un poco.
Ahora abriré la ventana para que entre aire fresco.
¿Ozono?
¿Ozono?
Ah, no importa.
Canvia l'escena
i ja veiem a Niki,
veiem a Niki,
que ha superat el refredat,
s'ha aixecat
i està front a la seva cuineta que té a l'habitació,
avivant el foc,
amb una paella,
fent-se allà un menjar per ella i pel gatet
i de cop i volta una flama surt inesperada.
No us diquis més.
Quasi a dalt l'agafa.
No, no, no.
No diguis més.
No diguis més.
I aquí s'acaba.
No diguis més.
I aquí s'acaba.
Aquí s'acaba per nosaltres.
Exacte.
Però dilluns continuarem.
A dilluns seguirem explicant
què és el que passa amb aquesta cuina.
No expliquis més,
no expliquis més amb aquesta cuina,
amb aquesta flama que ha sortit.
Ai.
No m'esperava que no pogués arribar a la festa, eh?
No m'esperava, eh?
Això no val.
Això és la vida.
Però això no és just.
Pobre xiqueta.
Sí, ho veus.
La pluja.
La pluja.
A veure.
Qui se la correix posar allà els núvols?
A veure, amigos de decoración.
No puc ja haver-ho posat.
Ai, que tu vols els contes a la teva vida.
Això no pot ser.
La vida és la vida.
Home, clar.
Més bonic, però més bonic.
Però ja té prou problemes,
aquesta xiqueta,
per l'amor de Déu.
A veure, ja mirem de solventar una miqueta
aquest problema teu.
A veure, a veure.
Fins dilluns, si tu vols.
Fins dilluns.
Ah, ja hem de que et disfresses, eh?
Jo crec que...
Tu saps,
una goma d'orella i orella i...
Sí, jo crec que de mamà.
Jo crec que de mamà et disfraçaràs.
Pot ser, pot ser.
Podria ser, podria ser.
Sí.
Vinga, fins dilluns, si tu vols.
Bon cap de setmana de nou.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada