El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Amb l'avi Ramon avui tanquem la setmana, tot i que ens setem més, és dia 1 d'abril.
Avi, ja, primavera total, eh? Bona tarda.
Ja es nota ja, la primavera.
De fet, és temps ideal per anar de fira.
Sí.
A veure, doncs, a diverses coses.
No hi ha aquest any, no n'hi ha.
No hi ha fira aquest any.
No hi ha fira, no.
Ai, ens vam quedar amb una fira ben curiosa que feien després de Setmana Santa,
que es veu que, bueno, hi havia barraques de tir, tota mena d'atraccions,
tota mena de coses per comprar, i a més un circ i el Teatro Argentino, que és ben curiós.
Com era aquest circ?
Doncs aquest circ, doncs, sortien els pallassos, sortien algunes fieres,
i és curiós perquè inclús van... hi havia gent...
Per exemple, hi havia un personatge molt popular aquí a Tarragona, molt respectat i apreciat,
que es deia Forcadell, que deien el campió.
Deien el campió perquè ell, en Beres, l'any 20 i t'anys, va guanyar amb una Olimpiada,
va guanyar una medalla d'or.
I clar, el campió...
De què, de què, que ho sap?
De córrer.
Ah.
De córrer.
Inclús, quan, per exemple, va haver apostes, comprar un parelló,
o apostes que feien carreres,
quan ell... va arribar un moment que, quan ell anava a córrer,
feien un premi especial.
Perquè la gent no volien córrer perquè...
Perquè hi havia ell.
Perquè ja guanyava ell.
I van dir, bueno, farem dos premis, el primer premi i l'altre.
Va ser molt popular.
I aquest, amb una festa del gimnàstic que va pujar de categoria o el que sigui,
es va comprometre a entrar dintre la gàbia dels lleons.
I sí, sí, hi va entrar.
Hi va entrar.
Després, aquest havia fet de Don Tancredo.
Don Tancredo, quan aquí Tancredo feien currits de toros,
hi havia molta afició.
Venien dels pobles, inclús.
Però també feien alguna basserrada d'aquestes,
allò de baquetes, el que sigui.
I ell se posava tot vestit de blanc,
enmig de la plaça,
esperant que el toro anava allà.
I, esclar, el toro s'ho mirava, però no.
I ell havia d'estar serè tot el rato.
Una vegada que es va mirar espantar i va córrer.
No, havia fet coses molt ben d'aixòs.
La gent tenia molt de carinyo, molt d'aixòs.
Vull dir que aquest...
I aquest va anar al cercle un dia
i es va posar des de la gàbia dels lleons.
Una altra vegada, allò que tiren de...
Com una bomba d'un canó amb una sàrcia, eh?
Sí, l'home bala.
Doncs també ho ha fet.
I també ha fet.
Si es descuida, quasi cau a terra
perquè a aquesta gent no els interessava
tampoc un fer el que feien ells.
Havien de...
Vull dir que demostrar que hi havia perill.
No, aquí a Tarragona hi ha hagut bastants personatges populars,
que un dia ja en parlarem.
Però sempre simpàtics i la gent els apreciaven.
A part que aquest, clar, tenia les seves coses, també, no?
Tenia... Feia bromes, a vegades pesades, a vegades no pesades.
Però era simpàtic perquè sempre feia alguna de les seves.
Un dia va córrer al costat del tren fins al pont del Serrallo
desafiant un tren que no corria gaire, no?
Vull dir que era un personatge, doncs, a Tarragona molt apreciat
i popular.
Més que era popular perquè feia aquestes coses.
I aquí, ja et dic el cercle.
El cercle era molt gran?
Era una carpa molt impressionant o...?
Sí, sí, hi havia...
Aquest no gaire.
Però llavors ja, en vistes de...
que van ampliar el bastant, el Tàrraco,
llavors ja allà la Rambla ja es va començar a preparar,
llavors el circ ja el feien al Camp de Mar.
O sigui que una vegada va vindre un circ
que va ocupar tot el que és el Camp de Mar, fins i tot.
Déu-n'hi-do.
El Camp de Mar llavors no estava tan arreglant.
Era més petit, cosíssim.
Hi havia la muntanya, així com estava al costat,
doncs quedava tot muntanya fins al costat.
Però Déu-n'hi-do devia ser gran igualment.
Aquest va ser un circ que portava tota classe de foques a les fases.
O devia venir de fora, doncs, aquest circ.
Sí, sí, sí.
Era internacional, m'entens.
Va ser un circ molt, molt, molt...
Que abans hi devia haver afició, doncs, pel circ.
És que ara no n'hi ha gaire, trobo.
Escolta, llavors no hi havia televisió.
No hi havia televisió, no hi havia segons quines coses.
I la gent, doncs, anaves a veure aquestes coses que...
Perquè ara, clar, ara veus un circ i no crida tant,
però com que has vist pel cine, tants trucatges,
tanta cosa, no és importància a coses que són reals,
perquè hi ha coses que són reals,
però com que has vist amb el cine, que està trucat,
et penses que aquest no fa un esforç
perquè has vist com si fos qualsevol cosa al cine o a la televisió.
Saps com ho dic?
Però la gent, llavors, sí, sortien a veure aquestes coses
i les festes de la Rambla, que en parlarem.
La gent, doncs, clar, i la gent que, segons on vivien,
els carrers que vivien, doncs, feia gràcia sortir, saps?
I estar lligats més que no hi havia tanta cosa com ara.
Doncs, clar, la gent anaven a disfrutar-ho.
Si es podia disfrutar, es disfrutava, ja et dic.
I la fira era això, una atracció, doncs,
després hi havia els caballitos,
o sigui que hi havia, per gent gran, i hasta per crios...
Sí, perquè ells es devia ajuntar tot el tipus d'edats, no?
Sí, sí, sí, sí, una cosa, l'altra, l'altra.
Llavors hi havia coses que també feien riure,
perquè llavors hi havia també la picaresca,
perquè una vegada hi havia un puesto que deia
un burro con la cabeza al revés dels altres.
No, un burro que té la cabeza al revés dels altres burros, cois.
I la gent entraven i sortien rient,
però els hi deien que no diguessin el que havien vist,
perquè senyor llavors ja no tenia gràcia.
Es perdia la gràcia.
I el que passa és que hi havia un burro que tenia la menjadora,
per sempre, no, que la menjadora,
i de cara estava d'esquena.
Clar, tenia el cap al revés dels altres,
perquè quan menges el cap està allà on menges,
i aquest hi tenia la cua.
Clar, ja estava al revés dels altres.
O sigui, bromes, ho entens?
Sí, no em fa gaire gràcia, la veritat, però vaja.
Però et feia gràcia l'animalada que et feia aquesta gent.
Perquè tu entres a dintre per prendre un ruc,
al revés dels altres,
i vegis que el que té, en lloc de menjar,
pel cap, a la menjadora, hi tingui la cua,
clar, ja està al revés dels altres quan mengen.
Trobo que sí que se les empescaven totes, eh?
Perquè això era qüestió d'imaginació.
Però com que era una fira i era una cosa de riure,
doncs m'entens com ho digui.
És com el mateix això del circ.
Deien, si portes un grapat de papers,
te deixen entrar gratis.
Vols dir?
Un grapat de papers.
Sí, un negoc amb papers, deies.
I per què?
I quan anaves de dintre...
I el paper per què serveix?
Per aixugar el cul dels bonos.
O sigui...
I podies entrar gratis, de veritat?
Clar, això ho feien.
Vull dir que sempre hi havia la...
Saps com vull dir?
I clar, la gent...
I clar, no és que fos la gent més innocent,
però deies...
A veure què és això.
Vull dir que...
Vull dir que hi ha hagut sempre picaresca i distracció.
No funcionaria pas un circ, eh, d'aquest tipus avui en dia.
S'haurien de canviar unes quantes coses.
Que t'he deixat una cosa, eh?
Que el temps no canvia.
Perquè si analitzessis molt bé,
i ara que no és qüestió de comentar-ho,
també veus que la joventut cau en unes coses
que en realitat dius,
bueno, escolta, m'està, sembla estrany.
Joves que estudien, joves que...
Que els hi poguessin.
Que prens més el que sigui,
cauen en aquestes tonteries que deixen.
Vull dir, en què hi tens més innocència,
o quan vulguis, picardia,
però ara també hi és, la picardia,
i la gent també cauen en coses que dius,
escolta, el que passa que la gent,
com que volen fer el viu,
ningú diu el que li passa.
Amb què l'han enredat,
amb què li han pres el pèl,
tothom calla.
Però també hi és, eh?
També hi és, la picardia.
Que no ens falti, la picardia, mai.
Avi, ens retrobem la setmana que veu.
Bon cap de setmana.
Bona nit.