Tornem a encetar setmana amb Andrés i Andrés i més Quixot.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Avui és dilluns, avui, a veure, que repasso,
no tenim cine programat, eh?, de la Filmotec Andrés i Andrés.
Avui no hi ha més de cine, fins a mà.
Molt bé. Doncs, a veure, posa'ns l'antecedent.
Tu te'n recordes més o menys com va quedar el Don Quixot el divendres passat?
Perquè, si no, doncs mira, escoltem un trosset de com va acabar
i anirem sentint aquesta fantasmagòrica pel·lícula
de Don Quixote, The Orson Welles.
No Don Quixote de la Manxa, encara que és Don Quixote de la Manxa,
però es diu Don Quixote de Orson Welles.
Per què? Perquè aquest magnífic actor i director
va estar filmant pel seu conte bastantes escenes
de l'obra de Miguel de Cervantes, aquesta obra d'Don Quixote,
amb un magnífic Sancho Panza i un estupendo Don Quixote de la Manxa,
però va fer una versió fantasmagòrica.
O sigui, va estar barrejant la literatura a l'art de Miguel de Cervantes
amb l'època moderna, refereixo moderna, dels anys 50,
que va ser ell quan va començar a filmar trossos d'aquesta pel·lícula.
Què va passar amb aquesta pel·lícula? No es va estrenar.
No va trobar gent que li financies el muntatge i la distribució d'aquesta pel·lícula.
Llavors, aquests fragments van anar quedant, segons ell anava vivint,
van anar quedant distribuïts per ai.
La seva companya sentimental, quan Orson Welles va morir,
va començar a buscar per tot arreu on ell havia estat treballant,
visitant, passejant i el que a seva estància fos possible,
aviam si podia trobar fragments de pel·lícules o reportatges que ell havia fet.
I entremig va anar trobant tots aquests trossos d'aquest Don Quixote
que estaven amb la ment d'Orson Welles.
Llavors, un cop va tindre tot aquest material,
Jesús Franco, Ges Franco, com s'anuncia ell en la pel·lícula,
va començar a muntar tots els fragments de la pel·lícula de Don Quixote
que havia fet Orson Welles
i va fer el muntatge final
pensant més o menys, segons totes les dates que ell anava recollint,
com segurament ho hagués volgut fer Orson Welles.
D'aquí tenim aquesta pel·lícula
que un dels dimonis dels que tenen reptada
amb una vella doncella que va pel camí
no és res més aquest monstru
que una vespa conduïda per una senyoreta
i Don Quixote l'ataca pel camí,
per un enmig d'una carretera,
pensant que aquest monstru ha reptat amb aquella senyoreta.
Això, aquestes troballes,
comença a passar més endavant
fins a arribar inclús a Pamplona,
en plenes festes,
i allà trobem que el Sancho Panza i Don Quixote se separen
i comença una gran experiència per part de Sancho Panza
a dins d'una vida moderna dels anys 50.
Però això és el que hem anat fent fins ara
i que sentirem més endavant.
I ara tornem allà on vam parar la passada setmana.
Comencem.
Sempre me han fascinado estas tierras
y hace mucho tiempo que intento reflejar
las virtudes de este pueblo,
sus vicios también,
pero sobre todo sus virtudes.
Los personajes de Don Quixote y Sancho
resumen ambos extremos.
Siempre han querido ver en Don Quixote
una figura divertida,
alguien que se volvió loco
leyendo libros de caballerías,
pero de verdad es un caballero,
un auténtico caballero.
Cuando uno llega a conocerlo
sabe que es el caballero más perfecto
que jamás haya existido.
¿Quién ha derribado gigantes
con una lanza de madera?
Socorrido doncellas hechizadas
por seres infernales,
reparado a gravios y desfecho
entuertos con tanto corazón
y tan pocos recursos.
Apenas un rocín flaco
y un escudero aparentemente sandío.
porque el gran mito
es Don Quixote,
pero Sancho es el gran personaje.
Un personaje maravilloso
hasta en su torpeza.
Juntos han sorteado
siglos de oscurantismo,
represión y tiranía.
Juntos han resumido
un paisaje con el que
las gentes sinceras
sentimos la tentación
de identificarnos.
Un maravilloso paisaje
que a pesar de las agresiones
del turismo
y los planes de desarrollo
aún permanece vivo.
O al menos
a mí así me lo parece.
La luna por dos pesetas.
La luna por dos pesetas.
Admire la luna por dos pesetas.
Los secretos de la luna
por dos pesetas.
Oiga, me deja mirar
por el cacharro ese.
Sí, no pagues no.
No, que yo puedo pagar
como cualquier otro.
Pues paga entonces.
¿Cuánto vale?
Dos pesetas.
Tómelas.
Aplique la visual al bujero.
Ya, ya, sí,
ya conozco este tipo de paratos.
Es por ahí, ¿verdad?
Claro.
Ande, acerque el ojo.
Pegue más el ojo, hombre.
Más cerca.
Un solo ojo,
que esto no es pavizcos.
Si le gusta el cacharro,
se lo vendo.
Le saldría por mil duros.
¡Ay, madre!
Su excedencia,
el generalísimo Franco
ha visitado esta mañana
las obras de la espalda de Giroca
en cuya construcción
adquiere carta de la obleta
a la ingeniería nacional.
Acompañado por don Manuel Fraguer y Barney,
don Adolfo Suárez
y otras autoridades provinciales,
el jefe del estado
pasó revista
a la tropa
que le rindió honores.
En el atorón de Acambulé,
la Armada norteamericana
ha realizado unas maniobras
que han puesto de manifiesto
los adelantos tecnológicos
de la nación hermana,
entre los que destacó
el nuevo misil
Mar Aisim.
Fuentes próximas a la NASA,
constructora del misil,
señalaron que los modernísimos
dispositivos de teledirección
de que está dotado
permiten tomar una clara ventaja
en la carrera del espacio.
La NASA anunció oficialmente
el próximo lanzamiento
de un cohete a la luz.
Resulta que Sancho Panza
acaba d'entrar,
estàvem en l'època moderna,
acaba d'entrar en un bar
i està veient per primera vegada
un televisor a sobre del mostrador
on estan donant les notícies.
Escoltem.
Las cámaras registraron
el momento en que el misil hace blanco
hecho que se produce
en un 100% de los casos.
Su altísima fiabilidad,
alcance y eficacia
hacen del nuevo misil
el arma ideal
ante la eventualidad
de un conflicto animado
con la Unión Soviética.
La Asociación Vinícola de Jerez
ha impuesto en el transcurso
de un emotivo acto
la medalla de socio de honor
al famoso cineasta y artista
conocido por el tercer hombre
Orson Welles.
Un señalado bodeguero
y jerezado de pro
fue el encargado
de imponerle
la honorífica distinción.
A Orson Welles
que Dios le bendiga
y que tenga muchos años
pa beber vinito de Jerez.
Toma esta medalla, hombre.
Que parece mentira
que con el nombrecito
tan raro que tiene
sea tan amigo de España
y que conoce mejor
que ninguno
el arte de la tauromaquia,
el flamenco
y los vinos españoles
un abrazo, hombre.
El famoso cineasta
se despide así
de las tierras andaluzas
que le han abierto
los brazos
durante el rodaje
de su nueva cinta.
El señor Welles
recibió el sencillo homenaje
del pueblo jerezano
por boca
de la nietecita
del gobernador civil.
Orson B, Orson B,
que tan grande artista
como largo eres
de la cabeza a los pies.
Orson Welles
emprenderá viaje
hacia Pamplona
donde proseguirá
el rodaje
de Don Quijote,
adaptación
de la célebre novela
de Cervantes
que relata
las hilarantes aventuras
del famosísimo Hidalgo
y su escudero
Sancho Panza.
Toros,
en la cuarta de feria
el joven diestro
Antonio Ordóñez
se ha presentado...
Vamos,
luce rápido.
Pues sí, señor,
tiene usted una multa
por haber aparcado
el carro en lugar prohibido.
Ai, ai,
què ha passat, doncs?
Pues mira,
que els oients
no ho veuen
i passo el següent.
Don Quijote
s'ha extraviat,
desaparegut,
s'ha perdut
perquè ells ja s'anaven buscant,
es tenien de trobar
i Sancho
està en aquest moment
a Pamplona
en plenes fires.
En plena fira
de les festes...
Del Sant Fermín.
De Sant Fermín,
llògic tot ple de gent.
Això pinta malament, eh, ja?
Llavors,
entra en un bar
buscant el Don Quijote
i es troba
amb la televisió
i hem estat escoltant
totes les notícies
i entre aquestes notícies
surt una
d'un tal Orson Wells
que li han fet
una entrega d'una medalla...
Això deu ser
el gest franco
un gesto, no?
No, no,
però surt la imatge, eh?
O sigui, realment va existir.
Sí, sí, sí, sí,
no hi surt la imatge
i tot, saps?
El que passa és que aquí
el Parlament del personatge
de l'alcalde,
el governador civil
i la veu de la nena,
doncs això sí,
això ja està sobreposat
per una miqueta més
d'humor a la pel·lícula.
Llavors,
la càmera surt al carrer
perquè Sancho Panza
també surt al carrer
i ens veiem
que hi ha un guàrdia urbano
que està posant una multa
amb un pobre pagès
que hi ha per allà
perquè ha aparcat el carlo
amb el cavall
en lloc prohibit.
Això és una altra
de les anècdotes
que estan posant
en aquesta pel·lícula
perquè, esclar,
no sigui tot tan sèrio.
I així ho deixem
i ara, per demà,
anirem sapiguent
què és el que li passa
amb el Sancho Panza
quan comenci a estar allà
a dintre de les festes
amb els toros que corren,
els gegants que corren per allà,
disfruten per allà els gegants,
ell es pensa al principi
que són els gegants
que parlava el seu amo,
el públic,
les xarangues,
en fi,
tota la festa
que realment es fa allà.
El curiós del cas
veient la pel·lícula
és que veiem
que el mateix públic,
sapiguent o no sapiguent o,
participen
acompanyant amb el Sancho Panza,
abraçant-se amb ell,
en fi,
d'una manera
molt espontània
i molt humana.
Demà seguirem.
Gràcies, Andrés.
Fins demà.