Amb aquesta cintoria donem la benvinguda a l'avi Ramon.
L'avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda tinguem.
El seu avi se'n va a Cuba, el nostre no, el nostre el tenim aquí a l'emissora com cada dia.
Sí, bueno, mira, Cuba ja hem estat, el que sigui, però bé, ara aquests dies parlàvem de Tarragona,
de festes i coses i tot això, però avui pensava que a Tarragona ara, per exemple,
hi ha coses que passen desapercebudes, però sempre es pot recordar.
Per exemple, ara tens que els divendres i els dissabtes, Tarragona és festa, el port esportiu,
després tens molts llocs adequats que fan festa, per exemple, la bequeria, bueno, dic noms perquè...
Sí, sí, no, digue la bequeria, el cau, el cau, tots avui en dia els tenen un punt de reunió i fet.
Però pensava jo que va haver-hi un temps a Tarragona, quan hi havia més crisis,
quan hi havia més crisis, quan l'època de la targeta de reaccionament,
quan, jo no sé si era per distreure o sempre hi ha aquelles coses que pots pensar,
Tarragona era festa cada dia, cada dia era festa.
Cada dia podia sortir de festa?
Sí, perquè abans, per exemple, a Tarragona hi havia uns punts determinats
que a l'any feien la seva festa.
Per exemple, tens el carrer Merceria, el cos del Bou...
Sí, que ara normalment fan festa per la seva verge, no?
Sí, sí, a la plaça La Font per Sant Ramon...
Per Sant Ramon, s'ha de celebrar, va?
Sí, sí, a la plaça La Font va haver un temps que també allí es feia mercat.
Doncs mira que era de José Antonio i no era del Ramon, eh?
Parlo d'abans, parlo d'abans de la guerra, ara estic parlant d'abans de la guerra...
Sí, sí, sí, era una petita broma, avi.
No, no, jo sé que tu, per broma, rai.
No, doncs la plaça La Font i feien mercat, inclús això que farà la Rambla ara de Nadal,
doncs també ho feien allí.
Eren també uns barris determinats a Tarragona on potser era que eren més familiars la gent,
hi havia més contacte entre si, perquè altres barris, per exemple,
si agafaves la Rambla fins a la mitja lluna, eren uns carrers que no es prestava per tindre la gent.
Una mica més freds, no?
Sí, sí, no fred, doncs no tenien aquesta espècie de contacte,
perquè clar, a la plaça La Forna la gent sortia al carrer i es trobaven tots a la plaça, no?
I el cos del Bou igual, el cremerceria igual, el carrer Sant Miquel el porten bé,
vull dir, eren barris i llocs determinats on la gent quasi que es coneixia tothom i feien la seva festa.
I això, doncs clar, era interessant perquè la gent ja...
Ah, mira, Fran, tal...
I allí era un punt de reunió també dels... dels jove, dels jove,
perquè llavors al jove també ens trobàvem que havien d'anar a treballar.
I això com ara molts estudien, estudien, dic estudien, però no acaben d'estudiar.
Això és el que anava a dir, per la forma és que no acaben mai, no?
No acaben mai.
Que són trentanyeros i quarantanyeros i continuen treballant.
Sí, encara estan estudiant, no?
No ho dic per tots, eh?
No, no, clar, clar.
Hi ha un punt determinat.
Llavors, clar, t'ha trobat els que als 14 anys havies d'anar a treballar.
els que eren més privilegiats eren els que podien anar d'aprendre un ofici.
Sí.
Per exemple, fuster, avallista, pintor...
Els que no podien estar tan privilegiats per la situació o el que sigui,
havien de fer de manobres, d'aprenents de paleta, perquè cobraven més.
Així com, per exemple, un aprenent d'ofici quasi que no cobrava.
més aviat era per aprendre l'ofici i anar a l'escola del treball...
Era una altra manera d'estudiar, diguem-ho, no?
Sí, era com si estudiessis, però estudiaves com un ofici.
Llavors, clar, el interessant era el paleta que ell cobrava.
I, a més a més, se quedava ja treballant, depèn de com, no?
Sí, sí, o s'estudia...
Perquè cases per fer sempre n'hi havia.
Sí, i llavors, si com bé, doncs has de treballar pel seu compte,
saps fer remendos i això, saps?
Vull dir que era un altre tipus de festa.
I jo, avi, i vaig sentir que, clar, quan tenies que portar la nòvia
i portaves caramina amb la nòvia,
que això ho vaig sentir que ho deien la setmana passada,
clar, si no treballaves, si no tenies quatre pesatones
per poder convidar, com ho feies, no?
A més, a més, llavors, hi sortia la moda,
com va sortir una vegada la moda de l'Americana Blanca.
Què diu? Tothom encara va a l'Americana Blanca?
Llavors, la verbena de Santa Tecla, un any,
semblava que és un concurs de camarers.
És el que li anava a dir.
perquè resulta...
De metres, de metres.
O sigui que et vas trobar-te,
que descomptes trobarem...
I només una blancó, com si fos allò de nata.
Va ser en moda l'Americana Blanca d'estiu,
saps, saps, no?
I clar, no, tota la Rambla plena de nata,
perquè tothom ve a sort, sí.
I llavors, clar, així que hi havia un xiste
que deia que també un va quedar amb una noia,
dius, trobarem-me a la Rambla,
i jo vaig amb una Americana Blanca.
I aquella noia, clar...
Ja podia buscar...
Ja podia buscar...
El de l'Americana Blanca.
Vull dir que van ser èpoques que d'això.
Però llavors, ja et dic,
al carrer Marceria,
feia la seva festa,
i la gent, doncs, s'acoplaven allà.
Però una cosa, avi,
que a mi és el que m'ençomta,
i potser hi ha molta gent que ho estava pensant.
Clar, eren temps,
podíem dir, entre cometes,
una mica pobres,
en el sentit de clar,
s'havia de treballar des de molt jove
per guanyar-se quatre passatones comptades.
Després, també, clar,
normalment gairebé tot el diner
marxava cap a la família
per arribar al final de mes.
Però encara així,
hi havia festa totes les nits.
Sí.
Que curiós, no?
Una cosa amb l'altra.
Sí, sí.
Però és que eren unes festes, doncs, populars.
Així com ara,
segons quines coses,
per exemple,
si hi ha una comunió
o un casament
o una festa determinada,
s'ha d'anar a un lloc determinat
on se pugui.
Que sigui una mica,
més a nivell privat, diguem-ho, no?
Així com ara, doncs,
com més gastes,
més festa és.
Que en realitat,
llavors, potser,
amb menys,
es disfrutava...
Se fia igual, no?
Es disfrutava amb un altre tipus de...
No que t'acessis
de menjars tan exòtics
ni tant d'allò.
I tan pomposos, no?
Que moltes vegades,
sàvi,
tenim 200 plats,
no menges cap,
perquè al final,
t'acabes a tapar-hi
amb el primer plat
i, clar,
tantes coses,
tantes coses...
I a més,
a més,
amb ganes de menjar alguna cosa
perquè treure un miqueta...
Bueno,
això no és per desacreditar.
No, no,
tot al contrari.
El que passa és que sempre passa.
És una cosa que te trobes
quan vas a una boda
o quan vas a un bateig.
Fins i tot ara
els batejos i les comunions
estan tornant petites bodes,
diguem-ho així, no?
Perquè ja anem a restaurants,
hi ha allò que dius
el piscolabis abans,
després hi ha el primer,
el segon plat i el postre,
i després el pastís.
I clar,
no estem acostumats
a menjar tant.
Però llavors,
es té la popular
perquè es feien coses
al carrer,
poses totes...
em fa gràcia això
perquè vaig sentir
que en un restaurant
d'aquests
que hi havia tanta gent,
doncs entraven uns
i altres
de la família
i un,
aquests cares
que sempre hi ha,
diu,
diu vostè,
oh,
jo soc de la família
del novio,
diu,
però si és la comunió.
Viva les novios,
perquè viva la novia.
Llavors no passava
perquè tots te coneixies,
conviaves,
o que sigui,
no?
Ja et dic,
eren festes
molt agradables i molt bé.
Avi,
que ja sona per aquí
el meu avi,
el meu avi,
i fins i tot sona el telèfon ja,
o sigui,
sonen les dues coses
i tornem demà, no?
Bé,
és d'hora.
Vinga.
Aquí s'està bé amb altres.
I tant,
mira,
tota la comoditat,
gràcies.
Fins demà.