logo

Arxiu/ARXIU 2005/JA TARDES 2005/


Transcribed podcasts: 460
Time transcribed: 6d 0h 13m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El públic creu en qualsevol cosa, sempre i quan no estigui fonamentada en la veritat.
Fins demà!
9,8. Corrents cap a la ciència.
Benvinguts a 9,8. Un programa que, com molts programes d'aquesta casa, s'ha pres unes petites vacances.
I és que només faltaria. Tots ens les mereixem.
Inclús les ciències se les mereix, encara que sembla que no pari mai d'avançar.
perquè notícies, descobriments, coses, és que no fan vacances els científics.
Nosaltres les necessitàvem i les vam fer.
I aquí amb mi, com sempre, m'acompanyen l'Anna Fargas.
Bona nit, Abel.
Bona nit, Anna. I el Xavier Elias.
Bona nit, Abel.
Bona nit.
Ja us han portat bé els Reis Mags amb vosaltres?
Molt. A mi molt bé, si tant.
Tu també, Xavier?
Sí, sí, però bé.
Jo pregunto, només un petit comentari, això és un programa de ciència,
sembla bé que estiguem parlant de Reis Mags i de màgia?
Mira, tot es pot relacionar. Si ens hi poséssim a fons, jo crec que trauríem alguna conclusió.
Alguna cosa trauríem, no?
Sí, com sigui, la ciència té algun cantonet màgic, alguna coseta màgica que la fa meravellosa
i que per això estem aquí avui.
I que, per anar cantant en un escalfor, algun comentari, ens podria dir,
ens portes alguna cosa, ens porteu alguna cosa així, una notícia destacada?
No ho sé, jo, bueno, em sembla que és més interessant la que porta el Xavi, potser, per començar.
Au, Xavi, ja t'han tirat la pilota descarat, eh?
Bé, però què començar? Amb notícies?
Amb notícies, va, alguna notícia.
Doncs bé, per exemple, si teniu cotxe, heu de saber que les reserves de petroli,
que ara se sap les que hi ha, més o menys, o sigui, si en descobreixen més, potser n'hi haurà més,
però de moment les que hi ha duraran uns 50 anys.
La cosa no pinta bé.
O sigui, d'aquí 49 anys no us compreu un cotxe de gasolina.
Ni de gasoil.
Ni de gasoil.
Ja ho sabeu, heu de canviar de sistema.
Xavi, has començat tu.
Sí, doncs continuem amb la notícia aquesta.
O sigui, com a reserves de petroli, es consideren aquelles que, bueno, amb les tècniques actuals que tenim,
o sigui, poden ser explotades de forma rentable.
Hi ha més reserves de petroli, però ara per ara no es poden treure,
o sigui, les que hi ha que no es poden treure són, diguéssim, majors a les que tenim ara,
però com no es poden treure de forma allò rentable...
Es queden allà.
Es queden allà.
Ja les faran rentables, ja, les empreses petroli.
Perquè de la manera que està pujant el preu de la gasolina, jo crec que aviat serà rentable.
Otro.
Sí, de moment no es preveu allò que baixi, eh?
No, de moment no té pinta la cosa.
Bueno, es pot buscar alternatives a la gasolina, també, no?
Potser s'hi avisen d'aquests 50 anys, doncs la gent començarà a buscar alternatives.
De fet, és un tema interessant que tocarem en el futur, el tema aquest d'energies alternatives...
A més, cada cop més hi ha més cotxes elèctrics i amb compressor d'aire.
Que aquests són cotxes que són.
En tot cas, avui no parlem de cotxes, alguna cosa més que vulguis afrontar?
Així, del petroli, més o menys, ja està.
Ja està, ja està.
Podríem parlar de percentatges d'aquí, són els països d'allò, però són els de sempre, o sigui, tampoc no.
No ha canviat massa la cosa últimament.
No, no massa, no massa.
Bé, doncs canviem una mica i anem a parlar de mitjans de transport.
Tu has dit de no comprar-se un cotxe, bueno, hi ha gent que no es compra cotxes, es compra en avions.
En tot cas, aquest, algú privat no crec que se'l compri.
Estic parlant de la notícia de la setmana, el Superjumbo A380.
Un petit avionet de, res, 80 metres de llarg, no, perdó, 73 de llarg, 80 d'amplada, de punta a punta de l'ala,
i 24 metres d'alçada.
Res, allò, petitet, petitet.
I poses un autobús o dues plantes l'ondinència d'aquests al costat i sembla que sigui una formiga, tu.
Però a veure això, volar pel cel, deu fer por.
Depèn del poble, li deu fer sombra i tot.
Sí.
Depèn del poble, però un pas, sí.
Jo crec que sí, que ha de fer una mica de por.
Perquè tu, si t'hi poses a pensar, i el veus allà, corrents cap a tu, molt corrents,
ha d'espantar, és que és molt gran.
Dius, ui, està molt lluny, no? Està molt a prop?
No, és que és molt gran, eh?
És que és molt gran.
Aterrissen pocs aeroports, de moment, perquè la cosa està malament.
O sigui, hi ha pocs aeroports que siguin capaços de...
De que hi càpiga.
De que hi càpiga, de que freni,
i a més, que 800 persones no s'encaveixen així com aixin si són aeroports.
800 persones hi caben?
Sí, pot arribar fins a 800 persones.
Mira.
Quasi res, no?
Clar, m'imagino, part dels vols normals, 800 persones que van a buscar aquest.
M'imagina.
Quasi res, no?
Doncs aquest Superjumbo, que ha estat presentat per competir directament amb Boeing,
amb els avions de Boeing,
i sense posar-se un pas per davant la companyia europea Airbus,
s'ha presentat, doncs, bàsicament amb aquest objectiu,
i ha aconseguit tenir un monopoli que no tenia ningú, no?
Perquè ens fem una idea,
els motors han sigut desenvolupats per...
Rolls, rolls, per rolls, rolls,
quasi res, pim-pam,
ja té bastanta història,
i, de fet, crec que els de l'avió supersònic de passatgers, com es dèiem,
el Concord,
també portava motors roll-rolls,
i, bé,
no té massa més coses a dir, no?,
a part de la seva immensitat,
estem parlant de que, re,
i que s'haurien uns 70 cotxes de llarg, coses així,
petitetes.
També el consum al 100 quilòmetres i coses així.
Sí, el consum és interessant, no?
Jo he sentit una curiositat, no sé si és certa,
que m'han dit que els alerons pot ser que estiguin fabricats per aquí, a prop, a Reus.
Sí, i el Timo, també.
A Reus?
A Reus, m'han dit.
Veus, a Reus ja no ho sé si estan,
però que sí que hi ha coses a Catalunya, això sí que és cert.
Jo he sentit a Reus.
M'han arribat font.
Doncs això, jo la veritat és que no ho sabia,
no n'estava al corrent.
Però, bé, això que has dit tu dels consums,
doncs sí,
si l'omplim de gent,
a l'avió,
té un consum de 3 litres cada 100 quilòmetres.
El meu cotxe en consumeix 5 litres cada 100 quilòmetres.
Ah, doncs, per una banda, està bé, no?
Està molt bé, realment té un consum.
Però jo tinc un dubte.
800 persones voldran anar al mateix lloc a la mateixa hora?
És que...
És una gran pregunta, no?
Perquè, no sé,
és que no sé quantes persones deuen cabre amb un avió normal,
però que 800 persones vulguin anar totes al mateix país,
a la mateixa hora,
i tot ho trobo una mica difícil.
A no ser que sigui per ocasions molt especials.
Si l'han dissenyat, sí.
Probablement hi haurà moltes companyies petites que els ajuntaran.
Tu pensa, gent de tot Espanya que vulgui anar a Nova York.
Què faran les diferents companyies petites?
Paf, els portaran tots a Madrid,
de Madrid se'nlairarà i anirà a Nova York.
O potser els portaran tots a París,
i de París a tot Europa se'nlairarà un avió d'aquests que anirà...
Mira, bueno...
Fins això, els aniran ajuntant tots ells.
i després ja els tornen a separar.
Jo és que també trobo parts positives i negatives,
perquè també penso...
Clar, un avió porta menys persones,
però 800 persones i hi ha un accident,
doncs la catàstrofe és més gran.
Jo és que em sap greu a portar això, però...
Jo que parlis d'això de la companyia americana Boeing,
dels avions Boeing,
cap problema, però no parlis dels europeus, dona,
que estem fent bona propaganda.
i els seus alerons estan arreus,
ha de ser perfecte.
Perfecte.
Ja no dic res més.
Aquest avió és ideal.
És seguríssim.
Bueno, no ho veus, eh?
Bé, doncs canviau una mica de tema,
i Sanitat adverteix que cada 12 morts...
Ai, que un de cada 12 morts...
Cada 12 morts ho sento molt.
Cada 12 morts, un d'ells s'aixeca alguna cosa així?
De cada 12 morts n'hi ha un...
És que la notícia és una mica seriosa.
De cada 12 morts n'hi ha un
que la seva mort està relacionada amb el sobrepès.
El titular no era així, però és això.
Llavors, això, un doctor que es diu Basílio Moreno,
que és responsable de prevenció de l'obesitat
del Ministeri de Sanitat,
ha publicat un llibre
que recull les conseqüències de patir sobrepès.
I és en aquell llibre que es diu
Verdadis i mentiras sobre l'obesitat,
on explica això,
que una de cada 12 morts
està relacionada amb l'excés de pes.
Llavors, per convèncer la gent
d'aquest excés de pes,
que la gent que pateix obesitat,
que haurien de reduir el seu pes,
doncs explica les següents dades.
Diu que si es disminueix entre un 5 i un 10%
el pes,
es redueix en un 20% les morts prematures,
en un 30% les morts relacionades amb diabetis,
i en un 40% la mortalitat amb càncer.
Això la gent que pateix malalties d'obesitat.
Si només que es redueixin un 5 o un 10%,
s'estalviarien,
si poden patir aquestes morts,
doncs se redueixen en tants percents,
en 40%, per exemple, de càncer.
Llavors, també diu
que també pot disminuir la tensió arterial,
i una cosa que és una mica lògica
és que es redueix entre un 20% a un 50%
el risc de patir artrosis als genolls.
Aquesta és lògica.
Aquesta és lògica que gràcies al llibre
ho sabrà més gent, però que és lògic.
A veure si la gent ho sap,
i si ens cuidem més, fem més esport...
S'ha de diferenciar entre obesitat i altres coses,
però que la gent que pateix això
és recomanable que disminueixi el pes.
I bé, doncs podríem parlar d'una notícia molt alegre, no?
Ai, Xavi, em fas por.
Tu em fas por.
Notícia Alegre i tu sou una mica incompatibles,
ara com ara no s'entenen.
Que no, home, que no.
Sí, per exemple,
podríem parlar una mica així de ciència,
així una mica amb ciència-ficció,
i podríem parlar allò de la transportació.
Va, digues.
Però aquesta que sàpigues que me la pagues.
Després explicarem per què,
però aquesta me la pagues.
Però és que així ja intrudeixo una mica el tema.
Vale, vale.
Doncs tenim allò del Pentàgon, no?
Amb els americans...
Em sona el Pentàgon.
Sí, totes les seves coses.
Que, mira, els hi fa gràcia la teletransportació,
i clar, quina utilitat l'hi poden trobar?
Doncs, molt fàcil.
La volen utilitzar com a arma.
Mira, com no.
Mira que es pot fer servir per coses.
No, no, però l'han de fer servir com a arma.
Però és que ells...
Són una mica...
Diria cap quadrats,
no sé exactament l'expressió,
hauria de ser cap Pentàgon, no?
Sí.
O alguna cosa així.
Però bé, deixa'm un cap quadrat,
però per quina obsessió tenen aquesta gent amb les armes?
És com si juguessin a l'1, 2, 3.
Manera, obtenirà des de les armes, ja.
Comencen a buscar tot el que pot servir d'arma.
Un bolígrafo.
Per cert, vaig sentir una notícia l'altre dia,
que la vaig llegir, que no té res a veure,
però és molt divertit, entre cometes.
Van matar una persona amb un hipot.
Què és un hipot?
Un hipot és un reproductor de MP3 d'Apple,
que era una parella,
i el nòvio li va borrar per error
tota la música que tenia dintre.
I a la noia li va agafar tal rampell
que la va començar a culpejar
amb el reproductor aquest,
fins que el va matar.
Com que és de metall...
Ai, bueno...
Doncs sí.
Sense comentaris.
Sense comentaris.
Tot per una mica de música descarregada d'internet.
És una mica tics,
però bueno, segur que...
Una mica bastant, eh.
avui ja els senyors del Pentàgon
ja estan investigant
com fer evolucionar el hipot
com a arma d'autodefensa
més potent que aquesta.
Bé, d'aquí quatre dies
ja veiem hipots allí caminant,
que els hi surten com una mica de canó
i pots fer un sort d'edificis.
Ja l'hem armat.
Però de moment estem en la teletransportació, no?
Sí, bé.
Potser en parlarem una mica després, més tard.
Sí, home, ve s'avançant més.
Au, ja no ve d'aquí.
Quan l'havent m'hagi escanyat una mica,
doncs ja parlarem.
Seguim, comencem.
Vinga.
No em dius res més, doncs,
de la teletransportació?
Bé, després ja...
Ah, aquí s'acaba la notícia.
Bé, puc dir que hi ha tres tipus diferents.
Pots dir-ho, pots dir-ho.
Ah, sí?
Va.
Doncs bé, podríem parlar de tres definicions diferents,
o sigui, de coses que s'entenguin
amb la teletransportació.
Per exemple, la primera,
que és la més coneguda,
l'àmbit de la ciència-ficció,
i refereix al transport de persones
d'un lloc a un altre de l'espai,
sense recórrer la distància física.
És una possibilitat que no es considera ni possible,
ni a molt llarg termini.
Ni a molt llarg termini, o sigui.
La ciència-ficció, els llibres ho veureu moltes vegades, però...
Els dibuixos del Goku...
No espereu veure-ho aviat, eh?
D'acord, que els embussos de trànsit
seguiran per uns quants dies.
Sí.
La segona interpretació
és la que es diria
el trasllat d'objectes inanimats
per mitjà mental.
O sigui, el que es podria...
El que s'anomena també com peleta de l'exportació.
D'acord.
I...
Val, que en principi es considera
com la millor...
l'opció millor situada
per desenvolupar en els futurs.
O sigui...
Val.
I la tercera?
I la tercera, doncs...
I aquí se'n sembla quan te mato,
però bueno, segueix.
Val.
Vindria a ser la que és la transportació
mitjançant el buit
o la mètrica de l'espai-temps.
Val, doncs no et mato.
Molt bé, aquí ho deixem, no?
Vinga, ja es queda aquí.
Després anirem a un camp completament diferent d'això,
però deixem-ho estar.
Val, doncs ja està.
Per acabar amb alguna notícia, Anna.
Vols donar-nos alguna altra notícia?
Sí, per alliberar una mica les ments de tant...
De tant teletransport.
Sí.
Tornem-nos a centrar.
Estem aquí a l'estudi, seguim parlant.
Una notícia curiosa, de Xina.
Un informàtic xidesc ha decidit
fer patent la seva afició a navegar per la xarxa
i per fer-ho vol batejar el seu nen
amb el nom de punt com.
D'acord?
Com, com?
Punt com.
Vol que el seu nen es digui punt,
el símbol d'un punt i com.
Val, està bé.
S'ha de tenir...
Veig que hi ha zones on la gent està més malament
que a la meva universitat, els estudiants d'informàtica.
No, ell diu que, bueno, els xinesos primer
fiquen el nom del primer cognom del pare,
que en aquest cas seria Zhao,
i en el segon lloc hi fiquen el nom.
O sigui que el nen es diria Zhao.com.
Vamos, que està fent propaganda de la seva pàgina web,
que deu ser Zhao.com.
Això ja no ho sé, però...
Seguríssim.
Ell diu que, com que com, fonèticament,
s'assembla molt a un terme xinès que es diu Kang
i que significa saludable.
O sigui que el que vol dir és que el seu nen es diria
alguna cosa com saludable, però s'ho fa venir bé.
Sí, no?
Sí.
De moment la policia...
Saludable.com ja...
Saludable.com ja seria.
Seria el segon.
De moment la policia local no li ha permès acceptar
aquest registre civil,
però bé, diu que hi ha altres precedents
que tampoc es va acceptar
d'un nen que volien que es digués arroba.
Mira.
Jo quasi no sé si prefereixo punt com que arroba o...
Però bé, aquí se queda de moment,
per sort pel nen, encara no s'accepta.
El moment en què s'accepti ja patirà, pobret.
Saps què?
Bé, almenys no tindrà el mateix nom que altres nens.
Quan el cridin sabran que el criden ell.
Oh, com es fiqui de moda,
aquí tothom.com ja roba.
Doncs sí.
Saps què?
M'està entrant gana.
Sí?
Sí.
M'agradaries...
Sopar seria d'això,
però bé, també podríem menjar-ho per sopar.
Un any, un descobriment.
Doncs vas molt ben encaminat.
Perquè sí.
Sí, tant.
I a més, en vivo i en directe, eh?
Sí, m'he quedat parada.
Perquè el descobriment d'avui són els corflex.
Mira.
Els Kellogg's, pròpiament dits.
És que jo tenia gana.
Que no és dir cap marca,
perquè realment parlarem dels Kellogg's.
Uh-huh.
Llavors, van ser inventats casualment.
Molta gent ho recordarà,
perquè hi ha una pel·lícula que s'ha fet
que va justament de l'invenció dels Kellogg's.
I jo, mentre m'anava documentant
sobre com es van fer,
m'anava recordant de la pel·lícula.
Uh-huh.
Llavors, va ser inventat casualment
per dos germans,
el John i el William,
Keith Kellogg,
que es diuen de cognom Kellogg.
Uh-huh.
Aquests dos germans treballaven en un sanatori
que s'anomenava Battle Creek, a Michigan.
Que Battle Creek,
em sembla que és el títol d'aquesta pel·lícula que jo dic.
Llavors, un dia se'ls va oblidar
una cocció de grans de blat a mig fe,
que es veu que els grans de blat els cuinaven a mig fe.
I se'ls va oblidar,
i quan se'n van adonar van descobrir
que al coure aquests blats
agafaven un agradable punt cruixent,
que és el que ara anomenaríem els Kellogg's.
Així, per tant, el 1894,
el John Keith Kellogg,
que era cirurgià, vegetarià i dietista,
vull dir no res.
Mira, s'avorria.
Sí, era tot això.
Doncs, en el seu sanatori,
aquest amb el que estava,
que suposo que devia ser seu,
doncs va incloure els cereals inflats
en l'esmorzar dels pacients,
ja que els hi van anar ficant vegades
i els pacients ho van acceptar molt bé,
i van notar que tenia molt bon gust
i, segons ell, tenia un gran valor nutritiu.
Llavors, doncs això,
a partir del 1894,
els dietistes ja van començar a recomanar
els famosos Kellogg's,
perquè els Kellogg's és això,
el producte original,
i van començar a proclamar
les seves propietats miraculoses
a l'hora d'esmorzar.
Vull dir, això ho van fer venir bé,
perquè van descobrir que el blat
cogut o cos, com es digui, del tot,
doncs era cruixent i estava molt bo.
I van dir, mira,
això té moltes propietats miraculoses,
i provem-ho.
I recomanat pels dietistes,
pel propi Kellogg, com no?
Puc fer un petit parèntesi?
I tant.
M'acaba d'arribar una notícia d'última hora.
Mon germà, tot i que no el tenim aquí avui,
perquè no ha pogut venir,
està a casa,
s'ha connectat a internet
i ha buscat l'adressa
que hem donat de l'home aquest,
tal com es digui, punt com.
Sí, ja existeix.
Ja existeix.
És d'un restaurant.
Oh!
Uai, m'ha sortit sol.
És que aquest home deu voler fer...
Utilitzar el seu fill
per fer propaganda subliminal.
Propaganda del seu restaurant.
Seguríssim, seguríssim.
Ho trobo molt fort.
A més, parlàvem de menjar,
doncs mira, ha vingut bé, tu.
Mira, això és el que té.
Parlem-na.
Avui sí.
Avui toca, bacteris.
Ho vam deixar penjat l'any 2004,
però avui venim,
comencem i en parlem.
Per increïble que sembli,
hi ha molt a dir de les bacteris.
I és que n'hi ha moltíssims.
Però molt, sé, eh?
Estan per tot arreu.
Estan, la cosa...
Ens vigilen i ens invadeixen.
Sí, sí, sí,
però ha arribat a un extrem exagerat.
I per parlar de bacteris,
us tinc a vosaltres dos,
que sé que heu estat investigant molt
durant tot el Nadal.
Jo sé que tu, Anna,
especialment no ho has deixat.
Els bifidus...
Bifidus...
No, és a dir,
jo els he guardat els bifidus al calaix
i per mi el millor són
parlar dels bifidus
perquè és el que suposo
que la més gent coneix.
Perquè són un tipus de bacteris.
Sí, n'hi ha diferents.
I tant, n'hi ha moltes.
Explica'm alguna bactèria.
A veure,
hi ha tres tipus diferents de bacteris.
Un són els bacteris que fermenten,
que són els que utilitzen...
La fermentació són processos
que utilitzen alguns organismes
per obtenir energia.
i que gràcies a la fermentació
hem de dir que obtenim coses molt bones.
Com...
Cervesa, per exemple.
Cava, per exemple,
sense que siguin productes amb alcohol,
podem parlar de...
Formatge.
Formatge.
El iogurt.
Iogurt.
Vinagre.
També.
També, que no sé si és tan bo,
a mi no m'agrada,
però bé,
s'obté.
Llavors,
hi ha els bacteris
que descomposen la matèria orgànica,
que són els que,
doncs això,
es nodreixen
de les restes
de la matèria orgànica
que deuen recollir,
doncs el que es troben per...
Si no,
estaria tot ple de matèria orgànica
per a tot arreu.
Doncs els bacteris se la mengen.
Mira,
no tenen res més que fer.
I llavors,
hi ha els que a mi m'interessen,
que són els bacteris intestinals,
que són els bacteris
que reben el nom
de flora intestinal
o microbiòtica intestinal,
no microbiota,
que són els que estan
al nostre intestí
i són els que,
dintre dels quals,
hi ha els bífidus.
No sé si el Javi
vol aportar alguna cosa més.
Home,
jo voldria trencar una llança
a favor de les bacteris,
perquè tenen molt mala fama,
però bé,
realment només l'1% d'elles,
o sigui,
de les bacteris,
produeixen malalties.
El que passa és que cada vegada
són més difícils de combatir
degut a l'ús indiscriminat
d'antibiòtics.
Que s'han...
Elles s'han posat fortes,
s'han anat als gimnàs...
Potser sense tants antibiòtics
no hauria estat tan...
Probablement si s'hagués fet
un ús degut,
no indegut com el que s'està fent,
segur que la cosa
hauria anat més bé.
I sort,
sort del que t'ho has dit,
perquè hi ha un petit apunt
i és que cada centímetre quadrat
de la nostra pell
té un promit de 100.000 bacteris.
100.000 bacteris, eh?
Que són unes quantes.
Bo,
m'assento inundada
de bacteris.
Ah, que sí?
Sí.
Recobreixen tot el teu cos.
I estan per dintre, també,
perquè estan a la flora intestinal.
Estan a tot darrere,
és que no sé com s'ho fan.
A veure,
la flora intestina,
però també tenen,
això,
les coses curatives que tenen,
jo el que no acabo d'entendre
és per què ara
hem de consumir
tants bífidus
i tot això
que ens anuncim per la tele,
perquè si abans no ho consumíem
i tot funcionava,
suposo que és per això.
perquè...
Puc donar una opinió?
Sí.
És una paraula
que va de conya
per comerciar
i per vendre.
Sí.
Estic seguríssim.
Pot anar de conya,
però té moltes coses positives.
Dintre de la flora intestinal
hi ha els bacteris,
com si diguéssim bons,
i els dolents,
d'acord?
Llavors,
els bífidus
són com els bons
que es necessiten tots dos
per fer la digestió
i aquestes coses
o per conviure allí.
Però els bons
són els que
ajuden
a que tot el nostre sistema
alimentari
funcioni bé.
però és que són els bífidus,
vull dir,
no sé si, per exemple,
les marques que anuncien allí
realment contenen bífidus,
però si els contenen,
per exemple,
pel síndrome postmenopàusic
per les dones
és molt bo
perquè redueix
els símptomes
de síndrome postmenopàusic.
Jo en aquest moment
no ho necessito,
però és molt bo.
Diria que encara
no ho necessites.
Sí,
però també pot solucionar
infeccions vaginals cròniques.
Vull dir,
aquestes coses,
clar,
la tele no ho anunciaran
d'aquesta manera,
però això també
ho pot ajudar.
I no sé si ho saps,
però saps quins van ser
els primers habitants
de la Terra,
podríem dir?
Els bacteris,
pot ser?
Molt bé.
Sí, sí,
els bacteris,
els bacteris,
no els bífidus,
no van ser tan ràpids,
dona.
Home,
dintre dels bacteris
ja eren els bífidus.
Ah, clar,
però si no estaven
dintre la flora
no podien ser.
Aquí està,
aquí està la gràcia.
T'he enganxat,
sóc molt dolent.
però hem de dir
que gràcies a ells
probablement
avui existim nosaltres
perquè creu que van ser
els primers que van començar
a crear oxigen
que va permetre
que es formessin
formes de vida
més complexes
de les que hi havia
de bon principi
que eren bàsicament
les bacteris
i hi havia més gent.
Realment tenen
una capacitat
de supervivència
molt...
perquè hi ha
bacteris
que s'alimenten
elles mateixes,
fabriquen el seu
propi aliment.
Vull dir,
són capaces de...
que aprofiten
l'energia solar
perquè hi ha
la seva pròpia energia
com una planta
més o menys.
En fi,
moltes coses
sobre les bacteris.
Xavi?
I podríem dir també
que si les veieu
allò per un microscopi
tenen forma
sempre de llorrodoneta
o de bastonets.
O no,
de bastonets
allò rectes
o corbats.
Ara que has dit
si les veieu
m'estava...
Em pensava que era
si les veieu pel carrer.
Sí, mira.
Dic que ara mateix...
Si heu de fixar...
us hi hauríeu de fixar
una mica
perquè diguéssim
el seu tamany
és aproximadament
de 5 micres.
Molt petit.
Molt bona vista
has de tenir.
Però molt bona, eh?
Molt bona.
A més,
imagina't anar veient
allà 100.000 bacteris
en un tros de centímetre
de pell.
Jo em se n'hauria
feria molt de mania
i no tocaria ningú
ni a mi mateixa.
Molt rotllo.
No, no,
no és el mal.
I estan bé així
sense veure-les
però si algú li interessa
microscopi i endavant.
Però són molt necessàries,
vull dir.
No, sí, sí,
jo no hi tinc res en contra.
a part d'aquest 1%
que provoquen malalties.
Doncs a veure,
per acabar amb un rotllo
doncs podem dir
que hi ha bactèries
que de voren
el que és el verí
que hi ha a l'aire
i això dels fums
i d'allò
doncs moltes se'l mengen.
Aquestes se'n cauen bé.
Això està molt bé.
Aquestes se'n cauen molt bé.
A part de les bífidos.
Més ràpids que la llum.
I d'aquesta manera tan ràpida
comencem una bona nova secció
al programa.
Serendipia ha deixat d'existir
i comença més ràpids que la llum.
Per què això?
Perquè volta
a estar allò llindar
de la ciència-ficció
o la realitat.
Es pot viatjar més de pressa
que la llum?
Einstein diu que no.
Això no ho sabem.
En tot cas,
el que sí que sabem
és que es pot teletransportar
un fotó.
I aquí ve
tota la història
que hem estat mantenint
el Xavi i jo avui.
Ell ha portat
una notícia
sobre teletransport
i jo portava una secció
parlant del teletransport.
si era cert o no.
Com ja ha pensat el Xavi,
teletransportar una persona
és una mica complicat
avui per avui.
De fet,
ho és molt.
O sigui,
sembla ser que serà impossible
d'aconseguir.
Però, de moment,
els científics han aconseguit
el que en diuen
teletransportació quàntica.
Que ha sigut
no exactament
teletransportar un fotó
sinó fer-ne una còpia
exactament igual
i enviar-la a dos quilòmetres
de distància.
Què passa amb aquestes d'això?
Que qualsevol canvi d'estat
que pateixi un fotó
el seu germà
pateix el mateix canvi d'estat.
I això anirà molt bé
per tecnologia informàtica
de cara a enviar un missatge.
Si tu envies un missatge
i no passa per un punt,
no el pots interceptar.
Doncs bé,
aquest missatge
no passarà per cap punt.
Aniran fent canviar
el fotó d'estat,
l'altre canviarà d'estat
al mateix temps,
però en canvi
no hi haurà ningú al mig
que ho pugui interceptar.
Mira.
Però clar,
has de tenir el fotó
a l'altre costat.
Exactament.
Has de tenir tu el fotó
germà,
a no ser que tinguis
una màquina
per interceptar fotons
que tots en tenim a casa,
l'interceptis
i en facis la còpia.
Tot arribarà.
Temps al temps.
I abans d'acabar,
recordar-vos que teniu
una adreça de correu
a la vostra disposició,
9,8
arroba
tarragonaradio.com
tot escrit,
sense cap número,
sense cap coma,
senzillament aixins.
I aquest programa
s'hi ha realitzat
per
Sílvia García Contorols,
Anna Fargues,
Xavier Lías
i qui us parla,
Abel Singla.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Don't say goodbye anymore.
sub indo by broth3rmax