El meu avi, el meu avi, el meu avi van a Cuba, a dors d'una...
Ensetem una setmana més amb els records de l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda tinguem.
Ja la setmana passada vam passejar pel carrer Reial,
ja el deixem tancat, però vam acabar amb un capítol molt interessant
i és que ens va explicar que hi havia un cinema allà.
El cinema Reial també es deia.
Bueno, primer va ser real, i després el 20 de la República va ser ideal.
Van canviar, com van canviar el carrer també,
que llavors era carrer real, i després va ser Fermín Galán.
O sigui, el nom d'aquell capità que van refusellar a Haca,
quan es va proclamar la República,
que ell amb un altre capità es van soblevar,
i es van refusellar allà a Haca, es van jutjar i es van matar.
Que l'altre era García Hernández,
que era el carrer que van posar també, el carrer de Maria Cristina,
quan va entrar a la República van canviar a Maria Cristina
i van posar García Hernández.
O sigui, canvien les coses.
Però la gent li devia continuar dient igual, no? Jo crec.
No, era un moment...
I com que el cine era bastant nou encara,
tot plegat portava 3 o 4 anys,
vull dir que la gent t'acostumes a el que...
Depèn del d'allò, perquè els noms dels cines de vegades se'n va.
Quan n'hi ha diversos, se'n van.
Tarragona ha sigut una capital que ha tingut molts cines,
i ara pràcticament no n'hi ha cap.
I en va tenir molts?
Sí, sí, sí.
Mira, anirem que jo vagi recordant,
t'aniré dient més o menys, a veure...
Clar, la memòria a vegades també d'això, no?
Un dels teatres, que després va ser a Cina,
també molt important a Tarragona,
que per circumstàncies que val més no comentar-les,
qui ho sap ja ho sap,
el van tirar en terra, que era el principal.
On estava?
Aquest estava a la Rambla Vella,
tocant amb el carrer de l'Hospital, saps?
Allí aquell cantor, i a sota hi havia...
Com davant de l'hospital, a l'altra serra?
No, no, al costat de l'hospital.
O sigui, l'hospital tocava amb una espècie de restaurant o hotel
que hi havia i que tocava allà el principal.
I els baixos servien a vegades per comprar coses pel teatre aquest, oi?
I aquí, en algun temps, segons m'han explicat gent que havia conegut jo,
als anys 1800, primers del 900,
a dir, s'havien fet grans festes i grans deixos de carnaval.
Era una espècie de teatre.
Havien actuat grans vedets,
havien actuat també grans cantants.
Molts aficionats de Tarragona havien actuat allí,
perquè inclús hi havia...
Tarragona ha sigut una capital de molta afició al teatre.
Hi ha hagut molt bons actors.
Inclús dintre la Xina n'hi ha hagut molts bons,
com les Retropilches,
que inclús va fer a Xina Amèrica.
El que passa és que a vegades la gent desconeixen
el de casa,
que sempre domina el de fora.
Això passa a tot arreu, eh?
Inclús hi havia algun artista, com podia ser,
Josep Maria Terras, que per ser un actor,
i m'agraden d'això, és de la ràdio.
Aquest dia hi havia companyis de Barcelona,
que quan venien aquí a Tarragona,
ja tenien un paper per ell.
O sigui que ja sabien que ell actuava
i que el va fer el tenor jo molt bé.
En fi, va ser un gran actor.
Bé, això et dic.
I aquest Xina, el principal aquest,
dels que va de la guerra,
allò allò va més...
Més imat, va ser Xina.
I va ser un Xina molt popular,
perquè llavors aniria pràcticament,
quan va acabar la guerra,
amb el Xina espanyol,
havien de fer sempre pel·lícules...
O sigui, encara que portessin una pel·lícula estrangera,
segons l'actor que actuava,
no l'anunciaven.
O sigui, inclús quan feien el propaganda al carrer,
que posaven les fotografies,
doncs el reparto, els cartells,
tatxaven el nom d'aquest artista.
Per què?
Perquè havien actuat amb la guerra,
havien sigut partidaris de la part republicana.
Potser un el mexicà, l'altre de diferents punts d'Amèrica...
Però la pel·lícula es passava igualment.
Es passava igualment.
Treien el d'això, que et saps,
i la propaganda.
I llavors aquí aquest principal,
s'ha fet moltes pel·lícules aquestes espanyoles,
on sortia el capellà,
la Guàrdia Civil,
l'alcalde,
el senyorito...
Aquest tipus de pel·lícula
que va fer-se molt després de...
Després molt de Foclora i Andalus,
saps com vull dir?
I després també va vindre molt pel·lícula ja mexicana,
llavors hi havia el Jorge Negrete,
que era l'època del Jorge Negrete.
Que era l'època del Cantinflas, també.
L'època del Cantinflas,
però el Cantinflas era més recient.
I allà es feia aquest tipus de cine.
Però amb tot i amb això,
també es feia teatre.
Jo recordo que
van vindre una companyia infantil o juvenil,
nacional,
que eren tots nois de 18 anys màxims,
12, 14, 15, 17,
d'una companyia de Sarsuela.
I llavors aquí a Tarragona hi havia un noi
que es despuntava molt bé cantant,
que es deia Lluís Comas,
que de nom li deien Faroles.
Mira, com el nostre tècnic de so, Lluís Comas.
I llavors resulta que aquest, doncs,
vam fer unes proves,
ell no, jo li vam fer unes proves,
i sí, sí,
i van anar amb aquesta companyia.
Ell i una altra també companyia seu,
que es deia Casa Prima,
que també anava,
però què dirà més jo?
Més aviat hi ha de tenir el còmic o així, saps?
Ai, doncs, esperis, avi, esperis,
perquè se'ns acaba el temps per avui
i comencen a sortir anècdotes.
Demà continuem, sí?
Vale, vale.
Vinga, fins demà, doncs.
Un dia,
visca el català.