I arribat a aquest punt de la tarda és quan a mi em toca dir
Manel, Jordi, bona tarda.
Què tal, Jordi? Com anem?
Què tal, Núria? Molt bé, i la Núria també.
Us sonen aquestes veus, no? No.
Torna'l cara a cara al Ja Tardes.
No, no, no. Crec que t'equivoques.
No vam arribar al final a un acord econòmic.
No hi ha esponsorització
i en aquest cas seguim
a les tardes de Tarragona
en ràdio, però en aquest cas
amb un programa que arriba a la seva
segona edició, que és el No en vingués més històries.
Que és més baratet.
Per això aquest sí que l'hem signat.
Mig milió d'euros a l'any, vull dir, no estàs exagerat.
Com sonarà això? Com sonarà? Per cap.
Aquesta secció com sonarà a partir d'ara?
Té que sonar una miqueta de marxeta
i canyero, perquè si no la gent s'adormirà
i no es tracta d'això. Dinàmica i entenedora.
Molt bona tarda, benvinguts al primer programa
de la segona edició, o segona temporada,
del No en vinguis més històries.
Avui, 28 de setembre de 2005.
Un programa presentat i dirigit
per Manel Magí i Jordi Ximeno.
Molt bona tarda, Manel.
Què tal? I acompanyats també per...
Per la Núria Cartanyà.
Per la Núria Cartanyà.
No en vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Comencem per les efemèrides.
Seguim amb un monogràfic
dedicat a New Orleans,
Bressol del Jazz.
Tot seguit,
el mite de Santa Tecla.
I per acabar,
o gairebé per acabar,
les nostres curiositats de la història
avui dedicades
amb un hebreu
o breus apunts
sobre la història del preservatiu
i les notícies relacionades
amb el món de la història.
Afemèrides.
Tal dia com avui,
de l'any 1238,
València rendia Jaume I
el conqueridor,
després d'un llarg setge
de cinc mesos.
La conquesta del Regne de València
es va portar a terme
en dues etapes.
La primera,
entre els anys 1229
i 1235,
que va ocupar,
quan se va ocupar
per part de Jaume I,
el nord del territori
d'aquest Regne,
més o menys
l'actual província de Castelló.
I una segona etapa,
entre els anys 1236
i 1238,
en què va caure
la part central del Regne.
A principis de l'any 1238,
el rei Jaume I
va reunir els seus cavallers
a Puig de Santa Maria
i els va prometre
solemnament
la conquesta
de la ciutat de València.
Ens prometem aquí,
a Déu
i en aquest altar,
que és
de la seua mare,
que no passarem
Terol
ni el riu de Tortosa
fins que haguéssim
pres València.
Que curiós, no?,
que Jaume I
tingués una veu
molt pareguda
a la teua, Jordi.
En fi,
l'abril d'aquell mateix any,
el rei
posava setgear
la ciutat
amb 140 cavallers,
150 almogàvers
i un miler d'infants.
Tot i que aquest petit exèrcit
fó incrementat una mica després
amb l'arribada
de cavallers
provenients
de Catalunya,
d'Aragó
i d'Occitània
i alguns també
d'Alemanya,
d'Hongria,
d'Itàlia
o fins i tot
d'Anglaterra.
Tot i això,
tot aquest increment
de soldats
era encara un exèrcit
massa feble
com per assaltar
amb èxit
la ciutat
i poder-la prendre,
ja que es tractava
o València
tenia
un magnífic
sistema defensiu.
A més,
durant el mes d'agost
va arribar
en defensa
de la ciutat
un esquadre
de 12 naus
del sultà
de Túnes
Abú Sacarilla,
però els assetjadors
van aconseguir
impedir
el desembarcament.
El 17 d'agost,
un grup
de cavallers
aragonesos
capitanejats
per Pedro Ferrandis
de Sagra
i per Eiximenis
d'Orrea
es van apodrar
de Silla,
la torre
del sistema defensiu
que dominava
la zona
de l'Horta.
Finalment,
el 28 de setembre
la ciutat
va capitular
sense lluita,
fet que la va salvar
de ser saquejada
amb el conseqüent disgust
dels cavallers.
I mentrestant,
què passava a Londres?
A Londres,
un altre 28 de setembre
de l'any 1864,
es va celebrar
la primera reunió
de l'Associació Internacional
de Treballadors,
l'AIT.
Doncs sí,
la idea de crear
un moviment
obrer internacional
tenia una llarga tradició
que té la seva
barrera
a la Revolució Francesa.
La primera organització
que va materialitzar
aquesta idea
va ser
l'Associació Internacional
de Treballadors,
fundada un dia
com avui
a Londres
el 1864.
Va ser fruit
de l'intens contacte
establert
entre els obrers
francesos
i anglesos
des dels principis
de la dècada
de 1860.
A la fundació
de l'Associació Internacional
de Treballadors
hi van participar
tendències
obreres
molt diferents,
però el paper
més decisiu
va correspondre
a Carl Marx,
que en va redactar
el Manifest Fundacional
i els Estatuts,
en els quals
s'insistia
en el caràcter central
que tenia
per a la classe obrera
la conquesta
del poder polític
com a mitjà
per aconseguir
la seva emancipació
política i social.
l'AIT
es va organitzar
en federacions nacionals
que actuaven
com a seccions
en cada país
i on va gaudir
de més implantació
a països com
França,
Bèlgica,
Espanya i Itàlia.
L'evolució
de la primera internacional
va estar plena
de problemes interns
entre els quals
va destacar
l'enfrontament ideològic
que hi havia
entre socialistes
i anarquistes
que en definitiva
va comportar
el seu principal llegat,
la divisió ideològica
entre anarquisme
i socialisme.
La derrota
de la Comuna de París
l'any 1871
i la repressió
que es va desencadenar
a la majoria
de països europeus
sobre les organitzacions
obreres
va acabar debilitant
el moviment internacionalista
i l'Associació Internacional
de Treballadors
va acabar
la seva activitat
a Europa
l'any 1872.
No en vinguis
amb històries
al monogràfic.
Un monogràfic
que aquesta setmana
a més té
banda sonora,
no?
Aquesta setmana
parlarem
de la ciutat
de Nova Orleans
que recentment
ha estat
tristament famosa
pels efectes
de l'huracan
que la va inundar
però
parlarem
d'un aspecte
molt més positiu
d'aquesta ciutat.
Si busquem
la paraula
jazz
al diccionari
ens diu
el següent
varietat de música
d'origen popular
nord-americà
que es caracteritza
per un ritme
molt marcat
i sincopat
però nosaltres
ens quedem
amb una altra definició
acompanyada
per una anècdota.
Quan una senyora
després d'un concert
preguntar al pianista
cantant i compositor
Fats Waller
què era el jazz
aquest li va contestar
Puc fer de Fats Waller?
Per exemple
Senyora
si encara no ho sap
deixi-ho córrer.
I una resposta semblant
s'atribueix
a Lluís Armstrong
Tataca Jardi
Senyora
si ha de preguntar-ho
mai ho sabrà.
Doncs bé
el terme jazz
ha estat des dels seus orígens
motiu d'incessants
polèmiques musicals
i etimològiques
que han caminat
al costat
d'aquesta música.
Etimològicament
hi ha tot un llistat
de definicions
i se li atribueixen
diferents orígens
des de jazzm
j-a-s-m
que significa esperma
a jazzbo
que vindria a ser
el mot dels músics
passant per j-a-s-o
que en crioll
significa xerrar
festiu
fins a una afirmació
que va fer
dissigir l'espai
que en un dialecte africà
j-a-s-i significava
viure a un ritme accelerat.
Inclús hi ha els que afirmen
que el largot
que junt
de Nova Orleans
a les prostitutes
se les anomenava
jazzbels
en concret
per la jazzbel bíblica.
El jazz
originava en el fèrtil sol
del sud dels Estats Units
durant la darrera part
del segle XIX.
Allí els esclaus
acabats d'alliberar
amb una tradició rítmica
que se'n remuntava
als seus avantpassats africans
formaven part
d'un grassol musical
que també abraçava
la música
de les bandes militars
els himnes victorians
anglesos
les influències franceses
i espanyoles
i fins i tot
les populars cançons
dels artistes
que periodiaven
els cantants
de color de l'època
que rep el nom
de Minstrel.
D'aquesta manera
al naixement del jazz
esperen la confluència
d'estils i formes musicals
de la cultura afroamericana
que es produeix
a finals del segle XIX.
El gospel
el blues
els Minstrel
o el ragtime
més tardà
i creat per Scott Joplin
van crear
el transfons
sobre el qual
Jelly Roll Morton
es pretenia
es va permetre
autoproclamar
inventor del jazz.
Morton
va néixer
a New Orleans
i es va crear
en una família
criolla
i va rebre
musicalment
una formació clàssica
i també al carrer.
Si bé
no va inventar el jazz
com ell mateix deia
sí que es pot considerar
que va ser
un dels primers músics
que va ser conscient
del caràcter
nou d'aquesta música.
L'esclavitud
la notació musical europea
la guerra civil nord-americana
les tècniques
anomenades
call and response
és a dir
crida i resposta
de la música africana
els responsors
en les pràctiques
de l'església cristiana
etc.
tot, absolutament tot
va tenir
el seu paper
en el desenvolupament
d'això
que anomenen jazz.
Hi ha
una sèrie de raons
històriques
socials i culturals
que provocaren
que New Orleans
fos l'escenari idònic
perquè tota una sèrie
de manifestacions
de la música negra
en contacte
amb la tradició popular blanca
cristal·litxés
en una nova música
en aquest cas
el jazz.
Sí, perquè de fet
no se sap ben bé
el jazz
ni el significat etymològic
ni el què
però vaja
tothom coincideix
en això sí
en què va néixer
a New Orleans.
Sí, són els orígens més.
Els orígens devien ser
també múltiples
no?
Vol dir no un sol
i suposo
us preguntareu
quines són
aquestes raons
per les quals
jazz és considerada
el bressol
del jazz.
Doncs no.
No?
Tu t'interessa demanar.
Jo m'ho estic preguntant
ja fa molt de rato
perquè està aquí
el guió apuntat
i m'ho estava preguntant.
Doncs bé, la primera.
La ciutat
de Nova Orleans
com tot l'estat de l'oceana
havia passat
per dominacions
molt diferents
en diverses èpoques.
Des de la seva fundació
el 1608
fins al 1662
la ciutat
i l'estat
van ser franceses.
des del 1762
al 1800
s'estigués
sota domini espanyol.
Des d'aquesta data
fins a tres anys
després
el 1803
tornar a pertanyar
a França
i finalment
en aquesta data
el 1803
els Estats Units
van comprar a Napoleó
tot l'estat
de l'oceana.
I això
conjuntament
amb la seva tradició
de gran ciutat
portuària
comercial
va provocar
que Nova Orleans
a finals del segle XIX
i començaments
del XX
fos un bullit
de pobles
races i cultures.
tens tota la raó.
Si ens fixem
en diferents fotografies
que hem anat
afanejant
durant aquests dies
que hem anat preparant
aquest petit monogràfic
la ciutat de Nova Orleans
és principalment
una ciutat portuària
una ciutat comercial
una ciutat
on hi ha una confluència
de diferents cultures
i gent de tots els colors.
New Orleans
era una ciutat
amb una tradició musical
enormement arrelada
i quan parlem
de tradició musical
parlem sobre
de tot tipus de música
de tot tipus d'estils.
Com a dades significatives
es pot dir
que en la primera dècada
del segle XX
quan tenia
aproximadament
uns 200.000 habitants
hi havia comptabilitzades
prop de 30 bandes
i orquestres.
Com passa ara
amb Tarragona.
I tant.
Sí, aproximadament.
Comptes més o menys
la proporció
la mateixa?
Aproximadament.
En la població negra
de New Orleans
es podien distingir clarament
en el període
del canvi de segle
del XIX al XX
dues comunitats.
Els anomenats criol
tot i que la paraula criol
té altres significats
quan es parla
de New Orleans
i de jazz
s'entén per criols
els negres de pell
més aviat clara
provenents
de l'antiga barreja
cultural franco-colonial.
Aquests no eren
descendants dels esclaus
alliberats
al final de la guerra
de secessió
i s'entén
com a pròpia
la cultura francesa.
No parlaven anglès
sinó una mena
de patois francès.
A les seves manifestacions
musicals
hi té
molta importància
un instrument
el clarinet.
Els negres americans
eren l'altre grup.
Tenien més influències
africanes
i constituïen
el proletariat negre
sense recursos
de cap mena.
Era cedir
les classes més baixes.
d'aquesta manera
les tensions,
diferències i contactes
entre aquestes dues comunitats
sembla que
van tindre
molta importància
en el naixement
de la música jazz.
Doncs sí.
Encara que
per darrer punt
podríem dir
que també
a un nivell
més puntual
i anecdòtic
tot i que
a alguns autors
li donen
molta importància
cal esmentar
el fet que
en acabar
la guerra de Cuba
l'any 1898
les botigues
d'objectes
de sonemà
es van omplir
instruments musicals
trompetes,
cornetes
i tambors
principalment.
Instruments
que es venien
als membres
de les bandes
de l'exèrcit
que retornaven
vius,
clar,
i que la comunitat
negra
va poder comprar
a uns preus
assequibles.
El mateix
havia passat
també
amb el final
de la guerra civil
americana
l'any 1865.
Però
quins eren
els costums
elements
tradicionals
tradicions
i característiques
en general
de la ciutat
de Nova Orleans
quins van influir
o van estar present
al naixement
del jazz?
Per començar
el barri d'Estorville
fundat
pel regidor
Josep Estori
per tal
de tenir
en un mateix
districte
i per tant
més controlades
totes les qüestions
referides
a prostitució
i tràfic
d'alcohol
joies i drogues.
El fet que hi hagués
molts locals públics
de ball i diversió
i que es toqués música
a cada un d'ells
posar en contacte
els diferents músics
i va crear
un fort ambient musical
en les nits
d'Estorville.
El barri va ser
clausurat
com veurem més endavant
l'any 1917.
A New Orleans
els cabarets i bars
s'alineaven
al llarg
d'Iberville Street
carrer conegut
en aquells moments
amb el nom
de Custom House
Street.
Eren edificis
de fusta
la major part
simples bars
amb un espai
prop de la porta
per a l'orquestra
que normalment
tenia 4 o 5 músics.
Al costat dels músics
una de les persones
més conegudes
era Billy Phillips
propietari
de la sala de ball
101 Ranch
que va permetre
que va veure
com la competència
acabava literalment
amb la seva vida.
Harry Parker
que justament
era la seva competència
va obrir
molt a prop
un nou local
anomenat
el Tuxedo
Dance Hall
sense passar
molts mesos
abans
que els problemes
entre els dos
propietaris
comencessin.
Després de diverses
baralles
a cop de puny
al carrer
els dos van acabar
morts
per trets de bala
la nit de Pasqua
del 24 de març
de 1913.
Curiosament
aquest succès
va escandalitzar
una ciutat
ja acostumada
a la mala vida
i moltes sales
de ball
van ser tancades
per la policia.
En conseqüència
si es tanquen
les sales de ball
els músics
no tenen feina
i molts
van haver de buscar-se
la vida
i va començar
l'any 1913
una primera emigració
cap a altres ciutats
com per exemple
pot ser Chicago.
Així es pot dir
que el jazz
va tindre també
un origen
bastant turbi
o més plat
als baixos fondos
no era ben bé
màfia
però...
Els orígens
i segurament
també bona part
de la seva història
perquè també
molts
recordem
els Estats Units
dels gànsters
la música jazz
la qual
la llei sec
etcètera
i Nova Orleans
també es recorda
sobretot per això
perquè també
en festiu
de bordeix
de prostitució
de contrabanda
etcètera
etcètera
al costat
tot s'ha de dir
al costat
de formes de bici
una mica
malsanes
entre cometes
New Orleans
també tenien
un borresses
companyies d'òpera
i orquestres
sinfòniques
a més d'un desig
insaciable
pel ball
com a segon punt
important
dels elements
les tradicions
de la ciutat
de Nova Orleans
són les desfilades
al carrer
que popularment
es coneixen
com a street
parells
que tenien lloc
en molts actes
socials i polítics
en les quals
participaven
les bandes
de música
de tota la ciutat
també era habitual
veure músics
que capitanejaven
petites orquestres
que tocaven música
de ball
als barris pobres
i es desafiaven
els uns als altres
en concursos
de bandes de jazz
en sales de baix
teatres
o inclús al mateix carrer
quan sortien
per anunciar
les seves actuacions
en aquest context
de festa de carrer
era especialment
important
les del
Mardi Gras
o Carnestoltes
ara que parles
de desfilades
i tal
clar
imatge de Nova Orleans
que en ve el cap
i de músics de jazz
dic-sí concretament
els enterraments
no?
sí
també
sempre era un punt
uns enterraments
molt diferents
els d'aquí
molt efectius
i alegres
doncs molt bé
cal destacar també
com s'organitzaven
aquests enterraments
una banda
acompanyava el feretre
fins al cementiri
tocant música lenta i trista
clar
perquè estaven
tristos
per la mort
i un cop
el cadàver
ja era enterrat
la banda
tornava a la ciutat
tocant marxes
i músiques alegres
i festives
és a dir
com una mica
netejem-nos
oblidem el passat
i tornem-hi
cap endavant
New Orleans
ha reclamat
i rebut l'honor
de ser el bressol
de la tradició
de les marxes
de bandes
als funerals
ja sigui
per la presència
d'una nombrosa
població negra
com per la mescla
políglota
de diferents comunitats
europees
i també caribenyes
interpretar música
a camí del cementiri
i de retorn
constituïa
podem dir
una continuació
de la tradició africana
d'honorar
els morts
per últim
quan pensem
en New Orleans
també pensem
en el seu riu
el Mississippi
Tom Sawyer
què?
Tom Sawyer
molt bé
i també pensem
en aquells grans vaixells
a vapor
que circulaven
pel riu
els river boats
o steam boats
que eren els vaixells
a vapor
que navegaven
pel Mississippi
al principi
aquests vaixells
només s'utilitzaven
per el transport
de passatgers
i mercaderies
però amb el pas del temps
es van transformar
en vaixells
per fer-hi festes
i excursions
en aquests vaixells
també hi havia
una orquestra
que alegrava el viatge
potser l'orquestra
més famosa
dels river boats
va ser
la de Fat Marable
en què
hi tocarem músics
tan importants
com
Louis Armstrong
Johnny Dodds
i Pops Foster
també era el famós
el xiulet
d'aquests vaixells
que s'anomenava
el Caliope
i que sovint
s'accionava
amb un teclat
del qual
se'n podien fer sonar
diverses melodies
Oriol estava la ciutat
impregnada de música
sí, de música
per tot arreu
fins i tot
els xulets
dels vaixells
tenien les seves melodies
per últim
les festes
que s'organitzaven
cada cap de setmana
en una zona concreta
aquesta zona
s'anomenava
Congo Square
on la comunitat negra
tocava i ballava
sense parar
des del vespre
de cada dissabte
fins a la nit
de diumenge
segurament
us pregunteu
com és que el jazz
que neix
als barris baixos
d'una ciutat portuària
i que en principi
era considerat
una música local
vulgar
i signe de decadència cultural
va poder arribar
a tenir la difusió
d'importància
que posteriorment
va aconseguir
us ho pregunteu o no?
sí, jo m'ho estava preguntant
també
suposo que tu Manel
per la relació
que tens amb Tarragona
pensa, soma
també és marginal
el Serrallo
i el Serrallo
no ha aparegut el jazz
sí, o el barri del Porro
més que jo
i no hi ha cap tipus
de música
el Serrallo no és marginal
o no aneu a operar
és portuari
però al final no
bé
de tot això
en podrem parlar
quan baixes el Serrallo
te tiraran a la mar
jo també
sí, perfecte
de tot això
en podrem parlar
en propers programes
però volem assenyalar
cinc raons
de l'expansió
del jazz pel món
la primera
seria la Primera Guerra Mundial
amb la qual el jazz
va arribar a Europa
la segona
el tancament
de tots els locals públics
del barri d'Estorville
l'any 1917
com comentàvem abans
amb la qual cosa
tots els músics
que hi treballaven
van marxar
cap a altres localitats
principalment
Chicago i Nova York
ja des de principis
del segle XIX
la indústria del sexe
havia demostrat
ser la principal atracció
per a milers de turistes
visitants
i mariners
malgastadors
el tancament
d'aquest barri
d'Estorville
amb l'objectiu
principal
de controlar
les malalties
venèries
a les forces armades
va accelerar
un procés
de migració
que ja havia començat
uns anys abans
en tercer punt
la llei seca
que prohibia
la venda d'alcohol
que provocava
l'existència
de molts locals
clandestins
de joc i diversió
per poder-hi vendre alcohol
en aquests locals
mai no hi faltava
un orquestre
en quart terme
l'invent del gramòfon
amb tot el que comporta
l'edició i difusió
de música
a través dels discos
en cinquè terme
la ràdio
què és la ràdio?
doncs la ràdio
feia arribar
amb les seves emissions
música
a tots els racons
del país
i a més a més
de forma gratuïta
doncs mira com nosaltres
sí, sí
i com era aquest estil
de Nova Orleans
aquest estil
de New Orleans
també s'ha anomenat
Dixilan
i es caracteritza
principalment
per tres línies
melòdiques
interpretades
per una corneta
o una trompeta
un trombo
i un clarinet
si ho fixeu
són instruments
sobretot la corneta
que
com hem comentat abans
instrument que
la gent de l'exèrcit
els soldats s'havien venut
o els soldats
de les bandes militars
s'havien venut
com que era
els músics
suposa gent
sense gaire recursos
anaven a comprar
el més barat
també per una altra banda
és un instrument
que es pot portar
a qualsevol lloc
després per una altra banda
un grup d'instruments
que feien l'acompanyament rítmic
el baix
percussió
en s'hi banjo
i quan es tocava
dins d'un local
tancat
doncs el piano
també no és lògic
doncs
un piano
passejant-se
pels carrers de New Orleans
el ritme era pròxim
al de les marxes europees
amb un estil
que és calent
apassionat
i molt expressiu
i els temes melòdics
de l'estil New Orleans
o Lixeland
sortien habitualment
del ragtime
el blues
i les marxes
i ja per acabar
dos noms
o tres noms
dels principals músics
d'esta música
bé, músics
a banda dels que hem anomenat
doncs
Woody Bolden
Joey King Oliver
Jelly Roll Morton
Freddie Keppard
o el mateix Louis Armstrong
però parlar de tots
d'aquests músics
ja és una altra història
No en vinguis amb històries
La nostra història
Avui a la nostra història
què tal si parlem una mica
de la senyora Santa Tecla
ja que la setmana passada
van ser les festes majors
dedicades a nesta santa
Santa Tecla és la patrona
de la ciutat de Tarragona
i de molts altres llocs també
i què podem dir
d'esta santa
que és abogada
del cap i del cor
o sigui que si us fa mal
o cap o patiu del cor
invoqueu a Santa Tecla
i us curareu
o no
doncs bé
la llegenda
de la seva vida
i parlem de llegenda
perquè de dades històriques
certeres
no n'hi ha
ens porta a situar
el seu naixement
a Iconi
a la regió de Galàcia
a l'actual Turquia
sembla ser que era
de família bona
i que un bon dia
va sentir
predicar
a un home
anomenat Pau
enseguida
se va sentir atreta
per la religió
que predicava
aquell home
que no era
altre que el cristianisme
i es va fer
deixeble
d'aquell Pau
però
la seva mare
de nom Teoclia
sembla que tenia
uns altres plans
per a la noia
i la va intentar
fer casar
amb un tal Tamiris
que evidentment
no era cristià
la noieta però
desafiant l'autoritat
en aquest cas
materna
va dir que
de casar-se
re de re
que ara era
seguidora de Crist
i que pedria
la vida
abans que pedra
la virginitat
evidentment
tant ella
com Pau
foren denunciats
al proconsul romà
Sant Pau
en va sortir
ben parat
ja que era
ciutadà romà
i simplement
fou condemnat
al desterrament
però la pobra
de Tecla
va ser condenada
a morir
cremada
en una foguera
però
en el moment
culminant
quan ja s'anava
a cremar
una gran tempesta
va apagar el foc
i la Tecla
se'n va sortir
només
imaginem
amb algun pèl
succerrat
després
va acompanyar
a Pau
fins a la ciutat
d'Antioquia
allí tampoc
li van sortir
massa bé
les coses
ja que va acabar
a l'amfiteatre
però no d'espectadora
sinó de primer plat
per als llagons
per als llagons
famolens
però
vesperon
les feres
es van postrar
davant d'ella
i no la van tocar
els romans
que eren molt persistents
van decidir llavors
llançar-la a un pou
ple de serps verinoses
estil Indiana Jones
però llavors
un núvol de foc
va baixar del cel
i va cremar
a tots els rèptils
abans que li poguessin
fer mal
a la santa
però els romans
no van desistir
i el procònsul
de la ciutat
la va fer lligar
a dos bous
per a que la
desquarteressen
i endivineu
què li va passar
a Santa Tecla
se va fer mal
no jo crec que no
molt bé Jordi
se'n va sortir
sense cap rascada
allò era massa
i el procònsul
tement que el populat
jo s'emprenyés
davant de tan fet
miraculós
va decidir
soltar a Tecla
i deixar-la lliure
la dona
va decidir
portar una vida
una mica més tranquileta
després de totes
aquestes experiències
en una cova
apartada
del ruïdo mundano
prop de Celúcia
i allí va estar
fins que va morir
als 90 anys
de vella
de vella
suposo que ni li va
picar cap serp
ni res
sobre aquella cova
sembla que posteriorment
s'aixecaria
una gran basílica
en honor seu
la santa es venerà
de Tarragona
des de molt antic
ara ve
el culte de la relíquia
de l'avantbràs
que actualment
és custòdia
a la catedral
sí que té una data
concreta
l'any 1321
quan el rei
Jaume II
va enviar a Armènia
una expedició
amb l'objectiu
de comprar
dita relíquia
i certament
el rei d'Armènia
Òsim
els va fer entrega
de la relíquia
això sí
va costar una mica
cara
previ pagament
d'un tro
d'or
40 cavalls
i 2.000 formatges
de Mallorca
No en vinguis
amb històries
curiositats
Breu història
del preservatiu
encara que
es té constància
històrica
que els antics
egipcis
i els romans
ja utilitzaven
preservatius
força arcaics
l'invent
s'ha de datar
al segle XVI
quan el cirurgia
italià
Gabriel
era fallopio
dissenyar
una veina
feta
de tripa
d'animal i lli
que es ficava
amb un cordill
a la seva base
aquest dispositiu
més que com a
preservatiu
contra els embarassos
va ser dissenyat
com a element preventiu
del contagi
de malalties
venèries
un segle després
Lord Condom
metge personal
del rei
Carles II
d'Anglaterra
va perfeccionar
aquest disseny
utilitzant
tripa de vedella
estirada
i lubricada
amb oli
el seu objectiu
també era
la prevenció
de malalties
per cert
aquest Lord
anglès
va ajudar
tota la seva vida
perquè no s'associés
al seu nom
familiar
amb el profilàctic
per ell reinventat
i no se'n va sortir
no?
no
Lord Condom
no ho va aconseguir
finalment
el primer preservatiu
modern de goma
vulcanitzada
es va fabricar
l'any 1870
Notícies
Els propers 30 de setembre
i 1 i 2 d'octubre
o sigui
els propers divendres
dissabte i diumenge
tindran lloc
les anomenades
Jornades Europees
del Patrimoni
que celebren
des de l'any 1991
per iniciativa
del Consell d'Europa
i la Unió Europea
en què consistiran
aquestes jornades
a prop de casa nostra?
Doncs bé
a les veïnes comarques
de l'Urgell
l'Alcà
i la Conca de Barberà
dins d'estres jornades
tindran lloc
tota una sèrie de visites
a elements del patrimoni
que solen quedar
fora de l'abast
del gran públic
Trobem diferents escenaris
on tindran lloc
aquestes visites
Així al Pla de Santa Maria
què passa?
Què trobem al Pla de Santa Maria?
Doncs que la visita
abarcarà l'Església Romànica
de Sant Ramon
i les construccions
de pedra seca
molt interessants
del voltant del poble
i tindrà lloc
el diumenge
2 d'octubre
de 10 a 1 del matí
La sortida es farà
a l'Església de Sant Ramon
a les 10 del matí
Molt bé
I de Santa Maria
cap a Balls
Cap a Balls
A Balls el dissabte
1 d'octubre
a les 5 de la tarda
es portarà a terme
una visita guiada
al refugi antiaeri
de la Guerra Civil
que hi ha
sota la plaça del Blat
i també a la sala gòtica
del celler
que hi ha
al subsol de Can Cegarra
I a Santa Coloma de Queral?
Doncs el diumenge
2 d'octubre
Santa Coloma de Queral
a partir de les 12 del migdia
et farà una visita guiada
per la part
mig aval del poble
Alguna cosa més?
Doncs sí
També hi ha una proposta
per visitar
alguns pous de glaç
de Poblet, La Pena
o el de La Pasquala
Les sortides seran
tant en dissabte
dia 1
com en diumenge
dia 2
a partir de les 10 del matí
I també us podeu apropar
estos 3 dies
divendres, dissabte
i diumenge
al Monestir de Sant Escreus
ja que
este edifici
farà jornada
de portes obertes
estos 3 dies
I fins aquí
el primer programa
de la segona edició
del No em vingués amb històries
Molt bé, Nòria
segona temporada
primer programa
No em vingués amb històries
Us he escoltat molt atentament
Ah sí?
Sí
Bueno, he vist que dormíes un moment
però ho feies vora
No, no, res
Què tenim la setmana que ve
jo ja tinc ganes
de repetir
I la propera setmana
doncs entre altres coses
parlarem sobre
com el poble de París
s'assalta al Palau de Versalles
o com neix
Luis Lumière
Que ja hauríeu de saber
Com neix no
No, no, com neix no
Bé, qui era Luis Lumière
inventor de los franceses
del cinematògraf
El monogràfic
anirà sobre els orígens del cinema
Sí, parlarem de l'invent
d'este senyor
i del seu germà
del cine
en el cinema
Molt bé, entre altres coses
Doncs Manel, Jordi
moltes gràcies
i fins la setmana que ve
André, Núria
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a...
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!