22 minutets i seran les 7.
Comencem doncs una secció que ens visita setmanalment.
Cada divendres No tenim criteri.
Comença amb sorpresa.
Bona tarda a tothom.
Avui és divendres 4 de novembre.
Passen uns minutets del punt de dos quarts de set de la tarda
i aquí comença una nova edició del No tenim criteri.
No tenim criteri!
Una nova edició que parlarà d'un tema
que ens ocuparà durant tot el mes de novembre
aquí a la nostra ciutat, com són les lletres a taula,
els menys literaris que estaran present
a diversos restaurants de la nostra ciutat.
Però bé, jo no estaré amb vosaltres.
Jo estic fora, he marxat.
Ja fins al febrer no torno.
Això és un missatge, podríem dir, de despedida,
d'acomiadament de tots vosaltres.
Només desitjar-vos molta sort,
que vagi molt bé,
que no tingueu molta feina buscant gent que us respongui
i una salutació molt cordial a tu, Marc,
a tu, capitat de Tarragona, vostè, perdoni,
i a tu, Alexandra.
I a tu també, Núria.
Ànim i paciència.
Tot l'equip don no tenim criteri.
Us veig amb els ulls embarmellits, no?
Sí, ens ho he reduït.
Sí.
Bé, doncs molt bé, ja tornem a ser aquí després de set dies,
disposat a fer-vos arribar a les opinions del carrer,
els detalls més interessants per part d'Alexandra
i els tocs morals del capità de Tarragona.
Bona tarda, Alexandra.
Bona tarda.
Bona tarda, capità.
Molt bona tarda.
Núria, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Albert, siguis on siguis.
Ja l'hem sentit, ens han deixat fins al febrer
per motius acadèmics
i jo li prenc el relleu amb el que feia el paper de conductor.
Intentarem, com sempre, omplir el seu espai buit que deixa,
per exemple, ampliant la meva secció,
la qual cosa em fa molt feliç.
Tot i que ampliant la vostra secció,
serà una mica difícil, omplir buit.
Bé, doncs, arribat a aquest punt,
comencem amb la primera secció del No tenim criteri,
les opinions del carrer.
Perquè el carrer opina i nosaltres volem saber el que pensa.
Aquesta setmana, de l'Albert ja ens ha avançat el tema,
parlarem dels menús literàries.
Capità, ens podries fer cinc cèntims
sobre el que són les lletres a taula,
que és la, diguéssim, l'iniciativa que vola aquest.
Doncs sí, es tractaria d'una espècie d'activitat
artístico-literària en la qual la gent menja
i, al mateix temps, gaudeix de l'amplitud artística,
literària, poètica de les terres del Camp de Tarragona
i d'aquestes coses.
La gent va als restaurants, no?,
i escolta poesia, sopa amb els autors...
Agrupar dos plaers, no?, literatura i gastronomia.
Cal afegir alguna cosa més, Alexandra?
Doncs, bueno, ja us informaré més endavant
d'aquests actes concrets que en podrem dinar.
el que és el menjar de cada dia
i dinar una miqueta també de literatura
i ho veurem més endavant.
Molt bé, doncs sabent el que ara sabem
i després ens ho ampliarà l'Alexandra,
escoltem el que creu la gent del carrer
sobre els menús literaris,
el son dels Backstrip Boys.
És no.
A la misma, no.
No t'ho dono ni idea.
Un índex?
Hombre, jo crec que treballo amb una cuina
et donaria alguna cosa de jalar,
però si no, no.
I els nus literaris serà per triar llibres, no?
O un sopa de lletres.
Sé que hi havia una manifestació,
hi havia alguna història,
però que potser no té res a veure, eh?
Queda una associació literària,
tenia alguna cosa que veure amb uns llavis,
però no me'n recordo de gaire cosa més.
Com que no, que no sé res.
No.
Jo suposo que si me'n recordés
d'algun menú important
que surt amb algun llibre
et prepararia jo,
d'algun llibre famós,
que surti un menú determinat.
Ara mateix no me'n recordo de cap.
Un menú literari
deu ser una espècie de rapsodes,
poetes, poemes,
una cosa així,
o sigui, no?
Doncs, ens diuen que tenim una trucada.
Jaume, digue'ns.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu?
Molt bé, molt bé.
No podem queixar-nos.
Si això, bé, siguis on siguis, Albert.
Com que ets, Jaume?
A veure, qui ets?
El Jaume, l'Albert, qui ets?
Qui soc?
Jaume.
Què passa?
No ens podem lliurar de tu, eh?
Però marxa, marxa.
Jo sóc sentint-ho,
s'estic controlant.
Soc una veu superior,
que està a tot arreu.
Digue'ns, digue'ns.
És omnipresente.
Què t'ha semblat?
Bé, bé, molt bé, molt bé.
No, només trucar per decidir-me.
Molt bé.
Per decidir-me en persona,
encara que hagi fet en diferit.
Que molta sort.
És una gran presència.
Per la Núria,
fer-me passar per una altra persona.
També ho t'he enganyat a valtres,
però no res.
Doncs molt bé, Jaume, molt bé.
Ens agraden molt la teva proposta.
Però, Jaume, a veure, digues, digues.
Per què trucaves?
No, per donar la meva opinió
de les lletres a taula.
Sí?
Què en penses sobre les lletres a taula?
No, res.
Que la gent truqui,
que participi,
que hi ha ràdios magnífiques per regalar.
Vaja, sí.
Tenim unes ràdios...
Ràdio fantàstica de l'Odicè a la Festa.
Anda.
I que truquin al telèfon.
Per cert, el telèfon 977-24-4767,
si no m'equivoco.
Correcte, correcte.
De memòria.
I la direcció de mail,
capitatarragona.com.
Per cert, ens estan arribant mails,
i després alligirem.
Una multitud, gran quantitat de mails
de tot tipus de classes.
Capital, trobaré a faltar, eh?
Jo també, vostè, no ho dubti pas.
No et preocupis, que ens anem veient
i espero que ens truquis a altres programes.
No us prenc més temps.
Molt bé.
Moltes gràcies, Albert, per trobar-nos.
Gràcies, una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Bons, molt bé, hem escoltat els talls
que teníem de veu del carrer,
que no tenen ni idea, vaja.
Menús que són...
Una sopa de lletres.
Sopes de lletres.
Escoltem el següent tall,
i que m'assembla que tenen més idea.
Un menú literari.
Suposo que és una relació de llibres
en què es pot escollir
diferents temàtiques.
M'imagino que hi ha diversos llibres
i escrits d'algú, no?
Un menú literari.
Llibres, potser?
On, a part de menjar,
algú recita poemes
o llegeix un llibre, o alguna cosa així, no?
De llibre no llegeixo mai.
Obre de teatre...
Res, no mires notícies,
i res, que tot són males notícies.
Però suposo que és un minut
en el qual et dediques a llegir.
Un menú, menú, menú.
Per un literari, hombre,
per un literari suposo que tu mengis
i que t'agradi
i llegeixes mentre llegeixes,
o almenys puguis menjar
escoltant alguna cosa
que realment t'agradi escoltar
dintre del que és el tema literari,
no imagino?
Et discrepo jo, home, això.
No sóc de la teua opinió.
Mentre menges,
només has d'estar pel que menges,
perquè igual te menges la forquilla
i estàs allà llegint encantat
i et pums una mossegada a la forquilla
i no ho vegis.
No sé, suposo que serà, doncs,
una opció que et donen de llibres
per llegir.
Caracoles, conejos
i arroz con brevas.
Un Quijote, un Azarillo
i no ho sé.
I de vostra?
Fin anya de la seva edat.
Caracoles, conejo
i arroz con brevas.
Dígame incul,
però no sé què són les brevas.
Bueno, és igual.
D'on devia ser aquesta dona?
Doncs no ho sé,
però de Tarragona no ho sé.
D'una altra galàxia.
Sí.
Doncs más de lo mismo,
però una miqueta més informats.
Veritat, ja sabien més de llibres
i coses d'aquestes.
Algunes persones
que ens van trobar pel carrer
ens van fer sugerències
que, segons els seus gustos,
esclar,
eren els llibres més bons
que hi havia en aquest moment al mercat.
Escoltem-ho.
Algo de poesía,
algo de novela.
Algún autor predilecto?
De poesía,
machado.
Aquesta època podria ser don Juan Tenure de Forrella.
Un molt literari, home, sent com soc jo, molt d'assaig.
Començaria llegint alguna cosa així, no ho sé,
alguna cosa actual d'ara mateix,
tipus La Gran Impostura, un autor francès
que ja agradi fotre canya sobre el tema dels Estats Units.
Després passaria amb una cosa una mica més també d'actualitat,
no ho sé, no podria ser temes com el del món islàmic,
alguna cosa així, des del meu punt de vista,
i acabaríem potser amb una mica de poesia, de postres,
poesia també actual, d'un autor actual que agraït també,
i per què no llegiu alguna cosa amb un talbà,
que ens agrada també molt a molts,
i que també ens agrada tant a tant escoltar com a postres,
encara que no sigui poesia, si més no.
I aquest edic que hem ficat dins el món de la literatura,
quin és l'últim llibre que t'has llegit?
L'últim llibre?
Mira, ara mateix m'estic llegint un de la història de la ràdio a Catalunya,
tinc aquí la motxilla per la carrera,
i home, un dels últims que llegi també és en el blanc,
de Kent Follett, està bastant bé, massa espès potser per mi,
i també de la pell freda, de Sánchez Pinyol,
que també és un llibre que tampoc m'ha resultat gaire agradable llegir,
tot i tenir molt bones crítiques,
a mi personalment no m'ha agradat, diguem-ho així.
Doncs, al pèndole de Foucault,
d'Humberto Eco.
És complicat, és un llibre que tracta de la societat maçònica,
i té... és com una trama.
La guerra ha acabat,
però las sogueras no se...
Bueno, bueno, bueno, tenim una altra trucada.
No sé, què passa?
Digue'ns, qui ets?
Hola, soc l'Ava.
Molt bé, Ava, des d'on truques?
Des de Tarragona.
Molt bé.
Digue'ns, què volies dir-nos?
No, que vull la ràdio.
Ah, vols la ràdio.
Sí, sí.
Doncs et donarem la ràdio,
però primer vull que me diguis una cosa.
Digue'm.
Vull que m'expliquis algun llibre,
o que me diguis...
No que em diguis el que és un menú literari,
perquè ja ho tens que sapiguer en aquestes alçades de programa,
però explica'ns un llibre.
L'últim que t'has llegit.
Un llibre?
Sí.
M'estic llegint un llibre,
però no l'he acabat encara.
Bueno, què tal està?
Està bé?
Digue'ns quin és.
Sí, és l'últim del Dan Brown.
I què tal?
Què t'ha semblat?
Digue'ns.
Sí, bueno, està bé.
Va del rotllo de la NASA,
que descobreixen un meteorit
i hi ha fòssils al meteorit.
No expliquis més,
perquè m'he llegit, saps?
I pots trencar l'emoció.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Molt bé, digue'ns el teu cognom.
Massaguer.
Alba Massaguer.
Molt bé, doncs pots passar a buscar la ràdio
per t'arribar a la ràdio quan vulguis
i és tota teva.
Moltes gràcies per trucar.
Bona tarda.
Doncs no ho entenc.
Escolta, fet efectiu, eh?
Queda trucada l'Albert.
Tenim els telèfons a rentar.
Estupendo.
O potser ha estat el del rellotge.
Potser sí, deu ser això.
Jo volia comentar una altra cosa
que m'assopta.
Diuen que la gent jove no llegi.
No ho diuen, això?
Home, menys, potser, no?
Doncs és que la gent que em contestava,
que em recomanava llibres,
que m'explicava llibres,
tot eren joves.
Sí.
Escoltem també el següent any.
A veure, doncs comencem amb un llibre de...
Estic pensant en llibres que no he estat llegint últimament.
Deixem pensar.
Així, la de Maria Zambrano,
que és un saber sobre l'alma.
Després, bueno, un altre llibre més en clau,
més antropològica també,
com en aquest estil,
el de Tristes tòpicos,
de Claudio Levi Strauss.
I després, un llibre més així,
més en plan novel·la.
Sí, la cueva de l'Ibabà,
de Briongos.
També és molt interessant.
I així, de postre, què em ficaries?
De postre, en el cas d'un nena.
A veure, de postres hem de pensar.
No sé, jo em posaria algun recull de contes.
Per exemple, hi ha un recull de contes
d'escriptors de Tarragona,
però no sé quina és l'editorial.
De cara també coneix una miqueta la literatura
que es fa per aquí.
A Sombra del Viento, de Carlos Ruiz Zafón,
que tracta d'un noi
que el seu pare un dia el porta
a un lloc que el diu
el cementerio de los libros olvidados.
i li diu que anar a l'escollir un
i guardar-lo.
Ell l'agafa,
l'escollir junt,
se'l llegeix
i a partir d'aquí comencen a succeir
una sèrie de fets
que al final...
No els expliques,
però si no trinques el fàmina.
Veieu el que us deia?
Gent jove.
Així m'agrada que la cultura
s'expandeixi per Tarragona.
Clar que sí, és molt important això.
Importantíssim.
Perdó, que he tallat.
Acabada aquesta secció,
donem pas a l'Alexandra,
que ens portarà els detalls
de les lletres a taula.
Molt bona tarda a tots.
Jo us informaré una miqueta més
sobre què és això
i quins actes hi podem trobar
i si volem provar aquestes taules...
Menús literaris.
Menús literaris.
Lletres a taula.
Lletres a taula.
He fet aquí un remix.
Doncs sí,
avui farem un tast a la literatura.
Un recorregut culinari
pels nostres restaurants
i la literatura en lletres majúscules.
Les opcions són diverses.
Podem provar un menú literari
elaborat entre els cuiners
i els escriptors
més imaginatius
de la nostra ciutat.
Si volem anar de menú
estrictament literari,
podem tastar un primer plat,
un segon plat
i postres
en els restaurants,
hotels,
ciutat de Tarragona,
el Terrat,
Barhaus,
Arcs,
Barquet,
Piscolabis,
al Llegut,
Marlot i el Sí Senyor.
Si el que volem
és només un còctel de lletres,
al Museu Cafè
hi trobarem variedat de gustos.
I si preferim un contacte
no tan culinari
i més de paraules,
al restaurant Arc,
Barhaus i Sí Senyor
hi col·laboren
la pell del llavi
fent de les seves.
Per exemple,
avui divendres dia 4 de novembre
podrem presenciar
l'acció poètica
I más que te rondaré morena.
Consta d'un passeig
pels restaurants previstos
amb tot tipus d'instruments
com si d'una tuna
es tractés.
L'únic element clau
i diferenciador
és una veu recitadora
de poemes.
Això serà aquesta nit
entre les 10 i les 12 de la nit.
I si encara no estem ben tips
podem anar al Museu Cafè
dissabte 5 de novembre
a passar la tarda
amb Crepuscle,
el nou còctel
de lletres a taula.
Només amb tastar-lo
veurem com els joves escriptors
de Tarragona
t'obriran els sentits
amb la seva paraula
i el seu gust a poesia.
Però encara hi ha més
perquè a les 9 i mitja de la nit
a l'Hotel Ciutat de Tarragona
ens podem sentar a taula
amb Cinta Mollet,
un sopar literari
amb l'escriptora
en què podrem tastar
a quin gust té
la seva lletra.
Ara,
si el que preferim
és un tast
d'una autèntica
vineteria literària,
al Celler del Port
podrem contrastar
els tasts literaris
elaborats per
Emili Rosales.
Per acabar de rodenir
un cap de setmana
20 tips de literatura,
el diumenge
tenim Jornada Gastronòmica Popular,
un aperitiu
per tots els tarragonins
i tarragonines
on podrem descobrir
el secret
que amaga la coca
que preparen els cuiners
i escriptors
més imaginatius
de la ciutat.
Això serà
davant del Teatre Metropol
a la Rambla Nova
a la 1.30 del migdia.
Doncs
tenim una agenda
plena d'actes
aquest cap de setmana.
Si volem
veure-ho,
tenim els programes.
Molt interessant.
Doncs sí.
Sí,
tot el programa indicat.
Ara m'has tallat tu.
Ai, perdó.
No passa res,
tranquil·la.
Bé,
tenim una altra secció,
com sempre tenim
el capitat de Tarragona
aquí al costat nostre.
A més,
avui tenim e-mail.
afortunadament i obligatòriament.
Tenim un e-mail,
el lligim ara
o el lligim després,
Alexandra,
què en penses?
Ai,
com vulgueu.
Més aviat després,
no?
Potser millor.
Doncs millor després.
El que digui el senyor
ha dit la vella melodia
de la meva sintonia.
Amb tot nosaltres,
el capitat de Tarragona.
Home,
dona,
és el capitat de Tarragona.
Matem,
home,
la seva tasca
és molt bona.
Endavant,
endavant,
ara arriba patinant.
Doncs sí,
cada vegada
m'agrada més
aquesta melodia.
Doncs benvinguts
i benhaurats
un cop més
a la meva secció.
Sens dubte,
una de les més interessants
del programa.
Avui parlem
de les lletres a taula,
una bona iniciativa cultural
de les que a mi m'agraden,
que a més a més
es du a terme
dins el terme
municipal de Tarragona.
Però,
com la meva tasca
és la de crítica,
em veig en l'obligació
d'apuntar certs petits aspectes
que trobo
que es podrien millorar.
Millorar.
Bé,
fullejant al prospecte,
podem trobar
els menús
dels diferents restaurants
i la veritat
és que hi trobem coses
certament sorprenents,
gairebé inadmissibles.
Per exemple,
noms de plats ambigus
com
el somriure de Chicago,
la poma de l'origen
o fins i tot
un que es diu
no és la forma
el que importa.
La veritat
és que vaig quedar
bastant perplexa.
Després,
podem trobar-hi
barbaritats
com ara
plats anomenats
gat rostit,
promesa de xocolata
en erecció
o pit de puré
de castanyes
amb mugró florit.
Déu-n'hi-do.
No tinc paraules
per descriure
aquest tipus
d'abarracions.
No troben vostès?
Bé,
suposo que se marca
dins la poesia
eròtica.
El que passa
és que jo no em puc
imaginar un mugró florit
en un plat
o en un restaurant.
Millor evitar-ho,
efectivament.
I després,
per exemple,
els preus.
El preu per persona
d'un d'aquests menús
oscil·la entre els 24
va trair els 36 euros.
La qual cosa
és una llàstima
ja que les persones
com jo
que treballem
sense cap tipus
d'ànim de lucre
no ens ho podem permetre.
Això sí que és veritat,
senyor capità.
I bé,
teníem un e-mail,
no és veritat?
Sí,
un e-mail.
Doncs escoltem-ho,
doncs.
Doncs aquest e-mail
és de la Dulcinea
des de Altoboso.
La Dulcinea ens diu
Estimat capità Tarragona,
voldria demanar-li consell
perquè fa mesos
que estic intentant
llegir-me el quixot
de la manxa
però no hi ha manera.
Jo sempre he llegit
fora i voràsment
aquesta paraula
quin terme, eh?
Aquesta noia.
Déu-m'hi-do,
quina noia més culta
i un ús més apropiat
de les paraules.
Molt bé, noia.
Jo sempre he llegit
voràsment,
diu la Dulcinea,
però aquest llibre
m'està resultant
totalment indigest.
Li agradaria
que m'aconsellés
i aprofito
per manifestar
la gran admiració
que sento per vostè.
Molt bé, molt bé.
M'ha agradat molt aquest e-mail.
No te fan falta àvies
amb e-mails com aquest?
Oh, m'encanta, m'encanta.
Doncs molt bé, amiga Dulcinea.
Jo et podria dir
que molts de nosaltres
ens hem trobat
en una situació similar
a la teva
amb llibres d'aquestes
característiques
o magnituds.
Llavors,
jo el meu concepte
que et donaria és
per què no vas
al blockbuster
que allí podràs trobar
la versió filmogràfica
d'aquesta gran obra
de la literatura
i així la podràs veure
més fàcilment.
Home, senyor capità,
però hem de promoure
que llegeixin
la gent jove, no?
Deixa't estar,
que jo m'he llegit
a aquest llibre
i és un autèntic pàl.
Agafa't la pel·lícula,
la xiqueta.
És difícil,
és difícil.
Bé, més coses.
Després de l'èxit massiu
de la meva intervenció
poètica
la darrera setmana,
he decidit
escriure un altre poema
dedicat
al tema
d'aquesta setmana.
Oh, molt bé, capità.
A veure, recita'ns-el.
Aquí va.
A, B, C, D, E, I, F, G, H, I, J, K, L.
Són algunes de les lletres
del nostre abecedari.
Juntes formen la paraula
que apareix al diccionari
i aquests dies ofereixen
un grat d'elit culinari
anomenat lletres a taula.
Marlot,
piscolabis als arcs,
llagosta i delícies dels mars,
barquet,
el llagut o bauhaus,
vins cars
amb tot tipus d'aus.
Xerrupeu la literatura catalana
i degusteu aquesta oportunitat
d'assegurir fins a l'última plana
de les nostres lletres al plat.
Mare, mare de Déu!
Oi que sí?
Ara deixarem uns breus moments
per als aplaudiments
de la gent que ens escolta
des de les seves cases,
ja que els que ho fan des del cotxe
s'hauran de contenir les ganes
per la seva pròpia seguretat.
I tot seguit,
passem ja al Consell Setmanal.
El Tarra Consell de la Setmana
Torregonins i torretorrades,
és pas passat que us rugeix l'estómac?
Sou afamats,
que no afaminats,
per naturalesa?
Sí, per casualitat,
també teniu algun tipus
d'inquietut artístico-literària
i sempre que la vostra economia
us ho permeti,
no us hi penseu.
Invertiu en literatura,
englopiu les misterioses pàgines selectes
que us ofereix el marc únic
del Camp de Tarragona,
ja sigui a l'ombra d'un albar
estesos al sofà de la vostra residència.
I ja posats,
aprofiteu aquestes setmanes
per visitar els sabrosos restaurants
que participen de la tardor literària,
tot gaudint de deliciosos plats poètics
redactats per els millors artistes
amb ploma i cullera.
Comenceu aquesta nit mateix,
ja veureu com escureu el plat
i la butxaca.
Au, a reveure.
Impressionant, capità,
impressionant.
Tenim una trucada
que serà molt ràpida.
Digue'ns com et dius?
Sí, hola, soy Silvia.
Hola, Silvia, què tal?
Ens trucaves per la ràdio?
Sí, com a tot el món.
Si ens dius el teu cognom...
El apellido.
El apellido, sí, el apellido.
Cobo.
Perdona?
Cobo.
Muy bien, apuntado está.
Pues cuando quieras te pasas por Tarragona Radio
y la ràdio es tuya.
Vale.
Muy bien, pues te tenemos que dejar
porque el tiempo es oro y se acaba.
Muy bien, pues tenemos un montón de trucadas.
Mare de Déu,
avui ha sido un verdadero éxit.
ens tenim que despedir.
Ens queden 15 segons del programa.
Alexandra, adeu.
Adéu.
Capità, adeu.
A reveure.
Albert, gràcies per trucar-nos
i segur que ens estàs escoltant.
Moltes gràcies.
Núria, adeu i te deixem tot per tu.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.