Un divendres més, Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda, ja és divendres.
I a més un divendres molt especial pel dissabte que és demà.
I no, no, molt especial per moltes coses.
Primer, comencem perquè demà és Sant Jordi.
I segon, perquè, i ho sento molt, ja estan enterrades totes aquelles persones que s'havien d'enterrar
i casades totes aquelles persones que ens havien matrallat amb el tema boda
i estem en un moment molt passiu, de fet massa,
que fins i tot ens haurem d'inventar les notícies per omplir el moment de...
Sí, perquè aquesta setmana encara tenim les fotografies de tot el que ha estat, però la setmana que ve...
No sé, s'hauran d'inventar.
Jo espero que de cara a la setmana que ve comencem a veure prevacances.
No és temps del tot.
No per anar ensenyant biquinis, però sí pareus i modelitos de primavera.
O sigui, que ara mateix està tothom al solari, amb totes les famoses i famosos...
Ah, exacte, exacte, perquè és que hem tingut realment una quinzena molt necrològica.
Sí, sí, sí, sí.
No, no, no. Teníem una boda friqui que...
Uh, nena, quin cop de defecte.
Una boda friqui que hagués donat molt de sí, però que com que hi havia aquella tristor general,
no va lluir el mateix.
Tu te'n recordes que no estàvem tan contents com havíem d'estar en una boda?
Boda friqui? Quina vols dir? Perquè n'hi ha tantes.
Perdona, la que tu i jo vam anar amb aquells talons, te'n recordes que et vas trecar un taló?
Ah, que vam ser de la trentena de persones que vam estar allà?
Sí, eren trenta-dos i mig, perquè aquell criu compta per mig, que era menor infantil.
No te'n recordes? Un nen que hi havia per allí?
Ai, Mar, tu vols dir que vam estar al mateix casament, tu i jo?
Bé, comencem. Escolta'm, no deixem de costat el tema papa.
No deixem de costat, perquè tothom, vulguis o no, ha de treure partit.
Sigui venent estampetes, sigui venent ciris pasquals, o sigui fent pel·lícules.
Bé, ara tots sabem que això és la banda sonora de Braveheart.
Bé, doncs aquest senyor que ens va ensenyar el cul en aquesta pel·lícula...
I amb moltes d'altres, perquè aquest a la mínima ensenya el cul, eh?
Sí, és un senyor que té el cul molt lleuger.
Ui, que malament que ha quedat això.
Bé, fa quatre dies ens va ensenyar el seu costat més catòlic,
presentant una pel·lícula, La Passió de Crist,
i ara, ara és allò que diem, aprofitant el moment,
va ser el senyor Mel Gibson amb tot el seu equip
a la plaça de Sant Pedro, al Vaticano,
gravant l'enterrament del Sant Pare,
perquè està pensant en preparar una pel·lícula sobre la vida del papa,
del papa anterior, no de l'actual que tenim ara.
És allò de dir, és el moment,
perquè recordem que ell estava mirant de preparar una pel·lícula
sobre la visió de la verge de Fàtima,
però clar, això és d'actual, radial,
com es diu, allò de...
rabiós actualitat, el papa.
Sí, sí, sí, ara molt irreverent, també.
De totes maneres, jo vaig veure fotografies
d'aquests de l'enterrament,
en què hi havia fins i tot arcabisbes,
tots vestits així de vermell,
fent fotografies amb càmeres digitals a la mà.
Molt lleig.
Des per l'amor de Déu.
Molt lleig.
Sí, sí, i el Mel Gibson també,
t'ho he imaginat a l'ell mig, amb...
Home, les càmeres de bellos, fotos, pim-pam,
anant rodant a ser...
Ah, perquè no ho va fer amb una camereta d'aquella casolana?
Home, de fet, ell anava...
He llegit que anava amb tot un equip.
Això vol dir que anava amb molta gent
preparant imatges de qualitat
per poder-les fer servir el dia de demà
en les escenes finals d'aquesta pel·lícula
que, en teoria, està preparant.
Oportunisme al 100%.
És a dir, si allò de la passió de Cristo
va donar toms al món...
I, de fet, inclús en una entrevista fa pocs dies
vaig sentir que han tret una altra versió
en la qual hi han tallat alguns trossos
perquè hi havia molta gent que no podia...
No podia suportar tant de...
Exacte, anar al cine a veure això
i han tret perquè els nens
i segons quines persones més sensibles
puguin veure aquella pel·lícula
sense patir aquells moments tan agressius.
Jo em pregunto, què li ha agafat també el Gibson
ara amb el tema catòlic?
Recordem que a Hollywood
els coneixen com la Sagrada Família
perquè té una filla monja
a part de...
No sé si en té set o vuit de fills ja.
Són molt catòlics, són molt creients
no viuen a Hollywood
perquè allí és un món de perdició.
Pensa en això, vull dir...
Ja et dic, només et dic això
els diuen la Sagrada Família.
però no només en el tema...
Però tu has estat a casa de Mel Gibson?
No, no, no, no, no.
Per saber com la tenen posada i tal.
Imagina't, imagina't.
Deu ser com el Vaticano, allò.
Amb tanta gent i tant...
Imagina't, un petit país.
Però anava a dir,
no només ha arribat fins al punt del cinema
sinó que el món de l'esport i les models
també ha quedat com una mica allò
captat pel tema papa.
Recordem que Ronaldo i Dalila
Xicarelli han dit que seran pares
en aquest any,
que estaven acabats d'embarassar.
Bé, doncs han decidit que si es nens...
Han decidit que no.
No, sí, sí.
Han decidit que seguiran endavant
en aquest embaràs, lògicament.
Però que si tenen un nen
es dirà Juan Pablo.
En honor d'aquest papa que, bueno...
I com ets, jo crec que molts catòlics
deuran secundar aquesta iniciativa
i ves que aquest any
que ve no neixin molts nens
batejats amb Juan Pablo.
Jo, de fet, a mi em sap greu
perquè aquest pobre senyor
que acaba de pujar...
Això es diu trono o com se diu?
El què?
El nou papa, què puja?
Puja el trono o com se diu allò?
No és igual el nou papa que tenim.
Benet, Benet XVI.
El Benet XVI,
que no sabia ni com se deia.
Vols dir que serà un papa d'impàs?
Allò que quedarà a la sombra?
Jo crec que el que serà
és molt criticat
perquè costa molt millorar
algú que ha estat tants anys
fent coses, no?
No sé fins a quin punt.
O potser no li costarà en absolut.
Recordem inclús
que ara es comença a dir
que sí és un papa d'impàs
perquè segons Nostradamus
aquest és el penúltim papa.
El següent papa que hi hagi
serà el que governi
la cristiandat fins a la fi del món.
És a dir,
que ens queda un papa i mig.
Que ens durin una miqueta, no?
Ja pot durar aquest home, ja.
O aquest home té 78 anys,
ja no és una criatura.
Doncs el poden tractar com l'altre
perquè duri més.
Estirar, estirar el tema.
I tu com ho saps tot això
de Nostradamus?
Perquè Leo.
Te veig molt posta, no?
Perquè Leo, Leo.
Clar, és el que tiene.
Sant Jordi, clar.
És el que té.
Sembla un programa sobre església
perquè ara passarem
de l'església cristiana
a l'església evangelista.
Tens per aquí alguna cosa
sobre el puma?
Aquell home que es veu
que cantava...
No sé si ara mateix canta
o no, ja no sé
ni com està el tema.
No sé ni com porta els cabells,
te'n recordes?
Aquells cabells que portava?
Tipo Camila, era una mica Camila,
però...
A més, no era aquell que...
Sí, el tupé,
llavors el que era
el tros de les patilles.
Més encanat, allò encana,
sí, sí, sí.
Ja, ja està.
L'alegria de la huerta,
ho sento, eh, Mar,
ho sento.
Deixem-ho de força.
Tenia per triar aquesta
o una encara més depriment?
No, doncs ja està bé.
Home, a les fans
no els hi deus semblar depriment.
A mi el que em sembla depriment
és que aquest senyor
que últimament no se'l sent per res
hagi sortit ara mateix
en una revista
en plan superreportatge,
a pàgines de tot color,
fotografies enormes,
en les quals...
Sí, fent la competència
a Rainiero i a tota aquesta actualitat.
Ah, exacte.
En les quals,
jo no sé ben bé
quin és el fi,
n'en tinc dos de possibilitats
i ara t'ho dic,
a veure què en penses.
Ens presenta la seva filla
que es diu Gènesis.
Gènesis.
Gènesis.
perquè ara, als 18 anys,
ha sigut batejada
al riu Jordà.
Han aprofitat
i han fet tot un viatge
per Terra Santa.
D'acord?
Això diries,
ostres, doncs bé,
clar, de vendre l'exclusió
perquè un viatge d'aquesta índole
costa uns quants calorons
i s'han de pagar,
però ens avisen,
o de fet,
no sé si ens avisen
o ens estan mentalitzant
que la nena
se'n va a Los Ángeles.
Volen comprar una casa,
i repeteixo,
volen comprar una casa
a Los Ángeles
perquè la nena vol estudiar
direcció i producció de cinema.
Va bé,
fa quatre dies
no sabíem ni que existia.
No sabíem ni que existia
aquesta nena.
Sí,
l'ha de pagar la carrera
a base d'exclusives.
Ah,
i ja està.
El tema què és?
Que l'exclusiva
és per pagar el bateig
a Terra Santa
o és perquè han de comprar
una casa
a Los Ángeles
perquè la nena estudiï?
Perquè si és per comprar la casa
ens esperen moltes
i moltes i moltes exclusives, eh?
i ja no sé què faran més
perquè quants anys té
aquesta nena
que l'han batejat?
18, 18 anys.
O sigui,
l'han hagut de batejar
amb 18 anys
per començar a fer calarons.
Perquè ja fem un pack.
Fem un pack,
viatge, bateig...
O sigui,
ara d'aquí a un mes
serà la confirmació,
potser.
Vols dir que ho farà
tot accelerat,
clar.
Tot que no ho sé.
I serà la comunió,
és veritat,
i l'haurem de casar ràpid
també, no?
Però jo no estic molt posada,
però els de l'església evangelista
vols dir que també fan comunió
i tot això?
No,
va ser que no.
No ho sé.
De fet,
tampoc no ens informarem molt,
no ens informarem molt,
perquè no ens caldrà.
Ja ho veurem
cada setmana
quan obrim la revista.
I tu has vist les fotografies?
L'han batejat allí
al riu.
Sí, sí, sí.
Amb túniques blanques,
allí quatre senyors
vestillets de potser,
com de,
no ho sé,
és que no estic molt posada
en el tema església,
però allí,
bueno,
fent el bantisme
allí dintre del riu
amb els peus en remull
i després tothom
d'alegria i xirinola
i que bé,
festa.
Génesis Rodríguez,
mira,
nascut una altra famosa illa.
Fixa't tu,
ja ens entrem a parlar.
El que ens espera.
Sí,
m'ha diràs que ho tregui,
però és que
allò que diuen
de sortir del foc
per caure les brases
em sembla,
és pitjor, no?
Jo crec que sí.
Bueno,
provem-ho.
És ella,
és ella.
Anava a dir,
bé,
ho sento,
avui és un programa
una mica raro,
i hem dit que no teníem
gaire notícies
i per tant,
hem d'exprimir
les que tenim
i jo aquí tinc
un dubte existencial.
Fa dues setmanes
vam anunciar,
o la setmana passada
em sembla,
que Britney Spears
estava embarassada,
que seria mare
d'aquí a poc,
que recordem
que el seu marit
ja té dos fills,
bé,
perfecte,
molt contents,
inclús vam tremolar
pensant en la nova línia
de moda
pre-mamà Britney Spears,
te'n recordes?
Sí, sí.
Van fer molta conya.
Bé,
fa set mesos
que aquesta senyora
està casada
i jo he llegit
que està,
no sé si és que
és oportunisme,
està preparant
el seu divorci.
Clar,
i tu dius,
com?
No ho entenc.
No només això,
sinó que
ni tan sols
estan compartint
vivenda,
ella i el seu marit.
És tot un periper
que ens estan muntant.
Jo no sé
si aquesta gent
està prou informada
per dir-nos això.
Jo ho dic,
escolta,
no?
Total,
ella no ens està sentint.
No ho veus,
jo crec que no.
No només això,
sinó que a més a més
les males llengües
han pogut entrar,
de fet,
eren les males mans,
han pogut entrar
i tenir a les mans
un testament
que aquesta senyora
acaba de signar.
és un escrit notarial
de 27 pàgines
en les quals
deixa molt clar,
a més a dir,
no tu estàs a les pàgines
comptades,
deixa molt clar
que tota la seva
fortuna,
que ara mateix
em sembla que són
93 milions d'euros,
quedaran mans
en aquest ordre.
La seva mare,
el seu germà,
la seva germana,
el seu pare
i
un milió de dòlars
per una tal amiga
de la infància
que es diu Laura Covington.
Hombre,
concedenta la Laura, eh?
Res,
res de res,
ni el seu marit
ni els dos fills
d'aquest senyor.
Clar,
no sé fins a quin punt.
Home, ara,
representa que si està embarassada,
si ha de tenir un fill,
representa que haurà de canviar
alguna coseta.
Alguna història
d'aquestes.
De fet...
Ai, mira, Mar,
a mi això me sona
que parlin de mi,
ni que siguin malament,
ni que siguin
coses que no estiguin bé,
que no siguin reals.
És segur.
Sí, perquè li hem vist
la panxeta ja, no?
I perquè, a més a més,
ella mateixa
va escriure
per la seva pàgina web
un escrit allò,
al foro,
que de tant en tant
ella escriu alguna cosa
bàsicament
per donar caliu
a la cosa.
I va assegurar
i va confirmar
que sí,
que estava embarassada
i molt feliç
i molt contenta.
Potser aquesta altra història
que estem dient ara
és com a borilles
de qualsevol història
per acabar
d'enfosquir la història,
no?
Perquè a nosaltres
ens és igual,
però ens agradaria
que la xiqueta
fos feliç
a veure si per una vegada
de la seva vida
fa música bona.
Ai, Marc,
que t'ho demanes molt,
eh?
Jo això ja ho trobo
més difícil.
Que sigui feliç,
bé,
però que faci música bona.
Parlem de professionals,
home,
de professionals de què?
Per exemple,
del món dels actors.
Vale,
perquè professionals
n'hi ha de tot arreu
i de tot tipus.
No, no,
però dels bons.
Dels de cinema,
per exemple?
Cinema,
televisió?
Bueno,
fem una barreja.
d'seamor.
B fluids?
B jugar.
B buscar.
Fins demà!
Ai, quina fam podríem dir, tenim de Friends, eh?
Exacte, ara justament fora d'antena ho preguntàvem i dèiem
a veure quan podrem veure en obert, perquè els miserables i humans
de poca monta no tenim satèl·lit, i ens agradaria veure els capítols,
els últims capítols de Friends.
No cal tenir gaire mullera per saber que volem parlar de Jennifer Aniston,
que era el món de la tele, i del seu, en aquest moment ja, ex-marit,
món del cinema, Brad Pitt.
Fa potser tres programes vam comentar que directament ja no hi havia reconciliació.
Que havien provat d'anar amb un assessor matrimonial, però en xiqueta no.
I que no hi havia hagut manera, perfecte.
Bé, aquesta setmana hem pogut veure la Jennifer Aniston,
que feia, no una actuació pública, sinó simplement sortia a celebrar el bateig
d'una de les seves companyes de sèrie, del bateig de la nena, perdona.
La Cornicox, que feia de, com es deia el personatge d'ella, Friends?
No em surt, és que ara em faràs quedar malament.
No, és que jo tampoc, eh? No hi caig a veure.
Bé, la morena, la cabell negra.
La moreneta, exacte.
Doncs batejava la seva nena i ella va acudir de convintada, lògicament,
perquè a més som molt bones amigues.
A més em sembla que era la padrina, crec, eh?
Ah, sí, que a més a més ja la cosa tocava de prop.
Bé, doncs, aprofitat, perquè suposo que tothom li pregunta,
te'n recordes que vam estar comentant que no sabíem
si més endavant esbrinaríem per què havien acabat separant-se,
si realment havia sigut pel tema professional,
si havia sigut pel tema fills...
Bé, doncs, de moment el que sí que tenim molt clar,
perquè ho ha dit ella mateixa,
és que la separació, la ruptura d'aquest matrimoni,
ha sigut culpa, segons Jennifer Aniston,
culpa exclusiva d'ella.
No sé.
En segueix donant joc a les dues opcions.
Culpa, a veure, no culpa per un fet puntual, suposo,
sinó de la manera que ho ha dit,
bé, que ella no ha sabut tirar això endavant.
O que no ha volgut reconciliació de cap manera.
Seguim igual.
És que, Jennifer, si has de dir les coses, digui-les clares.
Ja està.
Ja està.
De rebot, mar, hem de comentar una fotografia del senyor Brad Pitt.
Sí.
Bueno, estupenda i fantàstica,
en què se'l veia tot desalinyat, podríem dir,
amb uns pantalons bruts,
estripats, les sabates guarres d'allò d'haver estat trepitjant fang,
però que bé que li senta tot.
I comentàvem, jo no soc de rossos,
perquè no m'agraden gaire els rossos,
però inclús ho hem dit.
Tu veus a qualsevol noi pel carrer vestit així
i te'l mires amb una pinta de dir,
ai, que em fotrà el bolso.
No, canvies de cera, no?
Em fotrà el bolso.
Però és que a ell li cau també tot aquell destralero de roba que porta.
Ai, quina cosa, quina cosa.
Acabem amb els aniversaris?
Vinga.
Vinga.
Aquesta setmana, entre d'altres,
tenim un actor com la Copa d'un Pie,
això sí que és el món del cinema.
Jack Nicholson, 68 anys.
I amb aquella cara de por que fa encara, no?
Jo no sé fins a quin punt.
Jo crec que hem descobert una cara còmica d'aquest bon senyor
que també dóna molt de joc, eh?
Bé, que tingui molts anys pel davant per anar fent cinema.
Andy McDowell, també del món del cinema, 47 anys, molt ben portats.
Bé, com per fer anuncis de cremes facials.
Justament.
I tant, i tant.
Carmen Electra, polifacètica, problemàtica, 29 anyets.
Jo els hi posava molt més, eh?
A mi em fa l'efecte que en tenia més.
Suposo que és qüestió de maquillatge i pectorals.
I per últim, Luis Miguel, que en fa 35.
M'has dit Luis Miguel?
He dit Luis Miguel.
T'atreveixes a dir, Luis Miguel?
M'atreveixo a sentir-lo.
Em sembla que m'amenaçaves amb això, no?
Ideal, no?
Diu, reloj de Tentu Camino, doncs no.
Luis Miguel, també passa el temps per tu.
Ah, motxatxin.
I tant, i tant.
Què fa, Luis Miguel, que està amb la Maria Carell encara?
O jo ja estic desfasada?
Doncs jo també dic que està desfasada perquè no en tinc ni idea.
L'únic que sé és que aquest senyor ha presentat un disc de Rancheres o Viva a Mèxic o alguna cosa així
i ha vingut sol a la presentació, no ha portat per tener de turno.
Ai, quina peneta que ens fa.
Ai, estem superestressades.
Mar, deixem-ho aquí, doncs.
Sí, i a més aprofitem per desitjar molt bona diada de Sant Jordi a tots els tarragonins i voltants.
I voltants.
I sobretot molt bon cap de setmana.
Fins la setmana que ve.
La Mar ja sabeu que és una noia senzilla, però vaja, les roses sempre són benvingudes.
Vull dir que si us la trobeu demà per la Ram, la Ram, la Montram, la Vall, escolta, l'ompliu de roses,
tantes que no s'hi vegi, que l'aigua de roses fa molt bé pel cotís.
Posaré una paradeta de roses al final.
Vinga, gràcies, Mar.
A tu.

Relógete en tu camino, porque mi vida se apaga.
Ella es la estrella que alumbra mi ser, y sin su amor no soy nada.
que ten el tiempo en tus manos, que ten el tiempo en tus manos.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
Para que nunca se vaya de mí, para que nunca amanezca.
a tu.
A tu.
A tu.