Andrés, Andrés, bona tarda, hola.
Molt bona tarda.
A veure, i tenia moltes ganes de saludar-te perquè ahir ja vaig estar molt leguitosa quan va emplegar, eh?
Sí, perquè el Gigi es queda en aquella casa fent-se passar per un ninot de peluig.
Va caure justament al costat d'un gos, que és un gos, no ens enganyem.
Un gos, però un gos que li fa 40 vegades el seu tamany.
La Niki...
De sort que està dormint el gosset.
La Niki, que ja ha trobat, podríem dir, dins d'una caseta, que ha de buscar...
El bosc, una cabanya del bosc, sí.
Exacte, una cabanya del bosc, que ha trobat el gat de peluig, que teòricament ha d'agafar i ha de canviar el papa.
Exacte, llavors ha d'averiguar qui és el propietari, l'inquilino, o qui mana amb aquella caseta.
I vam deixar la cosa aquí.
Llavors, Niki, que es posa a la porta d'aquella cabanya, que la porta està oberta, mira a dins i veu que hi ha tot de teles de pintor,
quadres recient pintats, pinzells, dibuixos...
O sigui que ja sabem que allà hi ha un pintor o una pintora, algú que es dedica a l'art.
Escolta'm què passa.
Perdona'm, Andrés, hem de dir que aquesta és la pel·lícula que estem passant durant aquests dies.
Esclar, sí, sí, sí.
Perquè clar, que hi ha molta gent que normalment m'ha entrat a tu i jo a sac, eh?
És veritat, sempre hi ha algú que ve, exacte.
És una pel·lícula que es diu Niki, l'aprendit de Bruja.
I és una noia que té 13 anys, que ha marxat a una altra ciutat i que aquella ciutat està d'alguna manera intentant fer bones obres o màgia blanca.
Exacte, són les pràctiques que han de fer les bruixes que volen ser bones.
Això, això, és que hem anat directament a lo que ahir ens vam deixar a mitges i...
Bueno, perquè ja donem per entès que com que ja estem a divendres, però la gent ens està seguint.
Ja s'escolta, no?
Si sempre hi ha algú de nou per això.
Doncs benvingut sigui i a veure si s'agrada.
Escoltem ara com comença la pel·lícula.
Anem cap allà.
Caïmos por aquí, así que tienes que estar por algún lado.
Aquí Andrés ho està buscant, eh? Mira, mira la resta.
¿Hay alguien en casa? ¿Hay alguien ahí? ¿Hay alguien? Hola!
Aquí hem estat sentint Niki com va caminant pel bosc, buscant, ha trobat la caseta i ara pregunta si hi ha algú a la casa i està veient a l'interior això que hem dit, les teles de pintor, els quadros. Seguim escoltant.
¿Hay alguien ahí?
Sí, deja de gritar, estoy en el tejado. ¿Qué quieres?
¿Por qué no subes?
Buen pajarito, no te muevas.
La nena ha pujat al terrat per una escala de mà i al arribar al terrat veu tota espantada, amb lògica, que una jove, una noia jove amb pantalons curts, perquè en fi, en fa bon temps, està pintant amb una fulla de paper, amb un corp que està quiet davant d'ella.
Un altre corp s'apropa d'una manera amenaçadora cap a Niki, però s'allunya.
Esclar, s'ha de pensar que Niki va caure dalt dels arbres, els corps es van pensar que era una lladre d'ous, esclar, hi ha una sèrie de nius amb uns uets, dels corps, i ara els corps que la reconeixen no se'n fien gaire.
Però, com que tenen amistat amb aquesta noia, que es veu que és pintora, doncs l'han deixat tranquil·la.
La jove està dibuixant amb aquesta fulla el cap d'un dels corps.
Veiem que té molta traça, el dibuixa molt fidedignament, i els altres corps, que n'hi ha bastants, miren a Niki, però no l'ataquen, ni fan siquiera intenció.
La noia, acabant el dibuix amb Niki, baixen per l'escala, aquesta escala que s'ha arrepenjada, una escala de fusta arrepenjada per poder pujar el sostre, i baixen a la cabanya, o caseta, com vulguem dir-li.
Bona chica, ja quasi està de acorda.
Aún no m'hi has dicho por què lo necessites con tanta urgència.
Me hacía compañía.
Le había acogido cariño, ¿sabes?
Gracias.
Oh, oh no, se li està cayendo la cabeza.
La Bruixeta es dona compte que el coll del gatet de Peluche està tot descosit, segurament a conseqüència de la caiguda, o potser dels mateixos corps que Molló l'atacarien.
La xiqueta, la pintora, li proposa un plan a Niki.
¿Cuándo pido ser los cuervos? Estaban armando mucho el boroto con él.
Es terrible. No puedo entregarlo así.
¿Eh? ¿Qué te parece si hacemos un trato?
Veiem a Niki agenollada, ha passat un rato, veiem a Niki agenollada al terra de la cabanya de fusta,
amb una galleda amb aigua i un gran raspall a la mà fregant el terra.
Mentre ella està fent aquesta feina, la jove a fora està en gran parícia cosint el tros del coll del gat que s'havia trencat.
Así que vive sola con trece años. Eso es muy emocionante. Independiente de los trece. Impresionante.
¿Qué tal va?
Quedará como nuevo.
¿Está casi listo?
Mentrestant, estem en casa del nen que ha rebut el regal d'un gatet de peluche,
però sabem que el gatet de peluche s'ha perdut, està a casa d'aquesta pintora
i l'està fent la suplència, el gatet de debò de la Niki.
M'agrada això de la suplència.
El gatet, el Gigi, està esperant en candeletes que torni Niki.
Per favor.
Mentrestant, el xavalet de la casa està assegut a terra i està mirant molt atentament un programa de la televisió
i al seu costat està el gran gos dormit i Gigi apropet també del gos.
Qued, cariño, apaga la televisió.
Tus invitados están a punto de llegar.
Qued, ¿me has oído?
Qued, apaga la televisió.
Vale, vale.
Eso es, sigue durmiendo.
Oh, buen perrito.
Buen perrito, quieto, quieto.
El gos ha obert els ulls molt tranquil·lament.
Mira Gigi que no para de suar de por que té.
Aquest grandós, grandiós gos s'aixeca.
Un cop dret és el terror, per lo menos el pobre Gigi.
Per pensar que és un gat, clar.
El gos s'apropa a Gigi molt mansament.
Molt tranquil·lament pel que sembla, no?
I a pesar de semblar un gos molt gran, és un tros de pa.
Veus?
És realment com un Sant Bernardo.
Tranquil·lament s'apropa.
Gigi, mentrestant, està tremolant, però no es mou per no delatar-se de què és de debò.
El gos s'apropa, l'ensuma, li dona un petó amb la llengua, s'estira al seu costat i amb la cua el protegeix de qualsevol perill que pogués passar.
Això és el que sembla.
Molt bé, molt bé.
Andrés.
Bé, ja sabem que el gos no es menjarà a Gigi, encara que Gigi no les té totes amb si.
i deixem el Gigi amb el gos, deixem la Niki amb el bosc amb aquella jove pintora i el dilluns ja en parlarem del que ha de passar.
Has vist que hem fet un rodolí, no?
Sí, sí, sí, ja he sentit.
El Gigi amb el gos, la Niki al bosc i nosaltres que tornarem dilluns.
És que som així artistes.
Baratos però artistes.
Però bé, bé, bé.
Fins dilluns si deu bé.
Bon cap de setmana.
Gràcies igualment.
Adeu-sia, gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.