Comencem la setmana avui, és dilluns, i ja comptem amb nosaltres, en Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
La setmana passada, el divendres, s'acabà amb aquella pel·lícula Darling Lily,
i avui encetem una cosa nova, que el divendres va estar a punt de desvallar,
però a l'atzar, els micròfons, no ens van deixar acabar d'explicar què era.
Els teus ditets, eh?, nerviosos, oscilants.
Bé, doncs mira, avui entrarem en èxits musicals d'un gran músic que va ser Richard Rodgers.
Aquest home, Richard Rodgers, va néixer el 28 de juny de 1902 a Nova York,
i va treballar només amb dos compositors de lletres, o dos lletristes, com es diu,
que van ser Lorenzo Hart fins a l'any 1942,
i després va estar també treballant amb Òscar Hammerstein, segon,
des de 1943 fins que va morir en 1960.
També ha col·laborat amb el teatre, amb Stephen Sondheim,
però l'homenatge que es prepara avui és concret amb una sèrie de precioses melodies
que es van presentar als escenaris de Broadway
i que han tingut després, lògicament, la corresponent versió cinematogràfica
i és el que nosaltres anem avui, precisament, a partir d'avui,
que perteneixen a la seva etapa més celebra
en col·laboració amb aquest lletrista Hammerstein
i el tema que anem a proposar en primer lloc és el que et vaig dir,
tu ho vas tallar també, que va interpretar amb el cinema,
la Julie Andrews, i és Sonrissa i Llàgrimes.
Oh, que maca.
Sí.
Ho presentem, precisament, amb la seva versió original teatral,
amb la gran creació de Mary Martin a Nova York.
I tenim la primera interpretació de Sonrisses i Llàgrimes
amb el tema, el preludi, que és el sonido de la música,
que hem de dir que aquesta preciosa cançó ve a ser, com diria,
com un cant a la naturalesa que la canta, la proclama la novícia Maria Reitner,
o sí, Reitner, que ja va interpretar amb el cinema Julie Andrews.
Que és quan se li veu l'escena en la qual ella està amb aquell davantal
i està donant voltes allà al mig d'un camp.
Exacte, en tot aquells gesp, aquells camps propers a Salzburgo,
i amb els pocs moments lliures que li depara el seu apostolat
amb el convent Norberg.
Amb la pel·lícula s'escolta abans els títols de crèdit,
mentre veiem a Maria, que està integrada en un paisatge de gran bellesa,
que és això que tu estàs dient, que és el que ens presenta la pel·lícula.
Després ve el preludi amb el que es troben continguts els temes
Himno de la mañana i Alleluia.
Escoltem, ja ho he dit abans, a Mari Martin
amb l'orquestra dirigida per Frederic Edvonch.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!