El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
El meu avi... Un dia l'hi cantaré, eh?
Sí.
Perquè m'agrada molt la...
A mi, escolta, les semaneres...
Aquesta peça.
Ha sigut una cosa que sempre m'ha agradat, les semaneres.
Inclús vaig anar una vegada al festival que fan aquí a la part de l'Ican, de l'Acan, que fan...
I n'hi havia nus en castellà.
I després va ser curiós que una vegada n'hi havia en diferents, inclús països, hasta països de fora d'Espanya.
Sí.
També cantaven habaneres.
Ai, que maco.
Però un altre estil d'habaneres, saps?
Però era també un coro cantant com si fossin habaneres.
Era interessant, eh?
Inclús d'hi havia...
Ara, on es fan avi que diuen que són molt maques i que hi ha molta gent que ho fa també, que les va sentir amb barquetes i això,
ells per la banda de cadaqués, per la banda d'allà...
Sí, sí, sí.
Jo n'hi sentia.
I fan una platja, no?
O és a l'estartit?
Ah, no me'n recordo.
És la banda de Girona.
Ara em fas...
Que a vegades saps què passa?
Que quan em preguntes i em dius una altra cosa, em fas marxar del lloc i llavors ja em marxo en aquest moment.
Sí, sí.
És que abans d'entrar...
És la platja, eh?
És la platja, la platja d'això.
I llavors la gent està en barques.
Sí.
La platja plena de barques.
I la platja també plena de gent.
De gent, d'això, sí.
És molt típic i és molt popular.
Jo me'n recordo que vaig estar, però ara me'n fas...
Sé que és una platja que inclús un passeig amb un canó i tot.
És molt d'això, eh?
Clar, a la Costa Brava hi ha diferents llocs que...
No és on està Cavall Bernat, que és aquella figura, que és una roca natural, que està enmig de la platja?
Sí.
El que passa és que la Costa Brava ara s'ha anat també en pla turista.
Ui!
S'ha anat desfent, desfent.
A viure'm estar nosaltres.
Perquè pensa que primer, molts artistes, abans d'anar a Marbella, que van fer tot això del Marbella o el que sigui, molts artistes aquests bons, bons d'aquells temps, feien cap a la Costa Brava.
Anaven a la Costa Brava i tenien... Com molts anaven a Mallorca també, hi havia el Quip Douglas, molts d'aquests que tenen unes coses allà a Mallorca, però aquí a la Costa Brava també venien.
I era típic.
I aquí a Tarragona també hem tingut grans artistes que han passat per les nostres contrades, eh?
Sí, sí.
És que ara hem començat parlant de l'Astavaneure.
Vaig venir, de la Costa Brava vaig venir.
Ah, que va baixant poc a poc.
Llavors va agafar l'autopista del Mediterrani i em fixa, eh?
Perquè va recte, eh? Va recte.
És que passa una cosa, és que has de pensar que cada cosa té el seu.
Per exemple, la Costa Brava tenia aquesta cosa brava, com si diguéssim, la roca, tota la platja verge, i clar, aquells racons eren molt bonics per muntar com Dalí, va fer el que va fer allí, i d'aixòs, no?
Però llavors tenies, per exemple, la part de Tarragona, aquesta cosa, que tenia un altre encant diferent d'això.
Per això és daurada.
Diferent.
Ah, ja ho diem, ja ho diem.
Per exemple, mira, tenies a Salou, per exemple, que alguns xalets de Salou, o molta gent de Salou, era gent de Saragossa.
Sí.
Com a Alicant, per exemple, va molta gent de Madrid, el que sigui, doncs Salou era, hi havia aquests xalets al costat de la platja, hi havia un munt de xalets, ara ja s'han tapat els xalets, els han tirat per fer edificis, o sigui que tot ha anat canviant d'aquesta manera.
Després, una de les platges, també, que era molt important, parlem, per l'època, perquè llavors, esclar, una platja no és com ara, no?
Però una de les platges que era important, que venien tota la gent més aviat de Barcelona, era aquí a Torre d'en Barra.
A Torre d'en Barra?
A Torre d'en Barra, xalets i molta gent de Barcelona. Teniu el seu, la segona vivenda d'estiu, a Torre d'en Barra.
Això ara passa també a la banda de Valls, per la banda de la muntanya, el que és el Pla de Santa Maria?
Sí, sí, sí.
Al març del Pla, sense anar més lluny, allà hi ha moltíssima gent que va de Barcelona.
Sí, sí, sí.
I que tenen la seva caseta de muntanya.
Com aquí, per exemple, tenies també aquí a la cartera de Valls, hi havia uns quants xalets molt importants,
i després a la cartera de Barcelona, que diem, també hi havia uns importants.
A mi, ells no diuen ni parcel·la ni xalet, diuen la seva torre.
Sí, sí.
O tenen com a torre.
Sí, sí, sí.
És tradicional, es veu entre ells.
No, no, no.
En aquell temps, per exemple, la burguesia, per exemple, el parc més burguesia, doncs clar, tenien la seva torre o torreta,
depèn de la categoria que tenien, i clar, és com ara mateix que agafen i la gent, doncs, agafen un grup d'aixòs i es fan una urbanització aquí als Pallaresos.
Què passa, llavors? Aquell li agrada, el costat, el costat, i llavors ja sembla tota una barriada que perd el primer d'aixòs.
Però llavors, llavors, cadascú tenia les seves, clar.
Sí, perquè és veritat, moltes vegades marxem a la muntanya intentant d'alguna manera fugir del dia a dia, fugir del Ramon Bori de la ciutat,
i per estar tranquils, i depèn d'on estigui la teva escapada, et trobes a un mitjà d'una altra ciutat, gairebé.
Depèn de l'època, perquè, per exemple, llavors, l'aristocràcia, els senyors, aquests indians que van vindre...
I tenien grans camps.
Aquests indians que van vindre, que van fer fortuna allà, i aquí van fer els grans xalets amb els seus terrenys, clar,
el mesúbé, el que portava els cavalls, el que portava... Clar, llavors aquesta gent anava a la torre, quan anava allò, era disfrutar a més noves.
Clar, perquè no feien...
Això ja va anar de caient, perquè, clar, abans, com que tenien el coponet de la finca que tenien i del valor del dinar que tenien,
això com ara, si tu poses a la caixa, poses X pessetes, et donen un 1, un 2%, i encara s'hi posa't el foten.
Home, jo espero que no, per la conta que em porta.
No és que tinguin masses, però...
Llavors, aquesta gent, com que tenien truc que tenien, doncs, clar, tenien el banc...
Els donava força, també.
O accions i coses d'aquests, clar, i en deien el coponet, el coponet.
Per exemple, mira, tens... Vem aquí a Vilafortuny, Vilafortuny, tot aquell castell, tot allò,
era del Castellarnau, de l'Enriqueta, de la casa Castellarnau, lo d'allí del...
Del Castellarnau del carrer que comentàvem l'altre dia?
Del museu.
Sí.
I el museu, o l'última que hi havia últimament que hi va haver,
era doni Enriqueta de Castellarnau, no?
Que era soltera, després se va casar, després va quedar viu, va tornar a casar,
després l'altre ja...
Així com el primer cuidava bé les coses, l'altre ja no era tant d'allòs,
llavors ja es va perdre Vilafortuny, ja va començar a vendre, i el que sí, i s'ha perdut.
Vilafortuny, doncs, és un lloc de xalets o d'això, no?
Però en algun temps, Vilafortuny, hi havia el seu castell,
un castell, un castellet d'això, amb aquelles terres,
jo he acabat la guerra per uns motius que d'aixòs, i vaig estar-hi allí,
vull dir, i clar, tot això s'ha anat perdent,
i més que també moltes coses s'ha anat perdent com passa amb els mullers,
els mullers, per exemple, uns grans senyors del que sigui,
doncs clar, els hereders, a vegades ja no aprecien aquella cosa,
aquell sentiment primer, o com s'han de repartir les coses,
doncs, a repetir, llavors s'han de fer moltes terres,
moltes finques...
Sí, sí, es desvien, potser, amb massa mans,
i aquelles mans no tenen la mateixa cura que tenia al principi, no?
I per això a vegades veus coses que dius, com s'ha desfet això?
I és que a vegades passa això.
Avi, s'ha adonat d'una cosa?
Que anàvem a parlar d'un carrer determinat,
que a final m'ha acabat parlant, no gairebé tota la costa dorada,
perquè, ja que dèiem, hem començat parlant de veneres,
i ens hem anat cap a Pilar Fortuny...
Però és el que diem, no hem de posar una història,
el 1800 va passar això i això.
Perquè hi ha moltes coses a explicar.
A Reus, a tal època, vam voler fer...
Ara comemoren a Reus, i que em perdoni, no, és on parlar,
ara volen fer una placa, no sé què,
on vam començar a posar la primera pedra, pel canal.
Ja se'n recorden?
Pel canal.
Ai, aquell canal...
Aquell canal?
Ja parlarem demà, ja m'ho explicarà demà, avi.
Gràcies.
No, que m'emboliquis...
Sí, sí, sí, això s'ha d'explicar, eh?
Jo et parlo així, i tu m'emboliques, eh?
Això ho explicarà demà.
I tu, i després se pensaran que ho faig perquè...
No, no, no, no, no, no, demà ens ho explica, eh?
Bueno, bueno.
Gràcies.
Adeus, ja, avi.
Els nois de Calella feien un cremar,
mans de la guitarra solien cantar,
solien cantar,
Visca Catalunya,
Visca Catalunya,
Visca Argentina.
Visca Catalunya...
Tweder
Visca Catalunya I
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca Catalunya