Música
Avui passen 3 minuts de dos quarts de nou del vespre i benvinguts al No en vinguis amb històries al programa dedicat a la divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, molt bon vespre, com vulguis, Manel Magí.
Què tal, com estem?
Doncs força bé, no? Ja tenim papa, no?
A veure, mos papa, no?
Ja tenim papa.
Benet, setzè, no?
Setzè.
Tal dia com avui passarà les efemèries.
Sí, d'aquí un any podrem parlar.
Molt bé, no en vinguis amb històries. El control tècnic, Núria Cartanyà i tot seguit el nostre sumari.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Què tenen en comú les tropes anticastristes Charles Darwin i Lord Byron?
Ho sabrem tot seguit a les nostres efemèrides.
També aquesta setmana, el Manel ens ha preparat un monogràfic anomenat l'inici de la tradició jacubea.
No sé si he de dir...
Transició, no, és una altra cosa.
La tradició jacubea, no sé si hi ha alguna relació perquè sabies que avui s'escollia papa,
doncs un tema religiós...
Sí, jo ho havia intuït i dic...
Home, no és ben bé, és més aviat històric que religiós, però bueno.
Perfecte.
Les curiositats van sobre llibres.
La nostra història ens transportarà al carrer Reial, a la Casa Gasset en concret.
L'actualitat sobre història i per finalitzar quatre recomanacions ràpides sobre llibres,
ja que estem a prop del Sant Jordi.
Afemèrides
Tal dia com avui, de l'any 1824, moria a Missolonghi, Lord Byron,
tota una icona o un mite del romanticisme.
Ho feia lluitant per la independència de Grècia.
També, tal dia com avui, però de l'any 1882, moria el naturalista britànic Charles Darwin.
També, tal dia com avui, de l'any 1961, les forces invasores d'exiliats cubans
es rendien a les milícies castristes a Bahia Cochinos.
No em vinguis amb històries, el monogràfic.
Jordi, tu has fet... Què tal?
Hola, molt bé.
Has fet tu el Camí de Santiago.
M'has agafat a contratemps.
T'he agafat que anaves aquí.
No esperàvem amb un Jordi, no saps.
Anaves un moment que era la vaga, no?
No em vinguis amb històries, home.
D'acord.
Has anat al Camí de Santiago, tu?
No, no, no. He estat a Santiago, però no.
O sigui, has anat a Santiago en cotxe, no? En autobús.
Sí, sí.
Bueno, però si algun dia pots anar a peu, t'ho recomano.
Sí, tu ho has fet? No.
Sí, jo sí que ho he fet. Un tros, sí.
Cent i pico quilòmetres.
Explica'ns, quin és l'inici de la tradició jacobè?
Sí, perquè, clar, teòricament allí s'ha enterrat el senyor Santiago,
un dels apòstols de Jesucrist.
Sant Jaume.
Sant Jaume, sí. En català no es pot dir Santiago o Sant Jaume?
No ho sé.
Bé, potser ho diurem en Sant Jaume.
O Santiago.
O Santiago, no? Va, Santiago, que era més bonic.
Doncs bé, per als nostres ulls, aquí ara en ple segle XXI,
esbrinar com un mausoleu del Baix Imperi Romà situat a prop de la ciutat romana,
diria Flàvia, en les costes gallegues,
es va convertir en la tomba de l'apòstol Santiago,
és pràcticament impossible.
És una qüestió de fe, dirien els creients.
Aquell lloc, conegut amb el nom del bosc del Libredon,
havia estat habitat des de temps molt antics.
Els romans hi van instal·lar una guarnició,
però a començaments del segle IX,
l'imperi romà feia molts anys que havia desaparegut,
i en aquell bosc només hi quedaven les ruïnes d'una torre,
d'unes termes,
i les restes mitja enterrades per la malesa de l'anomenat mausoleu,
que formava part d'una necròpolis que s'havia utilitzat fins a l'època visigoda.
Per les dimensions d'aquella tomba,
devia ser o devia pertanyer a un personatge important.
Fos qui fos,
la llegenda ens parla d'una ermità anomenat Pelai,
que vivia a la zona,
que per l'any 813,
altres fonts ho retrasen hasta l'any 830,
aquest ermità va tenir una visió
on els àngels li van revelar la naturalesa de la tomba.
Aquesta visió,
acompanyada per la visió de llums al cel,
va originar el topònim de Campus Estelae,
o Camp d'Estels,
que se va transformar en l'actual Compostela.
Aquell ermità va comunicar d'immediat la seva visió a Teodomir,
el bisbe de la ciutat propera d'Iria Flàvia,
el qual va ratificar i verificar la visió.
I Manel,
quina relació tenia l'apòstol Santiago
amb aquelles terres situades al confit
de les terres conegudes del que era en aquell moment Europa?
Sí, perquè en aquell moment era el cunt del món,
el quinto pino,
vol dir, allò era el més allunyat que hi havia.
Doncs bé,
aquesta relació se remonta a una cita
de l'obra Breviarium Apostolorum,
del segle VII,
on s'afirmava que l'apòstol havia predicat a Hispània,
diu que va entrar per Catalunya,
va estar a València,
va estar també a Saragossa
i després a Galícia,
i que abans de retornar a Jerusalén,
on va sofrir martiri l'any 44 de la nostra era,
va ser decapitat.
I per justificar la presència de la seva tomba aquí?
Doncs bé,
es va creure que allò més normal seria
que Santiago hagués estat enterrat
al lloc on va predicar.
Sembla ser que va ser el costum dels apòstols,
que les terres que van evangelitzar
doncs es van fer enterrar allí.
Posteriorment,
al voltant de la trobada
d'aquesta suposada tumba de Sant Jaume,
o de Santiago,
es va anar forjant una història
que parlava de la mort de l'apòstol a Jerusalén,
de la recollida de les seves restes
pels seus deixebles
i del trasllat d'aquestes per mar fins a Galícia,
fins a les costes de Galícia,
a bord d'un vaixell guiat per àngels.
La història acabava
amb la construcció del mausoleu
i de la guarda d'aquest
per part dels seus deixebles
fins a la seva mort
i posterior enterrament
junt a la tomba de Santiago.
I en quin context històric
es situa la troballa
de les suposades restes de l'apòstol Santiago?
Sí.
Doncs bé,
la zona de Galícia,
a principis del segle IX,
era una religió anexionada
al regne d'Astúries,
que havia nascut cap a l'any 718
quan un grup de nobles vicigots
es van refugiar
fugint de la conquesta àrab.
Recorda que l'any 711
els àrabs van entrar
pel sur de la península
i en pocs anys
tot el regne vicigot
va desaparèixer.
Van arribar a Jardíars.
Sí, van arribar fins a París,
però uns quants nobles vicigots
es van refugiar
al nord de les muntanyes,
una zona de molt difícil accés.
Doncs bé,
el regne d'Astúries,
quan suposadament
es va descobrir la tomba de Santiago,
era un regne relativament nou,
tenia uns cent anys d'existència,
i bé,
ja havia superat
el caos
i la precarietat
dels primers moments,
i ara ja
un regne
bastant consolidat,
amb una monarquia estable,
i cert poder,
cert poder de resistència
davant
el tot poderós poder musulmà
d'aquella època.
No obstant,
en aquella desigual lluita
contra el califat de Còrdoba,
els asturians
no comptaven
amb cap símbol
sobre el qual
recolzar-se,
no?,
aquesta lluita.
Llavors,
aquesta va ser
una de les claus
de l'èxit
de la troballa
del sepulcre.
El rei Asturiar,
Alfons II,
que va regnar
entre el 791
i el 842,
li va venir
com a anella
el llit,
ja que la presència
del cos sencer
d'un dels més importants
deixebles de Jesús
en aquelles terres
donava per si sola
legitimitat
a tot el regne,
a la dinastia,
i a més a més
constituïa
un reforç espiritual,
podríem dir,
de luxe
en la lluita
contra els musulmans.
O sigui,
si tenien
aquella relíquia,
en cas d'atac
podien demanar ajuda...
Tota la cristiandat
havia de defensar
les relíquies
de l'apòstol.
O sigui,
li va tocar
la loteria
pràcticament
als reis
d'Astur.
Una bona excusa
per la croada.
Per exemple.
Doncs bé,
per tant,
el relat
que abans
hem parlat
de l'Ebrevarium
Apostolorum,
on s'afirmava
que Santiago
va predicar a Espanya
i que havia estat
considerat fals.
Fins aleshores,
va ser ràpidament
acceptat com a veritable.
Per altra banda,
la riquesa
del sepulcre
redescobert
s'ajustava
a la importància
de les relíquies
que guardava.
I també cal recordar
que l'apòstol Santiago
era d'una personalitat
impulsiva.
De fet,
era conegut
com a fill del tró
als evangelis.
I això feia
de la figura
de l'apòstol
un magnífic punt
de referència
en l'ambient bèl·lic
que es vivia
en el Regne Astur
de lluita constant
contra l'Islam.
I encara un detall més
que ens ajuda
a entendre
la bona acollida
del culte
a l'apòstol
entre les pocs
cristianitzades
tribus
d'Àsturs.
Que era que el tró,
em dic que li diuen
el fill del tró,
doncs el tró
era l'atribut
de les antigues
divinitats masculines
de gairebé
tota Europa.
Ja fora
el tor germànic,
els seus de Grècia,
el Júpiter romà
o el totatis
dels pobles gals.
Així, per tant,
la figura
de l'apòstol Santiago
va servir d'enllaç
entre les cultures
paganes que encara existien
a l'època
i el cristianisme
va ser un pont.
Un pont,
aquesta figura
de fill del tró
permetia relacionar-lo
amb els cultes anteriors.
A més,
religiosament,
l'església Astur
que estava molt unida
al poder civil
quedava molt reforçada
davant l'església
que subsistia
a les zones dominades
pels musulmans.
Més partidària
de pactar
amb l'islam
que de combatre'l.
Amb la figura
de Santiago
al seu costat,
la postura
de combatre
els musulmans
de l'església Astur
va guanyar punts
enfront,
com hem dit,
d'aquesta coexistència
pacífica
que pregonaven
les grans diòcesis
hispàniques
sota d'un mínim
musulmà
com eren
Toledo
o Sevilla.
I a més,
s'apropava
a la defensa
que feia
el cristianisme
també
l'impèrie carolingi.
Amb tot això,
està clar que
Alfons II
es va creure
totalment
aquesta història
del descobriment
que li havia fet arribar
al bisbe Teodomir
i ràpidament
el monarca
va fer
aixecant
aquell llunyà
bosc
de Libredon
una església
per guardar
el sepulcre
i altres dos
consagrades
al Salvador
i a Sant Joan.
Aquella primera església
que va contenir
les suposades
reliques
de l'apòstol
sembla ser
que era molt
pobra
i petita
amb una sola nau
i una amplada
que amb prou feina
superava
la del
mausoleu romà
o sigui
uns 4 o 5 metres.
En la seva construcció
es van aprofitar
les columnes
que sembla ser
que tenia
o que conservava
el propi mausoleu.
Era un temple
d'estil astorià.
Les esglésies
d'estil
de l'anomenat
estil astorià
astorià
se'n poden veure
encara un bon grapat
d'exemples
acostumbraven
a ser petites
amb un pòrtic d'entrada
una tribuna
als peus
tres naus
tres altars
a la capçalera
separats
de la resta
del temple
per una serosia
o petit mur
anomenat
iconòstasi.
No és com ara
que l'altar
està
unit
obert
als fidels
llavors estava
amagat
i també
estaven acostumbrades
a estar decorades
amb grans pintures
murals.
Aquesta església
es va quedar
molt aviat
petita
ja que des de mitjans
del segle IX
l'afluència
de peregrins
va començar
a ser important
i anar augmentant.
El rei
Alfons III
que va regnar
entre el 866
i el 912
va decidir
construir
una església
més gran
sobre la primera.
Aquesta nova
construcció
va ser
consagrada
el dia 6
de maig
de l'any
899
per l'abisbe
Cisnan I.
Perdó,
de la importància
que havia
adquirit el culte
a les reliques
de l'apòstol
no és un bon
testimoni
el fet
que 16 bisbes
més
van participar
en aquella
consagració.
Ja no es tractava
d'una construcció
petita i senzilla.
Les cròniques
de l'època
parlen d'un temple
de 53 metres
de longitud
per 21 templada.
Tenia 3 naus
i, segons sembla,
es van fer portar
amb vaixells
18 columnes
per a la seva
construcció
procedent
de la ciutat
d'Oporto,
segurament
expoliades
d'algun edifici
romà.
Comptava
amb un pòrtic
i un baptisteri
al seu costat nord,
mentre que a la capçalera
s'hi aixecava
una estança rectangular
construïda sobre
l'antic mausoleu
on s'hi van depositar
les reliques
de l'apòstol.
Possiblement
estava coberta
en volta
de material,
de pedra,
ja que era
molt més segura
davant dels incendis
que les cobertes
de fusta.
També,
durant aquesta segona
meitat
del segle IX
van augmentar
les construccions
en exces.
El convent
d'ante altares
se li van afegir
oratoris,
residències
per a gent necessitada
i el Palau del Bisbe,
ja que a partir
de l'any 862
la seu de la diòcesi
es va traslladar
a Santiago
i la diòcesi
original
que era
Íria Flàvia
va quedar
com a seu
auxiliar.
Cisnant
primer
va ser
el primer bisbe
que es va
instal·lar
a Santiago
i va ser
el primer
en fer fortificar
l'indret
que ja era
una petita ciutat
en continuo creixement
gràcies a les terres
donades per la corona
al Clargat
i el qual
es va arrendar
a molts plageros
que hi van acudir.
Poc a poc
la transcendència
de la descoberta
de les restes
de l'apòstol Santiago
va anar
travessant fronteres.
Així,
l'any 1950
el bisbe
de la ciutat
de Puy
Gotescalc
va ser
el primer
peregrí francès
del que tenim
constància
que ha viatjat
fins a Santiago
i l'arribada
de peregrins
vinguts
de totes parts
de la cristiandat
va començar
a fer-se
imparable.
Potser
aquest va ser
el motiu
d'aquest gran poder
que anava adquirint
Santiago
va ser el motiu
que va impulsar
l'any
997
al Capdilla
Còrdoba
al Mansor
que la primer
ministra del califa
Ixam II
ha destruï
aquell centre
de peregrinatge.
Cap exèrcit
musulmà
hi havia arribat
abans
en part
degut
a les grans
dificultats
orogràfiques
per accedir-hi.
Al Mansor
amb el millor
exèrcit
de tot Europa
va partir
el dia 3
de juliol
d'aquell
997
cap a Santiago
passant
per les localitats
de Mèrida
i Còria
on va reunir
encara més tropes
quan va arribar
a la ciutat
de Viseu
a l'actual
Portugal
també es van
unir
en aquell
formidable
exèrcit
tropes
cristianes
aliades
fet que
demostra
la fragilitat
de les
aliances
de l'època
no hem de pensar
que tots
els cristians
lluitaven
contra els
musulmans
i viceversa
qüestió
d'interessos
si
convenia
pactar
amb veïns
cristians
pactaven
si convenia
pactar
amb musulmans
això passava
tot a la península
sí
exacte
i per altra part
una altra flota
va partir
del càcer
d'Ossal
de les costes
portugueses
fins a arribar
a Porto
amb més tropes
allà es van
ajuntar
amb les tropes
que pujaven
per terra
i van anar
pujant
ja el gran
exèrcit
unificat
pel litoral
gallec
arrasant
la ciutat
de Padrón
etc
fins que
l'11 d'agost
van arribar
a les portes
de Santiago
que havia estat
abandonada
pels seus
habitants
davant
la impossibilitat
de defensar-la
davant
un exèrcit
tan poderós
la ciutat
va ser saquejada
però tant
les cròniques
musulmanes
com les cristianes
afirmen
que el sepulcre
de l'apòstol
va ser respectat
sigui com sigui
al Mansor
es va portar
un important botí
que va repartir
entre les seves tropes
i els seus aliats
cristians
entre aquest botí
destacaven
les campanes
que van ser
arrencades
de l'església
de Santiago
i portades
a Còrdoba
com a trofeu
de guerra
on van ser
reutilitzades
com a làmpares
a la gran mesquita
d'aquella ciutat
poc després
l'any 1000
o sigui
uns 3 anys
després
de la destrucció
el rei
Bermudo II
i el bisbe
Sant Pere
de Mazonzo
van restaurar
tant l'església
com tota la ciutat
i 3 anys després
l'any 1003
l'església
restaurada
era consagrada
de nou
i la fama
d'aquell centre
de peregrinatge
va continuar creixent
fins a obligar
a finals
del segle XI
cap a l'any 1075
a iniciar la construcció
de la magnífica
catedral
que encara avui en dia
podem admirar
i que es va fer
per poder encabir
a tots els peregrins
que arribaven a la ciutat
però això
això ja és
una altra història
No en vinguis
amb històries
curiositats
Després de tenir solucionats
tots els dubtes
sobre la tradició
jacubea
doncs anem
amb les nostres
curiositats
a la història
i ho fem
amb 3
avui en tenim
per sessió triple
ja que ben aviat
dissabte en concret
és el dia del llibre
la primera
qui era William Brody
doncs ara tot us ha seguit
ho sabrem
la vida de William Brody
transcorria amb normalitat
com a avenista
i dirigent sindical
del comitè popular
d'Edimburg
però quan arribava la nit
aquest bon home
bon home entre cometes
dirigia una perillosa banda
de delinqüents
sense que ningú sospités
de la seva doble vida
sembla ser que
un cop
es va donar a conèixer
el seu secret
la seva biografia
va inspirar
a Robert Louis Stevenson
per escriure
l'estrany cas
del doctor Jekyll
i Mr. Hyde
això era l'any 1886
seguim també
amb més llibres
i en aquest cas
el llibre protagonista
és la Neida
el gran escriptor romà
Publi Virgili Maró
que va viure
entre el 70
i el 19
abans de Cris
va deixar instruccions
que a la seva mort
fos cremat
el manuscrit
de la Neida
ja que no havia tingut
temps d'acabar l'obra
i la considerava
una obra imperfecta
però l'emperador August
que havia demanat
a Virgili
l'inici de l'obra
va ordenar
a ignorar
la seva darrera voluntat
la voluntat del poeta
i va encarregar
a altres autors
la finalització
de la Neida
curiosament
gràcies a aquest fet
hem pogut conèixer
aquesta obra
del poeta clàssic
i la darrera curiositat
relacionada amb llibres
porta el títol
de l'altre món
o història còmica
dels estats
i imperis
de la lluna
i és que l'escriptor
i espadachí francès
Cyrano de Bergerac
que va viure
entre el 1620
i 1655
va ser el primer
a mencionar
en la història
de la literatura
els coets
com a mitjà de propulsió
en la seva obra pòstuma
l'altre món
o història còmica
dels estats
i imperis
de la lluna
publicada
l'any 1657
en aquesta obra
la lluna
estava habitada
per homes
de quatre cames
i veu musical
que feien servir
armes de foc
que a més a més
de batre la casa
també la cuinava
la il·luminació artificial
s'aconseguia
mitjançant
cuques de llum
i els ratx de sol
eren atrapats
i s'emmagatzemaven
i s'emmagatzemaven
en grans globus
l'any 1662
el mateix
Cirano de Bergerac
publicava un nou llibre
sota el títol
Història còmica
dels estats
i imperis del sol
en el qual
es narraven
meravelles similars
Bé, o sigui
que el Cirano de Bergerac
aquest senyor
era un autèntic
no només
un Juli Verne
no?
Sí, sí
en part sí
un Juli Verne
del segle XVII
Déu-n'hi-do
doncs bé
avui a la nostra història
parlarem d'una casa
que crida bastant l'atenció
perquè està situada
al carrer Real
no és un lloc
on hi ha grans cases monumentals
just tocant
a la plaça dels carros
és l'anomenada
Casa Gasset
és un edifici
que respon
a un estil
eclàctic
neoclàssic
i que consta
de tres plantes
en la part central
i només una
a les laterals
la façana
en conjunt
és academicista
amb elements clàssics
en ornamentació
a la planta baixa
hi ha un arc
en escorç
i dos arcs
de mig punt
adosats
a la façana
i ascendint
des de la cornissa
de la planta baixa
fins a l'acabament
de l'edifici
hi ha quatre columnes
planes
amb capitells corintis
el seu dia
va ser
la seu dels vins
René Barbier
després
hi va instal·lar
la cambra de comerç
indústria i navegació
entre els anys
1956
i 1972
i més endavant
va ser
la comandància militar
de Marina
que la va utilitzar
per a les seves oficines
administratives
finalment
l'any 1983
l'arquitecte
Xavier Climent i Sánchez
va redactar
el projecte
de rehabilitació
de l'immoble
per tal
que fos
la seu
dels serveis
territorials
d'arquitectura
i habitatge
de la Generalitat
i dels Mossos
d'Esquadra
varen col·laborar
en la direcció
de l'obra
els arquitectes tècnics
Joan Milay Rovira
i Jesús Valiente
i Delgado
en definitiva
que l'antiga
Casa Bofill i Gasset
és un dels edificis
més representatius
del segle XIX
tarragoní
Notícies
Bé, s'ha presentat a Tarragona
un nou grup de reconstrucció històrica
anomenat
la Legio Prima Germánica
que participarà en la propera edició
de les jornades
de reconstrucció històrica
Tàrraco Viva
que es podrà veure
a la nostra ciutat
entre el proper 18
entre el 18
i el 30
del proper mes de maig
aquest grup es caracteritza
per mostrar
l'evolució
de l'exèrcit romà
en tota la seva
indumentària
armament, etc
des dels darrers temps
de la república
a mitjans del segle I
abans d'Eclis
fins al Baix Imperi
ja al segle IV
i V de la nostra era
i les causes
que van motivar
aquesta evolució
si esteu interessats
en aquest tema
aquest grup
de reconstrucció històrica
té una pàgina web
que podeu visitar
és la següent
www.primagermánica.com
La següent notícia
ens trasllada
fins als propers
dies 6, 7 i 8 de maig
que celebraran
les jornades
de commemoració
de les brigades
internacionals
a Catalunya
els actes
se celebraran
a la facultat
de periodisme
de la Universitat
Rovira Virgili
amb la xerrada
del brigadista
i corresponsal de guerra
Sam Russell
això el dia 6
també a la serra
de Pàndols
a la Terra Alta
on es descobrirà
una placa
commemorativa
dedicada
als voluntaris
britànics
de la quincena
brigada
això el dia 7
i finalment
a la Bisbal
del Falcet
a Priorat
més informació
amb propers programes
del nom
i amb històries
i o també informant-vos
al correu electrònic
nojubilemlamemoria
arroba yahoo.com
Bé, i també una notícia
que ens porta
fins a la ciutat
de Tortosa
i és que el Patrimoni
Cultural
de la Generalitat
convocarà
abans de l'estiu
el concurs
per adjudicar
els treballs
de redacció
del Pla Director
de Restauració
de les Muralles
de Tortosa
Aquest pla
establiria
els criteris tècnics
de recuperació
i restauració
del conjunt
en murallat
tortosí
que pateix
degut a segles
de complet abandonament
un estat
de degradació
realment altíssim
un estat deplorable
cal dir que Tortosa
compta
amb uns 6 quilòmetres
de muralles
i que és un dels recintes
en murallats
més llargs
que es conserva
en el territori espanyol
i que van des de
petits trams
d'època
encara andalusí
del segle X
fins a les construccions
més modernes
del segle XVIII
Aquest darrer cap de setmana
més a més
es va fer
un acte
de record
també en aquest cas
de recuperar
la memòria
a Alemanya
en concret
dins dels actes
sobre el 60è aniversari
del final
de la Segona Guerra Mundial
i de l'alliberament
també
en aquest cas
per part dels russos
del camp
de concentració
naci
de Ravensbrück
un camp de concentració
on van morir
més de 90.000 dones
de diferents països
en concret
hi havia dones
de 20 països
que van ser torturades
violades
i assassinades
en aquest camp de concentració
una jornada
de record
i de memòria
en un esforç
de memòria
que avui és més necessari
que mai
enfront l'amenaça
dels grups neonazis
bé
i una altra notícia
que ens parla
de la presentació
d'una insòlita
troballa
feta en un mas
proper a Gandesa
es tracta
d'un alt relleu
del dictador
feixista italià
Benito Mussolini
la peça en qüestió
era la pedra central
de la llinda
d'una porta
del mas
amb l'alt relleu
d'un bus
d'un soldat italià
per la forma del cas
no hi ha cap mena
de dubte
acompanyat
per una branca
de llorer
símbol de victòria
l'autor
degués ser
algun soldat italià
dels molts
que van haver
a la zona
durant la batalla
d'Ebre
amb dots escultòriques
i el fet
que el front
remengués estacionat
diversos mesos
a la zona
va donar temps
a aquell soldat
escultor anònim
a fer l'escultura
l'acabat
és força tosc
amb les vores
poc perfilades
suposo que
ha tingut
el poc material
que devia
disposar
però
és una peça
realment
molt curiosa
des del passat 9 d'abril
aquesta escultura
es pot visitar
al museu
de la batalla
de l'Ebre de Gandesa
i ràpidament
ja passem a parlar
d'unes quantes novetats
editorials
algunes ja
us n'hem parlat
en programes anteriors
d'altres no
aquestes bastantes
que hi ha
per al dia d'avui
el dia d'avui
que s'ha elegit
un nou papa
es tracta
del llibre
Història del Cristianisme
a Catalunya
editat
per pagès editors
dins de la col·lecció
Biblioteca
d'Història de Catalunya
és obra
del sacerdot
Joan Bada
professor
de les facultats
de Teologia
de Catalunya
i de Geografia
i Història
de la Universitat
de Barcelona
és autor
d'obres
com
l'Església
a Barcelona
la crisi
de l'antic règim
1808-1833
o la Guerra Civil
a Catalunya
destaca
en aquesta obra
la gran capacitat
de síntesi
per oferir
una magnífica
panoràmica
des dels inicis
del cristianisme
fins a pràcticament
l'any passat
sense deixar
de banda
les diverses
branques
del protestantisme
o les esglésies
ortodoxes
també de la mateixa
editorial
i dins de la mateixa
col·lecció
és a dir
heum editorial
i la col·lecció
d'Història de Catalunya
l'obra de Josep Maria
Salrac
és força recomanable
Catalunya
a la fi
del primer mil·leni
en aquesta obra
Josep Maria
Salrac
ens ofereix
una panoràmica
solvent de la societat
catalana
de la fi
del primer mil·leni
és a dir
entre els segles
9 i 10
període anterior
els grans canvis
que tindrien anterior
i posteriorment
interpretat sobretot
des de l'òptica
del poder
i de l'organització
de la societat
altres llibres
que també
recomanem
des d'aquí
a l'on vinguis
amb històries
ja vam parlar
també
de la darrera obra
d'en Merinàs
Mujeres en el Mundo
Història, Retos y Movimientos
publicat per Alianza
i en concret
és un assaig
en Merinàs
va estar fa una setmana
a la Tarragona
presentant aquesta
darrera publicació
i és un dels llibres
que recomanem
per aquest proper
Sant Jordi
i per finalitzar
i per manca de temps
Nieves Paradella
ha publicat
al siglo XXI
El otro laberinto español
Viajeros árabes
a Espanya
entre el siglo XVII
i 1936
tot un resum
de diferents cròniques
de com ha estat vista
Espanya
o la península ibèrica
en general
pels viatgers àrabs
que s'han atrevit
a venir cap aquí
I això és tot, no Jordi?
Sí
S'ha acabat ja
tot el que tenim
Bueno, tindré material
per parlar una hora més
però com que no mos diuen
on hem d'anar
Ets cruel, eh?
Ets cruel
Tu saps que tu i jo
tenim rotllo per a rato, no?
Bé, és igual
Deixa'm estar aquí
No em vingués a mi històries
als diumenges
en diferit, no?
Repetició
A les 10 de la nit
A les 10 de la nit
i als dimarts
cita puntual
a dos quarts de nou
control tècnic
Núria Cartanyà
i qui us ha estat parlant
Manel Magí
Jordi Chimeno
Adéu
Adéu
El rellotge del temps avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a...
No em vinguis a mi històries
a Tarragona Ràdio
I en vingire la història
I
Fins demà!
Fins demà!