logo

Arxiu/ARXIU 2005/JA TARDES 2005/


Transcribed podcasts: 582
Time transcribed: 6d 0h 13m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Un minut passa del punt de dos quarts de sis de la tarda i una setmana més.
El Ja Tardes cobrim els actes que s'engloben dins el que s'anomena TCC Tarragona Cultura Contemporània.
Parlarem, doncs, de música en directe.
D'aquí un momentet el David Aragonès ens explicarà quines són les pel·lícules que podrem veure a l'Antiga Audiència
i també al Teatre Auditori de Caixa Tarragona.
Però com cada 15 dies fem una parada a la Salatrona.
Aquesta setmana toca teatre i tenim amb nosaltres a la seva programadora, la Paloma Arza.
Paloma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què fas tan baixeta?
Se'ns ha assegut en una cadira baixeta avui.
No, però he volgut.
Estàs bé així?
Sí, sí, estic millor.
T'ha veig estranya, però ja va bé, ja va bé.
Sí, sí.
S'ha com a disminuïda, la Paloma.
En fi, presenteu aquesta setmana.
I sent fred.
No sé si en divendres o també divendres i dissabte, doble programació aquesta setmana o de moment només un dia.
De moment un dia.
Esperem, igual, saps que el fred aquest està afectant, eh?
Per primera vegada l'última obra no tenia ple total i és el fred aquest.
Ja pot ser.
Perquè vosaltres ja feu el que podeu, que doneu te a l'entrada, no?, per escalfar una mica.
Però fa mandra sortir de casa.
Unes bufandes, hem pensat.
Mira, em sap la trono, no?
A banda i banda, tipus la del nàstic, però...
Déu-n'hi-do.
O sigui, que de moment és divendres a la nit, a les 9 i mitja, però, bueno, no sé si estan venudes totes ja a los Raconet, a la plaça de la Font, d'aquesta manera sí que repetiríem dissabte.
Sempre teniu la porta oberta i, de fet, aquesta setmana, més que d'altres setmanes, perquè l'obra és tarragonina.
Sí, són tenen de casa.
Per tant, allò que si el dissabte ho voleu tornar a fer, només cal que, mira, els teniu a l'abast, no?
Sí, això.
Els truqueu i repetiu.
No teniu excusa ni el fred, serà només una sessió però molt concentrada.
d'una obra que es diu Princesa o Princesa, ara ens ho explicaran, que combina teatre amb música en directe i, a més, que ja s'han mogut per, vaja, amb mil històries, no?
Sí, senyora.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la coordinadora de tot aquest muntatge, la Marta Alonso. Marta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com teniu el cos? Esteu preparats ja?
Sí, sí, ja estem en ello.
De fet, la sala Trono jugueu amb avantatge, ja la coneixeu?
Bé, la coneixem d'haver-hi anat, no? A veure coses, però no, no hi hem actuat mai.
I què tal l'escenari? Què us sembla?
Bé, perquè és un lloc molt recollidet, no? És una zona petiteta recollida i llavors doncs és com més agradable, no?
Crea més caliu, suposo, de cara...
Com va ser el contacte entre la Marta Alonso i la Paloma? Us coneixíeu ja?
I tant, som ex-companyes de l'escola de teatre, Marta.
Sí, sí, sí. De fa molts anys, sí.
Explica'ns una miqueta, Marta, a qui heu implicat en aquesta obra i de què va?
Bé, doncs en principi és una adaptació d'un llibre.
Això va sorgir d'un llibre que ens va agradar molt, que es deia Princesa,
que era d'un autor italià que es diu Mario Janelli.
Llavors ens va agradar molt aquesta obra i vam parlar de la possibilitat de reconvertir-la en una obra teatral.
Aquesta proposta va sorgir amb l'Agustín González, que també estava interessat en això,
i llavors vam fer aquesta adaptació molt complicada, per altra banda,
perquè clar, és un llibre molt llarg, molt complex,
i convertir-lo en una sèrie de monòlegs i a més a més adaptats a teatre,
doncs clar, era una cosa d'entrada una mica complicada, no?
Perquè era una novel·la.
Sí, és una novel·la biogràfica que anava a les experiències d'un transexual brasilera.
De fet, és una història de veritat, no?
És a dir, un periodista es va dir que a fer unes entrevistes amb aquest personatge,
que és una transexual brasilera que viu a Itàlia.
D'aquesta història, doncs va sorgir aquest llibre,
i nosaltres, aquest llibre ens va agradar molt i vam pensar que era una bona història teatral, no?
Però clar, calia reconvertir-la, perquè d'entrada era només un llibre, una novel·la, no?
I com us ha resultat aquesta reconversió? Com deies, en plan monòlegs?
Sí, bueno, doncs a principi era més complexa, no?
Perquè una cosa és fer el text i després és veure'l, no?
Com es pot, o com queda de cara a l'escenari, no?
En vertical.
Clar, llavors, sí, és una mica complicat en aquest sentit.
En vertical, què és?
Clar, un text, quan es passa a teatre, en realitat es fa que el llibre, el que està escrit, es posa en vertical, no?
Bueno, clar.
O sigui, la lletra és un senyor que està allà, de peu, no?
Dient tot aquest text, d'alguna manera.
La imatge està clara, en vertical.
En vertical.
Sí, sí, però és complicat.
D'entrada, és més difícil del que sembla.
De fet, nosaltres ho vam començar a pensar i després, a més, bueno, ens hem fotut tothom una complicació interessant, no?
Perquè, com diu la Paloma, és completament diferent.
És passar d'un format, que és la lectura, a una cosa que ha de ser teatralitzable, no?
I que ha d'arribar d'una altra manera.
Llavors, el llenguatge, la manera d'especte, tot ha de ser diferent, no?
A quants actors heu enredat? Quanta gent veurem damunt de l'escenari?
De fet, com a actor, és un, el propi Agustín, que a més d'adaptar l'obra s'ha animat a interpretar-la, cosa molt lluable, perquè realment és un personatge molt difícil.
Bé, així se l'ha fet a mida.
Tot i així, és més difícil que també semblava al principi, no?
És un personatge molt complicat.
És un transsexual, a més a més, bueno, és complex d'interpretar, però vaja, se n'ha sortit molt bé.
I després, el que passa és que a l'escenari, a més de l'actor, hi ha un trio de músics, que en directe, jo sóc un dels que participen en aquest trio de músics, jo la cantant,
i tenim dos músics més, el George Olseneschi i la guitarra, i el remunta així del baix.
Que sou ja músics d'aquells que, bueno, que han estat amb les formacions, concert que es fa, veiem aquests noms.
Sí, sí, estem bastant per tot arreu.
Sí, sobretot ells a tot arreu, jo una miqueta menys, però ells dos no paren.
I llavors la idea és que som, tot i que som músics, en realitat també formem part de la història una mica, no?
Que s'intenten que tampoc fos música i teatre i punto, o sigui, per una banda l'actor i per una altra banda els músics,
sinó que s'intenten donar-li una mica de continuïtat, no? O sigui, que tingui un fil, allò.
Integració, no? Integrar d'alguna manera, no només un músic.
I també perquè la història, al ser brasileira, no? Doncs té molt a veure amb la bossa nova i tot això, i més cançons que van interpretant, no?
La música és això, eh? És d'inspiració brasilera.
Sí, sí, sí.
I acaba de donar el caliu. Com es coordina la música amb el que és el text? Feu parades o sempre va acompanyant de fons?
No, normalment el que fem és... Hi ha el text i la música, normalment s'encavalca cap al final, els principis del text.
Però el que passa és que entre mitjans també hi ha petits, com diríem, pequeños guinyos, no?
Entre el personatge i els músics, en el qual, doncs, intervé directament la música, no?
Perquè, et dic, no són dues històries separades. En realitat, els músics i l'actor estem tots en el mateix pla, no?
Estem allí, no? No és per una banda els músics i per l'altre l'actor, no?
Fins a quin punt, Marta? Bueno, tu ja estaves posada en el tema de la interpretació, pel que ens diu la Paloma, que vau coincidir amb les classes.
Sí, molt amatera, eh? Jo, molt amatera. La Paloma, molt més professional en...
La Marta, el que és, és una gran cantant, té una veu molt bonica, cada dia més.
Jo m'he quedat sorpresa, no?, d'aquesta última vegada, molt, molt interessant.
O sigui, això li fa molt caliu a l'obra, clar, i és el que acaba de fer una obra.
Perquè, si no, és una miqueta experimental, clar. O sigui, l'Agustí, que a més és Agustí Gutiérrez, Marta.
Sí, sí.
No González.
No lo tienen a brasileño, no?
I no, que havies dit Agustín González.
Ai, perdó.
Pobre.
Pobre, home, amb el que ha fet la reconstrucció de la novel·la.
Pobre i quin luxe, no? Perquè l'Agustín González, un gran actor.
Sí, sí, ho imagino.
Agustín Gutiérrez, no?
Ai, perdó.
Doncs, clar, és el primer paper, així, protagonista, o sigui, un monòleg, és molt difícil.
El que passa és que, com que està recolzat, no?, d'aquesta manera, de música, a l'hora, no?,
doncs, així queda, algú, sí, acabat, no?
Si no, igual, l'Agustí, jo penso que és molt difícil, és un text molt complet per un sol actor,
que no sigui totalment un actor experimentat, no?, en aquest sentit.
Els assajos, com han anat? Suposo que, per una banda, quedàveu vosaltres tres per assajar la música,
però després la posada en comú deu haver sigut brutal, no?
Sí, per una banda ha sigut els assajos amb l'actor, no?,
amb el qual la direcció l'hem assumit entre una altra companya i jo, la Neus Miró i jo,
amb el qual més o menys intentàvem dirigir una mica tota aquesta història, no?,
i per una banda, i després la part musical l'anava fent jo amb els músics, per altra banda, no?,
i després hi han hagut uns quants assajos en comú, no?, per intentar arrodonir tot això.
Però sí, és el dolor de feina, no?, perquè has de fer la part musical i la part teatral, no?,
diguéssim, però bé, després resulta també això que diu la Paloma, no?,
que tot plegat crea més caliu, resulta més senzill per l'actor,
i penso que també pel públic també és molt més agradable, no?,
perquè hi ha, potser un monòleg d'aquestes característiques potser es faria una mica pesat, no?
És que és això, eh?, la paraula monòleg fa una mica de respecte.
Bueno, depèn, també suposo que quan parlem de grandes monstres de la interpretació
poden interpretar-te amb un monòleg i...
I ni te'n dones compte, no?
Clar, ni te'n dones compte, i et sembla preciós, no?
Sí, a mi el que em va semblar és ja la proposta molt interessant,
o sigui, la novel·la, que és, bueno, molt agradable,
o sigui, a mi jo tinc moltes ganes perquè encara no he llegit el llibre, no?,
però, bueno, la idea que una gent hagi decidit, doncs, fer alguna cosa, teatralitzar una cosa que les ha encantat a ells, no?,
i a veure què és, no?, llavors, bueno, era interessant de veure com s'acabava,
i penso que està molt bé, o sigui, que és presentable i que és alguna cosa molt interessant,
i a veure si algú més s'anima i es fan coses així tan conjuntes, no?, de música, teatre, literatura, d'alguna manera, no?
Sí, perquè recordem que serà l'estrena mundial aquí a la Sala Troma.
Sí, mundial, mundial del Mundo Mundial, sí, sí, sí.
El Nacional s'ha quedat amb, bueno, un pom d'anars, eh?
Marta, però què fareu si l'estrena va bé i us sentiu prou a...
Ja vam fer una prova anterior, ja vam fer una preestrena a la Sala de Baqueria,
que la vam fer fa aproximadament un mes, oberta, vam fer una preestrena oberta,
on van venir, doncs, amics i gent diversa que van voler venir a veure-ho,
entre Sala Troma i la Paloma, i llavors ja vam fer una preestrena en públic.
És a dir, el primer contacte amb el públic ja l'hem tingut.
De manera que és l'estrena, però és una estrena ja...
No, és l'estrena mundial.
És l'estrena, però diguéssim que el coixí, no, que és el contacte amb el públic,
però això ja ho hem passat, no?
De manera que ara anem bastant més tranquils, no?
No ens fa cap por.
Recordava alguna anècdota d'aquest pas per la baqueria?
Ah, sí.
Bueno, el cas és que, per exemple, és el tema del telèfon, no?
Sí, que utilitzem un mòbil, en un dels moments de l'obra utilitzem un mòbil...
Justament al començament.
Sí, al començament i en diversos moments.
I el mòbil era un mòbil de joguina.
I se tornava boig i el mòbil jo l'apretava i començava a dir operadora, operadora.
I començava a sonar i jo no sabia què fer.
Figura que és dramàtic, el començament.
No havia de fer cap soroll.
Bueno, havia de fer sonar de mòbil, ring-ring, una cosa discreta i allò era horrible.
Clar, i l'actor estava concentrat, dient així, a veure, què, no?
I jo, operadora, operadora.
I clar, era difícil, però el públic més difícil, també.
L'heu canviat el mòbil, Marta?
Sí, sí, sí.
Perquè allò va ser horrible i jo vaig passar fatal.
A més, mama va fer un atac de riure.
Això anava a dir, fatal no ho sé, perquè ella reia.
I estava a l'escenari i jo pensava, però bueno.
És que va ser una cosa tremenda.
Després ja la cosa era, va anar bé, però bueno, el mòbil aquell va ser horrorós
perquè a més va seguir sonant un parell de cops més.
I era horrible.
Per sort, però l'Agustín no es va desconcentrar gaire, no?
Que jo pensava que en sec agafaria el mòbil i el remetria.
El remetria a terra.
Sí, el remetria.
Però no, no, ell no es va desconcentrar.
Sí, sí, allà, el seu paper, genial.
Doncs mira, això ja ho teniu solventat, ja no us passarà aquests divendres.
Però baix, us poden passar altres coses, eh?
Perquè suposo que l'Agustín, clar, amb això dels monòlegs també és allò que en sec se te'n va la bola
i ja no saps què has de dir.
Sí, però no és un monòleg així que agafes el fil i és fins al final, no?
O sigui, és un monòleg...
Té uns apunts de ganxo.
I perquè estan els músics, això és molt important.
És un bon coixí, no?
És una referència i van entrant i tot això.
Sí, no és seguit, no?
Que no és una hora parlar en seguida, sinó que hi ha intercalats textes amb els quals...
Bueno, no són textes tan llargs, no?, que t'has d'aprendre, que això potser seria molt més complicat.
No, i té alguna cosa de cabaret, no?, estèticament, no?
Sí, i l'estètica és una mica cabaret.
I la forma de mirar-lo penso que seria així, no?, com un cabaret, un cafè, teatre...
O sigui, no és un monòleg d'actuars, no?
No, sinó, no típic, no.
Perquè si no, no estaríem parlant, no? Seria una altra cosa.
A nivell d'escenografia, quina escenografia porteu?
Algun decorat, el vestuari, fins i tot alguna mena d'amplificació per la música?
Sí, és molt senzill, eh? Perquè, de fet, els músics que estem en una mena de taula que...
És el que diu una mica la paloma, no?, que és una mica el rotllo cabaret, cafè, teatre, no?
Nosaltres estem en una taula com a músics, no?, tocant i parlant allí, nosaltres som els músics,
en un escenari, però no deixem de ser músics, no?
Allò, una taula, cadires, en pla, bueno, bar, no?
I llavors el personatge està en una habitació, l'escenografia ara crea una habitació.
Molt senzilla, amb un tocador i un parell d'elements, allò, unes cadires, res, molt simple, eh?
I de vestuar, i l'Agustín com a vestit?
Estupenda, està, estupenda, de la muerte.
Bueno, l'Agustín, evidentment, hem intentat que portés un vestit que fos femení,
però el mateix també era complicat, perquè, clar, ell no és una dona, ni tampoc és heterosexual, evidentment.
No és una dona i no és res femení.
I llavors, clar, un vestit que deixis les cames a l'escobert, els braços a l'escobert,
podia quedar una mica molt masculí, no?
No donaria, o sigui, es veuria el vestit de noia, però, bueno, el cos no és el que...
Llavors, bueno, es tracta d'haver buscat una mica, doncs, una mena de roba que sigui femenina,
però que a l'hora no deixi veure, doncs, que el cos de l'Agustín no és precisament el d'un transexual, no?
Llavors hem optat per un pijama de seda, estratet, i, evidentment, porta pits i porta cabell llarg,
bueno, tot això, no?, per donar uns elements de feminitat, no?
Pel que expliques, representa que és una obra amb un toc dramàtic.
Sí, sí, sí, no és una obra còmica, en principi.
El que passa és que barreja molt, va barrejant tocs de comicitat, amb tocs d'ironia, tocs de drama.
En realitat, és una obra, jo diria que és agredolça, no?,
perquè va fent pinzellades d'una mica de tots colors, no?,
com la vida d'aquest personatge, que té una mica de colors alegres i colors tristos, no?
Doncs, Marta, ja per anar acabant, la Paloma també li demano,
de la seva experiència quan us va veure a la Bequeria,
destaca-nos un moment de l'obra, una frase que digui l'Agustí,
o una cançó que cantis per la gent que ens està escoltant
i que vagi divendres a la sala de trono i digui, mira, això és el que van dir per la ràdio.
Que difícil, no?
Paloma, que lo tienes tú?
Sí, no, no ho sé, a veure, seria...
És que, bueno, a mi, quan parlava si era una mica dramàtica,
per mi és bastant dramàtica si tu creus, o sigui, si te fiques en el que està dient, no?
I a vegades fa descripcions de relacions, no?, amb senyors i són molt, molt dures i molt, molt reals,
o sigui, és fàcil imaginar que això és cert i està succeint, o sigui que, d'alguna manera, això queda, eh?
És afecta, o sigui, és impactant.
Però no puc repetir-lo, sóc una senyora.
Sí, no, hi ha coses una mica frutetes.
Sí.
Hi ha algunes peces una mica.
Sí.
I jo potser me quedaria, com que jo defenderé la parte musical, no?,
sí.
Em quedaria amb les cançons, no?, que són cançons molt boniques,
són totes del repertori brasilè, que és una música, per mi, preciosa, no?
Hi ha temes de bossa nova que la gent conèixerà, la Felicidade, per exemple,
o Tomara, que són molt coneguts, però no han sentit mai, no?
Amb la qual cosa, el recorregut per aquesta música, doncs, dona una miqueta de tomb, no?
Podrem veure una mica temes que coneixen, que els sonaran, i coses que no han sentit mai.
Doncs, Marta Alonso, amb aquesta proposta, no només teatral,
que és la part que li toca a l'Agustí Gutiérrez, sinó la part musical,
que us vagi molt bé aquest divendres a la sala Trono.
I, mira, ens fa il·lusió, a més, recomanar-ho, perquè, com dèiem,
és una producció de casa, no?, Tarragonina, i això sempre omple la boca.
Clar, sí.
Marta, que vagi molt bé, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Paloma, et toca explicar-nos els detalls, ja, on aconseguir les entrades.
Ja, bueno, dir que és molt agradable, o sigui, acabar dient que passarà una estona agradable,
perquè musicalment està molt bé, la Marta té una veu meravellosa,
i l'Agustí fa un treball, o sigui, molt cuidat, encara que, ja he dit, no és l'Agustín González,
o sigui, no és un treball de pur actor, no?, sinó una transcripció d'un llibre i està molt bé resolt.
González o Gutiérrez, Mastel?
Ell és Gutiérrez, però vull dir que no és l'Agustín González, que era un actoràs,
però és un actor i està defensant un text que, a més a més, l'ha adaptat, o sigui, que val la pena.
I, bueno, espero que estigui ple i teniu entrades, penso que encara quedarà alguna a los raconets, a la plaça de la Font,
i, bueno, i si no queden, repetim dissabte.
Repetim dissabte i puntó.
El te ja sabem per on anirà, ha agradat, potser.
Sí, un temo que sí, i molt calent.
Paloma, doncs moltíssimes gràcies, t'esperem d'aquí 15 dies.
Això, gràcies.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
!
Mir!
a pé!
Mi да.
¡ lambda oversight!
Gràcies!
Gràcies!
Molt!
Gràcies!!
großeANG!
Gràcies!
Cast!
La verdad!
Gràcies!