El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'or d'or d'or...
Després d'una setmaneta llargueta, llargueta de festes,
ja ho tenim aquí amb nosaltres, l'Avi Ramon, i tornem de nou a la normalitat.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Deu-n'hi-do com passen els dies, i passen mai millor dit allò de volant,
i a més quan tens festes pel mig com que encara passen més ràpid, no?
El que passa és que l'últim programa parlava jo d'anar fora, no anar fora,
fer, no fer, deixar de fer, el que sigui...
És curiós que aquests dies m'he entretingut a donar un tomb per Tarragona,
i em va fer gràcia veure les fonts que falten a Tarragona, que hi havia.
A Tarragona hi havia moltes fonts a molts llocs, no?
Sí.
I és curiós que moltes han desaparegut.
És curiós, no?
Sí.
I no ho sembla.
No, perquè no trobes a faltar...
Et trobes a faltar potser el dia en qüestió?
No, no.
Ara el que passa és que abans, quan tenies set, i l'aigua estava bé,
i no era allò de l'aigua botellada, que si és de vera, que si és de sal, que si és d'això, d'això...
La gent, quan tenies set, anaves a la font i bevies, no?
I, clar, les circumstàncies acaben millor, per millor.
I, llavors, a molts llocs hi havia fonts, fonts.
I aquest dia, ara vaig a mirar, a veure si me'n recordo, de les que hi havia i ara no hi són.
Sí.
I, des de llavors, n'hi falten unes quantes, eh?
Com a quina, per exemple, a vi?
Per exemple, a la plaça del Rei hi havia una.
A la plaça del Rei hi havia una, eh?
A la plaça del Rei, ara ja...
No la vaig conèixer, aquesta no me la van presentar.
Doncs no fa molts anys, eh?
No?
Tal com vivies tu allí dalt al carrer Granada, l'he vist a conèixer, que era de sempre.
davant, saps què, una...
Bé, vull fer propaganda.
No, digui, digui.
Al començament del carrer del...
El carrer Santana?
Sí, sí.
Al costat mateix d'allí, allà hi havia una font.
Ai, no me'n recordo, ja, aquesta font.
Un arbre...
Mira que he fet la comunió allà a la Trinitat.
Doncs sí, sí, allà, al Clusiquet, hi havia una font.
Allà hi havia una.
Saavedra, hi havia una altra.
Ah.
A l'Avinguda Catalunya, abans de fer tantes cases,
també hi havia una fonteta allí, a un hueco de la paret, hi havia una fonteta.
Baixant al carrer Santana de Figueres,
aquell carrer que hi ha ara, que cruza abans,
l'Avinguda de la Rambla al final,
que només hi havia quatre cases, i al final hi havia la Mostella,
allí també hi havia unes escales que donaven el carrer Santana de Figueres.
Allà també hi havia una font.
A la plaça Ponent hi havia una font.
Allà baix a la...
T'hauria del recorregut que va voler fer, avi?
No, no, un recorregut, no, mira, d'on vas.
Allà baix a la plaça dels Infants.
Sí.
També hi havia una altra font.
Home, ara ja tenim més que una font, ara tenim un especial petit llac, diria jo, no?
No, al cantó hi havia, home, hi havia hagut col·legi, hi havia la normal.
Que allí la normal era...
Abans estudiaven allí, hi havia el col·legi de baix, i a dalt hi havia la normal.
Després, allà baix al Serrallo, a l'entrar al Serrallo, també hi havia una altra font.
Allà al carrer Barcelona, que abans hi havia el mercat,
que era el desabregut, el que sigui,
allí també amb un hueco d'aquelles cases, també hi havia una altra fonteta.
O sigui, que després agafaves l'Avinguda de Catalunya,
que llavors ja no era l'Avinguda de Catalunya, que acabava on hi havia el gimnàstic,
i llavors començava ja el camí de l'Àngel.
També hi havia els quatre garrofers, amb aquella font.
O sigui, que si vas mirant, mirant, ara han anat quedant les més clars.
Ah, i m'ha fet gràcia, perquè ara n'hem posat una,
allà a l'estació que han fet unes obres, han fet unes obres molt maques,
i n'hem posat una fonteta que a mi m'ha fet gràcia,
perquè dic, aquí disfrutaran els gamberros aquests que hi ha cada fi de setmana.
Oh, no dono idees, home, no dono idees.
No, no, ho dic perquè ho previnguin.
Ah, d'acord, d'acord.
Doncs, escolta, m'hem posat una fonteta allí,
que és com una coseta quadreta de metall,
que només que s'hi repenguin dos,
perquè jo he vist arrencar, no he vist arrencar,
han arrencat a la plaça del Pallol,
jo parlàvem aquell dia, la font d'allí,
un broc d'aquells, a veure qui pot més,
la van arrencar, la sort que jo estava allí a prop,
vaig poder avisar, el que sigui.
I aquesta de la plaça del Pallol també la volien treure,
en algun temps, parlo ja molts anys,
jo vaig posar, dic no, perquè aquesta font és molt interessant,
perquè molta gent, quan se'n van a l'Oliva,
que allà ja en tenen d'aigua.
Sí, sí, sí, que allà normalment anaven tots amb les garrafetes.
Sí, no, i abans, quan, per exemple,
quan es gava dalt encara, dalt a l'Oliva, no?
Doncs, aquella font anava fora,
venia, menjava, bevia,
doncs era un lloc on la gent tenien un entremix, com fos,
saps com ho dic?
Allò que venies de caminar i que estaves una mica cansat.
No, després ja vam posar també una allà a Saavedra.
A Saavedra vam posar-ne una.
Vull dir, he anat posant-ne algunes de fonts.
Allà davant del diari també vam posar una font molt bonica,
molt adornada, tampoc ja hi és.
Vull dir, que és curiós, no?,
que hi ha coses que les tens i llavors te pasen les pressegudes
i passes, passes i no te'n recollis.
Llavors dius, ara vaig a mirar això.
I llavors, quan vas mirant, dius, sí que falta això,
sí que falta allò.
No, però és curiós que moltes vegades,
com fas el cervell, javi, que diguis,
ai, anem a mirar aquestes coses.
Com en el cas teu, per exemple, tu, que has viscut a la Granada,
que no et recordis aquesta font que hi havia.
No, no, no, no, me'n recordo.
A veure, que potser si feia una miqueta de memoria,
potser sí, no?, al final t'arribarà.
Perquè segur que en algun moment donat has begut aquella font, no?
No, d'aquelles fonts que era a terra, saps?
Que no eren d'aquestes fonts com la de la plaça de l'Ajuntament.
No, eren fonts més.
Fonts de paret, no?, que s'ha de dir?
No, no, aquestes eren a terra, aquestes a terra.
Com la de la plaça Ponent, la d'allà baix del...
No, però era que estava tocant molt a la paret.
No, no, no, no.
Ah, no, aquesta no, és al mig?
Sí, no, no, una instància,
a dir-ho, hi ha aquella geleria o el que sigui,
doncs davant, que hi ha un arbre,
doncs al costat de l'arbre...
No, no, recordo, jo em pot veure que per els meus comentaris
no ho recordaven.
No, no, no, passa, moltes coses.
Jo a vegades ara t'estic parlant a tu
i potser ara m'en deixo algunes i diran
doncs no se'n recorda que hi havia una a tal lloc,
saps com vull dir?
No, la persona que l'ha viscut i que l'ha vist,
podíem dir dia a dia...
Perquè jo no recordo si el passa al fòrum,
allà hi ha aquelles cràtules, aquelles diuen la paret...
Allò eren fons.
Sí, sí, eren fons.
Que sortia i brullava aigua, sí, sí, sí.
Ara, no sé si era per adorno
o n'hi havia una que es podia beure.
Això no ho recordo bé, eh?
Jo recordo d'ací d'haver viscut...
Aquest es baixava aigua, però no sé si era en plan de...
M'entens?
Jo havia begut d'aquestes.
M'entens.
D'aquestes sí que li puc assegurar
que sí que havia viscut i les havia begut també.
perquè l'aigua ja queia, així com darrerament ja queia
a través de la paret, hi ha puc molt poqueta aigua.
Hem portat unes també així una miqueta d'aquella manera
allà a les palmeres.
Vull dir, n'hi havia hagut algunes.
A baix, allà on hi havia les...
allò que diuen de les granotes.
Sí.
Allò també n'hi havia una.
Vull dir, també...
Hi havia molts punts que, doncs, es prestava
perquè semblava que es fes esparçament
per un tipus de gent que anava en un lloc
que tinguessin una font.
Però mira, em va fer gràcia això, mira.
Una cosa com una altra.
Mira, una cosa com una altra que hem anat bevent
d'aquestes fonts que ja no hi són.
Ja no hi són.
I hem anat recordant, si més no,
en quines parts de Tarragona hi eren, no?
A mi no els queda més temps.
Tornarem demà, no?
Tornem.
Sí?
Sí, mentre puguem.
Si el temps no...
No, deixi, deixi el temps.
Adeu-sia i bona tarda.
Bona tarda.
Eren escuts a Calella, eren escuts a Palafroger.