Bona tarda, nois.
Bona tarda, Núria.
Bona tarda.
Com esteu?
Bé, avui el març...
La setmana passada es vaig trobar a faltar molt, eh?
Sí.
El bàsquet no era?
Volei.
Volei, sí.
Una llàstima, llàstima.
Ja tornem a estar aquí, una setmana de descans, merescuda.
Per cert, saps que avui el Marc fa un mes?
El cumpleaños.
Fa un mes, fa un mes.
Fa un mes que estàs aquí?
Sí, sí.
No sé si dic que sembla poc o sembla més.
No ho sé, un mes ja?
Digues que sembla poc i queda millor sempre.
Sembla poc.
Ah, aquí està, aquí està.
Ai, Marc, sembla que fos ahir, eh?
Vaja, vaja.
Doncs avui és dijous 3 de març, avui és Sant Medir.
Sant Medir.
Coneixes algun Medir, Núria?
Existeix com a nom?
Sí.
Sí, t'ho juro.
Sant Medir.
I per celebrar aquest gran dia, tenim públic avui.
Dos noies, hola, bona tarda.
Bona, bona tarda.
Ja està, queda constància que és veritat, no som el Marc i jo falsejant una veu.
Jo els vull fer una pregunta, no teniu res millor a fer avui?
Amb aquesta hora?
No, bé, és això, és això.
Dos noies, però us ho munteu bé vosaltres, eh?
Hombre, faria més.
Que hem de portar dos homes?
Home, penseu en mi alguna vegada, no?
Però si ja els tens en altres.
Clar, això també és veritat.
Què més vull?
Doncs avui tenim sorteig, tenim regal, tenim de tot.
Quin regal tenim?
Jo flipo, flipo quan comencem.
Són sorpreses.
Allò, 977-24-4767.
Tenim telèfon, això és bo.
Tenim telèfon, tenim nova secció.
Ah?
És a dir, tenim ja dues subseccions dins de la mateixa secció.
No donem abast, eh?
No donem abast.
Però aquesta té més nivell, eh?
Té molt més.
Jo crec que això us inspira la gent, no?
A mesura que aneu tractant amb el públic, veieu que s'ha d'expandir tot això.
Sí, sí, això va sortir així com així, vam fer una pregunta, ens va cantar.
Bé, ja ho veurem, ja ho veurem.
Sí.
Ja ho veurem.
Bé, avisem.
Allò, el telèfon, el repetim, 977-24-4767.
Jo crec que com a ganxo hauríeu de dir què preguntem i sobretot què regaleu.
Què preguntem?
Perquè, a veure, la gent no és tonta, és materialista a vegades, eh?
Home, ja ho sé.
Què regaleu?
La pregunta és...
Bé, la pregunta encara no la dic.
Regalarem un pedazo de CD d'un pedazo d'artista que està començant a néixer,
que es diu Abel i que és un company de la nostra universitat.
Que, a més a més, no es pot aconseguir el lloc.
No es pot aconseguir el lloc.
No, no, va gravar a Estudios Oasis, allí ha gravat fa temps Alejandro Sanz i un munt de gent.
I...
I segur que...
Fa temps, eh?
Fa temps.
No, no, de veritat, truqueu perquè realment mereix la pena.
Marc.
Pregunta de la setmana, vinga.
Què faries si et quedessis allà de per la neu?
Eh...
Què faries?
Ah, jo?
Sí, evidentment.
No, encara no m'ho he pensat. Mira que m'ho vau dir fa dos dies i no ho sé.
No, no, pensa-tú, pensa-tú, pensa-tú.
El vuelo, va.
Què faries?
Què faries?
Mira la tele.
Vale.
Per exemple, eh?
Escoltem què ens diu la gent.
Explica'm què faries si et quedessis allà.
Pues espera.
Meditar.
Meditar molt.
Si me quedara aislado, leería la prensa todos los días y me culturizaría un poquito.
Yo me ficaría a estudiar estadística dos.
Y macro.
¿Qué haría si me quedara aislada?
Pues bueno, quedarme a que vengan los equipos de recate y nada, comer lo que hay aquí en el bar,
chocolatina de todo y mira, esperando.
Em suicidaria, ja ho diria.
Però per què? Quines poques ganes de viure, no?
Tinc poques ganes de viure si no hi ha cap tia al meu voltant.
No sé.
Escoltar música.
Estar calenteta.
Calenteta amb algú?
Home, si pot ser millor, no?
Ella con un peta.
Lo que?
Buf, un munt de coses.
Clar, és que s'ha de distingir una miqueta entre el que faries...
Primer depèn del lloc on te quedis, no?
Sí.
Després veus el mateix quedar-te allò a la universitat, acaba la classe i no pots sortir.
Que no n'esquí d'hora, per favor.
Que t'enganxi a casa tranquil·lament, amb el pijama i tal.
Home, si m'enganxa a casa, perfecte.
Clar, però si t'enganxa a la uni, que només tens per distraure't els apunts, ja em diràs.
Me moro.
No, home, t'ho pots arribar a passar vell, eh?
No, no, me moro.
Directament.
Tancat ple de llibres, Marc?
Bueno, te'n vas al bar.
Serà que no ens passem hores al bar.
Depèn també, una altra condició és amb qui et quedis aïllat.
Home.
Aquí està, aquest sí que és un punt important.
Si estàs sol, el profe i tu.
A més, el que no et cau bé, a la universitat.
T'estàs avançant, ens xafes preguntes, Núria.
Ai, callo.
No, no, no, és igual.
M'agradaria comentar allò un parell de preguntes que han sortit.
Hi ha hagut una que dir, estudiar.
Fals, fals.
Mentira.
Si et quedes aïllada, estudiaràs?
Jo crec que no, eh?
Per l'amor de...
Home, si has d'estar dos o tres anys, dius, això és el millor.
Com la gent que està a la presó, no?
Que comencem a estudiar, però clar.
Sí, que me rebajen la condena.
Home, que ho veus d'aquella pel·lícula el dia de mañana, de después.
Quina?
La de la gelada?
Bueno, també...
La de la gelada.
Ah, sí, sí, sí.
Clar.
És veritat.
Dius, si tothom està aïllat i està tot ple de gel, per què estudiar?
Ah, hi estamos.
Per veritat.
Clar.
Bueno, no ho sé, jo callo.
Però a mi m'agradaria destacar una altra.
També hi ha una altra que diu, em suicidaria.
Sí, però aquesta no volia jo.
Ah.
I una altra que és millor encara.
Sí.
Sí, una que volia meditar.
Meditar.
Sí.
Jo meditaré.
A què no saps qui era, Núria?
És aquesta noia d'aquí que tenim de públic?
És que et fa cara de meditadora.
Digue'ns alguna cosa, digue'ns alguna cosa.
És igual.
Això és molt vergonya.
O sigui, no he anat a la Rambla aquesta vegada.
No, home.
Hem jugat a casa.
Home, estava...
Feia molt de fred, estava tot nevat, què hem de fer per la Rambla?
Home, però ja que feu la pregunta de la neu...
Hem anat a buscar gent jove a la Universitat de Facultat de Ciències Econòmiques
i Empresarials de Reus.
Però bé, sentim més opinions de la gent.
Què et faria si et quedessis aïllada amb la neu?
Uf.
Doncs me quedaria a casa i em ficaria a llegir.
Sí.
Pues...
Pots viure la vida amb qui estigues?
I amb qui t'agradaria estar?
Amb moltes, moltes ties.
Un iglú.
No ho ficareu, no?
Chocolate desfet, no?
Enxurros.
Uf, un munt de coses, Padria.
Pues esperar.
Depèn, si tingués la play, jugo a la play.
Si no, morir-me de gana.
I si no, suicidar.
I si tingués una tia, cardar-me-la.
Home, que això s'ha de fer que a les 5 i mitja de la tarda, eh?
Això ho poden sentir nens, eh?
Joder, nen.
Què faria si et quedessis aïllat?
No ho sé.
Callar, un grunydo.
Un sonido gutural, al menos.
Però que no passa nada.
I tu, què faria?
I tu, què faries, Marc?
Home, això ho pregunto jo.
Tindries que contestar tu.
I tu, què faries?
Doncs jo, pues...
Pues...
Pues...
Pues...
Mira la tele, jugar a la consola.
I si et quedes aïllat en un ascensor?
Pues...
A la siesta, no sé, dormir, descansar.
Que he de fer amb un ascensor?
Què pots fer dintre?
Se t'acaba l'aire.
Ostres, pues morir-me.
No me queda res més, ja.
Que he de fer, de veritat?
Estic amb un ascensor que dur, eh?
Sí.
Allò que no pucs obrir la porta perquè està tot nevat.
I de molt que se t'acaba...
I se t'acaba l'aire, com diu ell.
Això ja és...
Però bueno, també vam fer una altra pregunta.
La que abans ens has xafat era
amb qui t'agradaria quedar-te aïllat?
A tu, Núria, ja sabem que és amb nosaltres,
per això no t'ho preguntem.
Gràcies.
Però amb el nostre públic, sí, eh?
M'acabas d'aixafar entre les respostes.
Però com és, això?
Que no n'heu coordinat?
No, molt poc.
Massa, em sembla que massa.
Una tia de 90-60-90, perfecta.
Això està molt bé, home.
Seria genial.
Pues nada, dormiria, supongo.
Sí, dormiria, leeria, algo de eso.
¿Y con quién te gustaría quedar-te aislado?
Yo solo.
Sí, hombre, quedar-te aislado con alguien más.
No, no.
¿No puedes escoger la mujer que sea?
No, te acabarías cansando.
El primer día molaría, pero luego ya.
Una chica guapa cogería, sí, pero luego qué.
O sea, que mejor yo solo.
Chatos, a mí no me enredeu, que yo me en bailo.
¿Con quién te gustaría quedar-te aislado?
¿Con quién? Eso me lo reservo.
Eso siempre estaría bien aislarse con alguien.
Se puede compartir y hacer cosas.
Podría poner una lista de actors que están bons o cantants, también.
¿Como por ejemplo?
Los reporteros de Tarragona Rádio.
¡Buenos reporteros de Tarragona Rádio!
Los reporteros de Tarragona Rádio.
Yo solo quiero hacerme amor.
Yo solo quiero que me quieras como te quiero.
Yo solo quiero que hoy me digas que esta noche eres solo mía.
Yo solo quiero hacerme amor.
Yo solo quiero...
Núria, ¿quién t'agradaria realment quedar-te aislada?
Yo me quedo con aquella chica que decía
una lista para una lista de actors y cantantes y tal.
Sí, pero te has quedado que ella al final volia amb nosaltres, ¿no?
Ha dit con los reporteros de Tarragona Rádio.
Y lo ha triat lliuremente, ¿no?
No sé, al final tindrem de raó y se podrá quedar con nosotros.
Bueno, eso de lliuremente...
Pero a ver, no, t'has de quedar...
Mira, amb el Mac Givert, ya está.
Tu amb el Mac Givert.
I tant.
Saps lo pràctic que és això?
No et quedaries aïllada?
Diria, tengo un xicli, tengo un clip.
Vámonos.
Clar, per això.
O almenys, ni que no pogués ser sortir, però jo què sé.
Ai, que hay goteras aquí por la nieve.
Pin-pam, te arregla.
Allò, me tengo que quedar aislada en una casa de muntanya.
Amb una llar de foc, un lloc idili.
O sigui, de guais, eh?
Amb qui?
Mac Givert.
Doncs què tenim, Marc?
Què més tenim?
Tenim la nostra minigran secció...
Sí, del no tenim talent.
A quina nena de 10 anys heu enredat, aquesta vegada?
A ningú.
No, no, aquesta en tenia 20.
Hi ha molt poc nivell, aquesta setmana.
Aquesta setmana...
Però d'això es tracta, no?
De trobar poc nivell.
És que, però molt poc.
I t'ho dic en singular, molt poc.
Sí, només en tenim un.
Un molt poc nivell.
Escoltem.
Sí.
I a més, dura 19 segons, només.
Sí.
S'obren les cortines i es veuen unes noies jugant al joc de les cadires.
S'encenen la música, corren al voltant de les cadires, parlen la música, s'asseuen i hi ha una que es queda sense la cadira, agafa una pistola i es mata.
Anem de la cançó?
Tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic.
And, morda, que sencilla.
Molt bé.
Que difícil, no?
T'ha sonat la noia?
No.
És la que feia la llista de...
T'he xafat la pregunta.
És veritat.
No, no, no.
Pensava que anaves a dir, dis no del públic, però no.
Era la que feia la llista d'actores...
Dels actors i, vale, que aquí ens hauríem de comparar llistes per no trepitjar-nos i tal.
Correcte.
I, bueno, mira...
Doncs aquesta setmana ja tampoc ni vell que ningú passa a la gran final.
Però no sé què...
Anima't, Núria, explica'ns un acudit.
O canta'ns una cançó.
Ai, sóc fatal jo, eh?
Sóc fatal jo.
No ho podeu dir això així?
A mi m'ha dit que canta'ns molt bé.
Doncs canta'ns una cançó.
Es diu, es diu, però no, no.
No.
No?
No, va ser que no, eh?
No ens animem.
Va ser que no, per què?
Va, recordava el telèfon, que així t'esviem la qüestió.
9-7-7-24-47-67, 2-4-4-7-67, tenim un regal, un CD.
No és tombant allò, arribar a los CDs...
No es pot comprar a les tendes, truqueu si el voleu, és molt bo, de veritat.
Val la pena, val la pena.
I la pregunta seria simplement això, el que faríem si es quedessin...
O dir-nos hola, o dir-nos hola.
No, si truca li regalem.
Ja som feliços, naltros.
Hola, què tal?
Bé, té un CD.
Arriba un moment que jo crec que ja anireu directament amb el micro a la mà a casa d'algú.
Déu nalt, sí.
Allò, fem una connexió en directa i directament i ja està.
Bé, tenim una altra, com hem avançat abans, una nova secció, minisecció, subsecció, dins de la secció...
Bona de veritat.
Bé, sintonia.
No en tenim, cantem nosaltres.
No tenim sintonia encara.
Ja la trobarem, però voleu dir que tindrà continuïtat aquesta secció?
Sí, sí.
Es diu?
Sí tenim talent.
Original, donde lo haya el nombre.
Sí, sí.
Què us va passar?
Aquesta setmana tenim, com hem comentat abans, l'Abel,
un noi que realment val la pena escoltar.
Hem fet allò un petit muntatge entre el seu CD i una cosa que ens va cantar en directe.
Perlas de color transparente
Van recorriendo tus mejillas
Van quemandote por dentro
Y tienen tu alma partida
Es esa carga tan pesada
Tu ese va frío en tu alma
Que no lo llena nada
Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
Vas llamando puerta a puerta
Para ti ya no hay respuesta
Estás perdido
Estás perdido
Oyes que susurran tu mente
No sabes qué será de ti
Estás cansado y agotado
Persiguiendo el ser feliz
Es esa carga tan pesada
Ese vacío en tu alma
No lo llena nada
Y vas llamando puerta a puerta
Para ti ya no hay respuesta
Estás perdido
Es esa carga tan pesada
Ese vacío en tu alma
Que no llena nada
Y vas llamando puerta a puerta
Para ti ya no hay respuesta
Estás perdido
Me estás perdido
Me estás perdido
Me estás perdido
Estás perdido
Així amb aquest company, amb l'Abel, encetem una nova minissecció
Sí
Si tenim talent
Sí
I creieu que cada setmana trobareu gent amb talent?
Sí
Bueno, no, però a veure, ara podem fer allò una setmana especial a Bel
Bueno, algo així, no?
De moment tenim quatre cançons que són molt bones totes
Anar descobrint una mica aquest noi
A veure si la gent realment s'anima a trucar
Després d'aquesta cançó
Si a algú li ha agradat realment que truqui
Que els CDs de veritat
De veritat, eh?
No, 7, 7, 24, 47, 67
Sí, de veritat
Total, que ara, quan us vegin pel carrer
A part de contestar-vos les preguntes
Us poden donar CDs
I coses
I treballs de artesania
I currículums, sí, tot
Currículums, també
Sí, també, també
Fem una crida
Jovenes músicos de Tarragona
Cada programa fem una crida
Cada programa
El problema és que ningú ve
A vegades venen
Ah, sí?
Alguna vegada han trucat
I han fet coses
I tot
Avui teniu públic, no us queixeu?
No, no
Us aplaudiran al final i tot
Que hem quedat així
No em esperàvem un moment
Hem quedat així
Por 20 euros
Aplauden
Els fiques tu, no m'has dit?
Bueno, estem negociant encara
Doncs no, realment
Si algú vol trucar
9, 7, 7, 24, 47, 67
Truqueu
El CD serà vostro
Se'n porta un CD
I un súper romàntic amb l'Albert
Què us sembla?
Està molt bé, no?
Opcional, però
Opcional o descuento equivalente
Ja estan trucant
Mentre esperem si hi ha alguna trucada
Marc, aportos un meset
Com te trobes aquí?
Molt bé
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
La teva
Molt bé, molt a gust
El millor la companyia
No, no el sé imitar
I això de sortir al carrer?
Home
Que la gent fugi
Que digui tonteries
És el que menys vergonya em fa
Vull dir
T'ho juro
A primera vegada que em sortim
Te'n recordes?
Quan em sortim la primera vegada?
Jo pensava que el primer dia
Que ell aniria amb por
Però no, no, no
No, no, no, però aquí a l'estudi sí que em va i
Es va arrencar sol
Em va i quedar
Te vas quedar blanc
Sí
Te'n recordes?
Sí, que me'n recordo
Tremolant
Ho vaig passar malament, eh?
Després se n'en fotia ell
Sí, molt
No, però ara ja va bé
Ara ja va bé
Avui ja tenim punt
Ja va rodat, allò, 30 dies
Sí, bueno, això, bueno
30 dies que en el fons són dues hores
Mitja hora cada dia
Menys perquè una setmana no em tinc el programa
És veritat
I ja està
Una hora i mitja de rodatge
A part d'introduir por la patilla
Una altra secció
Sí
A part, voleu fer una cosa també molt trencadora
No s'ha vist mai a la ràdio
Que és acabar la secció amb una cançó
Cada dia
Buscamos nuevos horizontes
Queremos romper con todo
Nuevos formatos
Para...
Sí
Bueno
Deixeu-ho aquí
La Sònia i la Jèssica
Que són el públic que tenim avui
Ens han demanat una cançó
Que és
Tu no tienes alma
De Alejandro Sanz
És dur, és dur
És dur com la vida mateixa
Aneu al conte quan obro un micròfon, Albert
Que sempre ens enganxo xerrant
És que...
No podreu portar públic mai més, eh?
Home, si tenim aquí dos belleses
D'este calibre
Què vols que fem?
No és que estiguem callats, Núria
No pot ser això
Com diu l'Alejandro Sanz
Que és dur, és dur veure-us marxar, eh?
Però us hem d'acomiadar ja
Sí, sí, que us ha agradat, noies
Us aplaudim una miqueta?
Albert, Marc, moltes gràcies
Fins la setmana que ve
Gràcies
Adéu
Adéu
Yo no tengo nada
Dime si has visto por fin
Que una vida te basta
Que una vida te basta
Mira, no intentes
Pasa la gente
Pasan las cosas y pasan tan rápidamente
No tienes cara
De abandonar la batalla
Y cómo tienes cara
Cómo puedes dejarte y mirarnos a los ojos
Como si no pasara nada
Nada, nada, nada, nada
Seguiré inventando
Sin pararme en los detalles
Cada día otro motivo
Pa' esperar al alba
Seguiré gritando
Que ni el cielo fue bastante
Pa' olvidarte
Dame un alma
Que no sepa nada
De tus manos