El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Ahir fèiem la careta de presentació, la carta de presentació, millor dit,
i avui de nou, dimarts, saludem l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Jo sé que ahir vam començar a parlar que em deia
que això de les festes, que a mi no m'ha quedat d'agradar...
No, a veure, que són massa coses, massa festes, totes juntes,
i no s'ha d'anar, mal de cap.
Jo reconec que aquestes festes, per exemple,
encara que parlem ja d'aquests dies passats,
sempre es vol recordar també d'això.
Jo crec que Tarragona, des que hi ha el patrimoni,
i més a més ara que són festes ja nacional,
ja declarada nacional, per exemple, les festes,
ja pels carrers la feia és per passar.
Agafes la part...
Avi, no s'ha vist que han sortit gent,
que jo crec que això que és una pedra i surten 400 persones,
no en surt tanta gent, tanta gent viu a Tarragona.
No, no.
El que passa és que a Tarragona encara...
Es passa amb aquelles coses que a vegades
les tens una miqueta de coseta, el que sigui,
però t'atreu.
Sí, només és que és maca.
A Tarragona, per exemple, se la pot criticar,
se li pot deixar,
però té unes coses, per exemple, que atrauen la gent.
Sí.
Trauen la gent.
El que passa és que, per exemple,
trobaves que segons quines edats,
segons on vius,
cuidado, que aquí és molt interessant,
segons on vius,
moltes festes...
En quin carrer toca.
No d'allò, perquè clar,
per exemple,
on que estigui al Serratll,
o estigui al carrer Real,
o estigui a la mitjalluna,
se n'hagi a l'escorxador.
Per exemple.
Per exemple, no?
Sí, sí, sí.
Després, per exemple,
l'escorxador,
a la plaça La Rambla,
estan fent una altra cosa,
i la plaça Font,
n'estan fent una altra.
A un plaç, tot,
convira la musclada,
a l'altre font el vermut,
i l'altre d'aixòs.
Això és cosa que cadascú tria el que vol, no?
I tant, i tant.
Però hi ha festes que et faria gràcia,
dames i vells, això,
i començas a mirar,
i dius, escolta,
si a les vuit i mitja...
O sigui que no saps d'allò.
Ara,
el que jo trobo que molta gent també demanen,
jo no ho dic en pla de crítica,
demanen,
per què, per exemple,
la festa no es pot allargar més a Tarragona?
Per exemple...
Allargar en dies?
No, no, no.
Allargar en espais?
L'espais.
Per exemple,
tens tu que ha llevat el mercat,
o sigui,
la mitja lluna,
ha llevat de la Correfoc.
i el mercat és una cosa que,
home,
a part d'altres petites coses,
el que sigui,
però allà queda aïllat.
La plaça Escarros queda abandonat.
El Serrallo queda allunyant.
O sigui,
la festa no...
No acaba d'omplir Tarragona sencera,
em refereix.
Està tot embotit a la para alta.
Tot embotit.
Per exemple,
la plaça La Font,
molt bé.
Primer es queixaven,
els botiguers,
ara no,
ara omplen la plaça de cadires,
el que sigui.
Bueno,
la gran Patardà.
És molt bonic,
però el que viu allí diu,
escolta'm,
la plaça el rei ara,
en segon moment la plaça el rei també diu,
molt bé,
però escolta'm,
repartiu una miqueta,
que també ens agrada,
les festes,
doncs descansar algun dia.
Vull dir que és molt bonic això.
Després,
una altra cosa que jo també trobo una miqueta,
és, per exemple,
quan hi ha el braç de la Santa Tecla,
que va pel casc antic,
agafa carrer Merceria,
val,
carrer Major,
encara,
però quan agafes tu,
per exemple,
el carrer La Nau,
carrer Santana,
o agafes el carrer de la Esminarada,
quan va el carrer Foc al davant,
on te poses?
No,
però pel carrer Granada
també passa per Santa Tecla?
No.
No, no.
Passa a passar a Magí,
però no hi ha corre a foc,
res de Déu.
Ara parlo d'aquesta.
No, no,
però l'entenc,
l'entenc per on va la història.
Ara mateix,
tu te'n vas...
I ara tots els portals,
o la gran majoria de portals,
estan tancats amb clau.
Abans encara,
podries posar-te'm un portal,
el carrer Nau,
posar-te'm un portal...
O anar corrents
en un dels carrerons petits.
No,
ja t'has de posar un carrer d'aquest
i corrents.
Llavors,
quan tornes,
ja no tens el lloc,
ja no deixen passar.
Aquests carrers jo trobo
que hauria d'anar al corre a foc,
però respectar
aquest tros de carrer,
per exemple,
de no tirar el foc.
Saltar,
ballar,
fer soroll,
però cuidado.
Saps com ho dic?
Et trobes...
Llavors dius,
on t'has de posar?
Que passa que,
segurament que si pararíem
amb gent que li agrada
el corre a foc,
estaríem dient,
no, no,
que fins i tot
hi tiren pocs.
Però aquesta gent
estic segur
que el carrer de la Nau
no s'hi posen.
No,
potser estaran a la Rambla
o potser estaran
a la plaça de la Font.
Aquesta gent esperen
davant del pla de la Seu.
També,
també,
també.
És ample
i se'n parten
i aquella grampa tardada
t'apartes,
tens tots aquells racons
per allà,
però al carrer de la Nau
aquí no s'hi posen.
I clar,
és trist
que tu et posis
allà al carrer de la Nau
o que ets carrer de la Nau.
No es posi,
home,
al carrer de la Nau.
On te posis?
No es posi.
Pots el pla de la Seu,
te diré una cosa.
Aquest any
ha sigut l'any
que he estat
més temps
al pla de la Seu
i a la catedral.
I què tal?
I diràs,
com és això?
Com que estem allà
a l'apartament,
doncs el dematí
dic,
avui anem a ofici.
I clar,
vaig passar el dematí
a la catedral
a l'ofici
perquè l'ofici
és molt magó.
És aviat
i acaba...
A més amb l'escola Cantorum
i tots els gois de Santa Téca.
Tot el dematí,
allà.
A la tarda,
a veure el braç,
el que sigui,
un tomb,
traslliformes,
tot el que sigui,
i dic,
saps què?
Dic,
ara,
punc a mig d'això,
vaig agafar
i vaig assentar
fins que va sortir el braç.
Veient l'ambient
i assentat.
I llavors dic,
ara m'ha d'anar jo
al carrer de nau,
a aquells carrers d'aixòs.
Dic,
saps què?
Me quedo aquí,
assentedet
i esperat que arribi.
I a l'arribar
va fer aquella gran petardada.
Que és fantàstic
quan arriba el braç.
Sí, sí, sí.
Sé que ja fa gairebé dues setmanes
que s'ha acabat
de les festes de Santa Ticle,
però és que jo crec
que continuo dient
que d'alguna manera
s'hauria d'enregistrar allò
per trobar-ho a passar constantment.
Per això et dic
que la gent veus,
i clar,
la gent s'anima
en aquestes coses.
No acumular,
no repartir-ho,
perquè també és bonic,
les escales de la catedral
les veus plenes de gent,
mentre fas...
Sí, sí, sí.
I dius,
al fons la catedral.
Vull dir,
són coses molt...
Són postals.
Sí,
són coses emocionals,
perquè vos dius,
oh, estimes,
oh, com és
és que t'has de fixar
en aquestes coses
perquè no t'has de fixar
perquè està,
sinó perquè ho sents.
Sí, sí,
i la emoció de tota la gent,
de tota gent que participa.
I per això et dic
que a Tarragona,
quan comences a viure una miqueta,
l'estimes.
I tant.
Vas d'això,
i que res...
Però avi no se'm queixi
per això de corrar a foc.
No, no em queixo,
no, no, jo només...
No, diguem això de corrar a foc,
que jo sé que no li agrada a vostè.
No, sí que m'agrada,
m'agrada, eh?
Però en el seu lloc,
no hi ha el seu moment.
No, no, jo hi he estat allà,
per exemple,
a la plaça del Rei
o per allà,
però a la patardada,
el que sigui,
el que sigui,
el que passa que jo veig
que hi ha gent
que porta un criu,
hi ha gent jove,
hi ha gent gran...
Sí, sí, sí,
no s'entén perfectament.
Perquè és que no és encara
el soroll i això,
això no de menys,
és que les espurnes,
com te les tapes?
Clar,
perquè si arriben a la roba,
arriben a la roba.
I fan furadet, eh?
I fan furadet.
No és que t'espanti,
és que, clar,
disfruten,
salten el que sigui,
però al cap una espurna
d'aquelles,
a veure qui ho paga.
No ens cremem
i demà tornem
una altra vegada
amb l'avi Ramon, eh?
Molt bé.
Fins demà, avi.
Molt bé, fins demà.
Sortia l'espurna
dels nois de Calella
Feien un cremat
Feien un cremat
Mans a la guitarra
Solien cantar
Solien cantar
mille
di Calella
crisis
de la vida
en cette esta
l'expurna
delan
in
la
l'expurna
de la
l'expurna
sur
les