...
Ai, que se'ns acaba el mes.
Sí, sí, ho dèiem amb l'Avi Ramon,
però ara hi torno a repetir l'Andrés i Andrés.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Que se'ns acaba el mes de novembre?
Bueno, mira, pel mes que ve te'n donaré un altre.
Vinga.
Qui m'adonaràs?
Qui m'adonaràs?
Mira, donaré el desembre.
Va bé el desembre?
Ja sé que t'agrada més el gust, però és igual.
T'has de conformar amb el desembre, no en tinc cap més.
Mira que t'ara em va dir que m'agrada més...
Si el desembre m'agrada pels Nadals...
Però el gener no està gent malament, eh?
Anyo nuevo, vida nueva, mes nuevo, todo nuevo, todo nuevo.
Vida nueva, res, són l'unica que han canviat el calendari.
Això mateix.
Home, deixem el 5 i entrem al 6.
Sí, això sí.
I el 6 és el meu número preferit, a veure si...
A més, la ràdio fa 20 anys.
Ui, Andrés, el 2006.
Les coses que hem de fer, eh?
Les coses que hem de fer.
Però no ho diguis ara, no ho diguis.
Ens centrem en lo nostre.
Ahir teníem una peça musical que trobàvem en una pel·lícula,
si no recordo mena, en un musical on sortia la Judy Garland.
Sí.
Avui què ens portes?
Mira, avui porto un altre tema musical d'una pel·lícula de l'any 1933,
que es diu Desfile de Candilejas.
i el tema musical és By a Butterfall.
És de Sammy Fang, la música, i la lletra és d'Irving Cahal.
I s'ha de dir que aquest tema és una de les coreografies més enfebreïdes i barroques de Busby Berkeley.
I s'ha de dir que és el tercer número musical d'aquesta pel·lícula de Desfile de Candilejas,
amb una durada aproximada d'un quart d'hora.
No la farem tot, no ho farem tot, no t'espantis.
No, no, no ens quedava temps, eh?
Per això.
Berkeley tenia una idea molt clara de com muntar aquest número,
però, bueno, li faltava una música adequada que acompanyés els seus deliris visuals,
perquè aquest home feia unes coreografies fabuloses.
Com els seus actors habituals, Al Duvin i Harry Warren, estaven de vacances,
doncs l'home es va entretenir d'escoltar moltes melodies, però a cap li agradava.
Ell volia alguna cosa especial per aquell barlet aquàtic que tindria una cascada, jardins penjats,
Quina meravella, eh?
Figures caleidoscòpiques i una grandiosíssima font humana amb el seu clímax final,
algo apoteósic, que ara amb tots aquests adelantos digitals no es aconsegueix.
Ni tant.
Quan aquest home va sentir el tema que se li va presentar a l'aparella formada per Fein i Cahal,
els va contractar immediatament.
I no m'estranya, perquè si sentim aquesta peça de By a Butterfall,
jo crec que n'hi ha per quedar convençut.
Doncs l'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
L'escolten, no?
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.