El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Doncs ja estem immersos dins la Setmana Santa.
Avui és dilluns, avi, bona tarda.
Bona tarda.
Ja preparat per anar a totes les professors i tot això?
Dona, totes, totes, no ho sé, perquè, escolta,
abans només hi havia dues o tres viacrucis
i ara n'hi ha al dematí, al migdia i a la nit.
I quan no són actes, en fi, no ho sé,
potser també a vegades, no ho sé si massa, però vaja.
Haurem d'anar distribuint, no? Això sí, això no.
No, llavors anar combinant i quedar bé a la parròquia
i als puestos que has de quedar bé, no?
Bueno, quedar bé, quedar bé amb la teva consciència
perquè quedar bé amb la gent és una cosa complementària.
Hi ha qui sí que ha de quedar bé amb la gent,
però també és de quedar bé amb tu,
perquè hi ha coses que tampoc no cal que les manifestis,
perquè són coses ja íntimes.
Si li sembla, demà comencem a parlar ja
més en profunditat del que són les processons
i tot això, però és que aquest cap de setmana
hem passat una data ben concreta,
que era el dia 19, el dia de Sant Josep.
Sant Josep, què ho diuen? Joseps i Ases?
Hi ha totes les cases.
Joseps i Joans i Ases? No, Joseps i Ases, bueno.
Bé, però amb Sant Josep, que és el patró dels fusters,
que abans també es feia festa, perquè resulta que llavors...
Era festa, eh?
A Sant Josep era festa.
De no anar a treballar?
De no anar a treballar.
Ostres.
El que passa, que per circumstàncies...
Sé que era important els fusters.
Home, és que Sant Josep diuen que és el pare,
és el... En fi, era una festa que...
I clar, llavors també són festes que no ha sigut festa,
per exemple, de treball o oficial, el que sigui,
però és festa també per les botigues,
perquè, clar, és el dia del padre, o sigui que més a més Sant Josep
ja no és Sant Josep, sinó que és el padre, el dia del padre.
Sí, sí.
Clar que els pares normalment ens regalen una corbata, uns mocadors...
Colònia, la típica colònia.
Un collón, saps?
No sé què passa.
Però les dones trobo que els regals sempre són més...
No sé si és que les tendes ho preparen d'una altra manera,
però trobo que els regals de les dones queden més, més...
Hi ha més varietat, almenys, eh?
Sí, sí, varietat, sí, per de butxaca, no.
No?
Home, la butxaca sempre és la mateixa.
Això sí, això sí.
Si no, però és una festa dels que és bonica,
perquè les cases, doncs, com que n'hi ha tants,
de Joseps i Josepes, principalment, també,
doncs, clar, és un dia que es presta per la intimitat de la família.
I abans es feia festa, comentava vostè,
però hi havia algun acte públic o, bueno, cadascú a casa seva...
Sí, els Fuster se celebrava la seva festa,
després això que dius tu, hi havia festes particulars,
i hi havia, doncs, en fi, era un...
El que passava que quan un dia a dia ja que es van declarar de festa,
normalment, la gent ja s'ambientava de festa.
Ja t'arreglaves, ja anaves a actes, ja anaves...
En fi, i ara, un dia, doncs, de familiar, familiar,
com un convite a l'altre, en fi, d'una casa a l'altra,
i llavors hi ha aquest ambient de festa que...
No sé com explicar-ho.
Ja es porta en si quan esperes ja una diada que és normal i corrent,
més Sant Josep, que és un sant tan conegut,
conegut amb el sentit de la gent que es manifesta,
com hi ha altres sants, per exemple, que esperen que vingui Nadal,
espera que vingui...
Hi ha diferents tipus de festes religioses, no?
Però Sant Josep sí, és Sant Josep.
Clar, a més, era una mica també el tret de sortida del bon temps,
de la primavera, que ja s'agafa, no?, uns ànims especials.
Ja comença a alterar, no?, ja ho diu a la primavera,
el cor d'altera, no?, i clar...
Sí, sí, o ja la tenim aquí, no?
Això sí, diuen, diuen, diuen.
Em sembla que ja demà al canvi pot ser?
Ja ho demostra ploviscant alguna cosa,
que ja ho diuen que sempre, la primavera,
sempre refresca una miqueta,
potser és per tapar una miqueta els ànims
d'aquest alterament que porta una persona amb els d'aixòs, eh?
Vull dir que sí, una festa dels que sempre s'ha recordat.
I dintre de tot, també, encara que no sigui festa,
la gent ho fa.
Hi ha festes que no es poden perdre,
ja, o sigui, amb intimitat,
o sigui, de manifestar-se pels carrers, no?
I clar, i com que cau dissabte aquest any...
Aquest any sí,
aquest any ho hem tingut perquè ha caigut amb dissabte.
Doncs ja hem pogut agafar, doncs, encara el fi de setmana,
bé, cap de setmana, doncs,
per poder-lo disfrutar.
I avui en dia tenim la sort
que amb l'excusa de sants o dies,
el que sigui,
aprofitem per fer coses diferents.
Poguer anar a fora,
poder agafar excursions, eh?
que és el que passa avui en dia,
que ara ja diem les festes de setmana santa.
Sí, ja ho tenim a colla avall,
que són vacances.
Hi ha cases que diem festes, no?
No diem, doncs,
la setmana santa, no?
Ja posem les agències de viatges,
vinga, ofertes, vinga,
el qual demostra que la gent tenim ganes de molta cosa,
que es prescindeix,
vegades, de coses,
que a vegades diuen,
bueno, sí, però no ho sé,
no faig cap mal.
i amb la consciència aquesta que fas cap mal,
aprofites també
disfrutar de coses que de poc fas mal,
perquè si te'n vas d'excursió
o te'n vas de vacances,
és una cosa que el cos també ho disfruta,
sense fer mal.
De totes maneres,
nosaltres demà ens quedarem aquí encara.
Viurem la Setmana Santa Tarragona
i especialment la de fa uns quants anys.
La recordarem amb l'Avi Ramon.
Avi, fins demà, gràcies.