Molt bona tarda, Sílvia. Veig que has arribat puntualment.
Jo estic content perquè estiguis aquí.
Hola, Andrés. Perdona'm, perdona'm. És que demà és el dia de la pilarica.
I m'han recordat que tinc dos pilis a felicitar.
I com ho faràs per anar a dinar a casa d'una i a casa de l'altra?
No, no, no. Tinc una mica com...
Una estarà rioja, que m'ha quedat una miqueta lluny per anar.
Una miqueta, una miqueta, que a l'horra no puc anar avui.
Llàstima. Bueno, demà.
Bueno, si vols vaig jo amb la teva representació.
Va, vinga. Ja està.
Que fa molt de temps que no la veig, eh? Va, des de l'any 99 que no la veig.
Em portaré les teves ninetes i diré, hola!
Que pensava, un remet de flors està bé, no, pel Sant?
Per poder felicitar això.
Jo l'entregaria més aviat amb ella, no amb el Sant, no.
Jo l'entregaria amb ella.
I jo, no, home, no me fas posar-me nerviosa.
I és que ara, comentant aquí amb la Núria, que dic que podem comentar de fer alguna cosa.
Què, què, què?
Ho comenteu o fem el programa?
No, fem, fem.
No el programa? Doncs fem el programa.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut.
Gràcies.
Ara ho fem bé, no?
Sí, ara ho fem bé, sí.
T'has de dir que avui a cinema, eh?
No fas festa per ser vigília?
No, no, avui no. No faré demà, no faré demà a l'Antiquari, que és festa.
Però avui sí que fem cine allà a l'antiga audiència.
I què farà demà l'Stefan King? Què farà?
Descansa, descansa.
Perquè agafi idees, no?
Sí, anirà a veure una pel·lícula de riure.
Molt bé.
Sembla de tant de terror.
Bé, avui som dimarts, dia 11 d'octubre, i avui toca una pel·lícula que es diu El viejo i el mar, amb Spencer Tracy.
Una de les darreres, crec jo, de l'Stefan Tracy, potser?
Bé, és de l'any 1958, o sigui que és potser de les més anteriors amb el seu final.
D'acord.
Que amb la pel·lícula Mundo está loco, loco, loco, loco, loco, aquella va ser la penúltima pel·lícula que ell va fer.
O sigui que encara n'hi quedava unes quantes més, afortunadament, per fer.
Doncs aquesta tarda, a les 6, amb entrada gratuïta a l'antiga audiència que està a la plaça Pallol número 3,
pot vindre tothom que us desitgi a veure aquesta magnífica pel·lícula del Viejo i el mar.
Fa una interpretació fantàstica perquè ell es passa pràcticament tota la pel·lícula sol amb el seu bot,
intentant pescar un peix de grans dimensions.
Però com treballava aquest home, que aguantes tot aquests ratos de soledat d'aquest home amb el mar,
veient-lo, treballar amb les seves divagacions, les seves experiències marines...
Els seus pensaments...
Val la pena.
És una obra, dins el cicle, estem fent el cicle de literatura i cinema, de l'Ernest Hemingway.
Molt bé.
Ernest Hemingway va escriure el Viejo i el mar i es va passar amb cinema.
I seguim amb cinema, però amb plan musical.
I com et vaig dir ahir, avui passarem a un tema musical que pertany a la pel·lícula El amor nació en París.
Això no ho vas dir.
Això no ho vas dir.
Ara ja t'ho descobreixo tot, aquesta pel·lícula que és preciosa, perquè hi ha una quantitat enorme de música i de ball fantàstics,
perquè per fer aquesta pel·lícula es van triar uns dels millors ballerins que hi havia en aquells moments,
estem parlant de l'any 52, per interpretar aquesta pel·lícula.
I és una meravella tant dels números de ball com les cançons que hi ha.
I també es canta El amor, és algo meravilloso, amb aquesta pel·lícula.
I una de les grans cançons de la versió de la Metro Govind Mayer en color de Roberta,
perquè encara que es digui El amor nació en París, no és res més que la mateixa pel·lícula,
la versió d'aquella obra, Roberta.
Que hi sentíem la banda sonora.
Exacte.
És el que després es va tornar a fer un remei, una repetició,
però amb el títol El amor nació en París.
Aquella era en blanc i negre, aquesta era en colors.
Bé, llavors, aquí hi ha un tema esplèndid que és Yesterdays
i és una cançó càlida i tendre, record del passat.
I aquí també canta Katyn Grayson amb l'orquestra dirigida per Canman Dragón,
que ja vaig dir que Canman Dragón és un home, un director molt bo.
I amb la primera versió que es va fer l'any 34,
la interpretava, aquesta mateixa cançó, Irene Dunne i Ellen Wesley.
O sigui que tot va canviant, però sempre han sigut grans cantants
els que han tret aquesta cançó a l'aire.
Escoltem música de Jerome Kern i lletra d'Auto Harbachs,
Yesterdays, pertanyent a la pel·lícula
El amor nació en París, de l'any 1952.
Yesterdays, yesterdays,
days I knew as happy sweet sequester days,
Yesterdays, days I knew as happy sweet sequester days,
Golden days, golden days,
Golden days,
Days of mad romance and lie.
Then gay youth was mine,
Truth was mine,
Joyous, free and flaming life,
For sooth was mine,
Sad am I,
Glad am I,
For today I'm dreaming of
Yesterday,
Yesterdays,
Yesterdays,
Yesterdays,
Joyous, free and flaming life,
For soon was mine
Glad am I, glad am I
For today I'm dreaming of
Yesterday
Andres, ens queda un minut i mig
per recordar la pel·lícula que podrem veure avui mateix.
La pel·lícula que veurem aquesta tarda d'aquí un ratet a les 6 en punt comencem
és El Viejo i el Mar. A on?
Doncs l'antiga audiència que està a la plaça Pallol, número 3.
A quina hora? A les 6 de la tarda.
Deixa't que t'ho pregunti jo, home, que quedéssim més natural.
A quina hora?
A les 6 de la tarda.
I quant val?
Res, però té un problema.
Posa-li preu, home, posa-li preu.
No, no, no, té un problema, que no cobrem res de l'entrada, és gratuïta.
Però hi ha un problema perquè si no t'agrada la pel·lícula no et podrem tornar els diners al final.
Oh.
Saps? Però bueno, mira.
Jo volia anar precisament per això perquè me'n tornéssim els diners al final.
Doncs ho sento, però això no és com certs magatzems que si no t'agrada l'article el tornes i et tornen els diners.
Mira, serà una llàstima, eh?
És una llàstima, però és així la vida.
Mira que t'ho anava a dir, eh?
Mira que t'ho anava a dir.
Gràcies, eh? Carai, com te'n recordes de les festes.
I maanyana també.
Bueno, doncs ja que demà no estarem aquí, moltes felicitats a totes les pilars, pilariques, pilis, eh?
I pilos no n'hi ha, no?
No.
Només és nom d'home, oi?
No, de dona.
Ah, de dona.
No és com que hi havia això del Carmen Dragón.
Ja me l'estàs liant, Andrés. Fins dijous.
No havia sentit mai un home que es digués Carmen?
No.
No, Carmen Dragonyera.
I un home que es digués Pili tampoc.
No, en sèrio, eh?
A veure que hi ha molts noms estranys en la vida del senyor.
Fins dijous.
Fins dijous.
Adeu.
Adeu.
Adeu.