Música
Ensetem la setmana i ens agrada fer-ho com sempre amb Cinema Clàssic.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Continua, has enredat una setmana més el pobre Jordi Freixa.
No, pobre no, sí, ell està contentíssim d'estar amb nosaltres i tant, ell disfruta.
No saps que ell és polifacètic?
Ja, ja ho hem dit, ja ho hem dit. Autodidacta, però polifacètic.
Polifacètic.
T'ho diuen allò, aprenent de molt, oficial de res.
No, però això no és veritat, perquè ell sap tocar bona música,
ell sap anar molt bé amb moto, a més a més no fa carrera, sinó que és prudent,
amb la gran moto que porta, oi que ets bastant prudent,
jo t'hi visc conduir i veig que sí que ets prudent.
Jo sempre penso que els impents han d'estar al servei de l'home,
no l'home dels impents.
Exacte.
Aleshores, tot en prudència es pot gaudir.
Jo tinc comprovat que com més petiteta és la moto,
més imprudències arriben a fer.
I com més gran i més potenta és la moto,
més amb seguretat van i més en prudència,
i més en seny van.
Però bé, parlant de seny musical,
tenim aquí el Jordi Freixas,
que estem passant una sèrie de pel·lícules musicals,
anem a dir així,
a més de músiques de pel·lícules.
I aviam, això del Muro,
tu saps que hi ha una pel·lícula,
la primera que es va fer,
que va ser un curtmetratge argentí,
que es deia El Muro,
que va dirigir Leopoldo Torre Nilsson,
un director que va néixer l'any 24,
1924,
i va morir l'any 1978.
Després hi ha un altre Muro,
que és musical,
que va destacar molt.
Aviam, explica'm un miqueta això del Muro,
de què va,
de on què vas...
El primer que em deies,
per referències.
El segon és, bueno,
la pel·lícula del gran músic Pink Floyd,
i, bueno, no tinc paraules,
vull dir, per mi aquest treball del Muro,
el The Wall,
és una de les referències...
Jo he passat vài vegades a aquesta pel·lícula
entre gent de públic meu i així,
i, esclar, he tingut de vindre la gent preparada
per aquest tipus de pel·lícula,
però ha sigut un encant fabulós.
Hi ha gent molt gran que potser no l'acaba de captar,
perquè potser és fora de la seva època,
però la gent, en fi,
l'ha acceptat i l'ha aplaudit,
però va ser de bé.
Sí, perquè, bueno,
rosa el surrealisme,
llavors és una pel·lícula
que l'has de saber interpretar,
però és d'aquelles pel·lícules
que dona,
a part del seu missatge intrínsec,
dona a pensar que cadascú pugui fer,
diguéssim, la idea
del que ell vulgui.
I, aleshores,
acompanyat amb una banda solo,
de sintetitzadors,
en fi,
per mi és un dels grans,
dels grans treballs,
no solament de pel·lícula,
sinó de la història de la música.
Considero que en saps una miqueta de cine,
veig que sí que...
Bueno,
una miqueta de tot.
Que li estàs fent un examen, Andrés.
No, no,
l'estic preguntant
perquè sé que ell és capacitat
per fer les preguntes.
I, a més, m'interessa,
perquè a vegades descobreixo
amb aquestes opinions,
doncs punts, detalls i petites observacions
que a vegades et poden passar per alt
i així vas aprenent
perquè mai, mai, mai
pots acabar d'aprendre.
Sempre hi ha un punt o altre,
ja ho dius,
la cama no t'hi haurà sense haver una cosa més.
Bueno,
i a més,
si llegim
la màxima
del Miquel Porter i Moix,
que és un gran entès en cinema,
sempre es diu
que el cinema
no ensenya història,
però ens ajuda a entendre-la.
Carà, i tant.
I tant, i tant.
I tant, perquè quantes vegades
hi ha hagut una cosa
d'ignorància nostra
i gràcies al cinema
ens hem pogut enterar
no solament
en plan de viatges visualment
i de llocs
i, en fi,
de moltes altres facetes,
sinó que de història.
De moltes maneres
el cinema jo crec
que és una expansió cultural enorme.
Enorme, enorme.
Encara que hi ha
algunes certes pel·lícules
que el que fan
és destrossar la ment
de certs espectadors.
Però, bueno,
a tot arreu hi ha d'haver...
Exacte.
A tot arreu...
Hasta el ser humà
té punts
que són
per llençar la brossa.
Anem a escoltar
el tema aquest
del Muro
amb una versió
que jo dic
que estan molt ben logrades
i molt personal,
sobretot molt personals,
que Jordi Freixa
fa amb el seu grup
Fan Fan Show.
Escoltem el Muro.
Estimul
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquí és el moment!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!