El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Quina meravella avui l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Quina meravella perquè ha estat més que puntual, eh?
Jo que arribava amb la llengua...
Ai, que no arribo, que no arribo, que no arribo.
Tot depèn...
L'avi, clavi, ja estava aquí.
Tot depèn de l'autobús.
Perquè, clar, a vegades li he deia agafar el plaç dels carros fins aquí.
Encara han canviat el trajecte.
Perquè amb les obres del carrer Gasòmeto ja parlem d'obres.
i quan no van ser...
Primer van ser a l'estació, que ens desviaven.
Ara ens desvien per pujar aquí dalt.
Doncs de l'estació us ha passat al carrer Real, Pere Martell, Ramon i Cajal...
I vas pujar...
I que l'única és Tarragona, eh, avi?
I llavors saps què passa?
Que mira, al mateix temps, tu ho prens amb calma...
Amb filosofia.
I cada carrer que passes te recorda una època,
te recorda un fet, te recorda coses...
Però hi ha coses que puguis recordar, avi?
Perquè hi ha una metamorfosi en canvis de botigues que ara no sap.
Sí, sí.
Ara surten de noves, com...
Sí, hi ha hagut èpoques de Tarragona que ha sigut molt alegre,
altra vegada ha sigut una miqueta trista per circumstàncies,
però sempre he buscat la part bona.
Tarragona sempre ha sigut agradable, eh?
El que no sap què ha vingut abans de vostè i de mi.
La senyora Maricarma, que ja la tenim aquí també amb nosaltres.
Bona tarda, de nou.
Hola, bona tarda.
Si l'avi ha estat més que puntual,
quan hem arribat ja estàs vostè també aquí, eh?
Quina meravella de convidats que tenim, avi.
Home, és que és una dona, i les dones, quan voleu...
Compte, eh? Compte, avi, compte que som dos, eh?
Que guanyem per majoria avui, eh?
Per això ho dic, perquè és el contrari,
que vagi per el vostre, de la puntualitat.
Millor, millor.
Millor, millor.
Doncs bueno, mira.
Ahir començàvem i ens d'acord a parlar de la plaça Corsini.
De la plaça Corsini, el canvi que ha fet, per exemple,
en aquell temps, parlo d'abans de la guerra,
però, per exemple, barregem abans coses,
perquè el que és interessant és que si lleigis un llibre,
has de seguir unes normes, bam, bam, bam...
En canvi, el que fem tu de xerrar...
I unes dades així...
Sí, no, tal com fem jo, que d'un carrer anem a un altre puesto,
i això és una xerra, és parlar.
Això són batalletes.
Jo recordo que li comentava a la senyora Mari Carme
una cosa d'un gall dindi,
o una cosa així, vam acabar ahir, és possible?
Sí, sí. Bueno, és que ara parlem...
Ara ve tots s'anys, però ara parlàvem de Nadal.
Deu-n'hi-do quin sal.
Per això et dic, que clar, la plaça Corsini, per exemple,
és que passava una cosa també, per això...
A veure, a veure, aclarim-nos.
Sí, i tu vés escoltant i, si no, d'això.
Les èpoques per la seva cosa.
Ara, per exemple, agafes fruita i té un nom
que dius, bueno, quin gust deu tindre això,
perquè no saps d'on ve ni d'on va,
i la verdura, a vegades, doncs, un pagès
t'adona uns tomàquets o una verdura
i trobes un gust raro.
Acostumat a el que ve d'un ve,
quan és una cosa natural,
ho trobes una miqueta estrany.
O fins i tot massa gustós.
No, això pot...
Si és massa bo, no pot ser bo.
Llavors, llavors, el mercat, per exemple,
el mercat eren pagesos, o eren ganaders,
i cadascú tenia la seva collita,
les seves competències, les verdures, la seva,
i van fent el mercat.
I llavors, clar, quan venien festes com ara Nadal,
o festes ja assenyalades,
o un dijous, o el que sigui,
portava la millor que tenien del galliner.
veies aquelles gallines,
aquells gallindis amb aquella cresta vermella,
aquells ous que no sabien...
Veies ous, perquè ara no sé què van passar les gallines,
perquè veus ous que no sé si són de colomí,
o si són de gallina, o de qui són.
Home, tot depèn del menjar que hi hagi una altra gallina, no?
Per això et dic, per això et dic.
Ah, teòricament.
I llavors obres un ou i a vegades et queda un color,
o et queda d'un altre.
Vull dir, depèn...
Vull dir, tot això són processos que...
Però llavors, per referèixer...
Ui, que se m'està tornant quisquillós, avi.
No, al contrari.
Aquesta alçada.
Ara recordo, m'estàs dient de recordar.
Llavors, clar, aquella gent portava el millor del que tenien.
I llavors, clar, el temps del Nadal, doncs, el gall dindi,
i clar, passejàvem per dir un home amb una canya llarga,
un bastó llarg,
per anar-nos...
que no es barrellessin amb els altres.
Vull dir, era com una festa,
d'haver marcat.
Això, per Nadal.
Llavors, hi havia l'altre dia,
que és on s'ajuntava,
com ara fan un mercat barrejat,
o el que sigui.
I hi havia gent que s'aprofitaven
de les circumstàncies,
perquè quan va acabar la guerra,
molta gent, doncs,
estaven ignorants de famílies,
no sabien on havien estat,
si en la guerra no hi eren,
si es van morir,
no havien desaparegut,
o el que sigui.
Llavors, vivien aquells vividors
que una vegada van parlar-ne,
aquests vidents, que jo els respecto,
que ho endivinen tot,
ho saben tot...
Aquelles boles de cristal,
que teòricament se llegien altres coses, no?
No, perquè si un dia s'enfadava,
o li podien fotre pel cap,
no em portaven.
No, escolta,
inclús hi havia que tenir la seva casa,
per exemple,
allà a la baixada de Sant Magí,
allà a la baixada de la mitja lluna,
que abans hi havia una casa,
que fem aquest cantó,
que allà hi havia una fàbrica de sal,
amb el que s'enfadava de sal,
doncs hi vivia una d'aquestes,
i tenia la seva clientela,
que anaven a d'aixòs, eh?
I encara ara hi ha molta gent.
I al carrer d'aquí de l'hospital,
amb aquell temps hi havia uns herbularis,
que també aquella senyora,
també amb merbes i el que sigui,
en fi,
i aquí a la plaça La Font també hi va haver un,
que també,
de fet de les èpoques,
però vull dir que han existit aquesta gent,
però aquells eren ambulants,
però aquells anaven amb més picardia,
perquè agafaven...
Ai, punyeteros.
I no deien de tu a tu,
deien que anessis preguntant,
i ells ja respondrien.
Què passava?
Doncs anaven,
escolti'm,
és que el meu germà,
doncs va a desapareixer,
no sabem res de res,
molt bé.
Escolti'm,
la meva filla estudia,
que va t'això...
I anaven fent connexions
entre un i l'altre,
entre un i l'altre,
i a fer a clau,
ho diràvem tot.
I llavors,
llavors sabíem,
llavors quan de jo,
bueno, ara,
aquella senyora que ha preguntat pel seu germà,
que estigui tranquil·la,
perquè ara està en un camp de concentració,
però molt aviat vindrà.
Clar, la gent...
Perquè havia sentit que l'altre
l'havia dit potser alguna cosa...
No, i l'altre,
la gent deien,
ah, veus,
aquesta l'hi ha endevinat.
I jo, a lo millor...
Coses...
M'entens com vull dir?
Sí, sí, sí.
Aquella xiqueta que no pateixi,
que sí,
que l'aprovarà,
perquè això, això...
Aquella que no viu estar així,
que no és tan gaire,
que no pateixi...
Perdó, a mi me sona una mica
en pla en secta, eh?
No, no,
gent era així...
A veure,
la persona que sortia ja
com si fos l'escenari, no?
La gent que preguntava,
doncs clar,
tothom unedivinava.
Ja no marxava, clar.
Tothom unedivinava,
tot unedivinava,
perquè si era un...
Aquell està molt malament.
I deia,
aquest deu ser,
aquest és el meu que...
I això l'Americarme ho ha viscut?
Això que està explicant la verona?
No, no,
perquè tot era molt...
No, no, no.
I a ser petiteta, petiteta, petiteta.
Jo el que havia recordat
és això que dèiem dels galls indis,
que llavors era bonic,
perquè era el mateix dia
que se sortejava a la loteria,
que tothom estava pendent
de la ràdio a veure què,
se sentia
gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg, gleg,
i veies aquells tons bonics,
doncs foscos,
i la cresteta vermella,
i la canya,
i llavors hi feien com un encercat.
N'hi havia tres o quatre d'encercats.
El que passa que devia ser escandalós,
que avui dia s'hagués escapat un, no?
O hi està.
Anar darrere per tot el mercat,
buscant-lo.
Amb un d'això és llarç,
alguna canya llarga.
perquè són grossos, eh?
Sí, i amb el climatge i amb tot
imposen, eh?
Sí, sí, sí.
Com també per Nadal,
al carregasòmetre hi havia una senyora,
una dona,
que agafava i feia els capons,
els capons,
o sigui, els galls,
la gent portava un gall,
gent que a vegades tenia a casa seva,
doncs el seu gallineret,
la seva gàbia,
i agafaven i criaven,
per exemple,
dels galls o les gallines,
un,
el portaven a capar.
Què passava?
Què passava?
ho deixem fins demà.
Oh!
Què has vist, eh?
Això semblava de les novel·les,
telenovel·les de la tarda, eh?
Què passava?
No ho sabem,
avui no ho direm.
Bueno, bueno.
Maricar-me,
demà et tornem a segrestar, eh?
Vinga.
És que no ens ha deixat avui, eh?
Oh!
L'àvia ha agafat,
ha agafat carrerilla,
ha agafat empenda,
ha agafat empenda.
Pregunteu, pregunteu,
i em feu amb mi desembotxar,
desembotxar.
Fins demà mateix.
Molt bé.
Nascuts a Calella
eren nascuts
de palafrugell
quan el català
sortia a la mar.
L'àvia ha agafat carrerll