Sempre ho hem dit que els dilluns són una miqueta durs, eh?, de començar la setmana,
però, bueno, Andrés i Andrés ens ho fa passar el millor possible.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda. Això que és dur el dilluns, doncs no ho sé.
Home, el dilluns és fort, eh?
No ho sé, això serà per tu ara, eh?, perquè tu encara treballes, però jo que estic jubilat, escolta.
Clar, per tu, cada dia és diumenge.
No, cada dia és dilluns.
I pel Jordi Freixa, com és això?
Bueno, jo m'ho prenc com el dilluns com si fos de Sina, i llavors, bueno, ja m'has mentalitzat que és de Sina, i ja està.
I la Mar de Bé?
Bueno, el dilluns, com que ell té establiment, doncs mira, el dilluns és manera de poder anar cobrint gastos per pagar els impostos, no?
Oh, i tant.
Perquè, noi, no s'ha de parlar de beneficis, s'ha de parlar de impostos.
S'ha de col·laborar.
Xupen més, xupen més que no pas els beneficis.
Mira com riu.
Bueno, anem parlant, durant tots aquests dies, de les pel·lícules i les seves músiques.
I el Jordi Freixes, amb el seu currículum musical, té un CD amb 20 temes musicals de grans èxits filmics i grans èxits també musicals, lògicament.
Quin et sembla el tema que podríem triar per posar-lo avui?
Em penso que hem dit el ritme del silenci, potser, del Simon & Garfunkel, que surt a la pel·lícula El graduado.
L'has vist?
L'has vist la pel·lícula El graduado?
Sí, sí.
T'ha agradat aquesta pel·lícula?
Sí, sí, sí.
Jo crec que és una de les grans pel·lícules.
Jo crec que aquí sí que devia tenir feina el Jordi per triar un tema, perquè tota la banda sonora és boníssima.
Sí, sí, sí.
Tota la banda sonora, totes les cançons del Simon & Garfunkel són boníssimes, però, doncs, mira, em vaig decidir pel ritme del silenci perquè al papa li agradava molt, diguéssim, no?
És com sempre hi ha una cosa oculta, una cosa profunda, que ens fa fer unes tries dels nostres camins amb la vida.
Sí.
I és veritat, això és.
Clar, el papa de Vulgui Sonor, doncs, com tenia la seva orquesta, era director d'orquesta i em vaig crear amb l'ambient musical a casa de tota la vida, doncs, clar, Vulgui Sonor em va inculcar i em va ensenyar moltes coses.
i em va donar l'oportunitat de conèixer els clàssics, etc. Llavors, doncs, hi ha cançons que et marquen més que altres.
Després, aquesta peça també s'utilitzava en lletra dedicada, doncs, es cantava a les esglésies.
O es canta, a les esglésies, amb la lletra adequada i aprofitant la melodia fantàstica del Simon & Garfunkel.
Doncs, hi ha alguna cosa més que dir d'aquesta pel·lícula?
Anem a escoltar la música, que és el que ens interessa.
No cal dir res més.
Qui no l'ha vist, el gran man?
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
res més.
No cal dir res més.
res més.
res més.
res més.
res més.
res més.
res més.
res més.
.
res més.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
la pel·lícula aquests dies,
amb la sintonia d'Andrés d'Andrés i amb el nostre comedat,
el Jordi Freixa.
Sí, que tota la música l'interpreta ell.
Hem escoltat ara de la pel·lícula El graduado,
el tema principal,
una pel·lícula que és romàntica,
alegre, divertida,
però també n'hi ha de romàntiques i tristes,
com un altre tema que he vist,
que també està aquí amb el teu CD que has gravat,
que és aquesta de la pel·lícula Orfeo Negro.
La pel·lícula Orfeo, sí.
Sí.
de Sant Betó de Carnaval.
Sí.
Home, aquesta és, bueno,
és una gran pel·lícula,
és una pel·lícula dels anys 60,
però, doncs, una gran pel·lícula
i amb la música,
una música estupenda.
I a la interpretació també es pot cantar,
jo l'he fet a cantada també alguna vegada,
i, bueno,
la sensibilitat que aflora tant la música com la pel·lícula
és...
Bueno, és que la pel·lícula va ser famosa,
però la música, ja recordo que jo anava a ballar
i aquesta música la tocaven totes les sales de ball,
sales de ball amb lletra,
això que dius tu, que és clar,
lògicament també ho has fet el repartiment.
Hi ha algun motiu en especial que la vas triar,
o només per la qualitat de la música,
per la qualitat que té?
Sí.
Sempre, diguéssim,
en tot el treball té un punt en comú,
que és la sensibilitat que un aflora
quan veu un tipus de pel·lícules.
a mi m'ha agradat molt sempre el cinema,
com explicava en porals anteriors,
i aleshores, esclar, hi ha un munt de pel·lícules,
però cada pel·lícula...
I el seu món.
Sí.
I el seu món aporta el seu missatge,
cada un vibra d'una manera diferent,
potser amb la mateixa pel·lícula.
Aleshores a mi l'agradar amb la música,
sentir tant la música,
doncs la combinació de música i pel·lícula,
fa que a vegades una pel·lícula determinada
tingui a partir una sensibilitat especial.
I l'Orfeo Negro evidentment és una d'elles.
Doncs anem a escoltar el tema aquest
de manana de carnaval de la pel·lícula Orfeo Negro.
I així ens acomiadem. Fins demà?
Sí, adeu.
Fins demà.
Adeu.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!