El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Ahir amb l'Avi Ramon vam conèixer quin és el seu lligam amb la pintura
i també què és el Sindicat d'Iniciativa i Turisme i Atracció d'Estrangers, de Frustés.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
I és que aquest divendres s'inaugura una altra de les mostres pictòriques.
Expliqui, expliqui vostè.
Bé, doncs això que et dava dir.
Llavors, el fer aquella cosa, clar, el fer la inauguració d'aquella exposició fa 18 anys,
clar, necessitava una miqueta de col·laboració.
El patronat de Turisme va ser el que va ajudar en ple.
Per exemple, també l'Ajuntament.
I llavors van haver uns tarragonins, per exemple, l'Arimany, aquell temps,
doncs que va agafar i va fer el bralissatge que ho diguéssim,
per la inauguració, doncs desentradament, pastes, tot a base de...
Però bé, bé, però sense cap interès.
El Brasília, ho dic ara, que com que són coses que han passat, no és propaganda,
és agraïment.
Doncs el Brasília va portar uns quants quilos de fruits secs.
Amb les noies que tenia, vestides d'uniforme,
servint allí també un cafè o el que sigui, saps?
Vull dir, el vi verd, el vi verd també va portar uns viverins per a les dones.
O sigui, va ser una cosa que...
Si va volcar molta gent, eh?
Sí, sí, una cosa molt, molt d'allòs.
I llavors, clar, al tindre l'èxit, llavors dir, bueno, escolta,
llavors vam trobar que aquesta exposició va tindre l'èxit corresponent, no?
La va visitar molta gent, perquè a vegades és el perill que tenen les exposicions.
Sí, que llavors allà al carrer Major, a l'antic Ajuntament,
allí passava molta gent i posar la cosa aquesta, el ser més viat.
Perquè, com ara hi ha tantes exposicions, llavors no hi era tot tantes, eh?
La gent pintava amb menys gent, després feien menys exposicions.
Doncs va ser molt visitat, inclús les autoritats van mirar a totes les autoritats
que hi havia, des de l'alcalde, aconsejar-los, així com ara s'han de repartir.
Llavors va ser un èxit gros, gros.
I llavors, clar, van dir això, s'ha de...
Inclús alguna agrupació de...
Hi havia un grup de pintors que també van intervindre, van col·laborar, saps?
Vull dir, va ser molt emocionant.
I llavors vam dir, bueno, escolta, però aquí passa una cosa.
I és que no pintem el tema Tarragona.
I llavors va ser quan vam agafar, i se'n va acudir,
de fer una de tema lliure.
O sigui, el mateix any, amb la segona pintura,
vam fer una altra exposició de tema lliure.
I llavors hi havia Budagó, hi havia tot.
I també va ser un èxit rotund.
I clar, i què passa?
Que ara, a partir de llavors, cada any,
però cada any, cada any,
fem dues exposicions a l'any.
I es feien primer a l'antic ajuntament.
Però clar, llavors, tinc cotjament,
cada vegada em precisava més gent.
Ell es va fer petit,
perquè inclús un tros van tindre que agafar
per fer oficines de turisme.
I va quedar petit.
Llavors va ser quan vam aconseguir,
parlant, parlant, van arreglar les voltes del Pallol,
i les bòbades, per fer exposicions.
Primer, els quals havien de penjar-los en cordill,
perquè allò no estava improvisat,
però bé.
I llavors ho van arreglar bé per fer exposicions
i llavors allà ja van començar a augmentar els pintors.
D'aquells 36, ja n'eren 40, ja n'eren 50.
L'altre any hi ha més, saps?
I clar, això, buscaves i havies de buscar la manera d'això.
Però llavors, sí, perquè, escolta'm,
aquestes exposicions passaven amb molta gent.
molts, perquè els interessava veure els pintors
que hi havia a Tarragona,
els que ja en sabien,
a veure com evolucionaven.
L'altre, perquè, doncs, era família,
i, clar, i gent que anaven a veure aquestes coses,
i es va anar augmentant.
I llavors, clar, van fer exposicions aquestes,
i cada any fèiem aquesta de pintura monogràfic turística
i la de treballs artístics.
Llavors, clar, van començar a participar,
i pensa que ara, als 18 anys,
encara n'hi ha alguns que participen des del primer dia.
O sigui, porten 18 anys col·laborant.
I cada any més, més i més gent.
Perquè, ara, clar,
vam trobar-se llavors al port,
ai, les voltes al Pallol,
que allò va quedar, les pluges,
i l'estaven donar d'aquella casa,
del capítol, el que sigui,
vam dir que marxar, marxar d'allí,
i, bueno, a Tarragona ja no hi havia cap puesto
per fer exposicions de tants participants.
Per exemple, 60 i 70 participants ja hi ha.
O sigui, llavors.
Llavors, vam tindre la sort
que el port,
com que el port també és un lloc on fan
molts actes culturals,
i fan exposicions i coses,
vam dir de fer un tinglado d'allí,
a veure si es podien deixar-se'l,
i com a prova, com a d'aixòs,
vam fer una exposició d'allí.
I llavors, hi va tindre tant d'èxit,
que ara portem ja el port fent aquestes exposicions.
18 anys, eh? Ni més ni menys.
Ens seguim parlant,
i de fet us convidarem a tothom a que hi aneu.
Avi, fins demà.
Visc al català!