Estem ben bé a la meitat de la Setmana Santa
i donem un cop més la benvinguda a l'Andrés
que ens porta música a dia en l'època.
Andrés, bona tarda.
Abans, però, avui, ni que estem en plena Setmana Santa,
doncs, escolta...
Tu vols saber el que fem a l'Antiquari aquest vespre?
Clar, anar a fer una copa després de sopar...
El teu desig és veu complet.
Mira, aquest vespre a l'Antiquari,
al carrer Sant Anna, número 3,
a les 10, a les 22 hores, per ser més concret,
i de forma completament gratuïta,
podeu vindre a veure una pel·lícula en colors
que es diu Pícnic,
una meravellosa pel·lícula romàntica
que va interpretar William Holden,
Rosalind Russell, Kim Novak i Cliff Robertson,
dirigida per Joshua Logan.
Aquesta pel·lícula,
hi ha una de les escenes que hi ha...
Bé, moltes pel·lícules importants
tenen una escena que és l'escena principal,
l'escena clau, l'antològica.
En aquest cas, és el ball
que fan William Holden i Kim Novak,
precisament amb aquest pícnic.
És una cosa fabulosa.
Val la pena que no se la perdin
qui no la conegui.
I jo ja sé que qui coneix aquesta pel·lícula,
i li sigui possible,
vindrà a veure-la perquè...
Oh, Kim Novak,
arran d'aquesta pel·lícula,
es va convertir en una...
Va tirar endavant.
Va tirar endavant molt.
Bé, això és el que tenim per aquest vespre.
I per ara, en aquests moments,
tenim el de Jesucrist,
amb els temes cinematogràfics.
En aquest cas, vam triar la pel·lícula Ben Hur
per anar escoltant temes molt importants
i molt bonics de la seva banda sonora.
Tenim avui una que es titula
El desfile de la victòria
i és una de les marxes
que ha donat la glòria a Miglos Rodza,
ja amb la seva, en fi, ja bellesa,
perquè és un dels temes més repetits
amb tots els concerts de música cinematogràfica.
Allà, la majoria d'orquestres
que fan una audició de música
o un concert de música cinematogràfica,
rares la vegada que no existeix
el desfile de la victòria de la pel·lícula Ben Hur.
Aquí es describeix
amb una singular perfecció
el desfile dels conductors dels carros,
allà pel Cis Romà,
suposo que aquí a Tarragona també farien això,
no la música, eh,
però sí el desfile dels carros,
abans de l'espectacular carrera de Quàdrigues.
La seqüència ja final de la pel·lícula culminant,
que la va dirigir també Andrew Martin
i que amb el temps ha convertit per dret propi,
ja per naturalesa pròpia,
en una altra de les grans escenes antològiques
de la història del cine.
Això que dèiem de l'equip nova
ballant amb l'Olean Holden,
aquí ho tenim amb aquella carrera tremenda
que hi ha de Quàdrigues.
Amb aquest Ben Hur que t'he dit abans,
de l'any 22,
també hi ha una carrera de Quàdrigues
que és molt important,
no potser tan espectacular com aquesta,
però pensa que quan es va rodar
aquella pel·lícula de l'època del cinema,
hi havia 24 càmeres filmant
al rededor dels decorats de la carrera aquesta.
Però, bueno, tornem amb Ben Hur
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
i escoltem Desfile de la Victòria.
Aquesta marxa me la podien haver posat a mi
com vaig fer l'Emili,
no era tan esgotadora com la que tocaven.
Sí? Doncs Déu-n'hi-do aquesta també,
era com a per anar a drets.
Sí, però jo vaig fer l'Emili a Melilla
i allà anaven a cent per hora, saps?
Tenim de desfilar igual que els legionaris.
Jo estava a artilleria,
hem de fer braç en l'aire i en darrere
i a tota pastilla, saps?
Bé, deixem això, anem per Benur,
que és el que ens interessa.
Deixem l'Emili, si això és típic,
sempre tothom explica l'Emili.
Bé, els nous ja no, els joves ara ja no.
Anem de precet perquè la pròxima peça que tenim
és una miqueta llargueta,
és la processió al Calvari.
Aquí tenim Calpanos Via Crucis,
que Jesucrís fa amb aquesta pel·lícula
cap al Calvari, va tindre
amb aquest autor, Miglos Rodze,
un cronista musical,
podríem dir que molt despiedat,
o sigui, molt dur,
a l'oferir amb la seva música
d'una trista melodia,
una tristesa enorme
i un agut ritme,
una descripció del pas de Jesús
amb la creu sobre l'ombro
i amb la seva trobada,
amb Benur,
perquè aquest li doni
una miqueta d'aigua,
que és allò que he dit abans,
que Jesús també surt
amb aquesta pel·lícula,
però d'una manera
molt curta
i molt difuminada
amb aquest aspecte.
Escoltem aquest tema musical.
La Days blog
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!